Des del minut zero que el candidat a les eleccions municipals, Xavier Trias, ha deixat clar que volia anar més enllà de les fronteres de Junts i apel·lar també el PDECat, amb qui ultima converses per incloure'ls dins de la seva plataforma. En el marc d'aquesta negociació, segons les fonts consultades per l'ARA, el nom que hi ha sobre la taula és el fitxatge de Joana Ortega. L'exdirigent d'Unió –que ara milita al PDECat– manté una bona relació amb Trias i, de fet, va ser regidora de la capital catalana ja per CiU entre el 1996 i el 2007.

El Tribunal Constitucional (TC) ha tornat a firmar una sentència per unanimitat, després que en els últims mesos els magistrats haguessin discrepat sobre múltiples qüestions. L'aval a la condemna del 9-N contra Artur Mas ha tornat a generar consens al tribunal de garanties, que ha desestimat el recurs d'empara de l'expresident de la Generalitat. S'oposa a totes les al·legacions i en un punt de la sentència li retreu que invoqui la possible vulneració d'alguns drets per justificar la seva conducta de desacatament a les ordres del TC.

Després de quedar fora del Parlament, el PDECat afronta els dies 15 i 16 de maig un congrés que decidirà el seu futur immediat. Amb representació a la cambra espanyola i al món local, els seus dirigents s'han conjurat per continuar en el projecte, però amb lideratges diferents. Segons ha avançat El Periódico i confirmen diverses fonts consultades per l'ARA, l'actual portaveu, Marc Solsona, i l'ex número dos de la candidatura, Joana Ortega, es perfilen per liderar el Partit Demòcrata.

Joana Ortega (Barcelona, 1959) és aficionada al kick boxing i, si pogués, faria el París-Dakar en quad. Potser per aquesta passió pel combat i l’aventura, després de cinc anys apartada de la primera línia política i un cop complerta la inhabilitació pel 9-N torna ara per ser la número dos d’Àngels Chacón amb el PDECat el 14-F. Ortega té una llarga trajectòria institucional, ja que des de ben jove es va incorporar a les files d’Unió Democràtica. Primer com a regidora a Barcelona amb CiU a mitjans dels anys noranta -quan va entrar a la direcció d’Unió amb Josep Antoni Duran i Lleida- i després de diputada al Parlament fins a ser la número dos d’Artur Mas a les eleccions del 2010, els comicis que el van portar a la presidència de la Generalitat. Ortega va ser la dirigent entre els dos líders, navegant entre dues aigües quan Mas i Duran van protagonitzar els moments de més tensió entre CDC i Unió. Convertida en una gran equilibrista -era la vicepresidenta del Govern de Mas, però alhora empoderada per Duran-, va ser una de les cares visibles de la consulta del 9 de Novembre i, només uns mesos després, va sortir del Govern quan Unió va decidir baixar del tren del Procés. Això no li va estalviar una inhabilitació per haver impulsat la consulta ni les sancions econòmiques del Tribunal de Comptes. Potser per aquest motiu, cinc anys més tard, després de fer d’assessora al departament d’Empresa amb Chacón i ser la secretària general de l’ACM, deixa de ser la dona entre les dues aigües: Duran, apartat de la vida política, ja és història i ella retorna a la primera línia per ser la número dos de la formació que va fundar Artur Mas: el PDECat.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha donat per extingida la responsabilitat penal i civil de l'expresident de la Generalitat Artur Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega i l'exconsellera Irene Rigau per la sentència del 9-N, segons informa l'ACN. El tribunal considera que tots tres ja han pagat les multes corresponents de 36.000, 30.000 i 24.000 euros respectivament, així com el temps d'inhabilitació fixat a la sentència de 13, 9 i 6 mesos. La decisió arriba després que el tribunal plantegés dubtes sobre si el sou de Mas com a expresident podia vulnerar la inhabilitació i també després que es qüestionés si la feina d'assessora d'Ortega durant uns mesos també podia haver vulnerat la inhabilitació.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha denunciat davant del deganat dels jutjats d'instrucció de Barcelona que l'exconsellera de Presidència Joana Ortega ha estat treballant com a assessora del departament d'Empresa i Coneixement de la Generalitat entre maig i octubre d'aquest any, tot i estar inhabilitada en compliment de la sentència per l'organització de la consulta del 9-N. El TSJC considera que Ortega hauria trencat la condemna i per això la manté inhabilitada i envia el cas als jutjats de Barcelona perquè decideixin si se li ha d'imposar una nova sanció per aquest suposat incompliment.

