Aquesta història acabarà a Barcelona i donant forma a una fantàstica casa d’hamburgueses del carrer València, La Real. Però abans, cal conèixer la història que hi ha darrere, plena d’amor, però també, malauradament, de dificultats. Com a fils conductors hi tenim la carn i el sucre.

"La gent d'Osona em demanava que obrís un restaurant a Vic, i el 18 de juny, si tot va bé, n'obrirem dos a la plaça Major", afirma el cuiner Nandu Jubany, que explica que estaran situats just davant del Merma, l'escultura que és una referència per a tots els vigatans perquè és un lloc de trobada habitual, i portaran per nom Vacanal i Vacanal Dolça. Es tractarà d'una hamburgueseria, on l'hamburguesa més cara costarà 15 euros, i un altre establiment dedicat a les postres. "No és una gelateria, ben bé, perquè seran postres, com ara una tatin de poma de Girona o un babà al rom, que acabarem amb gelats, de vuit varietats diferents", assenyala Jubany. L'objectiu amb què treballa el cuiner és que aquests dos locals es converteixin en referents dels següents que voldrà obrir a altres ciutats, com ara Girona, Bellaterra i alguna població andorrana. A més, la setmana vinent, a l'Hotel Miramar de Barcelona, el segell Nandu Jubany es trobarà als espais gastronòmics: no als restaurants, sinó als altres espais de l'hotel on també es pot menjar i beure. L'Hotel Miramar de Barcelona es convertirà en el segon hotel de la capital catalana on treballa com a cuiner: el primer va ser l'Hotel Majestic, de la família Soldevila, al passeig de Gràcia.

"Fem un König" és una expressió absolutament genuïna que ja forma part del vocabulari de molts gironins i gironines. No vol dir altra cosa que quedar, sigui amb la parella, la família o un grup d'amics, per anar a dinar o sopar a la cadena d'hamburgueses, tapes i entrepans amb nom alemany i el dibuix d'un rei barbut. I és que el König, amb les patates braves com a principal reclam, agrada moltíssim a veïns de Girona de totes les edats, estils i procedències, que troben en l'extensa carta de plats sucosos i llaminers una alternativa local i de qualitat a les grans franquícies americanes de menjar ràpid. És, de llarg, el restaurant gironí amb un nombre més elevat de clients fidels, alguns dels quals fins i tot hi repeteixen de manera fixa cada setmana i, des que es va fundar fa més de 50 anys, quan els frànkfurts i les hamburgueses encara no estaven de moda, no ha parat de créixer. A Girona recentment han anat obrint nous locals d'hamburgueses que els fan la competència, però, tot i això, el König no perd pistonada, sinó tot el contrari, manté el regnat amb mà de ferro. Avui dia, concentra quatre establiments a Girona ciutat a pocs quilòmetres de distància, a més dels de Salt, Figueres, Blanes, Platja d'Aro, Vic i els dos de Barcelona.

"Molt bo, molt ràpid, molt notori". Així és com descriu la companyia d'hamburgueses Vicio el seu conseller delegat, Oriol de Pablo, que considera que la marca "encara no és prou coneguda". Així ho mostren els seus estudis de mercat: "De la gent que menja hamburguesa per delivery a Barcelona, només un 70% saben qui som; només 3 de cada 10 ens han donat una oportunitat, però 2 de cada 3 que ens han provat ens consideren la seva hamburguesa preferida", explica De Pablo a l'ARA. Tot i així, considera que "encara" no han fet "res" del que aspiraven a fer.

Només dos anys després de la seva sortida al mercat, Vicio ja és una marca més que coneguda en el món del menjar a domicili, principalment per les seves hamburgueses i els seus cofundadors: el guanyador de Masterchef 7, Aleix Puig, i l'empresari Oriol de Pablo. El creixement exponencial d'aquesta start-up de food delivery ha cridat l'atenció de famosos, influencers i esportistes reconeguts arreu del món, i ha aconseguit tancar una ronda de finançament de 17 milions d'euros liderada pel fons internacional Iris Ventures, i també amb la participació de noms coneguts com Leo Messi i Antoine Griezmann, a través dels vehicles inversors Barlon Capital, gestionats per l'inversor Javier Rubió.

