El premi literari 7lletres enceta una nova etapa, amb un canvi de nom que vol reforçar-ne la identitat i l’ambició cultural. La 21a edició, presentada al castell de Concabella, adopta oficialment la denominació de 7lletres. Premi Manuel de Pedrolo de Narrativa Breu, una decisió que explicita el vincle amb l’escriptor de l’Aranyó i projecta el guardó amb més força dins el sistema literari català.

La periodista i delegada de l'ARA a Girona, Mariona Ferrer i Fornells, ha guanyat aquest dijous el premi al millor treball en premsa de la XVII edició dels Premis Carles Rahola de Comunicació Local, que reconeixen la tasca de la professió periodística a les comarques de Girona. En lloc de premiar-la per un sol treball, com acostuma a ser habitual, el jurat ha decidit guardonar-la pel conjunt d'articles presentats, tres reportatges publicats a l'ARA i un a la revista Arrels, perquè considera que ofereixen "mirades de proximitat construïdes sobre el compromís informatiu local".

Bad Bunny ha aconseguit una fita històrica en la seva carrera i per a la música en castellà. El músic porto-riqueny ha guanyat aquest diumenge el Grammy al millor àlbum de l'any, la categoria més important d'aquests premis, que arribaven a la seva 68a edició. Tot plegat, en una gala marcada pels missatges polítics i les crítiques a la política migratòries de Donald Trump i el controvertit ICE, el Servei d'Immigració i Control de Fronteres.

El Vendrell ha venut íntegrament el 1.379, el primer premi de la Grossa de Cap d'Any que se celebra en l'últim dia de l'any. En total, s'han repartit set milions d'euros per a les 35 sèries venudes des d'un estanc del carrer del Cafè de la capital del Baix Penedès. Els guanyadors rebran 200.000 euros per cada dècim jugat. La combinació agraciada demostra, un cop més, que l'atzar no entén ni de xifres lletges ni de baixes i que totes les boles dels bombos tenen la mateixa oportunitat. "És un número que no compra tothom perquè té un zero al davant, i és un dels que normalment no agafaries, però de vegades toquen aquests números que no estem habituats a comprar", ha explicat Marc Latorre, el propietari del negoci juntament amb la seva mare. Fa quaranta anys que Rosa Sabater està al capdavant del local i mai havia repartit un premi tan gros. "Estic prejubilada, però encara treballo una mica i l'altre dia, de broma, vaig dir: «Em jubilaré el dia que doni la grossa»", ha exclamat. De moment, una part de l'auguri s'ha fet realitat.

La Loteria del Nen ha ruixat amb força Catalunya aquest 2026. El primer premi de la rifa de Reis ha estat per al 06.703, un número molt repartit arreu de l'Estat i, sobretot, a Catalunya, on s'han venut dècims premiats a una desena de municipis entre els quals hi ha Barcelona, Mataró, Sabadell, Terrassa, Cornellà de Llobregat, Salou o Rubí. Els afortunats s'embutxacaran 200.000 euros per dècim.

La Fundació Internacional de la Dona Emprenedora (FIDEM) va celebrar al Museu de la Ciència CosmoCaixa la XXVIII edició dels Premis FIDEM, un homenatge anual al talent, la determinació i l’excel·lència de les dones empresàries i directives del país. La gala va lliurar vuit guardons reconeixent el lideratge femení en projectes i trajectòries que han contribuït de manera significativa al progrés econòmic i social, així com a la igualtat d’oportunitats. Josep Rull, president del Parlament de Catalunya, va concloure l'acte, juntament amb la presència de Cristina Cabañas, presidenta de FIDEM, i el missatge institucional de suport que l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, va fer arribar.

Al diari ARA tenim un nou emblema: "La guineu espavilada". Aquest animal, serigrafiat en una rajola, és el premi que aquest dimarts a la nit van rebre vint-i-cinc gironins guardonats del 2025. Enmig d’una societat i un entorn comunicacional marcat pel gregarisme de les xarxes socials, una guineu s’escapa del ramat amb l’ARA a la boca. Ella sí que vol informar-se bé. Són aquest tipus de lectors desperts els que fan possible el diari i els que aquest dimarts van omplir l’antic Teatre Odeon de Girona, restaurat brillantment per acollir una botiga de ciclisme. Sí, Girona és capital ciclista. Per una tarda ciclisme va rimar amb periodisme i per una tarda la relació d’amor-odi dels gironins amb les bicicletes es va amorosir. L’alcalde de la ciutat, Lluc Salellas, va trepitjar per primer cop l’Odeon reformat. I com ell, molts altres gironins. El periodisme va trencar barreres.

