Hi ha estratègies que no funcionen perquè, senzillament, parteixen d'una mala teoria basada en una anàlisi errònia. I hi ha estratègies que no funcionen no perquè no siguin bones estratègies, sinó perquè, simplement, han estan mal executades. L'estratègia republicana, per resumir-ho molt, d'"eixamplar la base" crec, contra el que opinen els que avui n'estan fent estelles, que forma part de les segones, no pas de les primeres.

Un grapat de vots pot condicionar una investidura, pot assegurar una majoria absoluta, pot constatar l’extinció d'un partit o pot significar causar sensació la nit electoral. És per aquest motiu que les calculadores de les formacions treuen fum per endevinar quantes paperetes necessiten a cada circumscripció per complir els seus objectius. Ara bé, no a tot arreu hi posen la mateixa atenció, perquè no a tot arreu se’n necessiten les mateixes.

Aquest podria ser un resum de l’evolució de la segregació escolar a Catalunya: maig del 2008, el Síndic de Greuges publica el seu primer informe sobre la problemàtica; maig del 2023, la segregació escolar continua sent uns dels problemes més greus del nostre sistema educatiu. Hem perdut 15 anys.

Tot i que no s’hi val a fer generalitzacions fàcils, sí que es pot dir que sovint les eleccions es perden més que no pas es guanyen. Vull dir que, amb les excepcions que calguin, en un marc de gran desconfiança cap a la política com l’actual, el comportament electoral implica que, més que no pas per mèrits propis, els que guanyen les eleccions ho fan per demèrit dels adversaris. Per exemple, es perden per incapacitat de mobilitzar el propi electorat, que s’acaba quedant a casa disgustat. O perquè creix el vot de càstig. O el de la por. O el vot ressentit, pel fet que hom s’ha sentit desatès o fins i tot enganyat. Resta el vot d’adhesió incondicional, però cada vegada més reduït.

Els estrategs d’ERC tenen una teoria que diu que la calma els dona vots i el rebombori els en pren. Això explicaria la prudència pertinaç de Pere Aragonès i les declaracions previsibles, sense suc ni bruc, dels seus portaveus, obsedits en no cometre errors. Aquesta manera de fer fa que les enquestes els afavorexin, però no gaire, i que el plus presidencial no acabi de consolidar la figura d’Aragonès. Últimament, però, la contenció s’ha trencat amb dues exhibicions de fatxenderia: la del conseller Cambray, d’Educació, que ha intentat fer un cop d’autoritat desafiant els sindicats de mestres; i la de Gabriel Rufián, que ha carregat contra la diplomàcia paral·lela de Waterloo. Tots dos han hagut de rectificar. Rectificació a mitges, tot sigui dit. Rufián s’ha disculpat per les formes, i Cambray s’ha empassat algunes decisions unilaterals per acontentar els vaguistes, tot i que, amb murrieria, s’ha mantingut ferm en l’afer del calendari, per mirar de posar en evidència que és aquesta qüestió, i no cap altra, la que explica la fúria dels sindicats.

El 14-F els escons estaven a meitat de preu, o dit d’una altra manera, els partits van necessitar menys vots per aconseguir els mateixos escons. Per exemple, 9.217 vots van ser prou per obtenir un diputat a Lleida, quan el 2017 se’n necessitaven 15.341. Mai havia sigut tan barat un escó en aquesta província. El preu global de Catalunya també és el més baix dels últims 30 anys, amb 15.651 vots per diputat. Per trobar aquesta xifra s’ha de viatjar als anys 80, quan la participació rondava el 60% i el cens era gairebé d'1 milió de persones menys. En el comicis de l'any 1980 –els primers des de la restauració de la democràcia–, cada escó costava 14.953 vots, la xifra més baixa de la història. Ara bé, s’ha de tenir present que les dades són aproximacions, ja que els escons no tenen un preu fix, sinó que seguint la fórmula electoral de la llei d'Hondt els primers requereixen més vots que els últims.

