La junta directiva de l'Institut de l'Empresa Familiar (IEF) proposarà aquest dimecres en assemblea el president de la catalana Fluidra, Eloi Planes, per ser el successor a la presidència de l'associació, segons ha pogut saber l'ARA. Actualment, l'IEF el presideix Ignacio Rivera, president de Corporación Hijos de Rivera i a qui venç el mandat aquest 2026. Amb tot, el nomenament haurà de ser aprovat per l'assemblea de socis de l'IEF –que se celebrarà a Barcelona–, màxim òrgan de decisió de l'IEF, que es reunirà al maig. Habitualment, el candidat que proposa la junta s'aprova a l'assemblea per unanimitat, de manera que el més probable és que Planes s'erigeixi en el dissetè president de la institució.

El 88% de les empreses catalanes són familiars. Mantenir-les vives no és només una qüestió econòmica, sinó un acte de generositat col·lectiva que assegura la riquesa, el talent i la presa de decisions aquí. Les empreses són projectes humans, i en el cas de les empreses familiars, això adquireix una dimensió especial. No només perquè representen gairebé tot el teixit productiu del país, sinó perquè són la mostra més clara d’una economia arrelada, compromesa i amb vocació de futur.

El món canvia. Tot aquell sistema internacional i geopolític sorgit de la Segona Guerra Mundial ha donat pas a un altre en el qual predomina la lluita i competència pel poder, amb dos gegants com els EUA i la Xina, encara que el dòlar és el que de moment ha guanyat la batalla. I "en un món fragmentat, ser local i tenir arrels és avui un avantatge" competitiu. És una afirmació de José Juan Ruiz, president del Reial Institut Elcano, un prestigiós think tank privat, que va participar en l'edició 28 del Congrés Nacional de l'Empresa Familiar, celebrat a Burgos sota el lema Origen/Destí.

El president de l'Institut de l'Empresa Familiar (IEF), Ignacio Rivera, ha assegurat aquest dimarts que les companyies i els seus directius estan amoïnats pel "mode electoral" en el qual es troba la situació política, i que cada cop "dura més". En una trobada amb periodistes després de clausurar el 28è congrés de l'IEF, celebrat a Burgos, Rivera, ha reclamat als polítics que se centrin en resoldre els problemes i ha ressaltat la importància de “parlar”, perquè "els reptes que tenim estan clars".

El president del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha aprofitat la seva intervenció al 28è Congrés Nacional de l'Empresa Familiar a Burgos per adular els representants empresarials assistentes, que li han regalat una gran ovació. "Més PIB i menys BOE", ha resumit el líder popular en referència al producte interior brut –és a dir, creixement– i al Butlletí Oficial de l'Estat –és a dir, regulació–. Alhora ha promès revisar "les 97 pujades d'impostos", incloses les cotitzacions socials, del govern espanyol actual i aplicar rebaixes tributàries si guanya les eleccions. De totes maneres, no ha concretat quins tributs abaixaria.

Les empreses familiars veuen amb cert optimisme la situació econòmica, que valoren amb 5,66 punts en una escala de 0 a 9, per sobre del que estimaven fa un any. I gairebé la meitat preveuen un creixement econòmic moderat i una creació neta limitada de l'ocupació, amb un 48%; encara que un altre 47% pensa que el creixement serà fràgil sense creació neta de llocs de treball. El 52% estimen que mantindran la plantilla actual.

"Pactes d'estat". Això és el que el president de l'Institut de l'Empresa Familiar (IEF), Ignacio Rivera, ha demanat als partits polítics i, en particular, a PSOE i a PP, que afrontin el caos aranzelari fruit de l'arribada de Donald Trump a la Casa Blanca. "Tenim una gran oportunitat per posar-nos d'acord i assolir un pacte d'estat", ha reclamat el president de l'IEF aquest dimecres, durant la clausura de l'assemblea anual que l'organització ha celebrat a Madrid. L'Institut de l'Empresa Familiar agrupa un centenar d'empreses de tot l'Estat entre les quals destaquen Ferrovial i Puig.

Els envasos i l'embalatge, que coneixem com a packaging, ens envolten cada dia. Els trobem tant als productes amb què omplim el cistell de la compra com als paquets que ens arriben quan fem comandes de comerç electrònic. Però, tot i la seva quotidianitat, és bastant desconegut com a sector econòmic, es lamenta Martina Font, directora corporativa de Font Packaging Group i consellera delegada de Kartox, que es presentarà a la reelecció com a presidenta del Packaging Cluster a l'assemblea que celebrarà l'entitat el 19 de juny. Aquesta organització aplega una part important del sector, amb un total de més de 150 socis i amb l'objectiu de tancar el 2025 amb almenys 160, entre empreses, centres de coneixement i entitats que representen tota la cadena de valor de l'embalatge.

Formular afirmacions massa contundents sempre és arriscat, sobretot si parlem de fiscalitat, un camp en què el comportament d'uns pocs contribuents pot conduir fàcilment a confondre l’anècdota amb la categoria. D’això pateixen, segons la meva opinió, dos articles publicats en aquest diari (edicions del 4 de desembre del 2024 i el 5 de gener del 2025) sobre els incentius fiscals per a empreses familiars en els impostos sobre el patrimoni i successions.