L'ARA a Girona ha celebrat aquest dimarts 11 de novembre un acte d'entrega de guardons titulat "Els 25 gironins que han marcat el 2025". Uns premis inèdits, transversals i plurals que posen llum a històries i personatges que són una mostra clara del talent gironí i que mereixen més visibilitat. Presentat de forma coral per l'equip de l'ARA a Girona, l'esdeveniment s'ha celebrat a l'antic teatre Odeon, al Barri Vell de Girona, que ha reobert enguany reconvertit en un temple ciclista de la mà de Velodrom.

A l’emblemàtic Teatre Odeon de Girona, recentment restaurat i reconvertit en un gran temple ciclista, l’ARA Girona ha celebrat aquest dimarts al vespre el naixement dels primers guardons. Batejats amb el nom d'Els 25 gironins que han marcat el 2025, aquests nous premis busquen donar visibilitat a persones i projectes rellevants i interessants de la demarcació, però poc coneguts per al gran públic. Els premiats no són grans patums ni els noms més il·lustres de les comarques gironines, sinó un compendi d’històries i personatges que els lectors han descobert a través de notícies, reportatges i entrevistes publicades al diari durant l’últim any. L’acte ha reunit més de 150 persones, comptant amb la presència d’autoritats com l’alcalde de la ciutat, Lluc Salellas; el president de la Diputació, Miquel Noguer, i la consellera de Territori, Habitatge i Transport, Sílvia Paneque, a més de la directora de l'ARA, Esther Vera.

Avui s'ha celebrat la 25a Nit de les Revistes i la Premsa en Català al Casino l'Aliança del Poblenou, a Barcelona. Aquest lliurament de premis organitzat per l'APPEC, Associació de Publicacions Periòdiques en Català, reivindica les revistes en català com un espai segur de lectura i motor cultural del país, i també aplega editors de revistes i mitjans digitals. El comunicador i humorista Peyu —expresentador d'El búnquer, de Catalunya Ràdio, i l'actual de La Renaixença— ha guanyat el premi Comunicació, i la filòloga, activista i llibretera nord-catalana Joana Serra ha estat la guanyadora del guardó Cultura pel seu compromís amb la llengua catalana i amb les publicacions escrites en català.

El món del vi es va reunir divendres al vespre al Teatre Casal de Vilafranca del Penedès per assistir a la 13a edició dels premis Vinari, el concurs de vins catalans. En aquest certamen es reparteixen les medalles de plata, or i gran or de les diverses categories, així com els premis especials, com el Millor Vi del 2025, que enguany ha recaigut en el Gran Muralles de la Família Torres, i el Millor Vi Escumós, que ha estat per al Corpinnat Maria Bernet del celler Júlia Bernet. Repassem quins han estat cada un dels reconeixements.

"Tinc fama de ser políticament incorrecte perquè dic coses que la gent no s’atreveix a dir", ha assegurat Ferran Adrià avui a Escaldes-Engordany. El cuiner de l'Hospitalet de Llobregat ha rebut el premi honorífic d'Andorra Taste Award i en el seu discurs no s'ha mossegat la llengua a l'hora de donar la seva visió del món de la gastronomia. Algunes de les reflexions que ha fet és que "cal distingir entre alimentació i gastronomia: la gastronomia va lligada a la qualitat i un restaurant que té tots els productes del mar congelats no és gastronòmic".

El Teatre Nacional de Catalunya acollirà el pròxim 20 de juny la primera edició d’uns nous guardons. Es tracta dels Premis Crit, que busquen distingir l’excel·lència en la creació de continguts en l’àmbit digital i en llengua catalana. La iniciativa la impulsen 3Cat, l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació (AMIC) i la Fundació puntCat.

