Fa anys que el Mobile World Congress (MWC) no es cansa de repetir que és alguna cosa més que mòbils. Així ho certifica el fet que el 60% dels assistents provinguin d'altres indústries i que els telèfons hagin anat perdent pes en els expositors que es poden visitar aquests dies a la Fira de Gran Via, en favor del protagonisme que han anat guanyant robots futuristes i, fins i tot, peluixos animats. Per a això, el congrés tecnològic ha decidit fer un pas més en aquesta edició i ha posat el focus en una indústria on la connectivitat és clau: l'aviació.

El 2025 és un any de rècords a la borsa espanyola. Per primera vegada, cinc empreses cotitzades superen un valor de 100.000 milions d'euros. Es tracta de quatre companyies de l'Íbex-35, la principal referència borsària del país: Inditex (175.218 milions), Banco Santander (148.347 milions), Iberdrola (122.466 milions) i BBVA (114.055 milions); a les quals s'afegeix Airbus (155.430 milions), al mercat continu, en un parquet que marca rècords històrics i és un dels més rendibles del món, segons destaca l'últim informe de Bolsas y Mercados (BME), que gestiona les borses espanyoles. Entre totes cinc sumen gairebé la meitat del que valen les 130 companyies del mercat continu, tres quartes parts del qual es concentren a l'Íbex-35.

Airbus ha informat aquest dilluns que ja s'han fet les modificacions necessàries a la majoria dels gairebé 6.000 avions de la família A320 potencialment afectats per un problema que podia fer fallar els controls de vol. En concret, el fabricant aeronàutic va advertir divendres que, arran d'un incident, s'havia detectat que la radiació solar intensa podia corrompre dades crítiques per al funcionament dels controls de vol dels avions A320.

La crisi per l'alerta llançada per Airbus que afecta el seu model A320 té un impacte limitat en el trànsit aeri, almenys a Europa, tot i que és més important en altres continents, com a Amèrica o al Japó, amb més cancel·lacions. A Europa, i a Espanya, alguns vols pateixen retards, però no hi ha gaires cancel·lacions. Durant la nit, tècnics d'Airbus i de les companyies aèries han estat treballant per possibilitar que els aparells poguessin actualitzar el programari afectat i poder volar.

El fabricant aeronàutic europeu Airbus ha anunciat aquest divendres que ha detectat un incident en un programa de control de vol dels avions A320, provocat per una exposició als rajos solars, cosa que afecta més de la meitat dels aparells de la seva família més venuda. En un comunicat, el constructor assegura que el problema pot afectar "un nombre significatiu d'avions de la família A320", però diverses fonts del sector els xifren en uns 6.000 aparells.

Després de nou hores i mitja de vol des de Bombai, la capital econòmica de l'Índia, un Boeing 787-9 Dreamliner d'IndiGo (noliejat a Norse Atlantic Airways) va aterrar a l'aeroport de Manchester a les 09.28 h, hora local, l'1 de juliol. Amb aquest vol, la principal aerolínia de l’Índia debutava als cels europeus. L'endemà, 2 de juliol, s’obria la segona ruta amb el Vell Continent, en aquest cas entre Bombai i Amsterdam, també amb tres freqüències setmanals, com la de Manchester. Abans que s'acabi l'any, IndiGo preveu estrenar connexions directes amb Atenes, Copenhaguen i Londres.

La Xina ha ordenat a les seves aerolínies que no acceptin més lliuraments d'avions del fabricant dels Estats Units Boeing en resposta a la imposició d'aranzels del president estatunidenc, Donald Trump, de fins al 145% a productes xinesos. A més, també ha demanat a les companyies aèries que aturin qualsevol compra d'equips i peces relacionades amb aeronaus a empreses nord-americanes, segons recull Bloomberg.

Un antic empleat de Boeing conegut per haver criticat públicament els estàndards de producció de la companyia nord-americana d'aviació ha estat trobat mort, segons ha informat la BBC. Es tracta de John Barnett, que era a Charleston (Estats Units) per testificar en un cas contra el gegant aeronàutic. El seu cos ha estat trobat sense vida dins del seu cotxe al pàrquing de l'hotel on s'allotjava. En aquest sentit, l'oficial forense del comtat d'aquesta població de Carolina del Sud ha confirmat que l'home de 62 anys hauria mort a causa del que sembla una ferida autoinfligida aquest dissabte, 9 de març, en un aparent suïcidi, tot i que la policia continua investigant el cas.

