De la lletra A d'Alacant, Albacete i Almeria fins a la V de Valladolid i la X de Xixón. Els milers de persones que aquest dissabte han desbordat l'avinguda Maria Cristina de Barcelona han celebrat amb una exclamació de victòria el nom de cada ciutat que s'ha sumat a la primera gran mobilització estatal en defensa del dret a l'habitatge. Més de 40 poblacions espanyoles han reclamat de manera coordinada més solucions a l'emergència habitacional al govern espanyol —i als executius autonòmics—, a qui retreuen haver centrat les seves mesures en les ajudes fiscals als propietaris. "Avui hem tornat a fer història", ha reivindicat en declaracions als mitjans abans de la concentració la portaveu del Sindicat de Llogateres, Carme Arcarazo.

Es diu Arnaldo, té 83 anys i la seva és una història amb final feliç. Originari de Bolonya, es va trobar al carrer perquè no podia pagar el lloguer i va acabar dormint a l'aeroport de la seva ciutat. Els treballadors van respondre amb solidaritat: el del quiosc li donava el diari cada dia, el de la cafeteria li portava menjar i beure... i van passar els mesos, fins a nou, fins que l'Ajuntament va detectar la seva situació, i ara fa un any li va oferir una llar on viure. La història de l'Arnaldo recorda la d'en Dominico. També és italià, té 78 anys i dorm a l'aeroport del Prat de Barcelona. En Dominico, però, no ha tingut la mateixa sort: fa tres setmanes va veure com el feien fora de l'aeroport, en un moviment d'Aena per intentar buidar la infraestructura del centenar de persones sense llar que hi viuen.

Quan la lectura és una activitat fonamental a la vida d’algú, fins i tot per preservar la seva salut mental, passa que, de tant en tant, durant una temporada, costa d’encertar la tria. Jo en dic èpoques de sequera: durant setmanes, potser mesos, res del que comences a llegir et sedueix. Quan això passa, tinc veritables atacs d’enyorança del moment en què vaig descobrir una obra o un autor i me’n vaig enamorar. M’agradaria tornar a llegir per primera vegada, per exemple, Margaret Atwood (que vaig descobrir amb la novel·la Ull de gat), o tornar a sentir l’emoció que em va despertar L’estranya desaparició d’Esme Lennox, quan encara no sabia qui era la gran Maggie O’Farrell.

L’IES Emili Darder, de Palma, ha organitzat una activitat especial per als alumnes de primer de batxillerat: estudiar qui són i què representen Donald Trump i Kamala Harris i per què són tan importants les eleccions del 5 de novembre. Els professors d’història de l’institut hi han dedicat classes, i han rematat la pensada amb una invitació, que ara aprofito per agrair públicament, perquè comparegui a classe un periodista de Barcelona al qual acabaran fent-li tot de preguntes, com si fossin en una roda de premsa. Demanen què passarà amb els immigrants o amb l’avortament si guanya Trump, de qui sabem perfectament que va afirmar que a Springfield, Ohio, els immigrants es menjaven els gats i els gossos, i miren de fer-se una idea de com és la vida nord-americana de cada dia. La immersió en el passat i el present dels Estats Units dura un parell d’hores. Al final, queda flotant en l’ambient que l’esforç d’alumnes i professors ha valgut la pena.

Per anar a comprar al supermercat, la Cira ha de caminar quinze minuts. A prop de casa seva tampoc hi ha cap forn de pa ni cap farmàcia, ni tan sols un bar on reunir-se amb les veïnes. Tot el que s'hi pot trobar són botigues de souvenirs i restaurants que ofereixen paelles (d'aspecte dubtós). Però per a ella això no és el pitjor. Des que va venir a viure al barri de la Salut, ara fa poc més d'un any, la banda sonora del seu dia a dia és el soroll dels motors i els clàxons dels taxis que acompanyen i recullen els turistes d'un dels quilòmetres zero de massificació a Barcelona. "Visc davant la parada de taxis, a cinc minuts del Parc Güell. El soroll va calant i és molt frustrant. A més, els conductors es barallen amb freqüència, i també sents els crits dels turistes que demanen que es respecti la fila –explica–. He de tenir les finestres tancades durant tot l'any, i a l'estiu la calor és asfixiant", lamenta.

