LA FIFA ha obert un expedient disciplinari contra la Federació Espanyola de Futbol (RFEF) després dels càntics islamòfobs produïts en el partit amistós entre Espanya i Egipte la setmana passada a l'estadi de l'Espanyol. “La FIFA ha iniciat avui un procediment disciplinari contra la Federació Espanyola de Futbol pels incidents ocorreguts durant el partit amistós contra Egipte”, es pot llegir en un comunicat. Aquest és un pas previ per part de l'ens que controla el futbol mundial per decidir les sancions que s'imposen a la RFEF.

Lamine Yamal ha trencat el seu silenci sobre els crits islamòfobs d'aquest dimarts a Cornellà-El Prat, amb motiu d'un amistós entre Espanya i Egipte, amb una publicació a Instagram. "Sé que [els càntics] anaven per a l'equip rival [Egipte], però com a persona musulmana no deixa de ser una falta de respecte i alguna cosa intolerable [...]. Als que canten aquestes coses: fer servir la religió com una burla us deixa com a persones ignorants i racistes", ha escrit el crac del Barça i màxima estrella del combinat de Luis de la Fuente. El futbolista va marxar de l'estadi de l'Espanyol capcot i sense saludar a l'afició local.

Joan Garcia ha debutat amb la selecció espanyola i ha sigut a l'estadi que fins al mes de juny passat era casa seva, l'RCDE Stadium. La selecció espanyola masculina tornava a Catalunya quatre anys després en un amistós contra Egipte (0-0). Un dels grans al·licients del partit era saber si s'estrenaria o no el porter blaugrana amb la selecció absoluta. El de Sallent va caure de la convocatòria divendres passat a Vila-real, però va entrar al minut 62 a Cornellà-El Prat amb més aplaudiments que xiulets –malgrat que a l'escalfament va ser xiulat per part de l'afició pel seu passat a l'Espanyol–. Luis de la Fuente també va ser xiulat després de no convocar Garcia quan estava al conjunt blanc-i-blau. Si l'hagués citat abans de fitxar pel Barça, la seva clàusula hauria pujat cinc milions més, fins als trenta.

Amb Águilas de El Cairo, que s’estrena aquest divendres, Tarik Saleh (Estocolm, 1972) tanca la seva trilogia de thrillers ambientats a Egipte, el país del seu pare i on ell mateix va estudiar art a principis dels noranta. El nou film segueix un famós actor a qui el règim d’Al-Sisi pressiona perquè accepti un paper a major glòria del general que governa Egipte des del 2014. Cinema, sexe, política, secrets i mentides donen forma a un drama trepidant interpretat per un gran Fares Fares, carismàtic però també vulnerable quan toca.

Panait Istrati (1884-1935), conegut com el Gorki dels Balcans, comunista fervorós de jove, va ser dels primers intel·lectuals a denunciar públicament l’estalinisme. Fill d’una bugadera romanesa i d’un contrabandista grec a qui no va conèixer, va ser un lector precoç i un rodamon incansable. Amic dels escriptors Romain Rolland (Nobel de literatura el 1915) i Nikos Kazantzakis (etern candidat al Nobel), va escriure en francès i va ser prou seguit a la Catalunya republicana. Anna Casassas, que ja n'ha traduït alguns títols, firma ara Quan surt el sol (editorial Cal Carré), llibre datat el 1934, un any abans de la seva mort, sol i aïllat, en un sanatori de Bucarest. Tenia 50 anys i feia temps que el minava la tuberculosi.

Grifols ha rebut la certificació de l'Agència Europea de Medicaments (EMA) de tota la cadena de valor de Grifols Egypt for Plasma Derivates (GEPD), a Egipte, el projecte de la multinacional catalana de derivats en aliança amb el govern d'aquell país. L'autoritat responsable de l'avaluació científica, supervisió i control de seguretat dels medicaments a la Unió Europea (UE) ha avalat que tota la plataforma de plasma de Grifols Egypt "opera sota els estàndards europeus més exigents de qualitat, seguretat i control regulador", explica la companyia.

