El líder de Sortu, Arnaldo Oregi, ha assegurat que "no hi haurà tribunal, ni estat, ni Guàrdia Civil ni exèrcit espanyol que impedeixin" que ell sigui el candidat d'EH Bildu a lehendakari per a les eleccions basques del 25 de setembre.

Una delegació del partit de l'esquerra independentista basca Bildu s'han deixat veure aquest dijous pel Parlament de Catalunya. Els bascos, encapçalats pels l'històrics Pernando Barrena i Txelui Moreno, han assegurat en conversa informal amb els periodistes que han visitat Catalunya per interessar-se pel pacte de la pregunta i la data de la consulta, tancat ara fa just una setmana. En aquest sentit, han manifestat la seva intenció de mantenir "contactes amb els partits de la foto del Palau" (CDC, Unió, ERC, ICV, EUiA i CUP), aprofitant que tots tenen diputats al Parlament. Però tot i això només han confirmat reunions més formals amb ERC i la CUP, amb qui també mantenen negociacions per les eleccions europees.

El president de Sortu, Hasier Arraiz, ha assegurat aquest dimecres que l'esquerra abertzale vol actuar "amb responsabilitat política" després de la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans contra la doctrina Parot, ja que no desitgen "ferir" les víctimes del terrorisme, les principals associacions de les quals s'han mostrat contràries a la decisió d'Estrasburg i fins i tot han anunciat una mobilització a Madrid com a mesura de protesta.

El portaveu de Sortu, Pernando Barrena, ha assenyalat avui que la reflexió anunciada recentment per ETA i que farà pública després de l'estiu "apunta" a la direcció de possibles passos cap al seu desarmament, de manera que "cal pensar que d'aquí poc, unes setmanes, tindrem notícies sobre aquest tema". En una entrevista a Ràdio Euskadi, el dirigent abertzale ha considerat que, "si tot va en la direcció que s'avança en els últims temps, tindrem iniciatives sobre la taula que podran fer viable el procés de pau".

El candidat del PSC, Pere Navarro, ha assegurat que les eleccions catalanes "no es juguen en el mateix camp que les basques o les gallegues" perquè a Catalunya es planteja un panorama "molt radicalitzat". De fet, ha afirmat que si bé la CiU de Jordi Pujol s'havia assemblat al PNB, ara CiU "s'assembla més a Bildu".

La campanya electoral basca mira a Catalunya. Els candidats a lehendakari no han pogut escapar-se de la influència del debat sobiranista català en uns comicis que suposaran el retorn de l'esquerra independentista al parlament de Vitòria, tancant així definitivament el cicle de les il·legalitzacions iniciat el 2002 pel PSOE i el PP. Aquest fet permetrà al bloc abertzale recuperar novament la majoria absoluta de la cambra autonòmica i situar en els seus límits reals la força dels partits constitucionalistes, que han governat Euskadi els últims quatre anys gràcies a l'aliança de socialistes i populars.

L'esquerra abertzale ha canviat d'opinió i ja no proposa la supressió dels peatges a Euskadi. El govern de Bildu a la Diputació Foral de Guipúscoa defensa ara just el contrari: l'extensió dels peatges i un increment de les tarifes per utilitzar les carreteres de la província. Assetjats per la crisi económica, els independentistes bascos es desmarquen dels sectors sobiranistes catalans que donen suport a la campanya #novullpagar. Bidegi, la societat foral que gestiona l'autopista a Guipúscoa, té un deute de 900 milions d'euros i li corresponen a la diputació afrontar el pagament d'aquesta xifra a través de crèdits bancaris fins a l'any 2032. L'esquerra abertzale vol que Bidegi sigui autosuficient i afronti pagaments –així com despeses de conservació i construcció– sense que s'hagi de tocar el pressupost de política social.

L'absència de violència al País Basc després del cessament definitiu de la violència d'ETA ha fet reaparèixer amb força una vella reivindicació de finals dels anys 70: "Que se'n vagin". Es refereixen als cossos i forces de seguretat de l'Estat, que els independentistes opinen que ja no tenen res a fer a Euskadi. Però no només els independentistes. També el president del PNB, Iñigo Urkullu, reclama "posar fi a la presència de cossos aliens a Euskadi" amb les quals, segons Pellu Urizar (EA), "la majoria social basca no se sent identificada". Fins i tot el conseller socialista d'Interior basc, Rodolfo Ares, admet la conveniència d'"ajustar" progressivament el nombre d'agents espanyols desplegats al País Basc.

Un portaveu de l'esquerra abertzale ha tornat a trepitjar un edifici institucional després d'anys d'il·legalització. Ha estat Txelui Moreno, a qui Solidaritat Catalana per la Independència ha cedit part del seu torn de roda de premsa al faristol del Parlament. Un fet aparentment en un context de normalitat democràtica, però que no deixa de ser excepcional tenint en compte que l'esquerra abertzale no té possibilitat de parlar des de cap institució des que la van il·legalitzar.

L'Audiència Nacional ha absolt aquest migdia l'exportaveu de la il·legalitzada Batasuna, Arnaldo Otegi, d'un delicte d'enaltiment del terrorisme per la seva intervenció al velòdrom d'Anoeta el 14 de novembre de 2004.

Les organitzacions de l'esquerra abertzale volen tornar a ser presents a les institucions i, per aconseguir-ho, avancen en el seu procés basat només en “principis democràtics”. Ahir van fer un nou pas en aquest sentit quan, davant un auditori pamplonès de 300 simpatitzants, el dirigent de l'antiga Batasuna Rafa Etxeberria i l'alcaldessa d'Hernani, Marian Beitialarrangoitia, van llegir un manifest en què anunciaven el registre dels Estatuts d'un nou projecte polític “en conformitat amb els requisits” establerts en la llei de partits.