Quina cosa, escriure aquest article. Primer, perquè em poso de ple en l’enfangat de la política institucional. Segon, perquè parlo dels joves així com una massa homogènia, que és el que no m’agrada que facin els altres, i si en parlo és perquè jo soc, suposadament, un d’ells. Tot comença malament. Però passa que les darreres setmanes vaig preguntant aquí i allà, al meu entorn, als meus amics, als meus alumnes de la universitat, què faran aquest diumenge, i trobo que hi ha una impressió compartida que té sentit d’explicar. 

Em preocupa veure, sovint en persones del meu voltant però també en diversos llocs d’Europa, actituds de desorientació i de pessimisme respecte al futur econòmic i social, i mostres de desencís per les actuacions polítiques. No hi ha cap dubte que aquest pessimisme està a l’origen de l’actual augment de les confrontacions, dels aldarulls, i de les manifestacions violentes. També és causa de la reducció de la participació electoral i de la manca d’esforços per aconseguir acords i pactes per millorar la convivència. Afecten tota mena de persones, però molt especialment els més joves. Vull comentar aquesta realitat, ara que ens trobem davant d’una convocatòria electoral no esperada, quins resultats segur que estaran molt influïts per aquestes actituds.

“Destrueix l’exèrcit rosa”, et pot dir la carta que t’ha tocat. I llavors, quan tires els daus i mous tropes, no conquereixes cap territori, només fots el de l’exèrcit rosa. Però vet aquí que el de l’exèrcit rosa, que aviat s’adona que l’estàs buscant, pacta amb el de l’exèrcit groc, que vol, justament, els territoris africans que ell li pot cedir, a canvi d’evitar la pròpia extinció. Això és el Risk, un joc, però ara també és la política. La política del “que us bombin”.

Aquest diumenge és la festa de la democràcia. Un contracte que se signa entre electors i elegits, partint de la confiança dels primers i les promeses de futur dels segons. I al qual segueixen quatre anys per posar en pràctica –o no– aquesta carta als reis. Aquestes eleccions locals –i autonòmiques en algunes regions– són un tast de les generals de finals d’any. I segurament no ens ha d’estranyar que les últimes setmanes Pedro Sánchez hagi promès avals a les hipoteques per a joves, o descomptes per anar d’Interrail. Ayuso anunciava també la renovació del programa Mi primera vivienda, que facilita la concessió de fins al 95% de les hipoteques als madrilenys de menys de 35 anys. 

La feliç expressió de Jordi Cuixart en l’al·legat final de la farsa de judici del Tribunal Suprem, “Ho tornarem a fer”, no va ser un desafiament fatxenda, sinó que, segons va escriure ell mateix, era “un crit a l’esperança i contra la resignació i la frustració”. És a dir, un crit que convida, per no dir que obliga, a respondre-hi activament. Per això Jordi Cuixart, en un breu text manuscrit, afegia: “Tan important és fer-ho junts, com voler fer-ho”. I si volem tornar-ho a fer, ja és hora de pensar en el com i el quan.

Fa pocs anys Scytl era segurament l’empresa tecnològica més prometedora de Barcelona. Ho tenia tot: nascuda de la recerca de dos investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona, es dedicava a un sector de futur i registrava un creixement prometedor fins a convertir-se en una de les empreses de vot electrònic més importants del món. El 2014 van entrar al seu accionariat Vulcan (el fons de Paul Allen, cofundador de Microsoft), que hi va invertir 30 milions de dòlars, i el braç inversor del gegant alemany SAP. Els plans de la companyia incloïen sortir a cotitzar al Nasdaq, la borsa tecnològica de Nova York, i es va arribar a especular que la seva valoració superaria els 1.000 milions de dòlars.

VOTAR. Entenc el mecanisme mental dels que esperen el 10-N amb una barreja d’escepticisme i fúria, els que es mouen entre l’abstencionisme mancat d’esperança i les ganes d’anar als col·legis electorals i sabotejar la festa de la democràcia tal com la policia va sabotejar el referèndum de l’1-O. Ho entenc perquè se’ns acumulen els greuges i les ofenses, el memorial d’injustícies, la llista de presos polítics, detinguts irregulars i innocents ferits per l’agressivitat irracional dels agents antiavalots de tota filiació. Hem de fer memòria i remuntar-nos anys enrere per recordar d’on ve tot això; la gran manifestació de 2012, on estàvem tots indemnes, il·lusionats, cridant “Independència!” sense saber que al cap de set anys aquest clam es fondria amb queixes més de peu pla, com ara “Deixeu de pegar-nos”, “Deixeu d’acusar-nos de terrorisme”, “Allibereu els ostatges amb els quals preteneu garantir la nostra quietud”. Davant d’una ofensiva tan tenaç i metòdica com la que l’estat espanyol està emprenent contra Catalunya per totes les vies -la legislativa, l’executiva, la judicial i la mediàtica-, fa una mica de mandra participar en la seva enèsima pantomima electoral i plantar-se davant l’urna, tossudament escèptics, i que els independentistes siguem 22 o 25, déu-n’hi-do, fa pocs anys no arribàvem a 10, però tant li fa en un hemicicle de 350 escons. Entenc el raonament perquè me’l faig meu, els dies en què estic baix de to, i l’entenc perquè es correspon amb una constant històrica catalana, que és la frustració davant la impotència i davant la injustícia, davant la qual Vicens Vives diu que s’ha de respondre amb la feina, i no amb la rebentada; però hi ha dies que això costa molt.

La patronal de comerciants Retailcat ha demanat a l'Ajuntament de Barcelona canviar el dia de lliure obertura, previst per a aquest diumenge 1 d'octubre, per una altra data. Els botiguers argumenten que "no serà una bona jornada comercialment parlant" per la convocatòria del referèndum. L'organització creu que la mesura també "facilitarà" que els empleats vagin a votar.

Si encara no tens clar el partit que votaràs el proper 27 de setembre, hi ha una app que et pot ajudar a decidir-ho. Es tracta d''El teu vot', una aplicació d'orientació electoral que, d'acord amb un qüestionari, conclou quin partit polític s'acosta més a la teva ideologia i les teves preferències polítiques.

Un total de 5.510.798 catalans podran exercir el seu dret a vot en les eleccions del 27-S, xifra que representa un augment de l'1,79% respecte al 2012 i equival a 96.930 persones més, un cop tancat el cens definitiu de l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

Un últim esforç, una última crida als indecisos. Aquest ha estat l'objectiu del l'alcaldable del PSC, Jaume Collboni, en el seu míting de final de campanya. En el temps de descompte per les eleccions de diumenge ha demanat als barcelonins que vagin a votar "amb el cap i amb el cor" tot reivindicant que els socialistes són "fills del projecte de transformació més important i potent" que ha viscut Barcelona.

L’any 2014 es tancava amb una efemèride notable: el metro de Barcelona feia 90 anys. Amb un traçat de 2.470 metres, el 30 de desembre de 1924 la capital catalana va inaugurar l’embrió de l’actual línia 3, entre les estacions de Catalunya i Lesseps. Com han remarcat historiadors i sociòlegs, durant aquestes nou dècades el metro ha canviat els hàbits socials dels barcelonins. De fet, es pot ben dir que ha modificat profundament la forma de vida a Barcelona i a la resta de ciutats on se n’han construït.