Les exempcions fiscals a les empreses familiars són l'eina principal d'elusió de l'impost de successions per als contribuents més rics a Catalunya, segons un estudi publicat pel Banc d'Espanya aquest dimarts. Gràcies als beneficis d'incorporar part del patrimoni en una companyia controlada per un grup familiar, els contribuents que declaren herències de més de dos milions d'euros (el 0,5% del total d'herències a Catalunya) es poden estalviar de mitjana uns 300.000 euros en aquest tribut.

El president de l'Institut Jacques Delors i ex primer ministre d'Itàlia, Enrico Letta, ha estat el gran convidat d'honor per clausurar el XXVII Congrés de l'Institut de l'Empresa Familiar, que s'ha celebrat a Santander i ha comptat amb Itàlia com a país convidat. Letta ha aprofitat la trobada per avisar l'empresa familiar que "la Unió Europea està patint, s'està quedant rere els BRICS, rere els EUA, i això és per la manca d'integració del mercat financer".

Les empreses familiars espanyoles es reuneixen aquesta setmana en el marc del XXVII Congrés de l'Instituto de Empresa Familiar (IEF), enguany celebrat a Santander, que va aquest diumenge i que acabarà demà, dimarts, amb la cloenda del rei Felip VI. Una trobada que aconsegueix aglutinar més de 600 empresaris i directius d'empreses familiars de tot Espanya, enguany sota el lema Som futur.

Ho sap tothom, és una profecia. La tercera generació acaba amb el negoci familiar. El tòpic, àmpliament estès, ha obert aquest divendres l'última jornada de la Reunió del Cercle d'Economia. "Per superar el pas del temps, s'han de superar les transicions generacionals. En un negoci familiar típic, la segona generació continua i la tercera es carrega el negoci". La frase l'ha pronunciat algú poc sospitós de complir aquest mal presagi. El president de Puig i vocal de la junta directiva del Cercle d’Economia, Marc Puig, forma part de la tercera generació de la família i també és l'home de moda dins l'ecosistema empresarial, després de la sortida a borsa del gegant català dels perfums.

"Perquè som d'aquí, amb els nostres centres de decisió a Espanya i amb accionistes identificables, perquè mirem a llarg termini, perquè la cura de les persones ens ocupa cada dia, perquè hem heretat dels nostres fundadors la cultura de l'esforç i el treball". Amb aquestes paraules reivindicava aquest dimarts Andrés Sendagorta, president de l'Institut de l'Empresa Familiar (IEF), el paper d'aquestes companyies. Ho ha fet en la clausura del seu 26è congrés, celebrat enguany a Bilbao i davant de mig miler d'empresaris.

Celsa és una gran empresa –l’any 2022 va facturar uns 6.000 milions d’euros– amb seu central a Catalunya. És imperatiu, doncs, preguntar-se què pot implicar la sotragada judicial que acaba de rebre per al futur de la seva activitat a Catalunya i, sobretot, per a la presència entre nosaltres de la seva seu central. Per adreçar la qüestió, és convenient focalitzar en els tres protagonistes de l'afer: l’empresa, la família fins ahir propietària i els fons de capital risc que avui ho són.

Al principal centre comercial de les Filipines, l'SM Megamall de Mandaluyong, a Manila, hi ha des de principis de maig un rètol gros en català. S'hi llegeix "Caràcter mediterrani", l'eslògan que des de fa dècades acompanya per tot el món l'empresa d'espardenyes gironina Toni Pons.

El progrés econòmic de Catalunya ha estat impulsat per entitats de tota mena: des de cooperatives de base local fins a empreses multinacionals. De manera molt destacada hi han contribuït les empreses familiars, objecte d’aquest article. Defineixo termes: s’entén per empresa familiar una societat no patrimonial que compta amb un consell d’administració dominat per un grup familiar. Algunes disposicions legals calibren la dominància en el 25% de les accions. La societat pot ser cotitzada o no. N’hi diré empresa familiar catalana si el centre de decisió principal és a Catalunya, independentment d’on resideixin els membres del grup familiar. 

La Compañia Industrial de Envases y Estudios Gráficos, més coneguda com a Cideyeg, és una empresa familiar catalana que aquest 2022 celebra el 60è aniversari. Amb aquesta efemèride, es reafirma i manté el lideratge en la producció de packaging per a grans marques. Són especialistes en la creació, desenvolupament i impressió de packs de cartró compacte i a mida per a reconegudes firmes del sector de l’alta cosmètica, perfumeria, farmàcia, alimentació i tèxtil. 

Els comerços familiars a Catalunya van tancar el 2021 amb una remuntada de vendes en comparació amb el 2020, però va ser insuficient per recuperar del tot els nivells d'ingressos d'abans de l'esclat de la pandèmia. Malgrat això, la tendència positiva de l'any passat fa que els comerciants encarin el 2022 amb més optimisme que els anys anteriors, segons una enquesta de Comertia, l'associació que agrupa les companyies familiars del sector minorista.

“Com ho feien els avis, però modernitzat”, resumeix Jordi Sendra per explicar l’empresa familiar Cal Sendra, dedicada a l’alimentació i gestionada amb els seus tres germans -Joan Lluís, Xavi i Cori-, amb una plantilla de noranta persones, cinc botigues i un centenar de punts de venda associats. Fa més de vint anys, Jordi Sendra va tenir la inquietud de voler conservar receptes de tota la vida, cuinades sense pressa i elaborades amb productes de temporada. Enmig d’un món atrafegat i de temps accelerats, li amoïnava que “la cuina casolana es perdés” perquè, quan la gent plega de treballar i arriba a casa, “no estan per més feina”.