Després d'haver ajornat la decisió dues vegades i de la tensió que ha generat entre el PSOE i Junts, la mesa del Congrés ha donat llum verda finalment a debatre la qüestió de confiança que els juntaires reclamen a Pedro Sánchez. Els de Carles Puigdemont van aconseguir el suport dels socialistes a canvi de tramitar el decret òmnibus i, un cop rubricat aquest acord, l'òrgan parlamentari ha acceptat per unanimitat, també amb l'aval del PP, que es debati la proposició no de llei (PNL) de Junts que insta el president del govern espanyol a "considerar l'oportunitat de plantejar una qüestió de confiança". La previsió és que es debati la PNL en el ple de dimarts 25 de febrer o en el de l'11 de març, segons si la resta de grups esgoten els seus torns per presentar iniciatives. El text de la PNL registrada finalment és molt més aigualit que l'original i admet que el desenllaç de la proposta està en mans del president espanyol i que la iniciativa no té vinculació jurídica. Sánchez ha reiterat que no preveu l'escenari.

Les tradicionals copes de cava de Nadal de les patronals catalanes, enguany totes –Pimec, Foment i la Cambra de Comerç de Barcelona– celebrades aquest dijous, han tingut un fil comú: el rebuig a la proposta del govern espanyol de reducció universal de la jornada laboral de 40 a 37,5 hores setmanals.

L'estira-i-arronsa per reduir la jornada laboral a Espanya a 37,5 hores setmanals no s'ha acabat i sembla que va per llarg. El que continua estant en disputa és el calendari de posada en marxa de la mesura i, de retruc, com s'ha d'implementar. Tot i que la ministra de Treball, Yolanda Díaz (Sumar), ha afirmat que "el 31 de desembre del 2025 tots els assalariats, sense distinció, veuran reduïda la seva jornada laboral", des del ministeri d'Economia eviten ser igual de contundents i, de fet, insisteixen en un desplegament "transitori" de la mesura, en paraules del titular de la cartera, Carlos Cuerpo, durant una entrevista a La Sexta aquest dimecres en què ha obert la porta a aplicar-la el 2026.

La proposta de reducció de jornada laboral fins a les 37,5 hores del govern espanyol continua sense obtenir el vistiplau de l'empresariat. De fet, el ministeri de Treball, encapçalat per Yolanda Díaz, en l'última reunió de la setmana passada va donar de marge fins a l'11 de novembre per tirar endavant amb la proposta. Però la mesura no convenç les patronals, i avui ha estat Foment del Treball qui ha carregat contra el govern espanyol, a qui acusa de "canviar les normes del joc a mig partit", juntament amb els sindicats.

El ministeri de Treball ha reprès aquest dilluns les negociacions amb els sindicats i la patronal per la reducció de la jornada laboral fins a les 37,5 hores setmanals. Amb l'objectiu d'acostar-se a la patronal, més reticent amb la mesura, la cartera encapçalada per Yolanda Díaz ha plantejat un pla d'acompanyament a les petites empreses i bonificacions per als negocis amb menys de 10 empleats que necessitin fer contractacions per aplicar la reducció horària que l'acord entre el PSOE i Sumar prometia de cara al 2025.

Els bancs espanyols van tancar el 2018 amb una plantilla de 182.000 empleats, és a dir, gairebé 90.000 menys que l'1 de gener del 2009, data en què CCOO fixa com l'inici de la crisi, segons un estudi dut a terme pel sindicat.

Un nou protocol de recuperació després d'una reconstrucció mamària permet reduir un 40% el temps de convalescència de les pacients, així com disminuir el dolor i les nàusees que pateixen les dones després d'aquestes intervencions. L'estudi s'ha presentat en la Jornada d'Hospitals de Catalunya, que organitza la Societat Catalana de Cirurgia Plàstica Reparadora i Estètica a la Fundació Sanitària Mollet.

El Govern ha donat per enllestit aquest dimarts l'avantprojecte de llei del canvi climàtic de Catalunya que ha redactat el departament de Territori i Sostenibilitat. L'Executiu ha fixat la reducció d'un 40% de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle al 2030 respecte a les de 2005. També ha determinat els projectes d'adaptació per tal de fomentar el progrés en la reducció de la vulnerabilitat.

La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ha reduït un 27% el consum energètic dels edificis dels campus en els darrers quatre anys. Una fita que supera l'objectiu fixat al Pla d'estalvi energètic de la Universitat per al 2014, que era del 25%. L'any 2011 es va posar en marxa aquest pla per contribuir a la sostenibilitat econòmica i ambiental de la institució, un repte que s'ha aconseguit gràcies a diverses mesures que han comptat amb la implicació de tota la comunitat universitària en l'ús i la gestió dels edificis. En electricitat s'ha estalviat un 20% i en gas un 40%. En termes econòmics, això implica que la UPC va gastar el 2014 en energia menys de cinc milions d'euros, mentre que, si hagués mantingut el consum del 2011, el cost hauria estat de set milions. Malgrat l'increment del preu, per tant, l'estalvi ha estat superior als dos milions d'euros anuals.

Panrico ha proposat reduir un 40% els 133 acomiadaments previstos per aquest 2014 a la planta de Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental), segons ha explicat el president del comitè d'empresa, Ginés Salmerón, a la sortida de la reunió mantinguda aquest dijous amb la direcció.

El ple del govern valencià ha aprovat aquest divendres el projecte de llei orgànica de reforma de l'Estatut d'Autonomia per reduir el nombre de diputats a les Corts Valencianes dels 99 actuals a 79 representants, segons ha anunciat el president Alberto Fabra a través del seu compte de Twitter i després ha explicat en roda de premsa el vicepresident José Ciscar.

El projecte de Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) de 2014 que ha presentat aquest dilluns el ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, anuncia una retallada del 8,15 per cent en les inversions de l'Estat al País Valencià. Així doncs, a banda de les modificacions parlamentàries que es puguin produir, l'Estat destinarà l'any vinent un total de 605,8 milions d'euros per a diverses infraestructures i equipaments del País Valencià.

La despesa farmacèutica pública a Catalunya s'ha reduït un 25,37% anual, segons dades del ministeri de Sanitat. La factura farmacèutica entre el setembre del 2010 i l'agost del 2011 va pujar fins als 1.729 milions d'euros, mentre que en aquest mateix període, des de l'any passat, la despesa ha estat de 1.290 milions d'euros. La reducció coincideix amb l'entrada en vigor, l'1 de juliol del 2012, del copagament d'alguns fàrmacs per part dels usuaris.

El president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, ha estat l'encarregat d'anunciar que avui el seu govern ha aprovat la reducció del nombre de diputats de les Corts Valencianes. La reunió del govern valencià ha complert així amb el primer tràmit necessari perquè el Parlament valencià passi de tenir els actuals 99 diputats a tan sols 79 en un futur.

El Congrés dels Diputats ha rebutjat aquest dimecres amb els vots en contra del Partit Popular i l'abstenció d'UPyD la proposició no de llei impulsada pel grup parlamentari Compromís per reduir l'IVA a monuments fallers, fogueres i altres manifestacions festives i tradicionals valencianes, segons ha informat el mateix grup polític en un comunicat. Aquest impost ha augmentat enguany del 8 al 21%, enmig d'una gran oposició de les comissions falleres.