El president en funcions del govern espanyol i guanyador diumenge de les eleccions generals, Pedro Sánchez, es va passar mitja campanya ridiculitzant les trucades que li feia el cap de l’executiu català. Ahir, però, Quim Torra va intentar tornar-se a posar en contacte amb Sánchez -a quarts de deu del matí, segons va recollir l’ACN- un cop més sense èxit per demanar-li que “segui i parli” amb el govern català de les “solucions reals” al conflicte polític. L’endemà del resultat de les eleccions del 10 de novembre, Torra va commemorar al costat de l’expresident Artur Mas el cinquè aniversari de la consulta del 9-N, tot i que l’efemèride va acabar passant a segon pla. “[La ciutadania] no es mereix el menyspreu i encara menys una resposta autoritària”, va lamentar el president. Segons ell, cal una reacció “al nivell de la democràcia del segle XXI”, ja que l’actitud que manté l’Estat només ha “blanquejat l’autoritarisme”, en al·lusió a la pujada de l’extrema dreta de Vox.

L'exvicepresidenta del Govern Joana Ortega és, des d'aquest dilluns, secretària general de l'Associació Catalana de Municipis (ACM). El comitè executiu de l'entitat ha decidit durant la primera reunió de la nova direcció que sigui Ortega qui substitueixi l'antecessor al càrrec, l'exalcalde de la Seu d'Urgell i exdiputat Albert Batalla.

Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau han agraït aquest divendres la "solidaritat de milers i milers de persones" que s'han implicat econòmicament per sufragar la multa del Tribunal de Comptes als responsables del procés participatiu del 9 de novembre del 2014. "On el TSJC no hi va veure malversació, el Tribunal de Comptes hi va veure responsabilitat comptable per encàrrec del govern espanyol, i la ciutadania hi ha vist injustícia i venjança", ha destacat l'exconsellera d'Educació en una compareixença als jardins del Palau Robert de Barcelona. L'expresident de la Generalitat ha subratllat que cada euro de la Caixa de Solidaritat és un "símbol de la unitat" i un referent de cara a la "necessitat a actuar en el sentit més unitari possible" dins el sobiranisme.

El Govern ha nomenat l'exconsellera i exvicepresidenta Joana Ortega com a assessora de la consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacon, en Projectes Transversals. Així ho publica l'últim 'Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya' (DOGC), que especifica que les funcions que corresponen al lloc de treball són "assessorar el titular del departament sobre l'estructuració de projectes transversals dels diferents centres directius en matèria de foment de l'economia productiva", preparar la documentació que Empresa tramita al Consell Tècnic en matèria de projectes transversals i elaborar informes sobre el resultat de l'aplicació d'aquests projectes i fer-ne l'avaluació. Ortega rebrà una retribució de 41.302,92 euros anuals.

L'expresident de la Generalitat Artur Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega i l'exconsellera Irene Rigau han pagat les multes de la condemna pel 9-N, segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Mas ha abonat 36.000 euros, Ortega 30.000 i Rigau 24.000.

A escassos dies de l'inici del judici al Procés, el Tribunal Suprem ha difós aquest dimecres els detalls de la sentència del 9-N en contra d'Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau. El tribunal –que ja havia condemnat anteriorment Francesc Homs– aprofita l'ocasió per enviar ja les línies mestres que podrien mantenir-se en el judici al Procés, en què repeteixen dos dels mateixos magistrats que han jutjat l'expresident i les exconselleres.

"Cada cop hi ha més gent que s'adona de la grandesa del personatge; una taca no amaga la brillantor del sol que llueix". Així obria Jesús Conte l'acte de presentació del llibre ‘Reconeixement a Jordi Pujol: les arrels d'una lluita, la seva obra política’ (Editorial Base), un treball que vol posar en valor el paper del president més longeu de la Generalitat en la construcció de Catalunya.

Quan el PSOE parla de desinflamar o quan gent amb bona voluntat busca la manera de començar algun diàleg, topen de cap, una vegada i una altra, amb la més crua realitat. I és que, pel que fa al Procés, l’estat espanyol és més a prop de la venjança que de la justícia.