Aquells que siguin viatgers nerviosos esclataran en una suor freda al veure imatges d'un forat obert al buc d'un Boeing 737 Max 9 d'Alaska Airlines, a 15.000 peus (4.600 metres) després que l'avió s'hagués enlairat des d'Oregon el 5 de gener. Els inversors nerviosos tindran la mateixa reacció al veure els preus de les accions de Boeing i Spirit AeroSystems, una empresa escindida pel fabricant d'avions l'any 2005. Spirit va fabricar el buc i la peça defectuosa, un endoll a la cèl·lula on alguns models Max 9 poden tenir una sortida d'emergència. Després de l'incident, el valor de mercat de les dues empreses va caure un 8% i un 11% respectivament.

L'1 de juny del 2009, un avió d'Air France que havia sortit de Rio de Janeiro i tenia com a destinació París es va estavellar en plena nit al mar Atlàntic. Els 216 passatgers a bord i 12 membres de la tripulació van morir en el pitjor accident aeri d'una companyia francesa. Gairebé 14 anys després de l'accident del vol AF447, la justícia francesa ha absolt aquest dilluns la companyia i el fabricant de l'avió, Airbus, del delicte "d'homicidi involuntari". La sentència retreu negligències a Air France i Airbus, però conclou que no s'ha pogut demostrar que siguin la causa directa de l'accident. La fiscalia ja va defensar durant el procés que era "impossible de demostrar" que els possibles errors dels pilots i del fabricant europeu haguessin provocat el sinistre.

Després de les paraules i les declaracions de bones intencions han arribat els fets. La Unió Europea i els Estats Units han pactat aquest dimarts una treva de cinc anys en la disputa pels subsidis a Boeing i Airbus després de gairebé dues dècades. És la primera demostració de la millora de les relacions amb l'arribada de Joe Biden a la Casa Blanca, que s'ha escenificat com el principal resultat tangible de la simbòlica cimera entre la UE i els EUA: "El primer viatge oficial a l'estranger del president dels Estats Units ha sigut a Europa. Un clar símbol del nostre vincle transatlàntic", ha dit el president del Consell Europeu, Charles Michel, després de la reunió.

L'empresa aeronàutica francesa Airbus ha acordat amb els governs de França i Espanya modificar els contractes del model d'avió A350. Ho fa, segons ha explicat en un comunicat, per posar punt final a un litigi amb l'Organització Mundial del Comerç (OMC) que fa més de 15 anys que està obert i que va acabar l'any passat amb l'organisme defensant que els Estats Units tenien dret a aplicar aranzels sobre determinades exportacions europees per compensar els subsidis segons l'OMC il·legals que havia rebut Airbus. El nou moviment, expressa aquest divendres la companyia, "elimina tota justificació dels aranzels nord-americans".

França ha anunciat aquest dimarts un pla de rescat per a la seva indústria aeroespacial que costarà 15.000 milions d'euros a l'executiu francès. El paquet té la intenció d'ajudar el teixit empresarial del sector en general, però les principals beneficiades seran Air France i Airbus. En el cas de la primera empresa, el govern ja havia aprovat que rebés uns 7.000 milions euros procedents de crèdits avalats i préstecs del mateix executiu, i que a això s'hi sumarien entre 2.000 i 3.000 euros que posaria Holanda, que també disposa de part de la companyia. La novetat és que la partida creixi en 8.000 milions d'euros i passi a incloure, també, Airbus.

