Els últims anys ha passat "de ser la filla del Quimet Pla a la germana de l’Oriol Pla [el protagonista de l'Ara Diumenge d'aquesta setmana]", certifica, però Diana Pla Solina (Barcelona, 1991) té un camí propi en el món del teatre físic i el circ. Després d’actuar des de la infantesa en espectacles de carrer i en obres com Travy, després de crear companyia pròpia i un solo com Miss cosas y yo, ara Pla dirigeix El Petit Circ Laret, un espectacle de nova creació i gratuït que es podrà veure del 12 de desembre al 7 de gener a la carpa del Circ de Nadal de l’Hospitalet de Llobregat (carrer de la Feixa Llarga amb Travessia Industrial). Un circ clàssic –amb números de perxa xinesa, bicicleta acrobàtica, trapezi, mans a mans, equilibris, música en viu, clown– d’esperit contemporani.

Quan tenia 17 anys, Pau Palaus va veure per primer cop una obra del pallasso Leandre Ribera, i li va canviar la vida. “El vaig anar a veure tres dies seguits. Els meus amics em preguntaven: «Però què fa?». I jo no sabia què contestar: no feia res i ho feia tot”, explica Palaus. Tot i que va estudiar gestió forestal, el Pau va deixar una feina fixa de podador d’alçada per embarcar-se en les arts escèniques: “Vaig començar un curs de pallassos a l'escola Rogelio Rivel, però només vaig durar dues setmanes perquè no entenia res del que m'explicaven, no m'ensenyaven a fer el que feia aquell pallasso. Ho he après bàsicament de manera autodidàctica".

3, 2, 1! Comença la funció! A l’escenari només hi ha una taquilla on es venen les entrades del Palau de les Il·lusions, on un avi bondadós de barba blanca passarà una tarda plena d’emocions amb les seves netes. Aquest és el punt de partida d’IL·LU, el nou espectacle de Cirque du Soleil concebut expressament per a Andorra, una col·laboració que ja dura dotze estius i que s’ha convertit en un imant turístic pel Principat on l'espectacle es podrà veure fins a principis d'agost. Més enllà d’un espectacular número de circ –amb trapezistes, acròbates i funàmbuls en estat de gràcia–, IL·LU és un homenatge a la infància, aquella etapa de la vida en què els límits entre la realitat i la ficció es desdibuixen. En aquest món de fantasia dirigit per Lydia Bouchard deambulen personatges extravagants, monstres de caramel, cavalls que renillen i, fins i tot, un parsimoniós ós polar. En la posada en escena, el vestuari té un paper fonamental. No només ajuda a construir els personatges, sinó que en reforça el relat.

El Grec 2025 va començar dijous a l’hemicicle de Montjuïc amb l’estrena d’una proposta francesa que barreja la dansa, la música i el circ d’un creador que ha visitat el festival en dues ocasions amb espectacles ben rodats: Minuit (2018) i Celui qui tombe (2023). Però les estrenes absolutes són perilloses. Més encara si, com hem sabut, la producció ha passat per molts nervis en la seva entrada al Grec. Si bé aquest Le Petit Cirque té ingredients poètics i visuals força atractius que albiren el que potser serà l’espectacle d’aquí a un temps (quan hagi fet carretera i revisat els problemes de connectors i ritmes que es van evidenciar a Montjuïc), el cert és que la funció inaugural va quedar força deslluïda, com va fer patent el breu i esmorteït aplaudiment dels espectadors. 

Piti Español (Barcelona, 1954) és escriptor i guionista de televisió i cinema. També creador teatral. Ha estat professor de gimnàs i acrobàcia. Fa trenta anys va publicar per primer cop La pista africana, avui reeditat per La Campana. Hi explica la seva experiència de joventut més fantàstica: trapezista en companyies de circ ambulant per llocs com els Països Baixos i, sobretot, la Sud-àfrica de l’apartheid.

Jaume Mateu (Barcelona,1955), Tortell Poltrona, és pallasso. Director i fundador del Circ Cric. Director i fundador del CRAC, Centre de Recerca de les Arts del Circ. Fundador i president de l’ONG Pallassos Sense Fronteres. El podeu veure al Teatre Romea fins al 30 de desembre.

Va néixer al barri de Sarrià de Barcelona. “Soc fill d’una família sarrianenca molt vinculada al centre parroquial. Els meus pares van portar la casa de colònies del moviment infantil i juvenil d’acció catòlica de Sarrià durant 25 anys. Vaig anar als escoltes i vaig tenir de cap el Xesco Boix. A finals dels anys 50 les úniques activitats que hi havia eren anar a missa i, per Nadal, els Pastorets. Les arts escèniques catalanes han estat molt avantatjades perquè vam tenir la capacitat de fer el teatre religiós, els Pastorets i la Passió. Per això els del dramàtic venen d’Olesa i Esparreguera i els còmics venim tots dels Pastorets”.