Ben bé com el cheddar sobre l'hamburguesa, així queden els principis quan veus el que serveixen i ho endrapes com si s'hagués d'acabar el món. Ja sabem que no és el menjar més saludable (per no dir que no ho és gens). A banda, té aquesta pàtina ianqui que pot generar anticossos en algunes persones. Però (sempre hi ha un PERÒ així en majúscules) de tant en tant tots hi caiem, així que almenys fem-ho bé. O, en aquest cas, molt bé.

No fa tants anys que anar a menjar una hamburguesa a Barcelona era sinònim d'acabar en una cadena de menjar ràpid. Aquí no hi havia restaurants que oferissin aquest producte amb ingredients de qualitat, esperit innovador, imaginació i pensat perquè l'àpat fos una experiència enriquidora. Però amb el canvi de segle, la proliferació de locals com Pim Pam Burguer i Bacoa, tots dos al Born, va començar a traslladar la cultura d'aquest producte tan tradicional als Estats Units a Catalunya. Llavors eren la novetat i se'ls va anomenar gurmet, però aquells antics santuaris són ara el reducte de la vella escola: avui en dia Barcelona té una hamburgueseria creativa i deliciosa quasi a cada cantonada. Un plaer per als amants de la carn picada de boví i el greix en abundància, que han aprofitat el fet que tanta oferta hagi multiplicat la qualitat i varietat: si vols fer bones hamburgueses i destacar, t'ho hauràs de treballar. Aquesta és la màxima de molts locals de la ciutat, que cada dia es trenquen les banyes per fer un producte millor.

Era l’any 1928 quan en Miquel Coll i l’Anneta Arnau van obrir una carnisseria i un bar, El Cafè, a la plaça de la Vila de la Cellera de Ter, un poble d’uns 2.000 habitants a tocar del massís de les Guilleries. Provinents de Sant Aniol de Finestres, la parella i els seus nou fills es van instal·lar en una masia, al costat de la font de la Fanera, que, amb el temps, va acabar donant el nom al nou negoci: Can Fanera. Gairebé un segle després la botiga continua al mateix local, però van canviar el bar per un supermercat i, a la part de darrere, on hi tenien el bestiar, ara hi ha l’obrador on elaboren l’Hamburguesa de les Guilleries, premiada amb el títol de la segona millor hamburguesa artesana d’Espanya, segons el concurs organitzat per Educarne, a principis de març, a Madrid.

La cuinera Teresa Carles explica com preparar a casa una hamburguesa amb cigrons i verdures saltades, que proposa amanir amb una salsa ben original.

El mes de febrer, de les seves cinc cuines -tres a Barcelona i dues a Madrid- en van sortir unes 72.900 hamburgueses. Si comptem que aquests punts de producció en cadena de menjar ràpid estan oberts onze hores al dia els set dies de la setmana, Vicio va servir el mes passat una hamburguesa cada 15 segons. Però la gran majoria dels seus clients no es van asseure en cap taula dels locals, encara que hi ha l’opció. L’hamburguesa i les patates els arriben a casa en una bossa de Glovo que canvia el groc pel negre.

El cuiner Marc Ribas aposta per les hamburgueses per a la nova aventura gastronòmica que està a punt d'inaugurar a la ciutat de Girona. Opina que el clàssic de la cuina no ha d'estar fet com si es tractés d'un neumàtic, com pensa que s'ha fet fins ara, sinó amb delicadesa. També creu que les hamburgueses vegetals no han d'imitar les de carn, i per això ell les farà amb una base de mongeta de Santa Pau.

