Fa temps, vaig cedir i em vaig fer unes ulleres bifocals, per llegir i veure-m’hi de lluny. Van ser la compra del segle, i no eren barates: amb la part del vidre per llegir no m’hi veia de lluny, i amb la part per veure-m’hi de lluny no podia llegir. Vaig desar-les. Fet i fet, les ulleres només de llegir són insuperables: defensen la pàgina amb una muralla de boira. Tant de bo hi hagués ulleres d’anar a bosc com n’hi ha d’anar a sota aigua, o per mirar núvols!

Quan no trobo tema per a un article, quan estic encallada amb un argument, quan no trobo el desllorigador d’aquesta trama, penso en tu. Tu ets la meva guia, escric pensant en tu, com si em miressis. I llavors em dic: “Ell ho faria, jo ho puc fer”.

Quan es desperta la imaginació?

Els minimons són una expressió del joc simbòlic lliure i no estructurat que forma part de la cultura d’infància, no es tracta d'un joc nou, potser el que hem fet ha sigut canviar-li el nom. Són escenaris en els quals representem moments de la vida quotidiana o escenaris imaginaris a petita escala, fent servir tota mena de materials, siguin estructurats o no. La caseta a l'arbre, el joc amb els clics o el minimón que tenim cada Nadal a moltes llars, el pessebre.

PAREM LA TAULA?

Dimecres passat sembla que vam començar a deixar enrere la calor que no deixava dormir... aquests dies podem olorar l'ambient humit de la tardor, per fi! Fresqueta per la nit, fresqueta pel matí... i comencen els colors ataronjats!

Els nens i nenes exploren lliurement diferents objectes i materials a nivell sensorial i perceptiu. Sense que l’adult controli el joc, ells fan tot allò que volen amb el que tenen al davant. Reconeixen les característiques dels objectes, poden veure com canvien en alguns. Posen en joc tots els sentits, els miren, els oloren, els tasten, els toquen, els escolten.

p { margin-bottom: 0.21cm; }