Tragèdia a Mallorca. L'esfondrament d’un bar a primera línia a la Platja de Palma va causar aquest dijous quatre morts i setze ferits, almenys set dels quals molt greus. Els fets van tenir lloc cap a les 20.30 h en una zona turística de l'Arenal, en un local que es diu Medusa Beach Club i on hi havia nombrosos clients, sobretot turistes, i treballadors. La primera hipòtesi amb què treballen els bombers és que l'edifici s'hauria ensorrat a causa de la sobrecàrrega de la primera planta, on hi havia la terrassa.

La Diada per la Llengua que es va viure a Palma aquest diumenge, convocada per l'Obra Cultural Balear, s'ha de comptar entre les dates indiscutiblement històriques en la defensa de la llengua de les Balears, que és el català. El precedent més recent havia estat la marea verda del 29 de setembre de 2013, i existia el dubte raonable que no fos possible assolir el mateix nivell de mobilització. El dubte va quedar àmpliament respost: tenint en compte les diferents motivacions d'una convocatòria i l'altra, i la situació també diferent del conflicte (el 2013, el Govern de José Ramón Bauzá havia arribat al punt de fer impossible el normal inici del curs escolar, cosa que amb Prohens encara no ha passat, tot i que es pot produir el pròxim mes de setembre), és innegable que el “sí a la llengua” de 2024 ha estat tant o més contundent que el d'altres cites anteriors. De fet, hi va haver un enllaç directe amb un altre dia 29, el d'octubre de 1977, quan el president de Joves per la Llengua, Pau Emili Muñoz, va repetir les paraules “català, català, català!”, que el poeta Josep M. Llompart va cridar a aquells que negaven la unitat de la llengua (ara pretén negar-la Vox, socis del Govern Balear de Marga Prohens, a través de la fantasmagòrica Acadèmi de sa Lléngo Báléà a la qual Felip VI ha concedit el títol de “reial”: diumenge era recurrent la broma d'agrair-li al rei d'Espanya la seva contribució a l'èxit de convocatòria).

Unes 40.000 persones han desbordat aquest diumenge la plaça Major de Palma –segons la Policia Local han estat 7.000– en defensa del català i contra els atacs que la llengua pròpia ha patit des que governa el Partit Popular de Marga Prohens de la mà de l'extrema dreta. La Diada per la Llengua de l'Obra Cultural Balear (OCB), que ha culminat cinc dies del Correllengua de Joves de Mallorca per la Llengua, ha desbordat les previsions i la cèntrica plaça ha quedat petita davant de l'allau d'assistents –molts han hagut de quedar als carrers dels costats perquè no hi cabien. Aquesta mobilització ha servit per exhibir múscul en defensa de la llengua i per deixar clar que la societat està preparada per fer front als atacs que el català està patint de les institucions governades pel PP de la mà de l'extrema dreta.

Enmig de l'atapeït i alegre festival informatiu quotidià, ha passat prou inadvertida una notícia insòlita sobre finançament, que es va produir fa uns dies a Palma. El fet és que l'ajuntament d'aquesta ciutat (governat per un pacte entre PP i Vox que el batlle, Jaume Martínez, va mantenir ocult fins després de les eleccions generals del 23 de juliol) ha renunciat a 13 milions de fons europeus del programa Mitma 2 per tirar endavant projectes d'urbanisme i mobilitat sostenibles. Concretament, aquests milions havien de servir per desenvolupar l'eix cívic del carrer Cotlliure, que havia de donar continuïtat al ja existent del carrer Blanquerna, i per incorporar més busos d'hidrogen al transport públic de la ciutat. Doncs ni una cosa ni l'altra. Tal com podeu llegir a la informació d'Alba Tarragó a Ara Balears, el regidor de Mobilitat de l'Ajuntament de Palma, Toni Deudero, argumenta que s'ha renunciat als diners per un problema de terminis (considera que no hi havia temps de complir el calendari previst pel programa europeu, i aleshores s'haurien de retornar els diners) i pel fet que la creació de l'eix cívic llevaria places d'aparcament als cotxes (d'això es tracta precisament, de reduir el nombre de cotxes circulant dins la ciutat). Pel que fa als busos d'hidrogen, el consistori es veu que tampoc els considera necessaris. Sí que li va semblar que era urgent eliminar la gratuïtat del transport públic que havia implantat l'anterior govern progressista: Deudero va justificar que els usuaris haguessin de tornar a pagar perquè “hi ha gent aprofitada que, per estalviar-se una caminadeta, agafava el bus”.

