Un pacient de 44 anys ha mort en un hospital del País Valencià després d'haver donat positiu de ràbia. L'home va patir una mossegada d'un gos durant un viatge a Etiòpia el juliol del 2024 i no estava vacunat contra la malaltia. La mossegada va ser a la cama dreta i després que li netegessin la ferida va tenir una bona evolució, per la qual cosa no es va plantejar consultar els serveis sanitaris quan va tornar. A finals de maig es va notificar un cas sospitós de ràbia importat de l'Àfrica al ministeri de Sanitat, però no va ser fins dijous passat que va transcendir que l'home estava en aïllament i en estat greu a la unitat de cures intensives (UCI). Tant a ell com a la seva dona, únic contacte de risc, se'ls va administrar la vacuna antiràbica i immunoglobulina, però pràcticament el 100% de persones que emmalalteixen de ràbia acaben morint i finalment aquest divendres les autoritats sanitàries han confirmat que no s'ha pogut fer res per salvar la vida de l'home.

La Isona, la nostra filla, va néixer el 22 de desembre del 2022, el dia de la loteria de Nadal, a Girona. Va haver de ser traslladada d’urgències a l'hospital de la Vall d’Hebron a causa d’una hèrnia diafragmàtica amb diagnòstic postnatal. Aquest ensurt ens va fer viure la maternitat des d’un punt de vista molt diferent; se’ns van desmuntar totes les expectatives, però vam aprendre el significat real de la paraula superació.

La Paz Oriana va néixer l’11 de setembre a les 30 setmanes de gestació. L’objectiu era arribar a la 32, però la hipertensió que la Carina Freces patia prèviament a l’embaràs no ho va fer possible. “Des del principi m’anaven controlant de prop i les últimes setmanes la nena no creixia al ritme desitjat, per la qual cosa vam haver d’avançar el part”, recorda. En el moment de donar a llum la seva filla –la primera per a ella i el seu marit– la Carina diu haver-se sentit superada: “Tot era nou i no tenia ni idea de com tenir cura d’un nadó, encara menys sent prematura”. Afortunadament, la petita va anar millorant a poc a poc. “El primer que vam fer és practicar el pell amb pell amb ella a través del mètode cangur”, recorda la Carina, que ja fa un mes que la petita és a casa. L’equip de l’UCIN (la unitat de cures intensives neonatals) els hi va recomanar i de seguida van veure que això beneficiava la nena. Arran de la seva prematuritat, ella feia bradicàrdies i el pell amb pell li ajudava a pal·liar-les. “Quan poc després van haver de substituir-li l’alimentació via sonda nasogàstrica per una parenteral, ella s’agitava molt i va tornar a fer bradicàrdies, però amb el pell amb pell es relaxava força”, explica la Carina.

El Francisco no ha tingut mai un gos, però diu que li agraden molt. De tant en tant, treu a passejar el de la seva neta, "una bola de pèl blanc" que es diu Goofy. Ho explica estirat al llit de la unitat de cures intensives (UCI) de l'Hospital del Mar de Barcelona mentre acarona la Vida, un pastor dels Pirineus que descansa a la seva falda. La Lu, un llebrer, somica amb el cap recolzat al matalàs esperant el seu torn per rebre atenció. Tots dos animals són gossos de teràpia, entrenats per la Càtedra Fundació Affinity Animals i Salut de la UAB, i que, a partir d'ara, acompanyaran emocionalment els pacients ingressats a l'UCI de l'Hospital del Mar que així ho vulguin.

La Sabina López, de 43 anys, amb prou feines recorda els colors i les imatges de la seva infantesa. Han anat, amb els anys, difuminant-se. Als 4 anys va perdre la visió a causa d’un retinoblastoma bilateral i des de llavors conviu amb una ceguesa total. Va marxar del petit poble de Mallorca on va néixer per estudiar a Barcelona i aquí va conèixer el David Asensio, de 54 anys, que també té una discapacitat visual però no necessita ni bastó ni gos guia. Acaben de ser pares de la Leia, que té dos mesos, i que se suma a la família de tres que ja formaven amb la Nikita, la gossa pigall de la Sabina, amb qui va a tot arreu. Per això, quan la Leia va ingressar, acabada de néixer, a la unitat de neonatologia de l’Hospital de Sant Pau, el més lògic era que la Sabina hi accedís amb la seva gossa, que és imprescindible per a ella. "És com si tu vas amb ulleres i per a tu són imprescindibles, perquè, si no, no hi veus. Doncs a mi la Nikita m’ajuda a trobar, per exemple, els ascensors o les escales o a anar directes a algun lloc quan s'aprèn un camí", explica. Sorprenentment, però, aquest és el primer cop a Catalunya que un gos pigall entra en una unitat de nounats, segons expliquen des de Sant Pau.

