Menorca és l'illa balear on més es parla català al carrer i on més famílies el trien com a llengua de primer ensenyament a l'escola, però també és on més amenaçat està ara de part de l'administració. L'aliança estratègica del PP amb els representants expulsats de Vox i el fitxatge com a conseller de Cultura de l'exdirector de Sa Fundació, l'organització que nega la unitat de la llengua, han provocat una lluita gradual contra el català normatiu. Una decisió que ningú havia qüestionat mai a Menorca, ni tan sols el Partit Popular.

L'IB-Salut, el servei de sanitat pública de les Illes Balears, s'ha negat a readmetre la doctora Nadiya Popel, que va exercir al servei d'Urgències de l'Hospital Mateu Orfila, de Maó, fins que en va ser expulsada el setembre del 2023, ara farà dos anys. N'ha donat la notícia el Diario de Menorca.

Ara jo no voldria començar una guerra. No cal encetar la batalla cruenta de "quina és la millor ensaïmada a Menorca". La suposada "millor" sempre serà un títol subjectiu. Així que el que avui pretenc senzillament és recomanar-vos un lloc on la fan molt i molt i molt (tres molts, eh?) bona. Us ho dic d'una altra manera. Jo no em perdonaria anar a Menorca i no fer parada as Mercadal per anar a Cas Sucrer per menjar-me una bona ensaïmada. Ja ho projecto: quedaria bruta de sucre de llustre i em seria igual. I evidentment, arribaria al zenit de la felicitat acabant de llepar el sucre que hagués quedat al capciró dels dits.

Surten a la llum noves imatges en què es veu Tom Cruise i Ana de Armas passant temps junts. Després d'haver estat vistos al Soho de Londres per Sant Valentí el 14 de febrer, els actors —de 63 i 37 anys, respectivament— han estat captats novament en una escapada més estiuenca. La revista ¡Hola! va publicar aquest dimecres unes imatges on se'ls veu navegant en un vaixell als voltants de Ciutadella (Menorca), cosa que segons la revista reforça la teoria d'una possible relació més enllà de l'amistat i la feina.

He llegit d’un glop l’última novel·la de Maite Salord, El temps habitat. És una història amb un to marcadament intimista sobre una dona menorquina que viu una jornada de comiat de la casa familiar, que s’ha venut a uns francesos.

La intervenció pública en el mercat immobiliari és essencial per generar oferta d’habitatge assequible, abaixar preus, regular el lloguer de temporada i facilitar l’accés a l’habitatge de la població resident. Ho defensa l’economista, conseller insular, ex director general d’Habitatge del Govern Balear i actual vocal assessor especialitzat en habitatge de l’Oficina d’Assumptes Econòmics i G20 de la Moncloa, Eduard Robsy Petrus (Maó, 1976). Actualment forma part des del març dels grups de treball que estudien com regular els contractes de lloguer turístic i de temporada.

Una de cada dues cases que es venen a Menorca les compren francesos. En pocs anys, concretament des d’abans de la pandèmia, els ciutadans d'aquest país han multiplicat per quatre la seva presència a l’illa, que s’ha transformat per aprofitar l’empenta en l’àmbit turístic i cultural.

El cuiner Pau Sintes, xef de l'Hotel Cristine Bedfor de Maó (Menorca) i guanyador del concurs Jove Xef Europeu 2022, explica com preparar a casa uns bunyols que farceix de dos tipus diferents de formatge i que acaba amb un rajolí de mel al capdamunt. El plat es pot menjar tant de primer plat com també per postres, perquè també porta una base de compota de poma.

L'illa de Menorca és un paradís mediterrani que queda molt a prop, i és un destí habitual per a molts catalans que hi van any rere any. És per això que algun dels restaurants icònics que hi ha són àmpliament coneguts al Principat, com ara el restaurant Sa Llagosta, a Fornells, on es pot fer una caldereta per treure's el barret, o bé el Cafè Balear, amb el seu plat de llagosta, ous ferrats i patates fregides. Hi ha persones que es passen tot l'any esperant a tornar-hi per llepar-se els dits bruts de sucre de llustre que deixa l'ensaïmada de Can Pons, as Mercadal. O bé que anhelen la sobrassada artesana que venen al mercat de Ciutadella i el formatge de Maó.

Una forta ressaca superior al metre ha causat aquest matí inundacions i desperfectes al port de Ciutadella. El nivell del mar ha baixat i ha tornat a pujar bruscament, fet que ha provocat que es desbordés sobre els molls i que ha inundat la colàrsega i la zona del Pla. Hi ha hagut ressaca forta a les 10.50 h, d'1,4 metres, i n’han registrat una altra a les 12.15 h, d’un metre.

"La curiosa sortida al mercat d'aquesta propietat representa una oportunitat irrepetible per a un col·leccionista particular. No tan sols adquireix una joia arquitectònica prehistòrica, molt representativa de l'illa de Menorca, sinó que també podrà tenir un recinte excepcional per a l'organització d'esdeveniments culturals privats". Així anuncia Sobethy's la venda d'un poblat talaiòtic menorquí: Binissafullet.

Tretze anys després de la posada en marxa de l’últim gran port a Menorca, el del dic exterior de Ciutadella, el govern balear té previst concloure la reforma integral del de Fornells abans d’acabar la temporada. Es tracta d’una obra propera als 10 milions d’euros que té nombrosos condicionants, ja que aquest port es considera una zona d’alt interès ambiental. Això fa que les actuacions previstes s’hagin d’encaixar als prop de 170.000 metres quadrats de mirall d’aigua afectats. A més, la seva ampliació implica la creació de 77 nous amarraments i 77 fondejos ecològics a cales que estiguin situades tant dins com fora de la badia.

