L'actriu i directora Sílvia Munt estava embarassada de la seva filla quan va començar a llegir l'obra mestra d'Ana Maria Matute, Olvidado rey Gudú, que considera una de les grans novel·les del segle XX. Ara ja és àvia, però el llibre encara l'acompanya. "Sempre el tinc a prop", diu. "És un llibre que necessito llegir de tant en tant, com Les petites virtuts de Natalia Ginzburg", confessa. Per a Munt, tant Matute com Ginzburg o Rodoreda són "dones amb una intel·ligència finíssima i una manera d'entendre la vida a la qual em sento propera".

Més de 200 amics i familiars han acomiadat aquest divendres a l'escriptora Ana María Matute, en un funeral íntim al Tanatori de les Corts de Barcelona. La cerimònia de comiat a l'escriptora, morta dimecres als 88 anys, ha arrencat amb 'The River', de Bruce Springsteen, del qual era gran admiradora.

La capella ardent de l'escriptora Ana María Matute, que ha mort avui a Barcelona, s'obrirà demà a partir de les 3 de la tarda al tanatori barceloní del barri de les Corts. Per divendres està previst que al mateix tanatori se celebri una cerimònia religiosa a la 1 del migdia. Les restes mortals de l'escriptora seran incinerades, segons han informat fonts de l'editorial Destino.

Diferents personalitats de la política i la cultura han lamentat la pèrdua de l'escriptora Ana María Matute (1925–2014), que ha mort aquest dimecres a Barcelona als 88 anys. Matute era autora d'obres com 'Los Abel' (1948), 'Pequeño teatro' (1954) i 'Los hijos muertos' (1958), va estar nominada al Premi Nobel i va ser la tercera dona en ingressar a la Real Academia Española en 300 anys d'història.

1. 'Los Abel' (1948). El seu debut va obtenir una menció especial al premi Nadal i explica una història inspirada en la història bíblica de Caïm i Abel, on reflecteix l'atmosfera de la postguerra des del punt de vista de la percepció infantil.

Ana María Matute (1925–2014) ha mort a Barcelona als 88 anys, després d'una llarga vida dedicada a la creació literària. L'impacte de la Guerra Civil i les conseqüències del conflicte en l'estat d'ànim de la població –vista a través dels ulls de personatges sovint joves– va marcar la primera part de la seva producció, que va arrencar amb 'Los Abel' (1948) i es va consolidar amb 'Pequeño teatro' (1954) –que va aconseguir el premi Planeta– i 'Los hijos muertos' (1958), premi de la Crítica.

Una possible nova novel·la

Pequeño teatro