]]>

Estem a octubre i tot i que a cotes baixes la temperatura és tirant a càlida, en arribar a Rialp i sortir del cotxe es nota un airet fresquet i net més propi d'alta muntanya. He conduït unes tres hores per arribar fins a aquesta vila de la comarca del Pallars Sobirà, on s’hi ha instal·lat la carpa de Nilak. Però abans d’apropar-m’hi vaig a fer un cafè a la Granja la Vall, que està situada, com la majoria dels bars i restaurants del poble, al llarg de la carretera principal.

]]>

L'art no es pot entendre sense el joc, sense l'esperit lúdic que motiva els creadors a experimentar amb unes regles i, per què no, a inventar-ne de noves. És la premissa que reivindica aquest any la FiraTàrrega, que del 5 al 8 de setembre portarà 51 propostes escèniques als carrers de la capital de l'Urgell. "No s'hi val venir a seure, demanem que el públic sigui actiu, que jugui i s'impliqui", diu la directora artística de la fira, Anna Giribet. Així doncs, en la programació tindran un paper destacat els espectacles que requereixen la participació del públic i les propostes de companyies locals que treballen a partir d'instal·lacions de joc, com Toc de Fusta i Tombs Creatius. Com és habitual, la fira busca un equilibri entre les produccions internacionals i la defensa dels creadors catalans, especialment de les comarques de Ponent. "Fer la fira a Tàrrega és un acte de resistència –explica la directora executiva, Núria Lloreta, en una entrevista a l'ARA–. No és fàcil acollir un acte massiu amb tant de públic i tants professionals en una ciutat petita. Però va néixer a Tàrrega i aquí la defensarem".

]]>

És a l'inici del segle XX quan els espectacles de risc, en general, i de motor en particular, ocupen els millors parcs d'atraccions del món. El públic queda hipnotitzat pels desafiaments i peripècies increïbles dels pilots, sovint cavalcant motocicletes. Estem assistint en directe a l'aparició de l'ofici que anys més tard es convertiria en especialista de cinema, que són les persones que fan les escenes de risc. L'anomenat doble de risc (stuntman o daredevil en anglès) s'estandarditza als rodatges, per fer trucs i escenes d'acció, i avui en dia és una figura imprescindible de totes les pel·lícules d'acció.

]]>

S'acosten més de dues setmanes sense escola, amb les criatures a casa i amb moltes ganes que arribi Nadal. Més enllà dels tradicionals Pastorets, els patges reials i les fires de Santa Llúcia, els municipis catalans s'han omplert de propostes per esprémer al màxim la màgia d'aquestes dates. N'hem seleccionat 26:

]]>

Us volem recomanar un ampli ventall d'activitats per als pròxims dies, com la nova temporada de Fang o la trobada d'educadors organitzada per Lafede: Canviar l'educació per canviar el món.

]]>

Danny Ronaldo dins una banyera on fa la bugada i renta la vaixella mentre escolta fragments sonors dels seus espectacles. Tota una vida encapsulada en un cinta magnetofònica per recordar els èxits a les pistes i els escenaris. Danny Ronaldo, sisena generació d’una família de clowns. Amb el seu germà David, un cara blanca, ens va visitar al Grec del 2005 amb aquella fabulosa Cucina dell’Arte en què les pizzes volaven, i el 2017 amb un solo de Danny, Fidelis Fortibus, en què ja sortia la banyera i que va rebre el premi Ciutat de Barcelona.

]]>

Tan important és que els fills s'ho passin bé com que els pares no hi pateixin, amb els espectacles familiars. Amb aquest esperit tan exigent com obert de mires (que és com s'ha d'anar sempre al teatre) escollim deu espectacles divertits, creatius i inesperats d'entre tota l'oferta del Festival Grec, el lloc ideal per anar més enllà del costum.

]]>

Hi ha festivals i festivals. Els que busquen les masses i els grans caps de cartell. D'altres que, amb una feina de formigueta, tenen una missió totalment diferent: crear xarxa, unir veïns i portar cultura de qualitat allà on és difícil que els ajuntaments hi arribin, sobretot per problemes de pressupost. Encara que sigui amb espectacles bons però amb un format reduït, d'un centenar d'espectadors. Així, en plena pandèmia, va reinventar-se el Festival d'Arts Escèniques de l'Empordà, el FASTT, afegint una T al final, la de territori. I estenent-se a poc a poc per diferents micropobles de la comarca alt-empordanesa, amb una oferta sempre a l'aire lliure en espais públics. "La nostra intenció no és fer un festival de masses, perquè aquests espais de trobada després són efímers i acaben desapareixent", explica la seva directora, Rebecca Alabert.