Aquests últims anys, les múltiples cares de la maternitat han vertebrat novel·les com Boulder, d'Eva Baltasar; Distòcia, de Pilar Codony; Dolça introducció al caos, de Marta Orriols, i Mater, de Martí Domínguez. Després de novel·lar la vida de Neus Català (Un cel de plom, 2012) i d'homenatjar les àvies treballadores (El camí de les aigües, 2017), Carme Martí explora a Els núvols (Amsterdam) un territori sensible: com afecta tenir un fill amb una cardiopatia severa. Ho fa amb tacte, talent i exigència literària. La novel·la es llegeix amb el cor encongit, patint no només per la salut del Marc, sinó també per les conseqüències que les complicacions puguin tenir en els seus pares, la Cristina i el Víctor. De retruc, Els núvols explica també les històries paral·leles de nens i nenes de salut fràgil amb qui la protagonista del llibre coincideix durant les llargues estades que fa a l'hospital, vetllant pel seu fill.

Un metge brillant, sempre a l'avantguarda, un referent dins i fora de l'hospital que traspuava coneixement –era un àvid lector– i a qui els seus companys i amics defineixen com a generós, gran conseller i molt trempat. La medicina intensiva està de dol per la pèrdua del metge Jordi Mancebo, cap de la unitat de cures intensives (UCI) de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, que ha mort aquest dissabte als 64 anys. L'intensivista, respectat a casa i arreu del món per la seva intensa producció científica, va ser diagnosticat el març passat d'un càncer de pulmó en estat avançat, una malaltia que no ha pogut superar. "Avui és un dia molt trist a Sant Pau", explicava l'hospital en una piulada.

Fa gairebé un any exacte que els meus companys i jo esperàvem engrescats que ens posessin la primera dosi de la vacuna contra el covid. Malgrat deixar per a més endavant les trobades nadalenques, penjàvem les fotos de la vacunació a les xarxes socials, com prometent-nos a nosaltres mateixos que el 2021 seria diferent.

La imatge s'ha repetit als hospitals al llarg de la pandèmia. Els malalts de covid-19 que ingressen a les UCI amb insuficiències respiratòries i s'han d'intubar es col·loquen, la gran majoria, de bocaterrosa. És una posició, també anomenada decúbit pron o ventral, que afavoreix l’oxigenació i en millora el pronòstic. Ara, un nou estudi demostra que aquesta posició també és efectiva per als pacients de covid que arriben als hospitals amb símptomes greus, però a qui encara no cal intubar. Aquesta conclusió surt d'una recerca internacional en què han participat investigadors de 42 centres, entre els quals l'Hospital de la Vall d'Hebron i l'Hospital del Mar de Barcelona, i que s’ha publicat a la revista The Lancet Respiratory Medicine. 

L’evolució del virus a Catalunya comença a mostrar algunes notes positives. La principal: està baixant la incidència a totes les franges d’edat. Fa dues setmanes es va començar a reduir la que més s’havia disparat, la dels 15 als 29 anys, però no la que més preocupava, els més grans de 70 anys, que són els que tenen pitjor pronòstic. No obstant això, les últimes dades mostren que també comença a davallar. “És una bona notícia, tenim indicadors molt clars que probablement estan baixant, de manera més lenta que els joves, però baixen”, celebra l’investigador del Biocomsc Enric Álvarez, que també destaca una altra dada: als CAP no estan creixent les consultes de les persones de més de 70 anys i, fins i tot, en les de més de 80 hi ha un descens.  

L'impacte de la cinquena onada ha disparat la xifra d'hospitalitzacions per covid, però també el nombre de defuncions, fins a convertir el juliol en un mes negre per la mortalitat del virus després d'uns registres molt baixos els mesos anteriors. Si a principis de juliol es comptabilitzaven 18 persones mortes a la setmana, ara ja són 103 les defuncions setmanals, segons Dadescovid.cat. Es tracta d'un creixement exponencial que, amb tota probabilitat, superarà els registres d’ara fa un any: el juliol del 2020 van morir 179 persones amb covid i aquest mes ja són 164 només amb les xifres registrades fins al 23 de juliol, que són les últimes dades que hi ha consolidades. El cap de setmana hi ha 54 morts més comptabilitzats, però són dades que segurament creixeran perquè sempre hi ha un retard en les xifres que proporcionen els serveis funeraris. 

La cinquena onada de la pandèmia comença a remetre lleugerament pel que fa al nombre de contagis, que ha anat a la baixa l'última setmana (41.000 positius), però es manté crítica pel que fa a la pressió hospitalària, tant a les plantes convencionals com a les d'UCI. Per primer cop des de l'abril passat Catalunya ha tornat a superar el mig miler de pacients positius ingressats a les UCI (512, segons l'últim balanç). En total, les hospitalitzacions de pacients contagiats ja arriben a 2.235. Són 103 persones més que en el recompte anterior.

Poc es podia imaginar Edgar Joel Alcequiez, un jove de 23 anys de Figueres, el calvari que estava a punt de passar quan va contagiar-se de covid a la perruqueria. “El perruquer va donar positiu, em van avisar i també vaig donar positiu”. Al principi no va notar res, però al cap de dos dies va començar a tenir molta febre –“No baixava de 38 o 39”, diu– i tot el cos li feia mal. “Tot i que em prenia els medicaments, no aconseguia abaixar la febre, i vaig trucar a l’ambulància”.

