El restaurant Direkte s’acaba de traslladar al carrer París. El cuiner Arnau Muñío (Cerdanyola del Vallès, 1982) feia set anys que era a la Boqueria, en un local petit, que en un principi pertanyia al cuiner Carles Abellan, i que, durant la pandèmia, Abellan es va vendre amb el negoci de l’Arnau inclòs. L’entrevisto una tarda quan tot l’equip ja ha començat a preparar els tres menús que ofereixen. Com quan eren a la Boqueria, el Direkte només està obert els vespres i els dissabtes al migdia. La K del Direkte continua ben marcada als tovallons blancs, brodats amb la K en vermell, i a les jaquetes dels cuiners. El nom el va pensar l’Arnau perquè, quan demanava el crèdit als bancs per obrir el restaurant a la Boqueria, a tots els papers que li donaven hi havia la paraula directe escrita. La K va ser una rebel·lió personal; a l’Arnau sempre li ha agradat la música punk. Ens asseiem en dues cadires de la taula baixa de la sala del restaurant, amb molta fusta i molt elegant, mentre bevem una de les begudes que preparen al restaurant: aigua de quefir amb gust de cola, que l’Arnau ha batejat amb el nom de quefirola.

Aquest dijous tècnics de l'Ajuntament de Barcelona han demanat les claus de les parades que els antics ocellaires tenen a la Rambla de Barcelona. El consistori vol fer fora aquests comerciants que durant els últims anys han anat canviant la seva activitat fins a convertir-se en venedors de gelats, torrons o souvenirs, sense rastre ja dels animals exòtics que van arribar a vendre durant tot el segle XX. Els paradistes s'hi han negat perquè el procediment judicial està obert, tot i que el desnonament sembla imminent i pot arribar durant les pròximes setmanes. Aquest és l'últim capítol d'un llarg serial que ve de lluny i que, fins i tot, ha arribat al Parlament i el Tribunal Europeu de Drets Humans.

Des d’aquest dimarts els antics ocellaires de la Rambla de Barcelona podien ser expulsats de les seves parades, que durant els últims anys han anat canviant fins a convertir-se en llocs de venda de molts altres productes, sense rastre ja dels animals exòtics que van arribar a vendre durant tot el segle XX. Des del 1855 ocupaven un espai a la mítica Rambla barcelonina. Aquest dijous, l'Ajuntament de Barcelona els ha demanat les claus per fer-los fora, els paradistes s’hi han negat perquè consideren que el procediment judicial encara està obert i el desnonament arribarà durant les pròximes setmanes: és l’últim capítol d’un llarg serial que ve de lluny i que, fins i tot, ha arribat al Parlament i al Tribunal Europeu de Drets Humans.

Els sucs de molts colors fa anys que són un clàssic del Mercat de la Boqueria, el producte que més clarament s'han pogut endur sempre els turistes que omplen aquest espai, en plena Rambla de Barcelona. Però, després dels mesos apocalíptics de la pandèmia, quan la Boqueria va quedar gairebé buida, la varietat de productes pensats per ser consumits al moment ha recuperat els nivells prepandèmics i fins i tot ha anat a més: broquetes de maduixes cobertes de xocolata a quatre euros, aquí; paperines de peix fregit a sis euros, allà, cistelles de natxos amb guacamole per cinc euros i mig, una mica més enllà; safatetes amb tres ostres per set euros... Empanades, racions de calamarsets, cocos ja amb la palleta per beure'n el suc, tacos mexicans, els anomenats tornados de patata (que són unes espirals amb pal). Es fa difícil trobar-hi parades que no tinguin una part del seu espai (més o menys gran, en funció del cas) destinada al menjar ja preparat.

Res, no hi ha absolutament res al vell bar Pinotxo de la Boqueria que faci saber que avui ha mort Joan Bayén Pérez, el Juanito, aquella força de la naturalesa que durant vuitanta anys ha treballat com un escarràs i ha fet gran la Boqueria, coneguda a tot arreu, fotografiada milers i milers de vegades cada dia. En comptes d’un crespó negre hi ha el terrorífic pegat de cinta aïllant que tapa “Pinotxo Bar” al tendal de color taronja tan característic. Està mig desenganxat, com un manyoc d’esparadrap que fa quinze dies que et protegeix el taló perquè les sabates no te’l llaguin. Estaria bé que ho cuidessin una mica perquè fa autèntica pena. De fet, tant de bo pugui desenganxar-se un dia l’esparadrap i torni a lluir, esplendorós, el nom de sempre. Voldrà dir que el litigi s’ha acabat i que el nom –provisional?– de Bar Mític ha sigut tan sols un pedaç que es pot arrencar.

