La tradició va començar l'abril de 2023, com a preàmbul musical i poètic de Sant Jordi. És La nit de les roses, un concert especial del grup Mishima i diversos poetes a la sala La Paloma de Barcelona. La de 2026 serà el 22 d'abril, i a més del grup hi actuaran quatre veus rellevants de la literatura catalana, i de diverses generacions: Eva Baltasar, Pol Guasch, Carlota Gurt i Biel Mesquida.

"Som tres persones de Vic molt vinculades al Mercat des de molt petites, com a públic, com a músics i ara com a directors artístics", explica Joan Rial, un dels tres nous directors artístics del Mercat de Música Viva de Vic (MMVV). Rial, juntament amb Jordi Casadesús i Rubén Pujol, va guanyar el concurs per fer-se càrrec de la fira estratègica. Tots tres han detallat aquest dimecres la programació de la 37a edició del MMVV, que es farà del 17 al 21 de setembre. S'inaugurarà amb l'actuació de l'andalusa Rocío Márquez i entre una setantena de concerts n'inclourà de La Ludwig Band, Maria Arnal, Mazoni, Sidonie, Maika Makovski, Fades, Ferran Palau, Biznaga, Lorena Álvarez, Triquell, 31 Fam i Ouineta, a més de l'estrena de Durruti, t'estimo, un musical de Guillem Caballero i l’escriptor Tuli Márquez sobre el líder anarquista Buenaventura Durruti (1896-1936).

En una sala Paloma dotada de caràcter romàntic gràcies a una lleu boirina moradenca, La nit de les roses impulsada per Mishima ha sumat una tercera edició que confirma la vetllada com una de les noves tradicions de Sant Jordi a Barcelona. La revetlla de música i poesia ha atret parelles, grups d’amics i, especialment, incondicionals de la banda de David Carabén. El cantant reconeixia a l’inici de la nit que detectava cares conegudes entre el públic. "A molts de vosaltres us reconec i sé que ens heu vist un fotimer de vegades. És d’agrair que vingueu avui, que a més juga el Barça", ha dit Carabén, sense poder evitar mencionar al club dels seus amors, que aquesta nit jugava contra el Mallorca.

De Marc Lloret, mort diumenge als 51 anys a causa del càncer, el públic de Mishima en corejava els arranjaments melòdics de cançons com L'olor de la nit, sempre elegants i precisos, com ell. Per als seus companys de grup era "un referent, el pal de paller, el germà gran, l'home que es feia càrrec de les coses", com ha dit David Carabén en un discurs emocionant i impecable per recordar el millor amic. Quina sensibilitat tan eloqüent. Com la de Maria Permanyer, la companya dels últims anys, amor intensíssim escapçat per una diagnosi terrible: càncer de pulmó amb metàstasi als ossos. "Ens hem estimat com a adolescents", ha exclamat abans de dir: "Que allà on siguis hi hagi pau i bona música". La pau i la bona música que transmetia sempre ell.

A cals Mishima estan de dol, com hi estan la música i la cultura catalanes, per la mort de Marc Lloret, teclista de la banda i un dels seus fundadors, com s'ha dit. Lloret ha mort d'un càncer als 51 anys, més que prematurament, quan amb tota probabilitat el seu talent encara podia i havia de donar les millors obres. Això que dic, per descomptat, no lleva cap valor a les ja fetes: per mèrits més que demostrats, Mishima és una de les formacions més importants de la música popular en català del darrer quart de segle, i això ha estat així per mor de la conjunció de les personalitats que formen el grup (Dani Vega, Xavi Caparrós, Alfons Serra, el mateix Lloret), liderades pel cap i la sensibilitat de David Carabén, el frontman impassible. La història del grup va començar l'any 1999, i els set discos que han publicat fins ara en català (més els dos inicials, que van ser en anglès i amb alguns temes ja en català) són un goig per a qualsevol que s'hi acosti amb les orelles obertes i el cor a la mà, que és com fan l'efecte els Mishima d'afrontar gravacions i concerts.

Marc Lloret, fundador i teclista de Mishima, ha mort als 51 anys a conseqüència d'un càncer de pulmó amb metàstasi als ossos i al cervell. "Ens deixa l’ànima de Mishima, la banda que va fundar el 1999 juntament amb David Carabén i Christian Aloy i de la qual només la malaltia l’ha pogut separar", ha anunciat el grup en un comunicat. Lloret ha estat una de les figures clau de la indústria musical catalana de les últimes dues dècades, no només gràcies als deu discos gravats amb Mishima des del 1999 –entre els quals hi ha els emblemàtics Set tota la vida (2005) i Ordre i aventura (2010)–, sinó també per la seva vinculació amb el Mercat de Música Viva de Vic (MMVV), del qual va ser director artístic durant catorze edicions, i a l'impuls del festival PopArb d'Arbúcies, que va codirigir amb Anna Cerdà en les seves onze edicions.

