Agustín de Foxá y Torroba, tercer comte de Foxá, diplomàtic, falangista de la primera fornada, amb unes arrels catalanes ja completament desactivades, va publicar el 1938, encara des de Salamanca –la capital provisional del franquisme–, la novel·la que seria un dels bestsellers de la postguerra espanyola: Madrid, de Corte a checa. Es tractava d’una evocació ficcionada i nostàlgica de l’alta societat madrilenya des dels feliços dies de les Flores de lis –els darrers avatars de la monarquia d’Alfons XIII–, passant per la inquietant experiència de la Segona República, fins als temps de Hoz y martillo, el “terror comunista” del període 1936-37, en espera que la imminent victòria de Franco restablís l’ordre natural de les coses.

Crits, xiulades, empentes i cops. Això és el que es va trobar ahir al vespre sor Lucía Caram –la monja argentina establerta a Catalunya i coneguda per les seves aparicions relativament freqüents als mitjans de comunicació– quan intentava fer el pregó de les festes d'Alba de Tormes, el poble de Salamanca on hi ha el sepulcre de santa Teresa de Jesús.

El departament de Cultura iniciarà la pròxima setmana una campanya per trobar els propietaris que encara no s'han pogut localitzar de documents inclosos dins les remeses dels 'papers de Salamanca' que van retornar a Catalunya. L'Arxiu Nacional de Catalunya publicarà un comunicat oficial amb la llista de persones encara no localitzades i engegarà una campanya de difusió dels noms dels propietaris dels documents a través de les xarxes socials amb l'etiqueta #hereuspaperssalamanca.