El vent ha paralitzat bona part de l’activitat del país. 

Fer una passejada per Barcelona, amb la calor, pot convertir-se en un infern. És difícil trobar zones protegides dels rajos del sol per fer una pausa i recuperar forces. Aquest dimecres, l'Ajuntament de Barcelona ha fet un pas endavant en el marc del seu Programa d'Ombres convocant un concurs per guanyar tendals i altres elements de protecció del sol en tres espais emblemàtics de la ciutat: el Portal de l'Àngel, la plaça Comercial —també coneguda com a plaça del Mercat del Born— i el passeig Marítim, entre el Port Olímpic i la Mar Bella.

Djious passat a la tarda començava un canvi de temps. Una franja de pluges deixava algunes gotes entre el Camp de Tarragona i la costa central, però les precipitacions eren poca cosa i abans d’arribar al Barcelonès es van anar esvaint. A la xarxa social X, diversos usuaris apunten que no és una casualitat: "Han aparegut pluges no previstes i a l’instant han sortit a fumigar per dissoldre-ho tot". Adjunten imatges del radar, encerclen les zones on no ha plogut i afegeixen fotografies de deixants de condensació dels avions.

Era l’hora de la migdiada d’un dissabte de finals d’agost a la Sénia, quan de sobte una negror molt intensa es va apoderar del cel. Els testimonis asseguren que just abans que comencés la pedregada no tronava ni llampegava, un fet curiós que també van explicar testimonis de la pedregada de la Bisbal d’un any abans. Van ser uns 20 minuts d’una pedregada que va deixar caure blocs de gel d’una grandària de fins a deu centímetres, com ja havia passat el 2022 en la potser més coneguda pedregada de la Bisbal d’Empordà. El resultat: més de 200 cotxes amb vidres trencats, claraboies foradades, però en aquest cas cap dany personal important.

"Els anuncio que demà [dimecres] el Parlament andalús posposarà el debat". D'aquesta manera, el president d'Andalusia, el popular Juanma Moreno, ha confirmat que el seu govern fa marxa enrere amb el pla per legalitzar regadius a Doñana. La decisió arriba just abans del seu debat i votació final al Parlament autonòmic i després d'una trobada entre Moreno i la ministra de Transició Ecològica en funcions, Teresa Ribera, aquest dimarts a la tarda de la qual ha sortit, precisament, aquest acord.

L’estiu del 2023 va ser el més calorós de la història. El Mediterrani ha assolit un nou rècord de temperatura i el desgel dels pols avança. Mentre es compleixen fil per randa totes les advertències dels científics, ni governs ni grans cimeres semblen capaços de complir els seus propis compromisos.

Aquest dimecres, pocs minuts abans de les cinc de la tarda, començarà oficialment l’estiu. Es produirà el solstici, cosa que vol dir que el 21 de juny serà el dia de l’any en què el sol cau més verticalment sobre els nostres caps. I també el dia de l’any en què el sol crema més i tenim l’ombra més curta. Si de per si l’interès per saber com serà l’estiu ja és gran, perquè ens fan patir les calorades i els incendis, i també perquè és quan més gent fa vacances, enguany l'interès es dispara per la sequera i pel record d’un estiu passat molt dur pel que fa a la calor.

Diagnosis, compromisos de reducció d’emissions i fins i tot una llei de canvi climàtic pionera que està en vigor però pendent de desplegar-se. La feina feta en els darrers anys a Catalunya en àmbits com la reducció d’emissions, la transició cap a les energies renovables i la preservació de la biodiversitat és insuficient: cal accelerar i sobretot passar a l’acció. "El futur és ara", han clamat aquest dissabte a l’uníson una desena d’entitats d’àmbits diversos en un missatge dirigit a la Generalitat, al conjunt d’administracions i la societat perquè s’abordin els reptes urgents que planteja una crisi climàtica que ja té conseqüències.

Pluges molt extremadament intenses, que han caigut en dues tongades, sobre la regió italiana de l'Emília-Romanya han desbordat més d'una desena de rius que neixen als Apenins.

Ja fa dècades que l'escalfament global i els rècords constants de temperatura omplen titulars, però la situació que s'ha viscut aquest 2022 al Mediterrani occidental i en general al sud-oest d'Europa suposa un senyal d'alerta com pocs hi ha hagut en les últimes dècades. Durant anys, al nostre país qualsevol període llarg de temperatures altes s'ha estat posant en comparació amb l'extremadament calorós estiu del 2003, però la situació d'aquest any deixa molt enrere aquest referent de principis de segle.

S'ha acabat un mes de novembre marcat una altra vegada per les altes temperatures. Observatoris amb més de cent anys de dades com el Fabra del Tibidabo i el de l'Ebre han batut el rècord de temperatura mitjana del mes per mig grau de diferència, però al conjunt de Catalunya hi ha hagut novembres semblants al d'enguany, com el del 2011. La temperatura mitjana del mes a partir de 84 estacions del Meteocat és de 10,5 °C segons càlculs de la secció meteorològica de l'ARA, una dècima per sobre dels 10,4 °C del 2011. El 2020, el 2009 i el 2014 la mitjana del mes també va superar els 10 °C.

El 15 de gener d'aquest 2022 el volcà submarí Hunga Tonga va fer una potent erupció que va tenir greus conseqüències en diferents illes del Pacífic i sobretot a Tonga. Com a mínim sis persones van morir a causa dels tsunamis que va generar tant en illes pròximes al volcà com fins i tot al Japó i diferents països d'Amèrica. Dues de les víctimes mortals es van ofegar a les costes del Perú.