Què és més difícil, compondre una cançó o elaborar un vi?

Parelles que comparteixen paraigua sota el xàfec, amics que passegen els seus reflexos pels carrers molls de Barcelona... Malgrat la pluja, uns i altres han fet via cap a la sala La Paloma, al barri del Raval, per celebrar el Sant Jordi (una mica abans d'hora) amb un concert de Mishima en què han participat com a convidats especials els escriptors Jordi Puntí, Blanca Llum Vidal, Mireia Calafell i Pol Guasch. "Avui tindrem quatre veus privilegiades de la literatura catalana", diu David Carabén, el cantant del grup, al principi de la vetllada. Tot i que va arrencar l'any passat, La nit de les roses ja sembla una tradició perfectament instaurada en els actes literaris de Sant Jordi: bona part del sector cultural hi assisteix fidelment per fer la prèvia abans de passar el dia entre paradetes i activitats. Durant més de dues hores, el públic s'entrega a una festa primaveral que, per damunt de tot, serveix per reivindicar que les lletres de les cançons poden ser literatura i els poemes grans obres sonores.

Aquest cap de setmana, Albert Om conversa amb el músic i comissionat del 125è aniversari del Barça, David Carabén.

A David Carabén van der Meer (Barcelona, 1971) aquests dies se li ha girat feina, entre els concerts de Nadal amb Mishima –un clàssic de la banda– i el càrrec que acaba d’estrenar com a comissionat del 125è aniversari del Barça. El seu pare, Armand Carabén, és qui va portar Johan Cruyff (i una promesa de modernitat) a Barcelona, ara fa 50 anys. Tenien casa els uns al costat dels altres, a la urbanització El Montanyà. Futbol i música, a la vida del David, però també literatura, cinema, televisió i ràdio. Un home culte, divertit i d’una intel·ligència diguem que dispersa, com els seus cabells.

Tant de bo sigui el principi d'una bella tradició de Sant Jordi, aquesta Nit de les roses amb què Mishima han omplert La Paloma de música, poesia i primavera. Primer, perquè si la història es repeteix, voldrà dir que la sala del Raval, tan màgica i singular, continuarà acollint concerts. Després, perquè és una iniciativa amb la qual el grup barceloní vol "reforçar el lligam amb la ciutat en una festa de la literatura, la música i les roses", tal com va explicar el cantant David Carabén a l'ARA. I, finalment, pel potencial d'un format que combina el recital poètic i l'actuació musical, i que està pensat per ser especial, en forma i contingut.

"Ens agrada cuidar el nostre públic", diu el cantant de Mishima, David Carabén. Amb aquest propòsit el grup barceloní organitza La nit de les roses, un concert especial de Sant Jordi el 21 d'abril a La Paloma, la sala del Raval que aquest any ha tornat a l'activitat musical. "Hi haurà sorpreses que encara no podem revelar", explica Carabén a l'ARA. Sí que pot avançar que l'aforament serà d'unes mil persones, que el públic serà rebut d'una manera especial relacionada amb les roses, que a l'escenari també hi haurà poetes i que comptaran amb associacions del barri. Tot plegat, a més a més, coincidint amb el primer aniversari del disc L'aigua clara. És una manera de "reforçar el lligam amb la ciutat en una festa de la literatura, la música i les roses". Les entrades es poden adquirir en aquest enllaç a partir d'aquest dilluns.

Mishima

Cruïlla XXS al Poble Espanyol. 27 de maig del 2022

Hi havia ganes de Mishima, entre el públic que divendres va pujar al Poble Espanyol. Totes l'hi ponien: bona temperatura, prou espai per moure's amb comoditat i fer viatges a les barres per comprar begudes i aquella sensació d'estar participant en el tràiler de l'estiu. El caliu del públic ja hi era de mena, i el quintet barceloní (sextet amb la imprescindible violoncel·lista Núria Maynou) hi va respondre amb un molt bon concert, amb el mèrit afegit que tot just era el quart de la gira de presentació del disc L'aigua clara. És cert que hi ha cançons noves com Cotó que de moment no giren prou rodó en directe malgrat els interessants detalls de percussió i teclats, i que d'altres encara no han connectat amb el cor dels espectadors. No és cap novetat. Tal com va recordar el cantant David Carabén, el públic va tardar sis mesos a aprendre les cançons del disc anterior: "Apliqueu-vos!", va demanar. És a dir, divendres no manava l'eufòria de les actuacions de final de gira, que és quan les novetats ja sonen a clàssics de tota la vida, però l'actuació va ser impecable, i fins i tot algunes estrenes, com Un lloc que no recordi, van ser cantades per bona part dels assistents.

