La proposta del PP de dissoldre o suspendre partits que promoguin un referèndum unilateral no prosperarà, almenys per ara. En un nou gir a la dreta, els populars aposten per desterrar de l'arena política els partidaris de la via unilateral, una iniciativa que fins ara només defensava Vox i que el Congrés dels Diputats va tombar en el primer intent dels populars d'introduir-la a través de les esmenes a la llei d'amnistia. El cas, però, ha fet reviure el fantasma de la il·legalització de Batasuna, declarada pel Tribunal Suprem el 2003 sota els auspicis del govern del PP de José María Aznar amb el beneplàcit del PSOE.

Vox ha evidenciat aquest dimarts la seva marginalitat en la defensa de la il·legalització dels partits independentistes i s'ha quedat sol votant a favor de reformar la llei de partits. El partit d'extrema dreta només podia aspirar al suport del PP i Cs, però aquests dos partits opten per l'abstenció perquè plantegen altres fórmules per contrarestar la influència de l'independentisme. Sigui com sigui, la cambra baixa tombarà la proposició de llei de Vox perquè la resta de partits hi votaran en contra. De fet, el text proposat per l'extrema dreta se li ha acabat girant en contra i partits com el PNB, EH Bildu i Compromís han subratllat que es podria aplicar per il·legalitzar Vox.

El líder de Cs, Albert Rivera, s’ha mostrat disposat aquest dijous a debatre sobre l’aplicació de la llei de partits a la CUP, en la línia del plantejament que ha fet aquesta setmana el president del PP, Pablo Casado, tot i que ha demanat als populars que vagin més enllà i abordin la possibilitat de foragitar els partits independentistes del Congrés. "Si realment els preocupa el paper de partits que volen anar contra la Constitució, Cs planteja una qüestió que s'aplica a tot Europa pràcticament: que per ser al Congrés de Diputats has de tenir vots a tot Espanya, com a mínim un 3%", ha recordat en una entrevista a RNE.

L'esclat de l'operació Taula contra el grup municipal del PP valencià ha trasbalsat l'escenari polític al País Valencià, però també a la capital de l'Estat. La suposada trama de blanqueig de capitals del partit a la ciutat del Túria —de la qual Rita Barberá vol evitar sortir-ne esquitxada— podria desembocar en la seva dissolució, o almenys això és el que ha plantejat aquest dijous el diputat de Podem i jutge en excedència Juan Pedro Yllanes. Caldria posar sobre la taula la possibilitat "d'extingir, fer desaparèixer o suspendre el funcionament del PP", ha manifestat. Yllanes ha justificat aquesta opció amb l'aplicació de la llei de partits —que es va aprovar l'any 2002 per il·legalitzar l'esquerra abertzale amb els vots favorables del mateix PP, el PSOE, CiU, Coalició Canària i el Partit Andalusista—, que preveu la dissolució d'una força política quan és investigada per associació criminal.

Les organitzacions de l'esquerra abertzale volen tornar a ser presents a les institucions i, per aconseguir-ho, avancen en el seu procés basat només en “principis democràtics”. Ahir van fer un nou pas en aquest sentit quan, davant un auditori pamplonès de 300 simpatitzants, el dirigent de l'antiga Batasuna Rafa Etxeberria i l'alcaldessa d'Hernani, Marian Beitialarrangoitia, van llegir un manifest en què anunciaven el registre dels Estatuts d'un nou projecte polític “en conformitat amb els requisits” establerts en la llei de partits.