“No anem bé, t’hem d’intubar perquè ho necessites”. Els que pronunciaven aquestes paraules ara fa una mica més d’un any no eren només sanitaris, eren també companys de professió de Joan Manel Pérez-Castejón, metge geriatre a qui el març del 2020 el covid va portar a l’hospital, però aquell cop com a pacient. Dirigint la unitat de cures intensives (UCI) de l’Hospital de Sant Pau, on va ingressar, hi havia el seu amic, Jordi Mancebo, qui, com la majoria de professionals sanitaris aquest últim any, ha viscut la que és, diu, “la pitjor experiència professional” de la seva vida. Mai havíem sentit a parlar tant de les unitats de cures intensives i dels tractaments que s’hi apliquen, però Jordi Mancebo recorda que “no hi ha res més important que la relació que s’estableix amb els malalts, perquè són extremadament vulnerables”.

En aquesta entrevista conversen el metge i pacient covid, Joan Manel Pérez-Castejón, amb el cap de l'UCI Sant Pau, Jordi Mancebo. Pérez-Castejón va passar 40 dies a l'UCI entre l'Hospital Sant Pau i el de Vall d'Hebron, en total va estar 65 dies ingressat.

Fa més d'un any que els hospital viuen en un déjà-vu constant: els llits mai no acaben de buidar-se del tot i cada onada nova ofega més els serveis de medicina intensiva. Fa pocs dies que ha esclatat el quart embat del coronavirus –o el repunt de la tercera onada, depenent de l’interlocutor– i les unitats de cures intensives (UCI) ja se'n ressenten. L'ocupació a les àrees de crítics s'ha disparat un 19% els últims deu dies i ha passat dels 406 malalts de covid del 31 de març als 495 que s'atenien aquest divendres. Els centres ja tenien compromesa bona part de la seva activitat pel covid, ja que des de l'estiu Catalunya no ha aconseguit abaixar l'ocupació per sota dels 300 malalts, i l'afany per continuar garantint l'atenció a la resta de malalties sotmet els professionals a un gran estrès.

A l'espera de saber si Salut aplicarà noves restriccions o mantindrà les vigents, les hospitalitzacions augmenten i, per tant, també les entrades de pacients a les unitats de cures intensives (UCI). Aquest dimecres a Catalunya hi ha 458 llits ocupats per pacients crítics i el doctor Juan Pablo Horcajada, coordinador de covid-19 i cap del servei de malalties infeccioses de l'Hospital del Mar, assegura que l'efecte de la Setmana Santa "podria ser encara pitjor" i portar els hospitals a unes xifres d'ocupació límit. "Estem notant la pujada dels ingressos. Durant dies ha sigut de manera progressiva, però ara la corba és ascendent, sobretot a planta", ha afirmat Horcajada en una entrevista amb Antoni Bassas.

El director del Servei Català de la Salut, Adrià Comella, avisa que la pandèmia a Catalunya es troba ara en un "punt d'equilibri molt fràgil", perquè la pressió assistencial és "molt elevada" després que s'hagi superat la barrera dels 700 ingressats a les unitats de cures intensives (avui són 705). La previsió, assenyala, és que la setmana que ve es passi de 800 i l'escenari previst és arribar als 1.200. Comella nega, però, que el sistema s'acosti al col·lapse i confia que es mantingui la tendència a la baixa dels contagis per poder anar alleugerint els hospitals. En una entrevista a Catalunya Ràdio, ha avisat que, tot i aquesta tendència a contenir els contagis, hi pot haver influències a la contra de les noves variants o de les comunitats veïnes i ha dit que si hi ha un nou repunt caldrà endurir les restriccions.

Els hospitals n'administren des de fa temps, però ara un estudi constata per primer cop a Catalunya que l'ús d'anticoagulants com l'heparina pot evitar l'empitjorament d'alguns pacients de covid ingressats a les unitats de cures intensives (UCI). Un de cada quatre malalts greus hospitalitzats pateix una trombosi venosa o pulmonar, és a dir, se'ls forma coàguls de sang a l'interior de venes i artèries per l'atac de la infecció, així com per la immobilització durant setmanes i la implantació de catèters per mantenir-los vius.

Un nou estudi indica que dos fàrmacs que s'utilitzen per tractar l'artritis reumatoide redueixen la mortalitat dels malalts crítics de covid-19. En un assaig amb més de 800 malalts de sis països, els investigadors han observat que l'administració d'aquests fàrmacs redueix la mortalitat dels pacients ingressats a les UCI del 36% fins al 28% en cas d'utilitzar tocilizumab, i fins al 22% si es fa servir sarilumab. Això significa, aproximadament, evitar una de cada 12 o 7 morts actuals, respectivament. A més de la reducció en la mortalitat, els investigadors també han observat que aquests tractaments poden escurçar l'estada a l'UCI entre set i deu dies, un guany interessant de cara a afrontar la tercera onada de la pandèmia les pròximes setmanes.