]]>

El zoòleg, naturalista i escriptor Andrés Cota Hiriart (Ciutat de Mèxic, 1982) acaba de publicar Fieras familiares, obra finalista del Primer Premi de No-Ficció de Libros del Asteroide. El llibre recull la seva passió pels animals: de petit va sentir tanta fascinació per la natura, els insectes, els rèptils i els amfibis més diversos, que va convertir casa seva en un zoològic a petita escala. De gran, ha viatjat per mig món a la recerca d'axolots, orangutans, dracs de Komodo i tarsers. Amb aquest historial, no és estrany que més d’un crític literari l’hagi definit com el nou Gerald Durrell, l’autor de La meva família i altres animals, mestre en l'amor a la natura, en la passió pel viatge i en la divulgació científica a través de la literatura. Si els textos de Durrell es recreen en la flora i la fauna de l’illa de Corfú dels anys trenta, aquesta setmana Andrés Cota ha decidit recrear-se en el paisatge d’algunes illes una mica més properes, les que hi ha al tram final del riu Ebre. I no ho ha fet sol. L’escriptor mexicà forma part d’una caravana d’artistes –carregats amb càmeres i llibretes de notes– que des de dimarts i fins dijous ha recorregut el delta de l’Ebre aprofitant les rutes ramaderes de la transhumància.

]]>

La diada comença amb un cel gris. Els núvols sembla que vulguin posar a prova els tarannàs més optimistes que, fins fa unes hores, encara defensaven que el Meteocat podria equivocar-se, sempre que l'error afectés únicament les previsions menys prometedores. "Ja veureu com no plourà" o "per Sant Jordi sempre sembla que hagi de ploure i al final tot s'arregla" són algunes de les proclames que més se senten a la festa de La Vanguardia de la nit anterior: la màgia de Sant Jordi també hauria de fer referència a totes aquestes personetes que, d'una manera francament commovedora, s'entesten a creure que, si ho desitgen molt fort i ho diuen en veu alta, la realitat farà la contrària a les prediccions.

]]>

La setmana que acaba, amb Thaïs Gutiérrez

Apunts sobre què hem vist, sentit, degustat i, en definitiva, viscut en els últims 7 dies.

He celebrat els 10 anys de l’estrena de Girls. En el seu moment no vam ser conscients de la importància que tindria aquesta sèrie creada per Lena Dunham. Cal reconèixer que, tot i els seus defectes, Girls va ser pionera a l’hora de posar dones joves al centre d’una història, amb les seves imperfeccions i neures, en què vam poder emmirallar-nos i descobrir, per fi, que les dones no hem de ser sempre perfectes.

]]>

Cinc anys després d'Ara i res (2017), Mishima continuen remenant les complexitats de l'amor i de l'existència contemporània al disc L'aigua clara (The Rest Is Silence, 2022), el disc que es publica aquest divendres i que presentaran en directe en una gira que comença el 6 de maig a Girona. El quintet barceloní ha deixat al calaix la secció de vents de l'àlbum anterior, però manté les constants artístiques que han definit una trajectòria de més de vint anys. En parla David Carabén, líder del grup que comparteix amb Marc Lloret, Dani Vega, Xavi Caparrós i Alfons Serra.

]]>

Mishima han llançat aquesta nit el primer avançament del seu nou disc, L'aigua clara. El tema es titula Un lloc que no recordi. "La cançó és un cant a les primeres vegades, i a la joia que ens produeix aprendre i descobrir coses noves. La cançó evoca la necessitat d'explorar, de descobrir, d'aprendre, que ens va truncar el confinament", explica la banda, formada per David Carabén (veu i guitarra), Marc Lloret (teclats), Dani Vega (guitarra), Xavi Caparrós (baix) i Alfons Serra (bateria). "Arribats aquí sabent que hem de marxar, si pogués fugir, saps on voldria anar? Hauria de ser tan lluny que la meva memòria no em pogués seguir, hauria de ser tan lluny com un lloc que no recordi. Trobar-me de nou, trobar-me per fi, en un lloc que no recordi", diu la cançó.

]]>

El 22 d'abril sortirà el nou disc de Mishima, que es titularà L'aigua clara. Serà el novè disc de la banda que lidera David Carabén, el desè si hi sumem el directe Ara i aquí (2019). Fa sis anys que Mishima no publicava nou material, des d'Ara i res (2017), i aquest nou àlbum aprofundeix en la proposta de la banda, "profunditat literària i contundència sonora", diuen.

]]>

La nit del 21 de novembre del 1970 Yukio Mishima va baixar de la segona planta de l’Hotel Hilltop, on tenia una suite, al bar Non-Non, un bar minúscul al costat de la recepció de l’hotel on caben tot just nou persones. Més que un bar, és una barra amagada darrere un mur, on l’escriptor va demanar un Hilltop, el còctel especialitat de la casa: vodka, suc de poma i llimona. Xerrant amb els seus deixebles semblava feliç. Tres dies després va protagonitzar un dels suïcidis més famosos de la història del Japó.

]]>