El Barça encomana alegria. Un cop roda la pilota, les coses es veuen des d'un prisma diferent. L’equip de Hansi Flick juga de memòria i ho fa girar tot al voltant de Pedri, un menut migcampista convertit en el centre de gravetat d’un equip especial. Els gols, però, els va posar un Ferran Torres elèctric. Contra el Getafe, la feina ja estava enllestida al descans. I pensar que més d’un es mossegava les ungles pensant que tocaria jugar uns partits sense Lamine Yamal, el geni que aquest dilluns aspira a guanyar la Pilota d’Or amb tot just 18 anys. I calia viure sense ell jugant de local a un estadi petit com el Johan Cruyff. Però aquest equip no perd el temps queixant-se. Crea els seus discursos a través del futbol. I com juga, aquest Barça.

José Bordalás és l’home de moda a Getafe. L’entrenador alacantí ha encetat la seva novena temporada, dividida en dues etapes, a la banqueta del Coliseum. Malgrat que molta gent el defineix com un entrenador defensiu, ell afirma que un dels seus referents com a tècnic és Johan Cruyff. Aquest diumenge (a les 21 h en directe per DAZN), i gràcies al retard a les obres del Camp Nou, visitarà un estadi que rep el nom de l’exblaugrana. Sense cap dubte, un duel especial.

El Barça continua liderant la Lliga tot i la suspensió del seu duel de dissabte contra l'Osasuna. El triomf del Reial Madrid davant del Rayo Vallecano (2-1) significa que els dos equips queden empatats a punts, però amb els homes de Hansi Flick per davant amb un partit menys. L'Atlètic de Madrid, que tenia l'oportunitat de situar-se primer en solitari, ha perdut de forma sorprenent al camp del Getafe en un partit que guanyava per 0-1 a 15 minuts del final. La vermella a Ángel Correa, que no podrà jugar aquest pròxim cap de setmana precisament contra el Barça a la Lliga, ha estat l'inici de l'enfonsament dels matalassers, que han concedit dos gols en cinc minuts, tots dos de Mauro Arambarri (2-1).

Sense escarafalls, el Barça va fer prou per continuar amb el ple de triomfs en l'inici de la Lliga i mantenir els quatre punts d'avantatge davant el Reial Madrid. Un gol de Robert Lewandowski en el primer temps a l'aprofitar un mal rebuig de David Soria va ser suficient per arreplegar els tres punts davant el Getafe (1-0). A continuació, uns apunts.

Ni les lesions ni un calendari que sembla no acabar mai. El Barça de Hansi Flick té fam i es vol menjar el món. En una setmana marcada per la lesió de Ter Stegen, l’equip blaugrana va aconseguir desfer-se del Getafe i signar un expedient a la Lliga que espanta els adversaris: 21 punts de 21. Normalment jugar contra el Getafe és incòmode, però aquest any l’equip de Bordalás no fa por. I Hansi Flick no sembla conèixer aquesta paraula: el seu Barça sempre ataca, valent. Ara, contra rivals defensius no sempre pots fer molts gols. No sempre es marquen cinc gols, però sí que sempre arriben ensurts amb possibles lesions, com el cop a Iñigo Martínez al final del matx.

Després d’unes setmanes en què Xavi Hernández explicava al món una realitat que ningú semblava veure, els fets comencen a donar la raó al tècnic egarenc. La realitat i el seu discurs es van alineant, de mica en mica, gràcies a un triomf plàcid contra el Getafe (4-0). Costava recordar un triomf còmode del Barça, abonat últimament als gols salvadors en temps de descompte. Per fi el Barça va jugar bé, d’inici a fi, golejant i passant-s’ho pipa sobre la gespa en un partit en què a l'equip li van sortir ales a l'esquena. El Barça es va enlairar gràcies a les curses verticals de Raphinha i João Félix. Una festa en què es van recuperar efectius per a la causa i amb què es dona continuïtat a una bona ratxa de resultats que permet començar a respirar al clatell del Girona, qui podria perdre la segona posició en cas de no guanyar dilluns contra el Rayo Vallecano.

La policia ha detingut l'exparella de la dona de 39 anys assassinada per apunyalament dissabte en ple carrer a Getafe, després de considerar que la coartada que va donar no ha quedat provada. L'home es va personar a comissaria voluntàriament, va explicar que no era al lloc dels fets i va oferir una coartada. L'alcaldessa del municipi, Sara Hernández, va arribar a afirmar que hi havia "un detingut", però la realitat és que la policia el va deixar marxar.