El dimarts 5 de desembre, per primer cop Menorca es va convertir en la primera illa balear a generar durant el dia més energia neta que convencional. La posada en marxa recent del parc solar de Son Salomó, el més gran de les Balears, amb 50 MW de potència, es deixava notar al nodrir el 50,86% de la demanda energètica de l’illa. Un fet que es va reproduir en dies posteriors i que va marcar la seva punta màxima a les 13.18 hores del 21 de desembre, quan l’energia provinent d’aquesta instal·lació fotovoltaica situada al nord de Ciutadella va cobrir el 54,6% de la demanda total. Aquest fet, qualificat d’“històric” per l’ex director general d’Energia del Govern Balear Pep Malagrava, suposa l’avanç més gran que han experimentat fins ara les Balears en la seva transició cap a les renovables.

El Consell de Menorca ha decidit que la Fira del Llibre en Català que es fa anualment a Maó ja no serà 'en català' amb el pretext que hi puguin participar autors menorquins que escriuen en castellà. Després de 18 anys, la Fira del Llibre de Menorca acollirà autors que no publiquin en català. La mesura no ha estat ben rebuda pels llibreters de l'illa, que ja s'hi han manifestat en contra i han anunciat que no hi participaran. "Les llibreries de Menorca no estam d’acord a substituir la Fira del Llibre en Català per una altra fira amb un enfocament diferent; al contrari, volem treballar per millorar-la i reforçar-la", han anunciat.

La Unesco ha declarat recentment que la Menorca talaiòtica és Patrimoni Mundial per la densitat de jaciments (1.586) en pocs quilòmetres quadrats (700). Ara bé, hi ha encara una altra declaració que també pot fer obertament l’illa, que és la bona cuina de què es pot gaudir als restaurants (des de nivells populars fins a alta cuina) i especialment a les llars, una cuina que conserva un receptari tradicional, tant salat com dolç, amb estris que s’hereten de generació en generació.

La temporada turística s'acaba. Molts treballadors de la restauració estan esgotats. Llums i ombres entre els empresaris. La impressió general és que, després del boom de demanda de l’any passat, la pujada de preus registrada pels bitllets de transport i els preus dels hotels –les parts més inelàstiques de la despesa turística– ha deixat menys diners per a la resta de desemborsaments. Efectivament, entre restaurants i botigues hi ha els que més es queixen. Amb asimetries entre ells, esclar, ja que la qualitat i la bona reputació resisteixen sempre millor la pujada de preu, compensada per l’efecte renda.

La Menorca Talaiòtica ha estat declarada aquest dilluns Patrimoni Mundial per la Unesco, en la reunió celebrada a Riad (l'Aràbia Saudita). L’excepcionalitat de la candidatura Menorca Talaiòtica és que representa un llegat de gran riquesa en un territori insular. A Menorca tothom pensa en l’ocasió de preservar els monuments prehistòrics i els paisatges associats per a les generacions futures. Entrar a la llista de Patrimoni Mundial significa posar de manifest aquesta riquesa patrimonial i el compromís de la societat i les administracions illenques per la seva conservació. “És un dia històric per a Menorca, les Illes Balears i Espanya. Vull traslladar el compromís del govern a l’hora de gestionar, explicar i protegir aquest patrimoni, perquè arribi a les noves generacions amb la seva màxima esplendor”, ha dit a Riad la presidenta del govern balear, Marga Prohens.

La llagosta, i sobretot la recepta de la caldera, és la més desitjada a Menorca. Si més no, és el que es pot extreure de la quantitat de llagosta que es pesca en una temporada, que és tanta que se'n podrien arribar a fer cinquanta mil plats, segons afirma l’estudi fet per l'investigador i cuiner Pep Pelfort. El ranxo mariner que comença coent el marisc amb un raig d’oli d’oliva extra verge en un tià de fang o caldera metàl·lica (d’aquí en ve el nom), el retira, i després continua amb un sofregit d’alls, cebes, pebrot verd i tomàquets madurs, mobilitza gairebé la majoria de la flota pesquera de l’illa des de l’1 d’abril fins a l’1 de setembre, quan n’està permesa la pesca. I és així malgrat que gastronòmicament no és el millor moment per a la llagosta. 

La cantant Edurne i el futbolista David de Gea, porter del Manchester United, han escollit Menorca per al seu casament, que ha durat més de tres dies –des del divendres 30 de juny fins al diumenge 2 de juliol–. Tot i que cap dels dos va voler fer pública la boda, íntima, de tan sols 80 convidats, aquesta setmana han arribat als mitjans tots els detalls del cap de setmana. La parella ha confessat que volien casar-se a l'illa no només perquè els agrada molt sinó perquè creuen que "té un encant especial", com demostren les localitzacions escollides per a la celebració.

Després que un jurat internacional hagi valorat la candidatura presentada el mes de gener passat a l’Institut Internacional de Gastronomia, Cultura, Arts i Turisme (IGCAT), impulsor de la iniciativa, el conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent i Ramió, i Carmel Mòdul, director general de la conselleria d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, han confirmat avui la candidatura: Catalunya serà la Regió Mundial de la Gastronomia el 2025.