L’Espanyol va fer un pas més per continuar escrivint la seva història a Primera. Els blanc-i-blaus van esgarrapar un empat a Mestalla (1-1) en un partit en què van avançar-se, però que se’ls va complicar a la segona meitat. La reacció del conjunt local va exigir la millor versió de la defensa espanyolista, però també algunes intervencions de gran mèrit d’un Joan Garcia que està fent Sant Jordi en tots els partits que disputa el seu equip. Una nova jornada sense perdre per a un Espanyol que dormirà a vuit punts del descens. 

Mirada a terra i gest pensatiu. Aquest era el semblant de Míchel durant el partit, quan el Girona ja sabia que de València només se n'enduria un disgust (2-0). L'onze, estrany, ja advertia que l'equip sortiria per la porta gran o aniria a la infermeria. El camí escollit va ser el segon. Mal senyal.

L’Espanyol s’acomiada de Primera amb el desenllaç més cruel i injust possible. Els blanc-i-blaus han certificat matemàticament (2-2) a Mestalla el descens en una tarda que serà recordada molt de temps per un arbitratge molt polèmic que ha perjudicat l’Espanyol. Els espanyolistes tenien a tocar la salvació quan, primer, els han anul·lat un rigorós gol de César Montes per un lleu contacte amb el porter rival. Després, al minut 94, Lino ha marcat l’empat en una acció precedida per una clara falta sobre Braithwaite dins de l'àrea. Gil Manzano i el VAR, però, han decidit afavorir el València en les tres accions. Tres decisions clau en un arbitratge polèmic que li costen la categoria als blanc-i-blaus. 

Els lamentables fets ocorreguts diumenge a Mestalla durant el partit entre el València i el Reial Madrid han fet la volta al món i han provocat una crisi reputacional de l'Estat després que el jugador Vinícius Júnior afirmés que "al Brasil Espanya és conegut com un país de racistes", cosa que ha provocat un sisme en el món del futbol. El fet que Vinícius sigui un jugador controvertit, amb comportaments qüestionables dins del camp amb altres jugadors i les aficions rivals, no resta importància al que va passar al camp de Mestalla, que, de fet, s'ha produït un mínim de vuit vegades més en altres estadis. La realitat és que els insults racistes són una constant als camps de futbol des de fa dècades, i que mai s'han pres les mesures pertinents per posar-hi fi.

El 2008 va estrenar-se, al Canadà, Love it or list it, un èxit televisiu en què un agent immobiliari i una dissenyadora han d’intentar convèncer els participants de seguir vivint a la seva actual casa, reformada, o bé mudar-se en una de nova. El programa podria perfectament tenir una adaptació amb cadascun dels 20 equips de la lliga espanyola. De moment, 11 ja s’han decantat per seguir al seu estadi després d’implementar-hi una reforma integral, mentre que només quatre han optat per marxar a una nova casa. Els altres cinc encara dubten: ¿mudança o reforma? 

Ferran Torres és "molt ambiciós", afirmen els que el coneixen de prop. Per això, per molt que agafés la responsabilitat de xutar el penal i marqués la diana de l'empat contra el Nàpols, va acabar el partit frustrat. "Va fer un gran partit, només li va faltar encertar en la rematada. Es va frustrar perquè es començava a sentir físicament al màxim i no va poder arrodonir el seu partit amb gols", expliquen des del seu entorn, i remarquen que la seva preparació física després d'estar lesionat va més enllà del treball a la Ciutat Esportiva: s'entrena també amb un entrenador personal. Ferran, després de desfogar-se amb el seu entorn més pròxim i tornar als entrenaments, va començar "a mirar endavant" i a pensar en el partit d'aquest diumenge a Mestalla (16.15 h, Movistar LaLiga), l'equip en el qual es va formar i va fer el salt a l'elit. "Ell és valencianista des de petit, mai se n'ha amagat. Està molt il·lusionat amb aquest partit: és especial per a ell perquè és el primer cop que hi torna".

Jofre Carreras no oblidarà mai el 2021. L’extrem gironí va començar l’any firmant contra l’Olot el primer dels dos gols que ha marcat fins ara amb el filial de l’Espanyol, i el va tancar divendres a Mestalla (1-2) sent una peça clau en la primera victòria en Lliga a domicili d’aquest curs del primer equip. 

L’Espanyol va tornar a exercir d’equip aspirina, aquest cop davant d’un València (1-0) que no va necessitar gaire cosa per reenganxar-se a un tren, el de l’Europa League, que creia haver perdut després de caure a Leganés. Jugar contra l’Espanyol en aquest tram final equival a anar a un bufet lliure on qualsevol pot agafar el que necessita. Llevant i Betis en van assolir la permanència virtual. El Madrid, el liderat en solitari. La Reial Societat, mantenir-se en posicions europees. El Leganés, poder lluitar per la salvació fins al final. El Barça, no despenjar-se de la lluita pel títol. I l’Eibar, la permanència matemàtica. Tothom va sumar per seguir lluitant. Menys l’Espanyol, esclar, que mai havia sumat vuit derrotes seguides a Primera. I ja en són 23 en el global del curs, xifra també rècord.

Després del curt triomf contra el Granada, vaig escriure que cal paciència perquè els brots verds poguessin créixer. Mantinc que cal paciència (i feina, molta feina) perquè les intencions de Setién siguin alguna cosa que puguem gaudir damunt la gespa i no es quedin només en intencions. Els jugadors estan rebent grans quantitats d’informació que han de plasmar als partits i que arriben a mitja temporada, amb un canvi de guió radical a la banqueta. Quan canvies de tècnic (i d’idea) a mig curs s’evidencia que no s’han fet bé els deures. La previsió és un atribut que està lluny d’una junta que s’ha cobrat la primera destitució d’un entrenador a mitja temporada en 17 anys i que ha fet fora diversos secretaris tècnics, així com canvis en la direcció esportiva.

