Si als dirigents del PP els molesta que els qualifiquin d'hereus ideològics del franquisme, més els valdrà acostumar-s'hi. Seran considerats així, i de manera més que merescuda, mentre prenguin decisions de govern tan antidemocràtiques, venjatives i doloroses com la que es va imposar, amb els vots de Vox i del mateix PP, al ple del Parlament del dimarts 10 de març. La llei de memòria democràtica, derogada finalment en aquesta sessió després de diverses anades i vingudes de politiqueig de baix to, no era una llei contra ningú, sinó una llei de reparació que oferia, després de més de vuitanta anys de dolor i oblit, un reconeixement a les víctimes del franquisme i als seus familiars.

El desgavell de cada dia fa que algunes notícies rellevants no tinguin l'impacte que els correspon. Fa uns dies, el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) va rebutjar la imposició del 25% de castellà a l'ensenyament públic de les Balears, tal com exigia una demanda d'una entitat cívica espanyolista, PLIS Educación, que es fonamentava en les sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que sí que han sentenciat a favor d'obligar la Generalitat a assumir aquest 25%. El tribunal de les Balears, en canvi, entén que aquesta decisió és “potestat de l'administració”, és a dir, de la conselleria d'Educació, que s'ha mostrat contrària a la pretensió del 25%. Una demanda absurda, per cert, que demostra que qui la fa, com solen dir els docents, no té ni idea de la realitat de les aules: ni de la realitat lingüística que s'hi produeix (absolutament diversa, d'altra banda, segons els centres, els municipis, els barris, etc.) ni de la realitat de les dinàmiques de relació que s'hi estableixen, entre docents i alumnes i entre els alumnes mateixos. És interessant remarcar que el TSJIB condemna l'entitat PLIS Educación a pagar, fins a tres mil euros, les costes del procediment.

El turisme de masses ha produït una activitat laboral digna de menció, que és el recompte de turistes. Els turistes que venen a les nostres terres són comptats i tornats a comptar obsessivament, compulsivament, i de totes les maneres imaginables: per destinacions triades, per país de procedència, per sexes, per classe social, per tipus de turisme (cultural, d'escalada, gastronòmic, de ral·lis, de luxe, de borratxera i totes les varietats i combinacions que vulgueu). Es quantifiquen també els seus hàbits: despesa, pernoctacions, opcions d'oci preferides, etc. El recompte de turistes és l'ocupació d'un nombre de ciutadans gens negligible, i s'ha convertit també en un gènere periodístic nostrat.

El president de les Canàries, Fernando Clavijo, ha desmentit la presidenta de les Balears, Marga Prohens, i ha volgut deixar clar que “de cap manera la situació de les Balears és comparable a la de les Canàries”, com podeu llegir a la crònica d'Anna Mascaró a l'Ara Balears. En el to de Clavijo –que milita a Coalició Canària– s'endevina un cert afartament de la demagògia prohensiana, que constantment compara l'arribada de pasteres a les costes de les Balears amb les afluències massives a les Canàries, o fins i tot amb les de l'illa italiana de Lampedusa. A Prohens tant li és: tot plegat és munició per disparar contra el govern d'Espanya i contra l'odiat Pedro Sánchez (un odi per encàrrec: a la seu del carrer Génova indiquen qui cal odiar, i amb quina intensitat, i les delegacions del PP a cada comunitat es posen a irradiar odi d'acord amb les instruccions). Mentre fa victimisme i comparacions inconsistents, la presidenta balear segueix governant amb l'extrema dreta de Vox, que és una part important del problema. Ha tingut –i segurament encara té– l'opció d'acordar polítiques amb els grups de l'oposició, els socialistes i Més per Mallorca. Però fins ara ha escollit sempre Vox com a socis i, recentment, en el balanç de mitjan legislatura, s'hi va refermar. Hi té a veure el fet que les decisions sobre acords i aliances tampoc no es prenen al Consolat de Mar, sinó a Madrid.

Les rutes migratòries cap a Europa s'estan reconfigurant i l'arribada de pasteres s'ha intensificat a les Balears. Aquest fenomen no és nou: es coneix com a "efecte globus", és a dir, quan es pressiona una via migratòria, el flux de persones no es redueix sinó que es redirigeix. L'últim informe del ministeri de l'Interior constata que les arribades irregulars a Espanya s'han reduït gairebé un 30% respecte a l'any passat, amb 22.000 migrants aquest any, uns 9.100 menys. Ara bé, mentre les Canàries, històricament epicentre del drama migratori, han experimentat una caiguda del 46,7%, les Balears han registrat un augment del 77%.