A les portes del judici per 1-O, a Madrid encara porta cua la consulta del 9-N. L'expresident de la Generalitat Artur Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega i la consellera d'Ensenyament el 2014, Irene Rigau, van haver de comparèixer fa poques setmanes davant del Tribunal de Comptes i avui els seus advocats han parlat en representació seva en la revisió de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) pel 9-N davant del Tribunal Suprem després d'haver presentat diversos recursos de cassació. El TSJC va decidir el març de l'any passat inhabilitar-los per desobeir "deliberadament i inequívocament" el TC amb la consulta, i avui la Fiscalia ha demanat que es confirmi la sentència. Està previst que el tribunal es pronunciï abans de Nadal per marcar així el pas al judici de l'1-O. Coincidirà també amb la sentència del Tribunal de Comptes, que els reclama fins a 5,2 milions d'euros pel 9-N malgrat el TJSC haver-los absolt del delicte de prevaricació, pel qual la fiscalia demanava fins a 8 anys de presó.

El Tribunal de Comptes ha viscut aquest dimecres un 'déjà-vu'. La diminuta sala d'aquest organisme encarregat de determinar la responsabilitat comptable de tots els càrrecs que tenen accés a béns públics s'ha convertit en una reproducció a petita escala del judici pel 9-N contra l'expresident Artur Mas, la vicepresidenta Joana Ortega i la consellera Irene Rigau al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el febrer del 2017. Tot i que l'enfocament havia de ser sobre aspectes econòmics, l'acusació –representada per Societat Civil Catalana i l'associació Advocats Catalans per la Constitució– i la fiscalia han repetit gairebé fil per randa les mateixes preguntes que al tribunal català el febrer de l'any passat. Fins al punt que la presidenta del tribunal, la consellera Margarita Mariscal de Gante –ministra de Justícia d'Aznar i filla d'un jutge del Tribunal d'Ordre Públic franquista–, ha demanat a Societat Civil Catalana que se centrés i fes preguntes sobre la presumpta responsabilitat comptable de Mas el 9-N, per la qual se'ls demana pagar fins a 5,2 milions d'euros que ja han dipositat com a fiança solidària.

El president de la Generalitat, Quim Torra, rebrà aquest dimarts a les dependències del Palau l’expresident Artur Mas, l’exvicepresidenta Joana Ortega i els exconsellers Francesc Homs i Irene Rigau. La reunió es produirà just un dia abans que tots tres hagin de declarar el Tribunal de Comptes per l'organització del procés participatiu del 9-N. Amb aquesta trobada, Torra vol mostrar el seu suport i la seva solidaritat als quatre polítics implicats en aquest procediment. La reunió amb el president tindrà lloc a les 9.00 hores del matí a la Sala Torres-García del Palau de la Generalitat.

L'expresident Artur Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega i els exconsellers Irene Rigau i Francesc Homs hauran de declarar en el judici al Tribunal de Comptes per l'organització del 9-N. La vista està fixada per al dimecres 10 d'octubre a les 10 h del matí. No és habitual que els investigats hagin de declarar en aquests judicis administratius, ja que és suficient que hi assisteixin els seus advocats. Però les dues entitats que van denunciar el suposat ús de diner públic (Societat Civil Catalana i l'Associació d'Advocats Catalans) ho han sol·licitat i això obliga que els quatre viatgin fins a Madrid.

L'expresident Artur Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega i els exconsellers Irene Rigau i Francesc Homs hauran de declarar al judici al Tribunal de Comptes per l'organització del 9-N. La vista està fixada el dimecres vinent 10 d'octubre a les 10h del matí. No és habitual que els investigats hagin de declarar en aquests judicis administratius ja que és suficient que assisteixin els seus advocats. Però les dues entitats que van denunciar el suposat ús de diner públic (Societat Civil Catalana i l'Associació d'advocats catalans) ho han sol·licitat i això obliga tots quatre a viatjar fins a Madrid.

"El que ens estan fent a nosaltres és un intent de destruir les persones i les seves famílies. Som en un estat policial". Així de clar ha sigut l'expresident de la Generalitat Artur Mas en una entrevista a RAC1 per referir-se a la fiança que ha imposat el Tribunal de Comptes (5,2 milions) i a les mesures que està prenent l'Estat per frenar el referèndum de l'1 d'octubre. Malgrat les sancions, però, Mas, acompanyat dels exconsellers Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs, ha assegurat que tornaria a impulsar el procés participatiu del 9 de novembre.