Juanito Bayén, l’universal Pinotxo del Mercat de la Boqueria, ha mort aquest dimarts a primera hora del matí amb 88 anys (aquest any, per Sant Joan, n'hauria fet els 89) per un càncer que, quan va ser detectat, els metges ja van diagnosticar que era tard per actuar-hi, segons explica el seu millor amic, Isidre Gironès, que el va visitar diumenge a la tarda a l’hospital. Poques hores després que es conegués la notícia, i que cuiners i la Boqueria expressessin el seu condol per les xarxes socials, el bufet d’advocats Enrique Moreno emetia un comunicat (per petició de la viuda) en què s'expressava el malestar que havia viscut en els últims anys Pinotxo pel que ell –segons el comunicat– considerava “el mal tracte que rebia per part dels familiars amb què treballava al seu negoci”.

El Bar Pinotxo, del Mercat de la Boqueria, ha tancat per sempre. Durant les últimes setmanes de les sis que han durat les obres de la primera fase del mercat, tothom a les parades n’anava ple. El Pinotxo es traspassava, no tornarà a obrir després de les obres, que ja estan acabades. Però no va ser fins a la setmana passada que el gerent de la Boqueria, Òscar Ubide, en va rebre la notificació oficial de part de l’àrea de Mercats de l’Ajuntament de Barcelona: Juan Bayén, el Pinotxo, havia traspassat el bar al Bar Central.

Diu que ha servit una mitjana d'entre 50 i 70 tallats cada dia des de fa tants anys que ha perdut el compte i que no sabria escollir quin és el plat que surt més bo dels fogons del seu bar, tot i que entre el públic se n'aclamen els cigrons. Té 87 anys, tot i que ell prefereix dir que ja els té "tots" i que ha aturat el temps i, a curt termini, no té cap idea de jubilar-se. Joan Bayen és el Juanito de la Boqueria, el del Bar Pinotxo, i avui el mercat que tant estima –i que tant li deu– ha volgut dedicar-li l'homenatge que es mereix sense que sigui necessària cap efemèride ni cap anunci de jubilació. Un reconeixement per al polze alçat i el somriure més fotografiats de la ciutat.

Hi ha una plaça a Barcelona on es troben els turistes, els sensesostre, els refugiats, els futurs artistes i els obrers de la construcció, entre molts d’altres. Parlar de convivència seria preciós però també seria exagerar: a la plaça de la Gardunya, darrere de la Boqueria, el que hi ha, en realitat, és un fràgil equilibri. Per a alguns, aquesta potent barreja -que no es pot trobar en cap altre racó de la ciutat-és el millor senyal que la plaça compleix la seva funció d’espai públic, però per a uns altres és massa. “A vegades hi ha un paio orinant en una cantonada i a un metre et trobes un grup de turistes dinant”, lamenta esverat el Manolo, el responsable de la construcció de l’últim edifici d’habitatges que queda pendent a la plaça.

Després de tancar el conflicte de l'ordenança de les terrasses amb els restauradors, el govern d'Ada Colau també ha solucionat una batalla concreta en aquest àmbit: la dels porxos de la Boqueria, on els últims anys el consistori ha topat amb els locals que hi posaven taules sense tenir llicència. Ara l'Ajuntament ha presentat l'acord rubricat amb l'Associació de Comerciants dels Pòrtics del Mercat que, a canvi d'una recol·locació de les terrasses per no entorpir el pas dels vianants, permet fins i tot doblar el nombre de cadires que hi havia autoritzades.

El líder del PSC a l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni, ha exigit aquest dijous un pla de xoc immediat per contenir l'afluència turística que reben alguns punts de la ciutat. En declaracions als mitjans després de reunir-se amb el director del mercat de la Boqueria, Collboni ha dit que el mercat exemplifica aquesta problemàtica, i ha recordat que es van implementar mesures reguladores organitzant grups de visites per divendres i dissabte, però ha opinat que convé ampliar-les.

El mercat de la Boqueria prohibirà l'entrada de grups guiats de més de 15 persones els matins dels divendres i dels dissabtes. Així ho publicava el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona dijous passat, que detallava que durant els altres dies de la setmana podran seguir-hi accedint. La mesura presa per l'Institut Municipal de Mercats de Barcelona -que ja es va dur a terme aquest cap de setmana- s'aplicarà tots els divendres i els dissabtes de l'any des de l'horari d'obertura del mercat fins les 15 hores. Els vigilants de seguretat del mercat seran els encarregats de controlar que no hi entrin, i en cas que ho facin, de fer-los fora.

Des de finals del passat mes d'agost s'està duent a terme al Mercat de la Boqueria la restauració integral del portal principal d'accés al mercat des de la Rambla. Es tracta d'un arc modernista projectat l'any 1913 per l'arquitecte Antoni de Falguera. Decorat amb vitralls de disseny geomètric de color blau i cercles de colors grocs i marrons, l'arc descansa sobre dues columnes decorades amb trencadís de ceràmica.