Cinc adults, tots membres d'una mateixa família, han estat detinguts per irrompre en un institut de Can Pastilla, Palma, i agredir un menor i amenaçar-lo el passat dimecres 4 d'octubre. El detonant dels fets va ser una baralla entre l'agredit i un altre company, el qual va trucar als seus familiars després de la brega i aquests van presentar-se al centre educatiu en horari lectiu, tal com ha avançat el Diari de Mallorca. Als detinguts se'ls acusa de ser autors d'un delicte de desordres públics i de lesions.

Després de la victòria del PP a les Balears, els premis Ciutat de Palma tornaran a incorporar el castellà després de vuit anys sent exclusivament a obra en llengua catalana. A les categories entre les quals hi ha el premi Llorenç Villalonga de novel·la i el Joan Alcover de poesia, s'hi sumaran l'antic premi de novel·la en castellà Camilo José Cela, dotat amb 24.000 euros, i el premi de poesia en castellà Rubén Darío, amb 12.000 euros.

A banda dels atacs contra la llengua catalana i l'ultranacionalisme cañí, hi ha un altre puntal que aguanta els acords de govern entre PP i Vox al País Valencià i a les Illes Balears: els diners. El PP és un partit que encara té obertes diverses causes judicials per corrupció, a més de donar cabuda a espectacles tan edificants com el del comerç de mascaretes per part del germà d'Ayuso durant la pandèmia, o la reinserció de Luis Bárcenas i la seva esposa, Rosalía Iglesias, com a treballadors per al grup musical del seu fill Willy, els gloriosos Taburete, ella en la discogràfica que posseeix el mateix Willy, i ell, ehem, com a comptable (pot ser interessant l'aplicació del principi de la comptabilitat extracomptable als números d'un grupet de pop-rock cayetano). Per la seva banda, Vox és una organització que des del primer moment, fins i tot quan encara era un partit extraparlamentari, ha deixat clar que movia pressupostos importants. L'opacitat que, al regne d'Espanya, caracteritza el finançament dels partits polítics, ha permès a Santiago Abascal i la seva colla no haver de donar mai explicacions sobre qui els paga la festa.

El PP liderat per Marga Prohens va tornar a guanyar ahir les eleccions autonòmiques a les Illes Balears, amb 25 diputats, sis més que el 2019, després d’una jornada que va fer palès el fort tomb de les Illes cap a la dreta. El PSIB de Francina Armengol va aconseguir 18 escons, un menys que als comicis del 2019. D’aquesta manera, la socialista no podrà escenificar la fita històrica d’una tercera legislatura consecutiva –només el popular Gabriel Cañellas té en el seu haver tres mandats–. Ara bé, el PSIB no és el partit de l’esquerra amb una caiguda més gran. La candidatura d’Antònia Jover no va quallar a Podem: va perdre cinc diputats respecte a la legislatura anterior i en tindrà un. En canvi, Lluís Apesteguia sí que va mantenir els resultats de Més per Mallorca amb quatre escons.

Feijóo va anar de mítings per Palma dimecres per fer costat a l'aspirant a presidenta del Govern Balear Marga Prohens. El líder suprem del PP no es va descuidar cap tòpic del bon dirigent madrileny (encara que sigui gallec, és madrileny) que visita Mallorca: es va declarar encantat amb els mercats de “la Palma”, demostrant que no sap com es diu l'illa, ni la seva capital, ni la diferència entre Palma, La Palma i Las Palmas. S'ha de dir que aquesta confusió no és pròpia només de Feijóo, ni dels polítics de dreta (en el seu moment, Pedro Sánchez també va saludar efusivament el que va batejar com “la isla de Palma”), i ni tan sols només dels polítics: durant l'erupció del volcà Cumbre Vieja, a La Palma, els periodistes de les cadenes espanyoles sofrien fins a les llàgrimes per distingir les Canàries de les Balears, i algun gràfic d'algun telenotícies va arribar a situar el volcà al bell mig de Menorca.

