La Fundació Arrels, d'ajuda a les persones sense llar, ha "adaptat" els cartells de campanya d'Ada Colau, Ernest Maragall, Jaume Collboni i Xavier Trias traslladant les fotografies i els lemes electorals a una situació de sensellarisme. Amb l'ajuda de la intel·ligència artificial, n'han canviat les cares i també els lemes i eslògans, una acció que s'emmarca en la campanya #ningúsensedrets que promou l'entitat en l'actual context electoral.

La ciutat de Washington, la capital del país més ric del món, ha al·legat que la inseguretat i la insalubritat són motius suficients per arrabassar les poques propietats dels sensesostre que viuen als seus parcs. Després de desmantellar el campament d'Union Station, li ha arribat el torn al de la plaça McPherson, situada a dos carrers de la Casa Blanca, on desenes de persones sense llar dormien cada nit en tendes de campanya i on s'havia constituït una petita comunitat. L'ARA ja va constatar al desembre les dures condicions en aquest i altres parcs d'una ciutat governada per demòcrates, que s'autoproclama la més progressista dels Estats Units.

Té 42 anys i va arribar en fa 15 de l'Índia. Durant tot aquest temps, en Jasdeu sempre havia fet temporada treballant en restaurants de la Costa Brava, sobretot a Lloret de Mar. Però fa més d’un any que, com a conseqüència de la crisi del coronavirus, no troba feina. “No han vingut turistes i no han obert gairebé res. En 7 o 8 mesos em vaig acabar els estalvis que tenia i vaig haver de deixar el pis. No m’havia trobat mai en una situació semblant”. I és que, per primera vegada a la seva vida, va haver de dormir al ras. “Una nit van venir 12 nois i m’ho van robar tot: la manta, el mòbil, la roba… tot. Vaig intentar lluitar però eren 12 i jo estava sol”. Fins que fa 4 mesos va començar a passar les nits al Palau de Fires de Girona, on l’Ajuntament havia habilitat un espai per a les persones sense sostre. El recurs va començar amb l’inici del pla de fred, però també amb el començament del confinament nocturn. I, ara, amb la derogació del toc de queda, finalitza també aquest servei: la nit de diumenge a dilluns serà l’última que podran passar entre les quatre parets del recinte. “No tinc pensió, ni ajudes, ni tinc res. No sé on dormiré a partir de dilluns”, reconeix en Jasdeu. 

Fa una setmana que els ciutadans de Bèlgica estan obligats a buidar els carrers a mitjanit i no poden tornar a posar-hi els peus fins a les cinc de la matinada. És el primer toc de queda nacional instaurat al regne centreuropeu des de la Segona Guerra Mundial. A la capital, a més, encara és més estricte perquè les xifres de contagi del coronavirus són de les pitjors d'Europa. Des de les 22 hores fins les sis del matí, els habitants de Brussel·les han de quedar-se a casa, però a la ciutat de les institucions europees hi ha més de 2.100 persones que no tenen un sostre on quedar-se i per tant dormen al carrer. Per això les autoritats s'han posat d'acord amb les organitzacions socials per repartir un certificat "de no habitatge" a aquelles persones que dormen als carrers de la ciutat quan el toc de queda ho prohibeix.

Va decidir passar el confinament a casa dels pares per poder-los cuidar i fer-los la compra. Una vegada aixecat l’estat d’alarma, al tornar al seu pis, al barri de Santa Eugènia de Girona, l’Àlex ja no hi va poder entrar perquè uns ocupes se l’havien fet seu. Des de llavors dorm al carrer. No vol allotjar-se de nou a casa dels pares perquè els hauria de dir que no pot entrar al seu pis i no els vol preocupar. Amb la crisi generada pel covid l’empresa on treballava li va aplicar un ERTO, però a l’acabar el desconfinament el va acomiadar. S’ha quedat sense casa i sense feina. Amb 37 anys, és una de les persones a qui la pandèmia li ha fet tastar allò que mai no hauria imaginat: viure i dormir al carrer.

Dues persones han sigut detingudes a Benidorm (Marina Baixa) per la seva presumpta implicació en la mort a colps d'un jove sense sostre. La víctima, el cadàver de la qual va aparèixer en un descampat al setembre, hauria patit "una brutal agressió", segons un comunicat de la Policia Nacional.

Reacció unànime de les entitats socials i dels partits de l'oposició contra l'Ajuntament de Premià de Mar després que el consistori (amb els vots de JxCat, PSC i Cs) aprovés la setmana passada una moció que dificulta l'empadronament i el limita només a aquells veïns que tinguin un pis en propietat o bé un contracte de lloguer. La iniciativa, avançada diumenge per TV3, neix d'una associació veïnal amb l'argument de controlar l'augment d'ocupacions il·legals de pisos en aquest municipi.

El grup municipal de JxCat ha presentat una bateria de preguntes al govern d'Ada Colau per conèixer la gestió de l'equipament per als sensellar que s'ha habilitat a la Fira de Barcelona durant la crisi del coronavirus. A més, també ha reclamat que comparegui el seu responsable polític a la pròxima Comissió de Drets Socials. La reacció del partit arriba després que l'ARA publiqués aquest dimecres unes imatges de l'interior en què es veu com els vigilants de seguretat privada escorcollen els usuaris amb detectors de metalls, i també discussions a crits entre els allotjats.