]]>

Quan Aurora Rosales, mà dreta de Lluís Pasqual, va proposar a Oriol Pla d'estrenar un espectacle al Teatre Lliure, ell no no sabia ben bé què fer. Tres idees li ballaven pel cap: una peça amb els amics, una sobre la música techno o bé treballar amb la família. Tenia 23 anys i es demanava: què puc explicar? Quin sentit té que expliqui alguna cosa? El director de cinema Jaime Rosales li va recomanar que mirés el que tenia més a prop. I, de seguida, va notar una mena de fiblada interior, “una sensació molt física”, que diu ell, quan va pensar en el seu pare Quimet, la seva mare Núria i la seva germana Diana. Amb tots tres s'havia criat als carrers de Catalunya fent teatre. Amb mesos, ja va sortir amb sa mare que li donava el pit. I als sis anys va batejar-se teatralment amb Quatre fustes i un paper, el muntatge que van ordir els seus progenitors “per transmetre'ls l'ofici”. “El pare ens va ensenyar què és un procés professional”, recorda.

]]>

Els carrers i places de Reus tornaran a omplir-se d'acrobàcies del 10 al 14 de maig gràcies a la Fira Internacional de Circ de Catalunya, el Trapezi de Reus, que celebra enguany la seva 27a edició. Les noves directores, Alba Sarraute i Cristina Cazorla, han anunciat aquest dimarts que el festival vol "recuperar el carrer" com a escenari, ja que havia anat a menys els últims anys. El Trapezi serà l'aparador del circ català, estatal i internacional amb 36 companyies, 2 cabarets, una cinquantena d'espectacles i la lupa posada en el "talent emergent", especialment el femení, segons recull l'ACN. Companyies de renom com My!Laika, Proyecto Tránsito, Cirque Pardi!, Cia. Muta i Le G. Bistaki hi seran presents, i tampoc hi faltarà la trobada professional, amb petites novetats que s'han avançat aquest dimarts.

]]>

El pares del Carlos se'n feien creus. No entenien ni com ni per què, però sense adonar-se'n la criatura se'ls escapava del bressol i apareixia en un lloc diferent de la casa. "Els ho vaig fer passar malament, però al final s'hi van acostumar", explica rient el Carlos, que de més gran feia empal·lidir els monitors del cau quan s'enfilava a l'arbre més alt i saltava d'un lloc a un altre. Ara, més que fer patir, fa que el públic es quedi bocabadat quan fa salts mortals enmig de la pista de circ. Amb 24 anys, el Carlos Francos ja treballa amb una de les companyies de circ contemporani més importants del món, la canadenca The 7 Fingers, fundada per exartistes del Circ du Soleil. Paral·lelament, també ha creat amb un amic el seu propi projecte a Barcelona, La Kanija.

]]>

Besalú i Roses es tornaran a convertir aquest estiu en la capital mundial del circ gràcies al festival Nits de Circ. L’agost de l’any passat la fundació cultural sense ànim de lucre Circus Arts Foundation va idear aquest concepte d’espectacle per als capvespres d’estiu, en una proposta en què les millors atraccions circenses de la temporada actuen a la pista d’un circ sense lona però amb graderia i orquestra, i en espais singulars. Prop de 10.000 espectadors van respondre a la crida del festival, que aquest any repeteix amb més dies, més funcions i més artistes. 

]]>

L'acròbata aeri Elena Zanzu ha baixat a terra per construir el seu nou espectacle, Ez, que s'estrena al Mercat de les Flors dins el cicle Circ d'Ara Mateix. Zanzu hi comparteix "pràctiques extremes amb dolor explícit" que reflexionen sobre la relació de poder entre artista i públic. Defineix l'obra com una "negociació amb el públic" sobre temàtiques tan actuals com "el consentiment, la vulnerabilitat, el dolor i les cures". Ez, de fet, vol dir no en basc. Què passa quan es manipula un cos en escena? Què vull veure? Què és violent?

]]>

La noruega Emma Langmoen i la finesa Heidi Mikki són dues de les cinc integrants d'Acting for Climate, una companyia de circ i dansa que des del 2014 utilitza l'art per lluitar contra el canvi climàtic. L'activisme ambiental defineix els seus espectacles i també la manera com treballen: no utilitzen vehicles contaminants ni consumeixen res que no sigui estrictament necessari. Ara estan en plena gira per Europa i han fet parada al Festival Sismògraf d'Olot, on han presentat l'espectacle Bark.

]]>