Tailàndia i Cambodja s'han acusat mútuament d'atacar-se aquest cap de setmana a la frontera que comparteixen. Els enfrontaments, en què han mort almenys tres soldats tailandesos i nou civils cambodjans, semblen fer descarrilar l'acord de pau que van firmar els dos països a l'octubre, a iniciativa del president dels Estats Units, Donald Trump. Unes 400.000 persones que viuen a la zona fronterera han estat evacuades pel perill dels combats, que s'han produït en sis de les set províncies que toquen en aquesta frontera de 800 quilòmetres, i que no sembla que s'hagin d'aturar.

Els primers ministres de Tailàndia i Cambodja, Phumtham Wechayachai i Hun Manet, han acordat aquest dilluns a la capital de Malàisia, Kuala Lumpur, un alto el foc “immediat i sense condicions” a partir d’aquesta mitjanit per posar fi a cinc dies d’enfrontaments a la frontera. El conflicte ha estat el més violent entre els dos països en més d’una dècada i ja ha causat 35 morts, 22 de la banda tailandesa i 13 de la cambodjana, la majoria civils.

Els exèrcits de Tailàndia i Cambodja s'han enfrontat aquest dijous a la frontera que comparteixen. Els combats, que han deixat almenys dotze morts i una trentena de ferits, marquen una escalada significativa de la històrica disputa fronterera entre els dos països.

Durant dècades tothom donava per bona la teoria que el príncep Ekcharin Norodom de Cambodja havia mort a mans dels Khmers Rojos als 7 anys. Tot i això, el 2014 un ciutadà suec anomenat Charin Norondom va reivindicar-se com aquell nen desaparegut i, posteriorment, va ser integrat a la família reial. Ara, una prova d'ADN ha demostrat que no era qui deia ser.

Vestit de blanc, amb mascareta i en cadira de rodes, l'últim líder viu dels Khmers Rojos, Khieu Samphan, ha escoltat aquest dijous, impassible, la ratificació de la seva condemna per genocidi. Ja no hi ha possibilitat de més apel·lacions. El tribunal internacional creat amb el suport de l'ONU a Cambodja per jutjar les atrocitats comeses pels Khmers Rojos ha tancat així, aquest dijous, els seus 16 anys d'activitat.

Als murs dels temples d’Angkor Wat hi és representat tot: la vida, la mort i la passió. Els fantàstics temples khmers que durant segles van estar amagats al cor de la selva de Cambodja són plens de relleus on s’explica com era la vida en aquell imperi. Als murs de pedra les divinitats comparteixen espais amb els humans, amb representacions sobre com es feia l’amor i com es lluitava. Cambodja és plena de ruïnes arqueològiques que demostren la pràctica d’arts marcials fa més de 2.000 anys, i la més especial és el bokator, una pràctica que vindria a voler dir, en llengua khmer, colpejar un lleó. Explica la llegenda que un dels monarques que va crear Angkor Wat va caçar el lleó més gran del país d’un sol cop de genoll. Sí, els genolls són clau en aquest esport.

El tribunal municipal de Phnom Penh, a Cambodja, ha acusat quatre activistes ecologistes de conspirar i insultar el rei, segons ha confirmat la Fiscalia del país. Tres dels imputats van ser arrestats el 16 de juny i enviats a presó preventiva. Es tracta de Sun Ratha, comptable, de 26 anys; Ly Chan Daravuth, investigadora, de 22 anys, i Yim Leang Hee, coordinador d'activistes, de 32 anys. El quart és el periodista espanyol Álex González Davidson, que ha sigut acusat in absentia. Els mediambientalistes havien documentat l’abocament de residus al riu de la ciutat. Tots quatre són membres de l’organització ecologista Mother Nature Cambodia (MNC).

