El mateix matí que la seva fidel escudera des de principi de legislatura –María Jesús Montero– passava el relleu al seu successor –Carlos Cuerpo–, Pedro Sánchez es reunia amb Imanol Pradales per complaure les demandes que fa temps que li fa el PNB i insuflar una mica d'oxigen a la legislatura a través d'avenços en l'Estatut de Gernika. "Com saben, l'Estatut segueix sense complir-se íntegrament. Hi ha un acord polític, i hem insistit en la necessitat de fer-ho amb celeritat", ha verbalitzat el lehendakari a la sortida. La trobada, acompanyada d'una nova reunió de la Comissió Bilateral de Cooperació Estat-Euskadi, arriba exactament dos mesos després de l'última cita i complint amb l'exigència de celebrar-se abans de Setmana Santa. En aquella ocasió, malgrat haver aconseguit el traspàs de cinc competències, Pradales va marxar frustrat amb els "incompliments" del govern espanyol. Però ara torna a Bilbao "raonablement satisfet" després d'haver subscrit un "acord polític" per a la transferència de set noves matèries. Queda pendent, entre altres coses, el traspàs de les pensions. El més substantiu és que s'ha obert la porta perquè el País Basc pugui participar en la gestió dels aeroports "per primer cop a la història".

Un dels grans misteris que es guarda amb pany i forrellat al ministeri d'Hisenda és el de la població ajustada. És la gran eina per determinar el que li pertoca a cada autonomia amb el model de finançament, però calcular-la es converteix en tot un galimaties. Les persones tenen un valor o un altre en funció de la seva edat, de si viuen en un poble o en una ciutat, de si estan a l'atur o de si viuen en una illa –entre altres–. Hi ha autonomies que en surten més beneficiades gràcies a la població ajustada, com Extremadura, La Rioja i Cantàbria, i d'altres a les quals els sortiria molt millor si es fes servir la població real, com Catalunya. Per això cada cop que es presenta una proposta de model de finançament s'obre un ball de xifres, en funció del que s'estigui intentant comparar. A continuació fem un repàs de les principals xifres abans de la reunió aquest dimecres dels consellers d'Economia autonòmics amb la ministra d'Hisenda.

Un dels triomfs que ERC ha exhibit des que governa la Generalitat és haver obert una taula de negociació amb l'Estat de la qual en reivindica haver-ne recollit principalment dos fruits: els indults i la supressió del delicte de sedició. El següent pas, segons havia explicat diverses vegades el president de la Generalitat, Pere Aragonès, passava per posar sobre la taula del govern espanyol un referèndum d'autodeterminació, ara que s'havia superat la pantalla de l'amnistia. El 12-M, però, deixa aquests plans estroncats a curt termini perquè dels resultats que en surtin de les urnes en dependrà la continuïtat de la taula de diàleg. De fet, la reunió que havien pactat Aragonès i el president espanyol, Pedro Sánchez, per fer abans del mes d'abril s'ha "suspès" fins que passi el cicle electoral, segons han explicat Esquerra i el PSOE en un comunicat conjunt. "Tots dos actors implicats aposten pel diàleg i la negociació continus com a forma per trobar una solució política", afegeixen en un comunicat que firmen els partits, tot i referir-se a la taula entre governs.

Els periodistes ja sabem que quan hi ha unes negociacions delicades en marxa els partits solen decretar un blackout informatiu que ens deixa a les fosques. El que passa és que de vegades aquesta apagada és tan evident que pot afectar el dret a la informació. És el que ha passat aquest dimarts amb l’acte de Sánchez i Díaz, on no s'ha deixat fer preguntes, i a la roda de premsa de la Moncloa, on la portaveu, Isabel Rodríguez, ha hagut d’entomar les crítiques dels periodistes per donar només quatre torns d’intervenció quan hi havia moltes més peticions.

Dimarts, dimecres i també dijous. JxCat ha carregat diàriament contra l’estratègia de diàleg d’ERC amb l’Estat i ha denunciat la poca informació que considera que li està traslladant el seu soci de govern. L’últim a sumar-se a les crítiques ha sigut aquest dijous el vicepresident del Govern, Jordi Puigneró, que ha lamentat no haver estat informat prèviament de la reunió entre el president Pere Aragonès i el cap de l’executiu espanyol, Pedro Sánchez, que va ser anunciada aquest dimarts després de la trobada a la Moncloa entre la consellera i el ministre de Presidència. “Demanaré les pertinents explicacions al president de la Generalitat sobre aquesta reunió”, ha avançat Puigneró, que encara no sap ni “quan” es farà la reunió ni tampoc “quin serà l’ordre del dia”.