En l'article 'Sortir-nos-en', l'exdiputat de la CUP David Fernàndez aposta per cedir dos vots a Artur Mas "al costat d'un pla de xoc real". A continuació, deu frases destacades de l'article:

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha demostrat avui que no pensa canviar d'estratègia pel que fa a Catalunya. En una entrevista a Onda Cero el cap de l'executiu ha recordat que es tria un govern autonòmic i que, per això, n'hi ha prou amb la majoria absoluta d'escons. "Ara bé, per legitimar coses il·legals no em valen ni vots ni escons", ha indicat, i ha avisat que qualsevol "il·legalitat" es durà al TC.

Els partits obertament independentistes han de guanyar el 27-S tant en escons com en vots si volen estar legitimats per iniciar un procés d'independència, perquè "s'està fent un referèndum". Així de clar ho ha advertit David Fernández en una entrevista a l'ACN, en què el diputat de la CUP recorda, a més, que si fos per la seva formació la quantitat de sobiranistes no només hauria de ser majoritari sinó superar el 55%. D'altra banda, Fernàndez ha considerat que no veu la CUP "ni investint Mas ni fent el joc a l'Estat" després del 27-S, tot avisant a Junts pel Sí que l'esquerra independentista "no dona xecs en blanc". Tot i això, garanteix amb rotunditat que si el procés "va de debò, la CUP no falla".

Després de comptar el vot per correu, el resultat final de la consulta interna d'UDC celebrada el 14 de juny ha deixat en 109 vots la diferència entre el sí i el no. En total, 1.369 militants van votar afirmativament a la pregunta que va fixar la direcció, el 50,54%, enfront dels 1.260 que van fer-ho en contra, el 46,51%.

El coordinador general de CDC, Josep Rull, creu que a les eleccions del 27-S s'hi hauran de sumar totes les forces que volen la independència per "avançar" i per això seria un bon resultat que els partits que portin explícitament al programa la independència i el full de ruta consensuat aconsegueixin la majoria absoluta de diputats. És una "condició 'sine qua non'", ha dit a Catalunya Ràdio. Ara bé, treballarà per una majoria absoluta també en vots, que atorgaria una "força extraordinària per fer els propers passos" i permetria buscar reconeixement internacional. A més, Rull creu que una part del full de ruta compartit de cara al 27-S podria ser subscrit per formacions no independentistes. En qualsevol cas, considera que les forces independentistes hauran de sumar post 27-S: "Si no sumem això no avança".

El candidat de CiU a les europees, Ramon Tremosa, ha tornat a replicar al ministre Exteriors, José Manuel García Margallo, des de Figueres. Després que Margallo titllés Catalunya d'estat "li·liputenc", Tremosa li ha respost que en el segle XXI "són més importants els vots que les fronteres". El candidat de CiU, que dues hores abans ja havia reptat el ministre a un cara a cara, ha insistit en la seva proposta i ha remarcat que Espanya està "a la cua del lideratge d'Europa". També ha aprofitat per cridar els catalans a votar el 25-M "més i millor Europa i menys i pitjor Espanya". "Com a catalans que encara no tenim estat propi, la tria és claríssima. I si no votem tindrem més estatus quo", ha avisat.

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha fet aquest dissabte una crida a defensar Catalunya i el seu autogovern amb "armes" com "la democràcia i els vots", de la mateixa manera que el 1714 els catalans de llavors ho van fer "amb baionetes i fusells". En l'acte inaugural de commemoració dels fets del 1714, a la Seu Vella de Lleida, Mas ha assegurat que "la força de la mobilització" del poble català el portarà a "recuperar plenament les llibertats que tants cops se li han intentat arrabassar".

Moltes paperetes demanades per catalans residents als Estats Units no han arribat als sol·licitants a causa del 'Sandy'. El Govern ha demanat a la Junta Electoral Central que ampliï el termini per al vot per correu als EUA, però la vicepresidenta del Govern ja va alertar aquest dimecres que l'executiu espanyol no ha tingut una actitud "proactiva" ni "receptiva" envers els problemes de molts ciutadans per votar per correu.

En ple segle XXI és possible comprar a través d'un ordinador qualsevol objecte de l'altre punta del món, però, en canvi, resulta dificultós per a molta gent poder votar a les eleccions del seu país. És el cas de desenes de catalans que viuen a l'estranger i que no podran votar en les eleccions al Parlament del 25-N per les "traves i obstacles" de les ambaixades i consolats espanyols.