La temporada es farà llarga. Ni el consol de saber que al final espera una gran recompensa, una rua per celebrar el títol de Lliga, serveix per portar millor aquesta dolça penitència. Al camp del Getafe, en un partit que va costar d'empassar, com si fos un crostó de pa sec, el Barça va sumar un punt (0-0). Un petit pas cap a la glòria, entre badalls. Un lent caminar fins al final de la temporada del qual Xavi intenta treure lectures positives i provar coses noves, com ara fer jugar Balde d'extrem. Però entre l'horari i el ritme lent, calia un acte de fe per enganxar-se a un partit que era realment important per als locals. Per al Barça, un tràmit més. I un partit menys abans de poder gaudir aquesta tan esperada Lliga que tothom sap que serà blaugrana. Una Lliga que és com les vacances: tothom vol que arribin però el temps passa molt a poc a poc.

"Jo també vull viure la meva vida en llibertat. Sense pors. Sense prejudicis. Sense violència. Però amb amor. Soc homosexual i ja no vull amagar-me". Així ha expressat Jakub Jankto, jugador txec que és propietat del Getafe i que actualment juga cedit a l'Sparta de Praga, la seva homosexualitat. A través d'un vídeo a les xarxes socials, el migcampista ha volgut reflexionar sobre la seva vida i l'amor i ha anunciat que, a partir d'ara, deixarà d'amagar-se o tenir por per ser homosexual. Té 27 anys i és internacional absolut amb el seu país.

Després de tocar per primer cop una copa amb les seves mans, la canalla del Barça en vol més. La generació destinada a reescriure la història del club va evitar un tall de digestió d'un Barça en una jornada on va tocar mastegar sorra. Un partit tan fred com el clima. Un d'aquells partits que ningú recordarà en uns anys, però que poden ser claus per engrescar-se a guanyar la Lliga, defensant el coixí de tres punts sobre un Madrid que no va fallar a Bilbao. Gavi, un corcó, i Pedri, puntual en la jugada del gol, van liderar un triomf vital contra un Getafe lluitador (1-0). L’andalús es va permetre el luxe d’ensenyar a Dembélé i Raphinha, ben fluixos, com han d'atacar amb les seves diagonals. El Barça guanya partits malgrat tenir baixes i amb jugadors a la gespa que són ombres. El Getafe, de fet, hauria pogut pescar algun punt al Camp Nou, però va topar-se amb un Ter Stegen gegant que els va tancar la porta als morros. L’alemany posa ordre a darrere i permet que al davant els joves facin de les seves.

L’Espanyol té aquest dissabte (16.15 h, M. LaLiga) una oportunitat d’or per començar a espantar els fantasmes que les últimes setmanes sobrevolen Cornellà-El Prat. Els blanc-i-blaus volen sumar el primer triomf d’aquest 2022 contra l’equip que té just per sota, un Getafe que malgrat que encara és l’únic equip de la Lliga que no coneix la victòria a domicili, ha revifat sumant 29 dels 60 punts possibles des de l’arribada a la seva banqueta d’un vell conegut de la parròquia espanyolista, Quique Sánchez Flores. 

El Reial Madrid va acabar el 2021 dominant amb mà de ferro la classificació de la Lliga, però en el darrer partit al Santiago Bernabéu va cedir un empat (1-1) contra el Cadis, equip de la part baixa de taula. I si els blancs es van refer guanyant a San Mamés (1-2) abans de tancar l'any, han encetat el 2022 encaixant un altre resultat dolorós: el conjunt de Carlo Ancelotti ha caigut per la mínima contra el Getafe (1-0) al Coliseum Alfonso Pérez.

Nyom és un futbolista reincident, que amarga la vida als seus rivals fins a la sacietat, moltes vegades al límit del reglament. Ahir va repartir de valent. En una acció va colpejar amb el colze Messi a la cara davant de l’àrbitre, César Soto Grado. Nyom també va regalar insults. Així ho va fer saber Ronald Koeman a l’entrenador del Getafe, José Bordalás. “M’ha faltat al respecte fins a tres vegades. M’ha dit unes coses que ara no repetiré, però li he comentat al seu entrenador que parli amb ell”, va dir el neerlandès.

Aquells temps en què el Barça-Madrid era el millor partit del planeta formen part del passat. Atrapat al fang del camp del Getafe (1-0), un dels rivals més desagradables, el Barça de Koeman va fer un pas endarrere poques hores després d’una derrota vergonyosa del Madrid contra el Cadis. Just en la setmana del clàssic, l’equip de Zidane va fer mal d’ulls i el Barça va patir la primera derrota de la temporada en un partit on la llum la va posar Pedri. Poca cosa més es va salvar d’un partit en què el Barça no va saber controlar el joc, ni tampoc reaccionar quan es va trobar per darrere en el marcador. Koeman té feina per fer per intentar calmar les aigües d’un club que necessita alegries com sigui, tal com està, amb un munt d’incendis, socials, judicials i econòmics.