L'alcalde de Manacor, Miquel Oliver, aterra a la Universitat Catalana d'Estiu (UCE) a Prada de Conflent amb avarques i una samarreta de màniga curta que deixa veure el tatuatge que té a l'avantbraç: "144". Són els dies que va governar quan va arribar a l'alcaldia per primera vegada amb Més per Mallorca, el 2015, abans que l'oposició l'hi arrabassés amb una moció de censura. Reescollit el 2019 en un municipi on tradicionalment ha guanyat la dreta del PP, Oliver es defineix com un independentista d'esquerres. De fet, és a la UCE per aquest motiu: per reivindicar la identitat cultural compartida dels Països Catalans i defensar que Manacor és "alguna cosa més" que el Llevant de Mallorca. Aquesta ha estat una de les seves obsessions des del seu despertar com a sobiranista, quan va entrar en contacte amb els moviments estudiantils tot i formar part d'una família que havia votat el PP.

Que Toni Nadal, esportista proper al PP de Feijóo, defensés la unitat de la llengua a l'inici del congrés nacional d'aquest partit, és un fet que pot resultar simpàtic a uns o antipàtic a uns altres però que, òbviament, no té cap valor. Corrobora, si de cas, la vocació que sempre ha mostrat Toni Nadal de ser un personatge amb veu pròpia, tant dins l'entorn del seu nebot i antic pupil, el tenista Rafel Rafa Nadal com dins l'entorn del PP. Ja l'any 2013 es va significar a favor de la llengua catalana enfront d'un govern del PP a les Balears presidit per José Ramón Bauzá. Nadal va donar suport al moviment de les camisetes verdes, en defensa de l'escola pública en català.

Han estat identificades sis víctimes més dels crims de guerra franquistes a les Balears com a resultat de les exhumacions realitzades al cementiri de Son Coletes, de Manacor, i de sant Francesc Xavier, a Formentera, durant les campanyes que es van fer entre 2020 i 2023, sota l'anterior Govern Balear progressista. Es tracta de Bartomeu Fornés Bordoy, Serafí Vives Servera i Gabriel Picornell Femenias, trobats a Manacor. Per Formentera, les identitats de les restes corresponen a Francisco Delgado Machío, Antonio Sánchez Capilla i Manuel Gordillo Vega, tots tres extremenys. Amb aquestes, ja són seixanta-set les víctimes del feixisme identificades a les Balears, tot i que existeix la certesa que n'hi ha moltes més. Podeu trobar informació sobre qui van ser cadascun d'ells a la notícia de l'Ara Balears. Cal consignar que les intervencions van ser dutes a terme pels equips de l'empresa Aranzadi Atics, i que les identificacions han estat possibles gràcies a l'anàlisi i comparació dels perfils genètics fets pel laboratori Biomics de la Universitat del País Basc, el laboratori d'ADN antic i modern de la Universitat Autònoma de Barcelona i el Servei de Genòmica de la Universitat Pompeu Fabra.

El temporal causat per la depressió aïllada en nivells alts (DANA) a la zona del Mediterrani continua castigant de valent les Balears, amb forts aiguats concentrats sobretot a Mallorca, on s'esperen diverses tongades de tempestes durant aquest dijous. De moment el Govern Balear ha activat l'índex de gravetat IG2 del pla Meteobal, que prohibeix totes les activitats a l'aire lliure durant les pròximes 24 hores. Per la seva banda, l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) manté en alerta taronja el territori insular. A la tarda el temporal està afectant també amb força Menorca, sobretot el centre de l'illa.

Al president del Parlament de les Balears, Gabriel Le Senne, se li compliquen les conseqüències de l’atac d’ofuscació que va tenir el 18 de juny, quan va esqueixar una foto de la comunista i sindicalista Aurora Picornell i de les Roges del Molinar, en el transcurs d’una sessió parlamentària. El fet és òbviament ofensiu per si mateix, i encara més inacceptable venint de qui ostenta l’autoritat de la presidència del Parlament, però, per embrutar-ho encara més, en aquella sessió es debatia la derogació de la llei de memòria democràtica de les Balears, una de les exigències que Vox (el partit de Le Senne) havia fixat a l’acord d’investidura de la presidenta Marga Prohens, del PP. Tant la comunista i sindicalista Aurora Picornell com les germanes Antònia i Maria Pasqual, la seva mare, Catalina Flaquer, i Belarmina González (noms de les Roges del Moliner) van ser torturades i assassinades pels feixistes, la nit de Reis de 1937. El gest de Le Senne, a més de rabiüt i violent, s’havia d’entendre com un atac contra la memòria d’aquelles víctimes i com un acte de suport als seus botxins. Les tornaríem a matar, era el missatge.