És un Sant Jordi confinat, però els bibliobusos han fet possible que les persones més vulnerables també puguin tenir un llibre. Els bibliobusos Montau i Montserrat de la Xarxa de Biblioteques Municipals de Barcelona han repartit llibres i revistes al Servei Residencial d’Estades Temporals Respir, a Barcelona, que acull temporalment persones amb dependència. Els bibliobusos també han portat novel·les i contes al pavelló Can Bassa de Granollers i al pavelló de Masnou, on dormen persones sense sostre, i a l’alberg Fundesplai del Prat de Llobregat, adreçat a famílies en situació de vulnerabilitat.

Després d'habilitar la Fira per a homes sense llar, l'Ajuntament de Barcelona ha llogat una casa de colònies a Montgat per acollir 40 joves d'entre 18 i 23 anys que vivien al carrer. El director de l'entitat Superacció -que gestiona l'equipament-, Zouhair Zammouri, ha celebrat la notícia però ha alertat que les places ofertes no són suficients: "És molt difícil saber la xifra, però encara queden molts joves malvivint al carrer. I la seva situació és encara més vulnerable amb la crisi del coronavirus". Els nois es mantindran confinats a la casa de colònies mentre estigui vigent l'estat d'alarma.

Laetitia Colombani (Bordeus, 1976) va viatjar fins al Canadà, l'Índia i Itàlia per escriure el seu primer llibre, La trena (Salamandra), que es va convertir en un gran èxit de vendes i va guanyar el Prix Relay. En el seu segon llibre, Les vencedores (Salamandra), les protagonistes també són dones que resisteixen, però aquesta vegada l’autora francesa no ha creuat cap frontera, almenys no de les que delimiten estats. El seu segon llibre transcorre al cor de París, en un edifici que es coneix com el Palau de la Dona, que acull dones sense recursos. L’escriptora, directora, guionista i actriu viatja a una realitat físicament molt propera però invisible i desconeguda per a molts, la de les dones sense sostre. El viatge el fa acompanyada de la Solène, una de les heroïnes del llibre, que, amb 40 anys, deixa la seva exitosa carrera com a advocada per fer d’escrivent pública.

No tot ha canviat a causa de la crisi del coronavirus. El director d'Arrels Fundació, Ferran Busquets, ha denunciat aquest dijous que s'estan multant persones que dormen al carrer i no tenen llar per no estar confinades durant l'estat d'alarma decretat per la pandèmia del coronavirus.

Un dels miracles que la Bíblia atribueix a Jesucrist és el de tornar la visió als cecs. A la parròquia de Santa Anna, on s'ha instal·lat per cinquena vegada en un any l'hospital de campanya del Sagrat Cor per als sensesostre de Barcelona, són dos sacs amb més de 300 ulleres fruit de donacions els que ajudaran algunes persones que viuen al carrer a veure millor llums, colors, coneguts, matisos i amenaces del carrer. Odontologia, podologia, salut mental i medicina general són els altres serveis als quals durant aquesta setmana podran accedir persones molt sovint sense targeta sanitària que "normalment només van a l'hospital quan tenen una urgència", explica la Marta Morales, coordinadora del projecte.

L'Enric ha perdut el compte dels anys que va viure al carrer. Se li noten, però, a la pell i les mans. "Jo diria que al carrer, carrer, hi vaig estar uns sis anys –diu–, però abans era nòmada des dels vint-i-pocs". "Vaig anar pel mal camí", admet. La seva vida va començar a canviar quan va conèixer la Fundació Arrels. Ara, cinc anys després, ha complert un somni: és l'actor protagonista d'una pel·lícula. Interpreta el Joan a Sense sostre, un film de Pep Garrido i Xesc Cabot que està a les cartelleres des del 20 de desembre. És, ras i curt, el paper de la seva vida.

¿Li va costar trobar personal mèdic que vingués a l’hospital de campanya de Santa Anna?

La policia de Nova York investiga l'assassinat aquest dissabte de quatre homes sense sostre i l'atac a un cinquè que està en condició crítica, al conegut barri xinès de Manhattan. Un home de 24 anys ha estat detingut en relació amb els fets, segons els mitjans locals.

Cada dilluns, entre dos quarts de vuit i les nou del matí, fins a vuit persones sense llar de Barcelona podran utilitzar el vestuari del Centre Esportiu Municipal de l'Estació del Nord. El conveni que han signat la Comunitat de Sant'Egidio i la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) ha permès obrir un nou servei de dutxa a la capital catalana, on es calcula que fins a 1.200 persones dormen al carrer i unes 600 més viuen en assentaments i infrahabitatges. L'acord, que preveu estendre's a altres equipaments amb el temps, neix amb la voluntat de dignificar la vida de les persones sense llar. El responsable de la Comunitat de Sant'Egidio de Barcelona, Jaume Castro, ha destacat que la mala higiene provoca ''un empitjorament progressiu'' de l'estat d'aquestes persones.

Després de mesos demanat a les administracions una solució per als joves extutelats de la DGAIA que dormien al carrer a Girona, la plataforma Girona Acull ha aconseguit que, almenys aquest cap de setmana, nou dels afectats dormin a l'alberg municipal, segons ha pogut saber l'ARA.

El conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya, Antoni Comín, ha anunciat que els recursos destinats a atendre les persones sense llar que pateixen trastorns mentals gairebé es doblarà aquest any, un augment que suposarà passar d’1,2 a 2,1 milions d’euros de pressupost i que servirà per reforçar l’Equip d’Atenció a la Salut Mental (Esme) dels sensesostre.