Un any i set mesos després que ERC brindés amb la seva abstenció la presidència del govern espanyol a Pedro Sánchez, la Moncloa assegura que en l'equador de la legislatura ja ha complert bona part dels compromisos adquirits amb Catalunya. Ho ha escenificat aquest dimarts la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, amb una extensa llista d'inversions, subvencions i ajuts. En cap part de l'enumeració, però, hi apareix el principal compromís de Sánchez amb Esquerra a canvi que els republicans facilitessin la seva presidència: la taula del diàleg. Tot són mesures programàtiques que, de fet, poques vegades estan dirigides específicament a Catalunya.

La Moncloa evita mullar-se de moment sobre el fons del Govern per pagar les fiances del Tribunal de Comptes en la causa per responsabilitat comptable contra l'acció exterior de la Generalitat entre el 2011 i el 2017, però adverteix que si no és legal, el recorrerà. El president de l'executiu espanyol, Pedro Sánchez, ha assegurat que el seu govern està estudiant la mesura. "Si està subjecta a dret, res a objectar. I si no ho està, doncs evidentment l'haurem de recórrer", ha afirmat aquest dimarts a la tarda en una roda de premsa celebrada a Tallin.

L’atzucac de la investidura, sumat a l’efecte dòmino de la fallida moció de censura a Múrcia, que va desembocar en la convocatòria per sorpresa de les eleccions anticipades a Madrid, ho va paralitzar tot. Feia més de dos mesos que la carpeta catalana estava encallada a Madrid, més encara si es tenia en compte l’impàs de la pandèmia, però la proclamació de Pere Aragonès com a 132è president de la Generalitat obre la porta a un estiu en què el president espanyol, Pedro Sánchez, haurà d’afrontar decisions clau que ha intentat dilatar al màxim. Damunt la taula tindrà de manera imminent l’informe dels indults del Tribunal Suprem i el consell de ministres s’haurà de mullar. També caldrà obrir un altre cop el meló de la taula de diàleg. A l’altra banda hi haurà un executiu dirigit aquest cop per ERC, que ha deixat clar -per a tranquil·litat de la Moncloa- que no aposta per la via unilateral però que pot bloquejar la legislatura a Madrid ara que la via de Ciutadans s’ha esllanguit.

La Moncloa respira i rebaixa el to. La portaveu del govern espanyol, María Jesús Montero, ha deixat enrere aquest dimarts l'advertència llançada dilluns a primera hora, sense conèixer-ne els detalls, després que transcendís l'acord entre ERC i Junts per Catalunya per a la investidura de Pere Aragonès. Hi ha ajudat el missatge clar llançat pel portaveu dels republicans al Congrés, Gabriel Rufián, que ha afirmat que "no canviarà res" en la política del seu partit a Madrid després del nou acord amb JxCat. "La via és la dialogada", ha dit en roda de premsa. Poc després ha sigut María Jesús Montero qui ha assegurat que tenen la "mà estesa" per reunir la taula de diàleg i "resoldre definitivament" el "conflicte de convivència".

Les declaracions del vicepresident segon del govern espanyol, Pablo Iglesias, en una entrevista a l'ARA en què assegurava que “a Espanya no hi ha una situació de plena normalitat democràtica” per l’existència de presos polítics i exiliats han arribat a Rússia, en plena polèmica per l’empresonament de l’opositor Aleksei Navalni. Moscou s’ha proposat burxar en les diferències en el si de la coalició de govern a Espanya, ja que la ministra d’Exteriors, Arancha González Laya, va afirmar que a Espanya “no hi ha presos polítics; hi ha polítics presos”, i va confiar que Navalni pugui fer campanya en les pròximes eleccions catalanes “com estan fent els líders independentistes catalans”.

Fa mesos que l’entorn de Miquel Iceta (Barcelona, 1960) el notava desanimat. Després de quaranta anys bregant en els alts i baixos de la política, el Procés i la manca de rumb d’un Govern dividit, així com la degradació de les institucions que sovint ha atribuït a l’independentisme, l’havien acostat a l’esgotament, però també a la frustració de no haver aconseguit bastir una alternativa prou atractiva als ulls dels catalans. “El dia que detecti que una persona ho pot fer millor, deixarà pas”, repetia els últims anys un dirigent molt proper a ell. I així ho ha fet. Cedint a Salvador Illa la possibilitat de presidir la Generalitat, el líder del PSC renuncia a un dels seus objectius personals i, a mitjà termini, engreixa encara més el seu relleu després de sis anys al capdavant del partit. A canvi, un bitllet d’AVE cap a Madrid per ser ministre, un dels pocs papers de l’auca que, malgrat aparèixer sempre a les travesses, encara tenia pendent. Denominacions del càrrec a banda (Política Territorial i Funció Pública), la seva cartera serà la catalana, i el seu objectiu, el diàleg. Ara ja oficialment a l’altra banda de la taula.