El 9 de gener del 2024, gairebé fa dos anys, Grifols, la multinacional catalana d'hemoderivats de capital familiar, va rebre un càstig enorme a la borsa El motiu? El fons especulatiu Gotham City Research va acusar-la de manipular el seu deute i el resultat d'explotació (Ebitda) i, per tant, assegurava que inflava els beneficis alhora que amagava el veritable pes del seu passiu després d'anys de creixement. Abans de la pandèmia, una crisi que va paralitzar el negoci de la recollida de sang i va tensionar les seves finances, la companyia s'havia engrandit mitjançant adquisicions d'empreses, que havien engreixat el seu deute. A partir del primer cop, al qual Gotham va afegir nous informes posteriors, el grup va anar aplicant reformes a la seva governança i va haver de desfer-se d'una part del negoci a la Xina, Shanghai RAAS, que va vendre al gegant del país asiàtic, Haier, per reduir el seu passiu.

El 28 d’octubre del 1925, l'egiptòleg Howard Carter i els seus ajudants van treure els claus daurats que protegien el taüt i van aixecar la tapa. Davant seu va aparèixer la mòmia, molt ben conservada, del faraó Tutankamon. Havien passat gairebé tres anys –menys una setmana– des que s’havia descobert la tomba. Els arqueòlegs havien hagut de travessar tres cambres fins a arribar a la que contenia les restes. I un cop allà no van haver d’obrir un taüt, sinó tres. En un complex joc de nines russes van poder accedir finalment a la mòmia de l'antepenúltim faraó de la XVIII dinastia, que havia governat feia quasi 3.350 anys.

Hamàs ha dit que ja està llest per alliberar els ostatges israelians. Segons el Wall Street Journal, el grup islamista hauria comunicat que està en condicions d'entregar a Israel els vint ostatges vius aquest mateix diumenge. A l'interior de la Franja, devastada per les bombes d'Israel després de dos anys de guerra genocida, encara hi queden 48 ostatges: es calcula que 20 són vius i 18 morts. Com a part de l'acord de pau patrocinat per Trump, el retorn dels ostatges israelians a canvi de l'alliberament de presos palestins és un dels punts rellevants de la primera fase del pla, juntament amb l'alto el foc que ja ha entrat en vigor. El president dels Estats Units, Donald Trump, havia dit que l'alliberament dels ostatges seria dilluns, però aquesta afirmació de Hamàs fa pensar que es podria avançar i començar aquest mateix diumenge.

Avui, les mirades de tot el món estan posades en Egipte, on negociadors israelians, palestins i nord-americans es reuneixen per firmar, o no, el pla de pau per a Gaza proposat per Donald Trump. Els Estats Units pressionen perquè Hamàs firmi, Netanyahu bombardeja Gaza perquè Hamàs firmi, i Hamàs ha de dir a correcuita si accepta els 20 punts del pla que van acordar Trump i Netanyahu.

L'activista egipci Alaa Abd el-Fattah, un dels presos polítics més destacats d'Egipte, ha estat alliberat aquest dilluns a la nit de la presó, on portava sis anys tancat. Fattah, de 43 anys, ha estat indultat pel president Abdul Fattah al-Sisi, suposadament després d'una sol·licitud del Consell Nacional dels Drets Humans, i ja s'ha pogut reunir amb la seva família.

Les condicions àrides del desert i la pràctica de l’embalsamament i momificació que es va estendre socioculturalment durant els períodes de diverses dinasties egípcies dificulten enormement l’obtenció d'ADN de restes humanes. Cal dir que els líquids usats en el procés de momificació degraden i destrueixen el material genètic de tots els teixits tous, que queden com cuir. Dins d’una tomba excavada a la roca a la necròpolis antiga de Nuwayrat (una població a uns 265 quilòmetres del Caire) es va trobar una gran tina de terrissa segellada, amb el cos d’un home a l’interior sense embalsamar.

Què no faria una mare per un fill? Laila Soueif, de nacionalitat britànica i egípcia, està disposada fins i tot a perdre la vida. Aquesta professora de matemàtiques de 69 anys s'està morint en un hospital del centre de Londres a causa d'una vaga de fam de més de 240 dies per reclamar l'atenció sobre la situació d'Alaa Abdel Fattah, el seu fill, el pres polític més famós d'Egipte. Aquest bloguer, escriptor i activista pels drets humans roman tancat a la garjola pel règim del general Abdel Fattah al-Sisi, el colpista president del país.