S'ha acabat la primera quinzena del mes de setembre i seguim immersos en aquest període extremadament llarg de temperatures molt per sobre del que tocaria. Des del maig el termòmetre s'ha mantingut sostingudament molt per sobre del que seria habitual i ha acumulat mesos de rècord o de gairebé rècord un darrere l'altre. La primera quinzena del mes de setembre també ha sigut excepcional a Catalunya. La temperatura mitjana per al conjunt del país s'ha situat en 21,3 graus, per sobre fins i tot del valor de l'any 2016, en què els primers dies del mes va haver-hi una onada de calor purament canicular. Amb dades des del 2009 no hi ha hagut cap primera quinzena de setembre més calorosa que aquesta.

La cursa contra el canvi climàtic fixa l'objectiu ambiciós de reduir a zero les emissions de cara al 2050, però ara la Diputació de Barcelona ha posat una marxa més i vol assolir la neutralitat climàtica que fixa la UE i l’autosuficiència energètica l’any 2030 en tots els seus equipaments, accions i serveis. La vicepresidenta segona de la institució de govern local, Carmela Fortuny, ha presentat aquest matí en roda de premsa el Pla Clima, que promet 46 milions d'euros d'inversió per accelerar l'assoliment d'aquesta fita: "Hem d'avançar-nos vint anys perquè cal una reacció ràpida o ja serà massa tard", ha dit.

Cap indret del món se salva del canvi climàtic. Això d’entrada. Però, a mesura que es miren amb lupa els impactes concrets de l’escalfament global, emergeixen alguns espais d’esperança on la vida s’obre pas, per a sorpresa (i meravella) dels científics. Una nombrosa colònia de pingüins d’Adèlia que ha aconseguit mantenir-se intacta al mar de Weddell; un llac al bosc boreal del Canadà que refresca l’ambient que l’envolta, i fins i tot aquí, a Catalunya, una papallona que està desapareixent a causa del canvi climàtic es manté miraculosament estable en alguns llocs de la fageda d’en Jordà.

S'ha acabat el març amb pluges, molt de vent i migdies freds, però si per alguna cosa ha sigut excepcional el mes ha sigut per la manca de sol. L'Observatori Fabra de Barcelona ha fet oficial que al Tibidabo no hi havia hagut un mes amb tan poques hores de sol com a mínim des del 1968. Aquest mes de març se n'han comptabilitzat 81,2, dada que supera l'anterior rècord del novembre del 1980, en què n'hi va haver 83. Altres mesos amb poques hores de sol havien sigut el gener del 1996 (95,1) i el desembre del 1996 (98,8).

En l'últim any hem vist onades de calor extrema al Canadà, aiguats i inundacions a Alemanya, així com incendis que han arrasat hectàrees de boscos del sud d'Europa aquest estiu; també alguns a casa nostra, com el de la Conca de Barberà i l'Anoia, a l'agost. I això, previsiblement, passarà més. Segons l'Atles de mortalitat i pèrdues econòmiques per fenòmens extrems meteorològics d'aigua, i climàtics, que acaba de publicar l'Organització Meteorològica Mundial (WMO), les catàstrofes naturals lligades al canvi climàtic s'han multiplicat per cinc en l'últim mig segle.

Estem vivint uns dies de calor intensa, sense humitat ambiental, i la resposta dels paisatges és l’aparició de focs en molts indrets del territori, fet que provoca una intensa preocupació social. Som en un context de crisi climàtica i socioambiental molt gran, resultant de dinàmiques històriques diverses rigorosament científiques, i tot i així encara hi ha incrèduls, hi ha amplis sectors de la societat que no han fet seva aquesta realitat contrastada des de les ciències del clima. Un dels principals problemes per a la seva comprensió és que la font principal de la crisi climàtica és l’alteració atmosfèrica, climàtica, ambiental, sens dubte la més perniciosa a hores d’ara, provocada per les emissions dels gasos d’efecte hivernacle –molt principalment el diòxid de carboni, l’impacte del qual és l’imparable augment de temperatura.

"Un canvi d'aquesta escala no és mai senzill, ni tan sols quan és necessari. Alguns diran que hem d'anar més lents, d'altres que més de pressa, però quan es tracta del canvi climàtic fer menys o no fer res significa literalment canviar-ho tot". Així arrencava dimecres la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, la presentació del macropaquet de 13 lleis per convertir Europa en el primer continent neutre d'emissions el 2050. La reunió amb tots els membres de l'executiu que precedia la presentació ja havia sigut tortuosa, com un pròleg del difícil camí que Brussel·les haurà de seguir per convertir totes aquestes propostes en realitat. El missatge de Von der Leyen ho anticipava: ni serà senzill ni hi ha consens.

S'ha acabat fabricar cotxes amb motors que emeten diòxid de carboni a partir del 2035. Aquesta és una de les propostes estrella que avui dimecres la Comissió Europea ha posat sobre la taula com a part del full de ruta que ha de permetre reduir les emissions un 55% el 2030 com a pas intermedi per a la neutralitat climàtica el 2050. La proposta implica que d'aquí a aquesta data a la UE ja no es puguin vendre turismes que funcionin amb motor de gasolina, dièsel, gas o híbrid i, per tant, fia el futur al cotxe elèctric.