Ernesto Valverde, sempre amb uns modals excel·lents, passava de puntetes per les rodes de premsa, procurant no deixar gaires titulars o frases que es poguessin malinterpretar. Quique Setién va començar amb una dialèctica alegre i optimista fins que el seu discurs es va anar diluint i apagant, com el futbol del seu equip. Amb Ronald Koeman s’ha encetat una nova etapa i l’entrenador neerlandès es mostra implacable davant dels micròfons. El nou preparador blaugrana té la potestat de construir de nou una casa que va quedar anímicament demolida després del 2 a 8 de Lisboa. Només la collada tresoreria blaugrana i l’enquistament d’alguns futbolistes al club li han impedit acabar de perfilar el model d’equip que pretén edificar en la seva etapa a la banqueta del Barça. Per a la resta, Koeman va arribar amb la promesa de poder fer i desfer per ressuscitar l’equip. En definitiva, de tenir la paella pel mànec. I els seus missatges, directes i sincers, són coherents amb aquesta línia. Antoine Griezmann, el davanter dels 120 milions, va parlar dijous amb el tècnic: Koeman compta amb ell i confia en el seu potencial, però l’haurà de treballar des de la banda dreta.

La relació entre Quique Setién i José Bordalás no millora. De nou, els dos tècnics no es van saludar, ni al principi del partit ni al final. I un cop es va acabar el matx, es van intercanviar missatges a la sala de premsa. "Esperava que em vingués a saludar, perquè és el que fa habitualment el tècnic local. Però no hi ha cap tipus de polèmica”, va explicar Bordalás, que va afegir que “el Barça ha acabat demanant l'hora”. Setién no es va amagar i va recriminar el joc dur del Getafe. “No han parat de fer faltes i perjudica el ritme del partit. A la primera part potser no n'han comès tantes, però a la segona en feien cada tres per quatre. I ho he dit al quart àrbitre, que havien d'ensenyar més targetes. Han comès 29 faltes i han acabat amb menys targetes que nosaltres”, va dir el tècnic càntabre. Però no en van ser 29, sinó 30, xifra que converteix el Getafe en l’equip que ha fet més faltes en un partit de Lliga des del 2015. “Contra jugadors tan agressius i intensos com els del Getafe costa jugar. Et fan una falta i toca tornar a començar”, explicava Setién, que va defensar l’estil del seu Barça. “Volem controlar el joc des de la possessió de pilota, des del darrere, amb un risc, és veritat. Però també generant un benefici”, afegia.

Els primers dies de Quique Setién al Barça donen per escriure un llibre o protagonitzar un film. La temporada s’ha convertit en una cursa d’obstacles per al seu Barça, destinat a perdre efectius i anys de vida patint. Però amb un cor gegant i un esforç titànic, l'equip de Quique Setién ha derrotat el Getafe en un partit que per moments semblava sentenciat, però que ha acabat amb tots els jugadors defensant la porteria d'un Ter Stegen extraordinari, tant amb les mans com amb els peus, dels atacs d'un rival tant desagradable com competitiu (2-1). I tot, amb la graderia dividida en un debat etern sobre l'estil que mai acaba. Setién ja ha descobert que no tothom vol cuidar la pilota, al Camp Nou.

El Barça va enviar a la Lliga de Futbol Professional (LFP) la documentació amb la petició per poder fitxar un jugador que cobreixi la baixa de llarga durada d’Ousmane Dembélé, que oficialment estarà sis mesos sense jugar després de ser operat aquesta setmana a Finlàndia. Els informes mèdics signats pel doctor Lampainen, que és qui va realitzar la intervenció, determinen un període de baixa superior als cinc mesos que permet fitxar. En espera de la resposta de la LFP, la direcció esportiva blaugrana treballa de valent per definir qui serà el jugador que arribarà per ocupar aquesta plaça, una feina que ha topat amb diferents punts de vista, dins del club. I també amb la realitat econòmica d’un club que no pot gastar més de 20 milions si no vol posar en perill tancar aquest exercici amb pèrdues. Aquest dijous s’ha produït una nova reunió, amb la presència del secretari tècnic Éric Abidal, el seu adjunt Ramon Planes, el director general Òscar Grau i l’entrenador, Quique Setién, en què s’han posat sobre la taula diferents noms, tot i que el més ben situat és Ángel, el veterà davanter de 33 anys del Getafe.

Per primer cop des del llunyà 23 d’abril del 2019 el Barça va pujar a l’avió de tornada, després de jugar un partit fora de casa, amb els tres punts a la maleta. Però no ho va fer amb cares de satisfacció. L’equip de Valverde va derrotar el Getafe en un triomf vital per mantenir la calma, perquè en cas de perdre partits es juga amb foc. Aquest estiu s’ha acabat de trencar la relació entre els despatxos i el vestidor del primer equip, i Gerard Piqué no va voler maquillar-ho afirmant després del triomf al Coliseum Alfonso Pérez: “Hem d’estar tots junts, jugadors, afició i junta directiva... Quan dos no es volen enfadar, no hi ha discussions. Sabem quins són els mitjans afins al club i alguns articles, malgrat qui els firmi, sabem qui els ha escrit. No volem conflictes”.