Una sentència de l'Organisme Mundial de Comerç (OMC) que dona la raó als Estats Units en un litigi iniciat el 2004 contra les subvencions encobertes al gegant aeronàutic Airbus ha acabat afectant un petit productor de formatges de la Garrotxa, entre molts altres productes agrícoles catalans i europeus. L'OMC va sentenciar dimecres que, efectivament, les ajudes que es van donar a Airbus van suposar avantatges que van perjudicar els seus competidors. Per compensar-ho, considera que els Estats Units, d'on és originari Boeing –el seu principal competidor–, té dret a posar aranzels als productes europeus per un valor màxim de 7.500 milions de dòlars. L'endemà del pronunciament de l'OMC, l'Oficina de Comerç Exterior dels EUA ha fet pública una llista preliminar dels productes als quals apujaran els aranzels, en principi a partir del 18 d'octubre, quan ja serà ferma la sentència. I entre aquests productes hi ha, evidentment, els avions Airbus, però també vi, oli, formatges, olives i cítrics, que són els que afecten més els productors catalans i espanyols, a més de cafè, whisky, cotxes i fins i tot jerseis, que afecten països com Alemanya, el Regne Unit o França, que amb Espanya són els estats que van donar ajuts a Airbus.

El govern de Donald Trump ha proposat la imposició d'aranzels a una llista de productes de la Unió Europea (UE), en la qual destaquen les aeronaus Airbus i components d'aviació civil, per les ajudes públiques a la companyia aeronàutica europea.

Les relacions comercials entre la Xina i els Estats Units segueixen lluny de solucionar-se, i l’últim pas que ha fet el país presidit per Xi Jinping atiarà encara més aquesta guerra. El consorci aeronàutic estatal xinès CASC ha encarregat 300 avions al fabricant europeu Airbus, principal competidor de la nord-americana Boeing, que viu una profunda crisi arran dels dos accidents mortals que ha protagonitzat en els últims sis mesos els models 737 Max 8 i 9, que han desencadenat que la majoria de països hagin decidit de forma preventiva deixar aquest model a terra fins que s’aclareixin els accidents.

Casualment, després de l’accident d’avió que diumenge va acabar amb la vida de 157 persones a Etiòpia, Emmanuel Macron va ser un dels primers caps d’estat que es va traslladar al país africà per mostrar el seu condol. El president francès va aprofitar la visita al seu homòleg Abiy Ahmed per fer-li una proposta: canviar la flota del defenestrat Boeing 737 Max per una fornada d’avions de l’europea Airbus. Així ho explicava una font presidencial a l’agència Reuters, que assegurava que Ethiopian Airlines ja està en converses amb el fabricant europeu per signar un nou contracte d’aeronaus.

El constructor aeronàutic europeu Airbus deixarà de fabricar a partir del 2021 l'avió gegant A380, buc insígnia de la companyia, segons ha anunciat aquest dijous. L'empresa amb seu a Tolosa va incrementar els seus beneficis en un 29% el 2018 fins als 3.054 milions d'euros, però ha pres aquesta decisió per la falta de demanda d'aquest model. L'anunci s'ha vist precipitat per la reducció de comandes del seu principal client, Emirates, que ha substituït part dels seus encàrrecs pels models A330-900 i A350-900, que li semblen més eficients.

Quan puges a un avió i seus a la finestra que dona a l’ala, si t’hi fixes una mica veus que està feta de plaques de metall plenes de reblons que ajunten les diferents peces. Aquestes unions provoquen unes turbulències que fan que es cremi més combustible: una ala llisa, sense reblons, permetria evitar aquestes turbulències i, com a conseqüència immediata, disminuiria el consum de carburant i, per tant, reduiria les emissions de CO 2. L’empresa europea fabricant d’aeronaus Airbus treballa en un projecte per aconseguir-ho. Però aquests projectes tecnològics requereixen molta participació de socis, fins a 21 en aquest cas, i cadascun hi aporta la seva experiència i el seu coneixement. En aquest cas hi ha dos protagonistes catalans: el centre tecnològic Eurecat i l’empresa de Badalona Aritex.

Pot semblar ciència-ficció, però Airbus porta desenvolupant el projecte de crear el primer cotxe volador des del passat mes de febrer de 2016, fa poc menys d’un any. Durant aquests onze mesos un equip d’enginyers ha estat desenvolupant el projecte al centre de recerca de la companyia a Silicon Valley, i segons apuntes fonts internes, el projecte està força avançat.