A les 4.30 h d'aquesta matinada, l'aeroport del Prat ha rebut un avís d'un avió que feia el trajecte de Casablanca (Marroc) a Istanbul (Turquia): una dona havia trencat aigües i havien de fer un aterratge d'emergència a Barcelona perquè l'atenguessin. Al vol hi havia 228 passatgers, i quan ja eren a terra ferma i s'estava evacuant la dona, 28 han sortit de l'avió i han començat a córrer. Fins a la pista s'hi havien desplaçat, tal com marca el protocol, dos patrulles de la Guàrdia Civil, una de la Policia Nacional i una ambulància, i la policia ha aconseguit interceptar la meitat dels passatgers que s'han intentat escapar. Els altres 14, però, han fugit i les autoritats policials encara els estan buscant, segons la Delegació del govern espanyol a Catalunya. A la tarda, els Mossos d'Esquadra n'han detingut un fora de l'aeroport i la Guàrdia Civil un a dins del recinte. A la dona l'han traslladada a l'hospital Sant Joan de Déu, però els serveis mèdics no han trobat cap indici que estigués de part. Per això li han donat l'alta i l'han detinguda per un delicte de desordres públics.

De batejar una discoteca amb les seves inicials, BCM, i col·locar-les, immenses, de color daurat a la façana, a ser el protagonista d'un dels casos de corrupció més sonats de la història de les illes Balears. Bartomeu Cursach Mas, conegut com el rei, el capo o fins i tot el padrino, va ser el gran magnat de la nit mallorquina. I encara té poder. Aquest dilluns, però, ha tornat als tribunals. És una de les 23 persones –entre polítics, funcionaris, empresaris i policies– que s'han assegut al banc dels acusats d'un judici que s'espera que duri fins a l'abril del 2023, i qui dona nom a tot el cas Cursach. Però el banc dels acusats ja s'ha buidat significativament el primer dia: l'Audiència de Palma ha acordat absoldre sis dels implicats, després que les acusacions –inclosa la Fiscalia– hagin retirat els càrrecs contra ells.

M’han sentit a dir aquí que no hi ha societat que no pugui tirar endavant sense autoestima i que, entre moltes altres coses, un estat propi és una font d’autoestima col·lectiva perquè converteix en normal als ulls del món la cultura i els símbols que tu t’estimes i et defineixen.

Agents de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional han detingut aquest dissabte dotze passatgers de l'avió que va aterrar de matinada per una emergència a l'aeroport de Palma. Entre els arrestats, hi ha el passatger que suposadament estava malalt i ha provocat l'aterratge. Per aquests fets, l'aeròdrom ha estat gairebé quatre hores amb el trànsit aeri tancat, ja que finalment l'activitat s'ha reprès a les 12 de la mitjanit després de desviar un total de 13 vols. Concretament, segons ha avançat el diari Última Hora i ha confirmat Europa Press, un vol de la companyia Air Arabia Maroc que feia el trajecte de feia el trajecte Marroc-Turquia ha hagut de fer un aterratge a causa d'una emergència mèdica d'un passatger per un problema de diabetis. Quan l'havien d'evacuar, diversos passatgers van abandonar l'avió i es van haver de tancar les pistes.

No és gens habitual trobar habitatges socials, destinats a lloguer assequible, amb la imatge, les prestacions i els processos constructius sostenibles com els dels vuit apartaments que, promoguts des de l’Institut Balear de l’Habitage (Ibavi), s’acaben de construir al carrer Salvador Espriu de Palma. És extraordinari que un equip d’arquitectes funcionaris de l’Ibavi, com són Carles G. Oliver, Xim Moyá, Antonio Martín i Alfonso Reina, puguin fer un projecte públic d’habitatges amb voltes de pedra, de marès -també les parets-, i amb cobertes inclinades que mostren els taulons de fusta d’encofrar reutilitzats amb els quals han estat fetes. Són els mateixos taulons que feien servir a l’obra per caminar-hi per damunt.