A finals de maig del 2023 se celebraran unes eleccions municipals arreu de l’Estat que reflectiran les diferents tendències polítiques dels últims anys projectades a escala local. A Salt, població que té 32.230 habitants segons dades del 2021 de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), serà el moment de comprovar el grau de creixement, de consolidació o de retrocés de diferents variables. Factors com la presència creixent de regidors d’extrema dreta en el ple o l’alt percentatge de persones d’origen estranger en el poble, sumats a la poca incidència política que té aquesta comunitat pel fet de no tenir dret a vot, juntament amb la poca interacció entre aquests veïns i la comunitat autòctona, són eixos vertebradors d’una probable tempesta en les pròximes municipals.

El Partit Demòcrata dels Estats Units diu que lluita per garantir el dret de vot de tots els ciutadans. I el Partit Republicà, per garantir la immunitat de les eleccions davant de qualsevol temptació de frau. Però, més enllà de la retòrica i de les raons més o menys legítimes de cada bàndol, hi ha en joc el control del poder.

Coses de la transformació populista del partit, els republicans no només es presenten avui com el partit dels treballadors sinó que també aixequen la veu a les grans corporacions. El líder de la minoria republicana al Senat, Mitch McConnell, els ha aconsellat aquesta setmana: “No us fiqueu en política”. I ha afegit: “No és el vostre paper”. McConnell, això sí, ha aclarit que, tot i que han de callar en qüestions polítiques, les seves donacions són benvingudes. El senador ha sigut sempre un gran defensor dels diners en la política, tot i que aparentment no tant del dret empresarial a la lliure expressió, sagrada als Estats Units.

Aquest 28 de gener tocarà felicitar el Congrés espanyol: celebrarà el desè aniversari del vot pregat. La reforma de la llei electoral el 2011 va introduir el famós voto rogado a un sistema ja poc garantista. Espanya és aquest país en permanent campanya electoral que obliga obertament la seva ciutadania a “pregar” si vol votar. Cal demanar permís formal setmanes abans i l’administració l’ha de concedir. PP, PSOE, CiU i PNB van convertir votar en un favor que l’Estat et concedeix com si fos un caprici i no un dret democràtic.

Quan Paco Candel va escriure 'Els altres catalans' el 1964 el món era un altre i als carrers grisos tothom tenia una aparença semblant. La seva crònica valenta sobre els immigrants de la segona meitat del segle XX que malvivien als suburbis de Barcelona estava escrita des del coneixement de primera mà d’un nen de Cases Altes que havia viscut a les barraques de Montjuïc i era ciutadà de Catalunya amb els pocs drets polítics i socials del moment teòricament reconeguts. D’això fa 55 anys i Catalunya, Espanya i el món són ara més diversos que mai, però la immigració continua sent un assumpte complex amb un fort impacte social. Avui hi continua havent immigrants de primera i de segona, i com diu Safia Elaadam, una noia catalana de 24 anys de família marroquina, "hem de començar a entendre que els espanyols i catalans ja no són només blancs i catòlics, i que vivim en una societat multicultural i multiracial”.

El 28 d'abril les persones amb discapacitat intel·lectual tindran per primer cop dret de votar a l'Estat. Amb motiu d'aquesta conquesta, però sobretot per reivindicar tota la feina pendent per garantir els drets del col·lectiu, representants i membres del col·lectiu s'han aplegat aquest dissabte a la plaça Catalunya de Barcelona en un acte convocat per l'associació DINCAT. La veu dels participants s'ha fet sentir en el manifest que ha defensat la igualtat en capacitats, en veu i en vot, i en oportunitats d'aquests ciutadans.

Com està Salt de racisme? Amb l’objectiu de respondre a aquesta pregunta, la plataforma Espai Antiracista Salt-Girona va convocar fa uns dies un debat a l’Ateneu Popular Coma Cros en el qual molts ciutadans van explicar que en el seu dia a dia pateixen situacions discriminatòries pel seu origen i color de pell. Mostafà Shaimi, professor associat del departament de pedagogia de la Universitat de Girona i membre de l’Espai Antiracista Salt-Girona, va moderar el debat.

El 'Butlletí Oficial de l'Estat' (BOE) ha publicat aquest dijous la modificació de la llei orgànica del règim electoral general (LOREG), que permetrà a totes les persones amb discapacitat, sense exclusió, exercir el dret de vot a partir d'aquest divendres, quan entra en vigor el canvi.

La Marta té 32 anys i està tutelada per la Som-Fundació Catalana Tutelar. Des que va complir els 18 anys havia votat a totes les eleccions, però l’any 2012, arran d’un procés d’incapacitació, va perdre la possibilitat d’exercir aquest dret fonamental. “Em vaig sentir molt malament”, explica. La seva sentència judicial d’incapacitat anava acompanyada de la privació del dret de sufragi.

El dispositiu electoral del 27-S tindrà un cost aproximat de 15,6 milions d'euros, 10 milions menys que en els comicis del 2012, una rebaixa motivada en gran part gràcies a l'estalvi en missatgeria. A aquesta inversió cal afegir-hi el cost de la campanya informativa, que podria vorejar la xifra d'1,5 milions d'euros, segons fonts de Governació.

El candidat de CiU a la presidència de la Generalitat, Artur Mas, ha fet avui una crida a participar massivament a les eleccions al Parlament, "per construir el país i defensar-lo", malgrat la desafecció que sent molta gent cap a la política.