Molts l'anomenaven el torturador de Cambodja. Kaing Guek Eav, més conegut com el camarada Duch, va protagonitzar –i sobretot supervisar– infinites històries de terror contra la població cambodjana, quan ell era un alt càrrec dels Khmers Rojos, el grup maoista que va prendre el poder del país asiàtic el 1975 i hi va imposar un dels règims més brutals i sanguinaris de la història contemporània fins que en van ser expulsats, el 1978, per tropes vietnamites amb el suport de l'URSS. Aquest dimecres, amb 77 anys i mentre complia cadena perpètua després de ser condemnat el 2012 per crims de lesa humanitat, Duch ha mort per problemes de salut que encara no han transcendit.

Quatre dècades després de la fi dels Khmers Rojos, Cambodja recorda els quatre llargs anys de règim maoista de terror i homenatja els dos milions de morts amb una recreació teatral de les tècniques dels milicians que van dirigir Cambodja entre el 1975 i el 1979. L'acte s'ha dut a terme aquest dilluns coincidint amb el Dia de la Memòria, també conegut com el Dia de la Ràbia, i ha tingut per escenari el poble de Choeung Ek, a una vintena de quilòmetres de Phnom Penh, on s'han localitzat 8.895 cadàvers de represaliats.

Direcció: Denis Do. Guió: Denis Do, Magali Pouzol i Elise Trinh. 84 min. França, Luxemburg i Bèlgica (2018). Animació.

A quell novembre del 2003, quinze anys abans que Khieu Samphan fos condemnat per genocida, la mototaxi de Sam Ol va recórrer el camí polsegós, sense asfaltar, que unia Pailin, a l’oest de Cambodja, amb la resta del país. Un cop arribats al nostre destí, Sam Ol no dissimulava la seva por. “Això està ple de khmers rojos”, va advertir en veu baixa. Era l’únic que va acceptar portar-me a Pailin i ajudar-me a localitzar Samphan. Abans d’ell, diversos taxistes, recolzats als seus vehicles, s’hi havien negat en rodó. Només de sentir el nom de l’antic dirigent dels Khmers Rojos, els canviava l’expressió de la cara.

Per primera vegada un tribunal ha condemnat exmembres dels Khmers Rojos de Cambodja pel delicte de genocidi pels crims comesos entre el 1975 i el 1979. Els acusats són l'ex número dos i ideòleg de l'organització comunista, Nuon Chea, de 92 anys, i l'antic cap d'estat d'aquest règim, Khieu Samphan, de 87, per haver massacrat la minoria musulmana txam, la comunitat vietnamita i altres minories religioses. Tots dos ja van ser condemnats per delictes contra la humanitat en una fase prèvia del procés que se segueix contra el règim sanguinari que dirigia Pol Pot i que va assassinar uns dos milions de persones.

Channeng Mek té 27 anys i en fa 10 que va perdre les dues cames i un braç en trepitjar una mina a Cambodja, el tercer país del món amb més mines antipersones. Amb entre 6 i 10 milions de mines terrestres disseminades indiscriminadament per gairebé totes les regions del país, hi han mort més de 15.000 persones des de la fi de la guerra i moltes altres han quedat mutilades. El Channeng Mek és una d'elles. Ell, però, gràcies al tècnic protètic Joan Vélez Segura, de l'Institut Desverns de Protètica (IDP), ha tingut l'oportunitat de posar-se pròtesis.

El tribunal internacional de Cambodja va presentar càrrecs de crims contra la humanitat contra un excomandament militar de la guerrilla comunista dels khmers rojos acusat de supervisar un centre d'execució entre 1975 i 1979. El jutge d'instrucció internacional Mark Harmon també va imputar Ta Ann, un comandament militar de rang mitjà, amb càrrecs d'assassinat, extermini, persecució per raons polítiques i religioses, empresonament i altres actes inhumans.

Els tres dirigents dels Khmers Rojos, que van formar part de la cúpula del règim imposat a Cambodja fa 36 anys, han estat acusats aquest dilluns de planificar el genocidi en què van morir fins a 2,2 milions de persones en només 45 mesos. Amb aquesta acusació formulada per la fiscalia ha arrencat aquest dilluns el judici contra aquests dirigents, tutelat per Nacions Unides.