Durant els anys 80, milers d’estudiants de vuitè d’EGB –l’actual segon d’ESO– de tot Espanya arribaven a l’Arenal, a Mallorca, entre els mesos de març i juny per al viatge de fi de curs. Una estampa habitual era veure grups d’entre 50 i 100 alumnes custodiats per professors. Però el costum ha anat llanguint i, avui dia, els viatges d’estudis ja no tenen condició de fenomen i s’han convertit en residuals. La Federació Empresarial Hotelera de Mallorca (FEHM) xifra en menys del 3% els establiments que acullen aquest tipus de turisme.

L’altre dia escoltava el programa Que no surti d’aquí a la ràdio. Parlaven dels llocs on havien anat de vacances algunes persones famoses i na Juliana Canet, una de les presentadores, va exclamar: "Tothom és a les Balears!" I sí, tothom és a les Balears. El que passa és que no tothom hi és de la mateixa manera.

La terrassa del local turístic de la Platja de Palma que es va esfondrar la setmana passada i va causar quatre morts era –com podeu llegir a la crònica de Marcos Torío en aquest diari– il·legal. No es pot dir que sigui cap sorpresa. El batlle actual de Palma, Jaime Martínez (PP, amb el suport de Vox), ho tenia fàcil per fugir d'estudi i ventilar culpes cap als consistoris d'esquerres de les dues legislatures anteriors. Però es va estimar més carregar-ho als particulars: “És el propietari, qui ha d'actuar”, ha dit, en referència al fet que l'immoble havia rebut una valoració negativa durant la Inspecció Tècnica d'Edificis (ITE) de l'any passat i, tot i així, el Beach Club Medusa (així es deia el local que va passar avall) continuava operant com si res. Sabem de sempre que el PP ho confia tot a la iniciativa privada, també quan es tracta de cercar bocs expiatoris.

La manifestació de dissabte passat a Palma contra la massificació turística, sota el lema Mallorca no es ven, va ser un èxit que va desbordar (com se sol dir, però és cert) totes les expectatives. Molts milers de persones van marxar –ordenadament, civilitzadament– pel centre de la ciutat protestant contra un model econòmic que ofega les Balears i que fa que, per a molts dels seus ciutadans, sigui impossible viure-hi. Les discussions sobre xifres d'assistents són ocioses: tant aquesta concentració com la del passat dia 5 en favor de la llengua catalana (sota el lema Sí a la llengua) formen part, sense cap dubte, de les manifestacions més nombroses, contundents i importants de la història de Balears. L'èxit del Mallorca no es ven encara és més remarcable si tenim en compte que no la convocava cap de les entitats habituals, sinó una de petita, el Banc del Temps de Sencelles, formada per persones afectades per l'emergència habitacional i que s'estrenava com a organitzadora d'una convocatòria d'aquest tipus. Han obtingut ressò fins i tot a la premsa alemanya i britànica (els principals mercats turístics de Balears) i han donat, des de la societat civil, una imatge clara d'un malestar que creix cada dia, i que comença a ser compartit per franges molt àmplies de la població. Amb motiu, perquè en la qüestió turística (en la qüestió del model econòmic) es troba la clau del futur que pugui tenir Balears. O el no futur, que deien els punks.

El Partit Popular (en conjunt, i en particular a les Balears) ha passat de desqualificar tothom que gosava fer alguna crítica, o ni que fos un matís, al turisme de masses a voler liderar la lluita contra la massificació turística i a acusar l'esquerra, i particularment els socialistes de les Balears, de ser-ne els causants. Com deia Guillem López Casasnovas dimarts en un article en aquest diari, veure com la dreta balear (i la canària) mira d'erigir-se en campiona de la lluita contra la invasió turística que ella mateixa ha propiciat i impulsat durant dècades, amb fervor, fa venir ganes no se sap si de riure o d'emprenyar-se. O de fer, com també suggeria López Casasnovas, un Xavier Trias: que els bombin.