El día del Watusi és el gran guanyador dels 27ns Premis de la Crítica de les Arts Escèniques, que s'han entregat aquest dilluns en una gala al Teatre Romea. L'adaptació teatral de la novel·la de Francisco Casavella, dirigida per Iván Morales, s'ha endut sis guardons: millor espectacle, millor direcció, millor adaptació, millor actor per a Enric Auquer, millor actriu de repartiment per a Raquel Ferri i millor actor de repartiment per a Guillem Balart. L'altre gran triomfador de la nit ha estat el musical Ànima, que va obrir la temporada del Teatre Nacional de Catalunya el setembre passat. El muntatge coescrit per Blanca Bardagil, Oriol Burés, Víctor G. Casademunt i Marc Gómez ha recollit quatre premis: millor espectacle musical, millor música per a Adrià Barbosa i Abel Garriga, millor actriu de musical per a Paula Malia i millor vestuari per a Oriol Burés.

Els nervis comencen a notar-se entre els nominats als premis més importants del cinema internacional. Malgrat que els preparatius de la gran gala són els mateixos per a tots els nominats, només uns pocs aconseguiran proclamar-se vencedors. Per pal·liar les frustracions de llargues carreres i mesos de treball en els respectius films, des de fa 23 edicions hi ha un premi de consolació: els Distinctive Assets, enguany valorats en més de 200.000 euros.

Des de l’any 2012, BBVA ha demostrat, any rere any, el seu compromís amb la cultura i la societat a Catalunya. No en va ha destinat 15,6 milions d’euros a impulsar la tasca social de les fundacions de les antigues caixes catalanes en àmbits com la inclusió social, l’educació, la sostenibilitat, l’emprenedoria i la cultura. Al llarg del 2024, les activitats promogudes per aquestes fundacions van beneficiar 162.000 persones. D’aquestes, més de la meitat han participat en activitats realitzades en el marc de la col·laboració amb BBVA.

Fa deu anys, Sean Baker estrenava una pel·lícula, Tangerine, sobre dues prostitutes transgènere de Los Angeles que treballaven sobretot a la cruïlla entre Santa Monica i Highland. A només quinze minuts a peu d’aquella cantonada, al Dolby Theatre de Hollywood, Baker ha recollit aquest dilluns l’Oscar a la millor pel·lícula per una altra història vibrant, tendra i divertida sobre treballadores sexuals. Anora, la millor pel·lícula del 2024 segons els crítics de l’ARA, s’ha endut cinc Oscars: millor pel·lícula, direcció, actriu, guió original i muntatge. Un triomf just i important, perquè premia un cinema independent que sempre està al costat dels oprimits i els marginats, que dona veu als més invisibles de la societat nord-americana i que celebra la bellesa i la imperfecció dels seus protagonistes sense paternalismes ni condescendència.

L'Associació Catalana de Sommeliers no només organitza el concurs al millor sommelier de Catalunya, sinó que també reconeix la tasca d'altres persones del sector. En el mateix sopar on es va anunciar qui havia guanyat el concurs, es va fer entrega d'aquests guardons, unes plaques amb uns mosaics elaborats pels usuaris amb discapacitat intel·lectual de la Fundació TEAS.

L’espai comunicatiu català és frondós i abunden les espècies locals: més enllà dels grans mitjans, el país és ple d’iniciatives que treballen des de la proximitat i articulen el territori. La Diputació de Barcelona recuperava enguany els veterans premis que havia atorgat fins al 2012 i aquest dimecres ha estat el torn del lliurament dels renovats guardons a aquelles capçaleres, ràdios, televisions i altres mitjans que s’han distingit per fer bona informació veraç i donar veu als ciutadans. L’acte s’ha celebrat al paranimf de la Diputació de Barcelona, i ha estat presentat per Xavi Bundó i Jèssica del Moral i emès en directe per LaXarxa+.

Les escoles, centres i projectes educatius d’arreu de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, la Catalunya del Nord i Andorra encara compten amb uns dies per presentar les seves candidatures als Premis Baldiri 2024-2025. Concretament, fins dilluns vinent, dia 20. Els guardons, impulsats per la Fundació Carulla, arriben a la 47a edició amb l’objectiu de sempre: reconèixer i impulsar escoles i projectes educatius dels territoris de parla catalana que utilitzin la cultura, les arts i la llengua per transformar i millorar la societat. Els d’aquest any posen l’accent concretament en impulsar iniciatives que fan de la llengua catalana un element de cohesió en tota la comunitat educativa, especialment aquelles que, a més, tinguin la voluntat d’utilitzar la cultura i les arts per enfortir l’ús del català entre els infants i els joves.