Pedro Sánchez tanca el 2020 amb un missatge d'optimisme i esperança davant el futur negre que ha dibuixat aquest dimarts el cap de l'oposició, Pablo Casado. Optimisme perquè el 2021 sigui l'any de la "gran recuperació" i esperança que serà possible girar full a l'any de la pandèmia amb l'arribada de la vacuna. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha xifrat aquest dimarts en un 23,4% els compromisos complerts per part del govern de coalició durant el primer any de la legislatura. La Moncloa ha presentat un informe amb l'avaluació d'un total de 1.238 promeses en què la majoria de les dedicades a Catalunya estan a mitges. Per començar, el desenvolupament de la taula de diàleg, la pedra angular de l'acord amb ERC a canvi de la investidura. I, per acabar, la promesa incomplerta per part del ministre de Justícia de portar la reforma del delicte de sedició al consell de ministres abans d'acabar l'any.

Un cop inhabilitat com a president, Quim Torra deixa de ser l'interlocutor vàlid de la Generalitat amb el govern espanyol. La presidenta del principal partit al govern espanyol, Cristina Narbona, ha deixat clar que el fins ara cap del Govern no pot continuar exercint aquesta "funció". Però a diferència del que van defensar inicialment els socialistes quan Torra va donar al gener la legislatura per esgotada, Narbona ha assegurat que mantenen la "disposició" a reunir la taula de diàleg entre els dos governs, que va quedar aturada arran de la pandèmia. Així ho ha confirmat posteriorment la vicepresidenta espanyola, Carmen Calvo, encarregada de la valoració oficial del govern espanyol de la sentència del Suprem. "Creiem fermament que allà és on hi ha d'haver les sortides i les solucions que Catalunya i Espanya esperen", ha dit.

La geometria variable al Congrés ha vingut per quedar-se. I, si és possible, tota la legislatura. Aquesta és la consigna que ha volgut transmetre aquest divendres la Moncloa, després d'una setmana en què Ciutadans s'ha tornat a presentar com a un interlocutor vàlid per a Pedro Sánchez i no ha tancat la porta a negociar els pressupostos generals de l'Estat per al 2021. Una possibilitat que generaria turbulències en la coalició de govern: Unides Podem està totalment dividida sobre l'estratègia a seguir. El ministre de Consum i líder del PCE, Alberto Garzón, va defensar dimarts un pacte amb el partit taronja per donar estabilitat al govern espanyol. Dijous, però, el portaveu dels comuns a Madrid i president del grup parlamentari d'Unides Podem, Jaume Asens, atribuïa les declaracions de Garzón a la mera "cortesia parlamentària" i tancava de ple la porta a una entesa, defensant una aliança amb Esquerra.

Bon dia des de l'ARA. És dimarts 28 d'abril del 2020. Ha plogut aquesta nit a Barcelona. Aquesta tarda només rebrotaran els xàfecs al Pirineu, a la Garrotxa o a l'Empordà. En general farà més sol que ahir i la temperatura repuntarà lleugerament. Els dies vinents seran mig ennuvolats a l'espera de la calor d'estiu, que arribarà dissabte.

Pablo Casado va trucar a Pedro Sánchez la mateixa nit electoral del 10 de novembre, però el guanyador de les eleccions no li va respondre. L'endemà el líder del PP va rebre un missatge del llavors president espanyol en funcions dient que no havia pogut atendre la trucada i que estava en disposició de parlar. Però només un dia després el president espanyol segellava l'aliança amb Unides Podem per a un govern de coalició. La trucada no es va arribar a produir i Sánchez es va limitar a reunir-se amb Casado al desembre durant quaranta-minuts al Congrés mentre intentava aconseguir l'aval d'ERC per a la investidura. Des de llavors, durant dos mesos, com han lamentat incansablement des del PP, la Moncloa no s'ha posat en cap moment en contacte amb Casado. Fins ara.

A diferència de la majoria de socis europeus, l’estat espanyol no ha tingut mai un govern de coalició des de l’inici de la Transició democràtica el 1977, i abans ens hauríem de remuntar al 1936 amb Largo Caballero. No són uns antecedents gaire sòlids ni optimistes per analitzar la situació d’un país on històricament costa dialogar, no només en l’àmbit polític. L’atomització parlamentària ha crescut en les eleccions convocades pel PSOE després del fiasco d’aprovació del pressupost, i ha permès un joc de les cadires en el qual s’ha format un bloc de dretes clar mentre el PSOE es resistia a la formació d’un altre bloc, aquest d’esquerres, amb Unides Podem (UP).

En una roda de premsa que ha començat amb un reconeixement per "la paciència i el patiment" de les víctimes del terrorisme coincidint amb la detenció del líder d'ETA Josu Ternera, la ministra d'Educació en funcions i portaveu del govern Isabel Celaá ha demanat aquest divendres després del consell de ministres l'abstenció dels partits constitucionalistes "per donar estabilitat al nou govern", recordant que aquests partits, Ciutadans i PP, "sempre insisteixen que no es pot governar amb els independentistes". Ha estimat també que la investidura de Pedro Sánchez podrà produir-se principis de juliol o finals de juny.