La presidenta de la Federació Hotelera de Mallorca (FEHM), Maria Frontera, ha demanat a la presidenta Prohens i al seu Govern “no prendre decisions per un tema ideològic”. És curiós, perquè l'endemà mateix de les darreres eleccions al Parlament de les Balears, que van donar la victòria al PP, la mateixa Maria Frontera es va mostrar entusiasmada als mitjans pel canvi de govern, adduint que “per fi hi haurà llibertat”. És obvi que la presidenta dels hotelers mallorquins devia trobar que aquestes declaracions seves no devien ser ideològiques, per bé que altres hotelers les trobessin improcedents i fora de lloc.

La Diada per la Llengua que es va viure a Palma aquest diumenge, convocada per l'Obra Cultural Balear, s'ha de comptar entre les dates indiscutiblement històriques en la defensa de la llengua de les Balears, que és el català. El precedent més recent havia estat la marea verda del 29 de setembre de 2013, i existia el dubte raonable que no fos possible assolir el mateix nivell de mobilització. El dubte va quedar àmpliament respost: tenint en compte les diferents motivacions d'una convocatòria i l'altra, i la situació també diferent del conflicte (el 2013, el Govern de José Ramón Bauzá havia arribat al punt de fer impossible el normal inici del curs escolar, cosa que amb Prohens encara no ha passat, tot i que es pot produir el pròxim mes de setembre), és innegable que el “sí a la llengua” de 2024 ha estat tant o més contundent que el d'altres cites anteriors. De fet, hi va haver un enllaç directe amb un altre dia 29, el d'octubre de 1977, quan el president de Joves per la Llengua, Pau Emili Muñoz, va repetir les paraules “català, català, català!”, que el poeta Josep M. Llompart va cridar a aquells que negaven la unitat de la llengua (ara pretén negar-la Vox, socis del Govern Balear de Marga Prohens, a través de la fantasmagòrica Acadèmi de sa Lléngo Báléà a la qual Felip VI ha concedit el títol de “reial”: diumenge era recurrent la broma d'agrair-li al rei d'Espanya la seva contribució a l'èxit de convocatòria).

Aquest diumenge acabarà a Palma el recorregut del Correllengua, que enguany agafa més embranzida que mai atès el context de menysteniment i amenaça flagrants envers la llengua catalana que amara l’ambient amb la complicitat d’amplis sectors socials, polítics i institucionals. Més enllà de subratllar el valor simbòlic que té aquesta iniciativa per als qui estimem la llengua, crec que és interessant posar l’èmfasi en un perfil menys convençut i fins i tot reaci a aquesta mena d’esdeveniments. Estic pensant, per exemple, en els pares i mares d’infants nascuts aquí; progenitors que, de fet, es troben ara en la conjuntura de decidir –de cara a la segregació lingüística que s’instal·larà a les aules– si volen que els seus fills integrin o no el català a l’escola.

Convocada per l'Obra Cultural Balear, aquest diumenge 5 de maig se celebra a Palma una Diada per la Llengua que ha de ser una resposta ciutadana forta a les polítiques contra la llengua catalana del Govern Balear que presideix Marga Prohens. Està previst que diumenge arribi a Palma la flama del Correllengua, que durant els dies anteriors haurà recorregut les poblacions de les Balears, i tindrà lloc també una gran manifestació a la plaça Major, sota el lema "Sí a la llengua". 

Felip VI, rei d'Espanya com sabem, va atorgar fa uns dies el títol de “reial” a una esperpèntica entitat mallorquina que es fa dir Acadèmi de Sa Lléngo Baléà (ho escriuen així, o de qualsevol altra manera) i que propugna la segregació d'una imaginària “llengua balear” respecte del català, així com unes estrafolàries normes ortogràfiques que s'inventen sobre la marxa. No fa falta dir que es tracta d'un grupuscle vinculat a l'extrema dreta, concretament de la branca amb ínfules filològiques, i que l'únic argument de les seves proclames pseudolingüístiques és l'odi contra la llengua catalana (l'autoodi, de fet, perquè és la seva pròpia llengua), que va unit a un furibund nacionalisme espanyol. I també és ociós subratllar que no tenen cap interès a defensar cap “llengua balear”, sinó, simplement, a forçar la desaparició del català en favor del castellà a les Illes Balears.