L'hamburgueseria La Real de Barcelona, que acaba d'obrir un nou local al Poblenou, va rebre a principis d'estiu el premi Best Burger Barcelona, que atorga el públic amb els seus vots. Tal com informen ells mateixos, després d'haver quedat en desè lloc l'any anterior, en només 12 mesos van poder escalar fins a la primera posició de la classificació gràcies a una carta que no enganya: sobre el paper sembla boníssima i sobre el plat ho és. Una proposta 'made in' Veneçuela completament honesta que no necessita salses efectistes o hipercreativitats que amaguin una carn de segona o unes preparacions mediocres. I això té molt de mèrit en el competitiu sector 'burger', que ha viscut un gran boom en els últims anys a la ciutat.

Les hamburgueses només podran ser de carn, segons la nova normativa que impulsa el Parlament Europeu, i que ha quedat aturada fins després de les eleccions. Si s’aprovés, Europa seguiria l’exemple de França, que el 2018 va prohibir que cap elaboració feta de verdures es bategés amb els noms amb què es coneixen els productes carnis. Al nostre país, el canvi de nomenclatura de les hamburgueses vegetals a favor de 'discos vegetals' causa adhesió i rebuig alhora. D'una banda, el Gremi de Carnissers hi és favorable, mentre que cuiners, tant de verdures com de carn, opinen que canviar-ne el nom no servirà de res perquè tothom en continuarà dient igual, ja que popularment són paraules ben esteses.

Només es podran anomenar 'hamburgueses' les preparacions rodones fetes amb carn. Si estan fetes amb vegetals o bolets hauran de tenir un nou nom, com ara 'discos vegetals'.

La plaça del Camp sempre és tranquil·la. Avui, especialment. Fred a fora, confort a dins. Tot just entrar a La Royale em trobo amb un dels socis fundadors, que em comenta que és estrany veure-hi un periodista, perquè ara hi van influencers. Està indignat. Amb raó, segurament. Parlem del sector i entre altres coses em revela una dada que em deixa clavada: en general, les visites a restaurants han caigut pràcticament un 50% a favor del delivery. La gent vol menjar bé, però ho fa a casa perquè surt més bé de preu.

Observeu detingudament la foto que acompanya aquesta columna. Què? No hi veieu res estrany? Torneu-la a mirar, golafres... Exacte: el formatge! Què caram hi fa el tall de formatge sota l’hamburguesa, just a tocar de la llesca de pa inferior?! El que esteu veient és l’emoji amb què Google il·lustrava l’icònic entrepà de carn picada a la versió 8.0 del seu sistema operatiu Android i que va encendre un acalorat debat a la xarxa arran d’un tuit de l’usuari Thomas Baekdal en què no només exposava la incorrecta ubicació del tall sinó que contraposava l’errada de Google amb la bona praxis d’Apple: el formatge just a sobre de l’hamburguesa, fonent-se. A sobre, un tall de tomàquet i tot coronat amb la llesca de pa superior i les seves característiques llavors de sèsam.

Aquests dies el món –és a dir, el meu feed de Facebook– sembla dividir-se entre admiradors i detractors de La la land, un preciós musical per il·luminar-nos en temps d’obscuritat / un bluf preciosista a anys llum dels clàssics del gènere, segons a qui llegeixi. El suflé de les xarxes socials viralitzant les virtuts i els defectes d’una obra que, com a mínim, no sembla deixar indiferent ningú.

Pocs futbolistes són tan ràpids i àcids com Gerard Piqué fora dels terrenys de joc. Aquesta nit el central català ho ha tornat a demostrar, en un exercici d'ironia amb la Cope. Tot arrenca amb un tuit de la secció d'esports de l'emissora, on anuncien que tindran com a protagonista el cambrer que va servir "l'hamburguesa que va canviar la seva mala ratxa", en referència al gol número 100 del jugador de l'Atlètic de Madrid Fernando Torres.

Si veus aquest contingut des d'un dispositiu mòbil, clica aquí.