L’oportunitat de viure uns anys a la terra dels faraons no arriba sovint, així que, quan se’ls va presentar el 2022 a l’Alba Ruiz, una mestra de Mataró de 34 anys, i al seu marit, amb qui just acabaven de tenir un fill, van decidir aprofitar-la. A ell li havia sorgit l’opció de traslladar-se temporalment a Egipte per feina, i ella va demanar una excedència al col·legi on feia vuit anys que treballava, el Sant Josep de la seva ciutat natal, per poder viatjar. “Era ara o mai”, explica.

Almenys sis persones han mort i nou més han resultat ferides quan ha naufragat un submarí turístic a Hurghada, a la costa egípcia del mar Roig. A bord hi viatjaven 45 turistes, segons les autoritats egípcies. El governador de la província del mar Roig, Amr Hanafi, ha confirmat que els sis morts són de nacionalitat russa i ha detallat que els serveis d'emergència han pogut rescatar les altres 39 persones a bord i que no hi ha cap desaparegut. Segons Viktor Voropaev, un oficial rus a Hurghada, entre els morts hi ha dues criatures. Mitjans locals informen que hi ha almenys quatre ferits en estat crític.

El món àrab ha expressat aquest dimarts durant una cimera al Caire el seu suport a un pla de reconstrucció de Gaza que exclou Hamàs i que ha preparat Egipte en les últimes setmanes, per tal d’articular una alternativa conjunta a la proposta del president dels Estats Units, Donald Trump, de prendre el control de la Franja després d’expulsar-ne la població. La proposta egípcia, però, deixa diversos assumptes clau sobre el futur govern del territori sense resoldre, i la seva viabilitat està en dubte per la falta de suport actual de Tel-Aviv i de Washington.

El president egipci, Abdel Fattah al-Sisi, que governa el país amb mà de ferro, ha visitat aquest dimecres la Moncloa per abordar la situació a Gaza amb Pedro Sánchez. Tant el règim egipci com el govern espanyol han mostrat la seva negativa al pla de neteja ètnica que Donald Trump vol aplicar amb els palestins de la franja de Gaza. "Vull reiterar el rebuig rotund a la proposta de traslladar la població de Gaza. Gaza és dels palestins i del futur estat palestí. La seva expulsió no només seria immoral i contrària al dret internacional, sinó que desestabilitzaria tota la regió", ha dit el president del govern espanyol.

Un iot turístic amb 45 persones a bord s'ha enfonsat aquest dilluns de matinada al mar Roig, a la zona de l'est d'Egipte. L'embarcació feia un viatge de busseig i de moment no s'han pogut aclarir els motius de l'enfonsament, si bé ha transcendit que la llanxa ha quedat encallada en esculls de corall. Hi viatjaven 31 turistes i 14 membres de la tripulació egípcia. Ja s'han pogut rescatar 28 dels nàufrags, però n'hi ha 17 que continuen desapareguts. Entre els passatgers hi havia un grup de cinc persones de nacionalitat espanyola que ja han estat rescatades, segons fonts diplomàtiques al Caire que cita l'agència Efe.

En una de les mostres més evidents fins ara de la frustració que estan provocant les tàctiques dilatòries i la manca de progrés en les negociacions per una treva i un intercanvi d'ostatges entre Israel i Hamàs, Qatar, que de la mà d'Egipte ha fet de pont entre les parts des de l'inici de la guerra, ha expressat públicament que se li està esgotant la paciència. La fatiga de Doha, manifestada abans també pel Caire, constata l'estancament en què es troba la via diplomàtica a Gaza, però alhora ha evidenciat la falta d'actors alternatius per mediar algun tipus d'acord.

Els estereotips negatius i les notícies sobre violència, corrupció i pobresa sobredimensionades pels mitjans de comunicació internacionals tenen un cost de milers de milions d'euros per al continent africà. Segons un estudi publicat pel grup consultor Africa Practice i l'ONG Africa No Filter, la narrativa monolítica i esbiaixada als mitjans internacionals més prestigiosos fa augmentar la taxa d’interès del deute sobirà així com el valor dels bons anuals, un indicador clau per mesurar la salut de l’economia. Això fa que l'Àfrica perdi fins a 3.900 milions d'euros anuals, segons els càlculs dels investigadors.