Aquest dissabte (16 h, Movistar LaLiga) Mestalla i Rodrigo Moreno examinen el Barça de Quique Setién en el primer partit d’alt voltatge que tindrà el tècnic asturià des que s’ha fet càrrec de la banqueta del Barça. El davanter del València, recuperat de l’esquinç de genoll que l’havia apartat del terreny de joc en els últims partits, interessa al conjunt blaugrana com a possible recanvi del lesionat Luis Suárez. Seixanta milions d’euros separen Moreno del Barça, que ha entrat en la llista de convocats del conjunt valencianista per al partit contra els blaugranes. “Rodrigo se sent bé i té moltes ganes de jugar”, ha sintetitzat el tècnic del València, el català Albert Celades. “A mi m’agraden tots els bons jugadors. I Rodrigo n'és un: tant de bo no jugués aquest partit, però igualment el València té arguments per jugar a l’atac i fer mal”, ha explicat Setién.

L’Espanyol ha suat de valent per resistir les ofensives d’un València que s’ha quedat amb la mel als llavis (0-0). Els blanc-i-blaus han esgarrapat un punt de Mestalla en un partit molt patit en què els locals ho han intentat fins al final però han topat amb l’esforç defensiu d’un Espanyol que ha prioritzat no encaixar a buscar la porteria rival.

El València ha empatat sense gols a Mestalla contra la Reial Societat, partit en que els valencians han dut el pes del partit, però sense poder trobar el camí del gol. Els bascos, que han perdut per lesió el seu capità, Illarra, porten set partits sense conèixer la derrota, els set amb Imanol Alguacil com a tècnic.

Ernesto Valverde va decidir donar ahir a Mestalla continuïtat a l’idea de futbol control que va dur l’equip a fer una exhibició a Wembley dimecres passat. Amb l’únic canvi de Vermaelen per Lenglet, el tècnic basc va repetir el mateix onze que contra el Tottenham a la Lliga de Campions. La continuïtat d’Arthur garanteix que el Barça s’exhibeixi, s’agradi i domini el partit al voltant de la pilota, però a Mestalla, en un duel d’alt nivell, les cames dels futbolistes del Barça estaven més castigades, menys fresques, i això és va notar.

Abans del partit entre el València i el Barça, a l'estadi de Mestalla, s'han viscut moments de tensió quan ha arribat l'expedició blaugrana. Els ultres de l'equip local i entitats polítiques locals han aprofitat el matx per mostrar una pancarta en què es llegia "Catalanistes, fora del Regne". A més, s'han repartit pamflets en què es podia llegir "Tenim la nostra història i símbols, no volem estelades per a res. Som valencians, espanyols i prou!", pamflets que servien per preparar el pròxim 9 d'octubre, la Diada Nacional del País Valencià.

“A Mestalla s’hi viuen partits molt durs i complicats, per tot el que simbolitza en l’aspecte emocional i per com pressiona la seva afició. És un dels partits que et marques al calendari al principi de temporada”. D’aquesta manera descriu Ernesto Valverde l’estadi del València, on aquest vespre (20.45 h, Movistar Partidazo) es veuran les cares el conjunt xe i el Barça. “Serà com un partit de Champions”, avisa el tècnic d’un rival que aquest curs encara no sap què és guanyar a casa, tot i tenir una de les cinc millors plantilles de la Lliga. El Barça saltarà a Mestalla sabent els resultats del Reial Madrid (que ahir va perdre 1-0 contra l’Alabès) i de l’Atlètic de Madrid, que s’enfronta aquesta tarda al Betis (16.15 h, BeIN LaLiga).

Per a molts aficionats valencianistes la victòria que fa uns dies va aconseguir l'equip taronja contra el Bayer Leverkusen no va resultar tan dolça com hauria d'haver sigut. El locutor que retransmetia el partit, Manolo Mas, ho feia en castellà i no en la llengua pròpia, a diferència de com tradicionalment s'ha fet.

"No sé si serà un dels millors partits de la temporada, crec que qualsevol espanyolista se sentirà orgullós de la imatge donada. Hem merescut més". Així de clar s'ha pronunciat Antonio Díaz, assistent del cos tècnic de Quique Sánchez Flores, sobre la derrota de l'Espanyol a Mestalla. Díaz ha lamentat el gol marcat al minut 6 en "gairebé l'única errada" que han tingut els espanyolistes. "El càstig ha estat molt dur", ha afegit.

En petit comitè, al secretari tècnic del Barça, Robert Fernández, li agrada dir que el jugador que supera la pressió de Mestalla també està capacitat per gestionar la pressió de jugar al Camp Nou. Per això el club blaugrana ha prioritzat el València en els últims mercats de fitxatges, esperançat amb el fet que el filtre xe servís d’aval per intuir una bona aposta futbolística a Barcelona. André Gomes va arribar a l’estiu amb l’etiqueta “d’oportunitat de mercat”, un cartell que, sumat a l’elevat preu que es va pagar per ell, 35 milions d’euros més 20 en variables -més 15 en cas que el jugador guanyi la Pilota d’Or en el futur-, ha disparat les expectatives sobre el rendiment d’un migcampista que té enamorat Luis Enrique Martínez.

Com ja va passar el curs passat a Mestalla, l'Espanyol ha tornat a convertir-se en un rival aspirina per a un València necessitat que aconsegueix treure una mica el cap del descens gràcies a tres punts guanyats a força d'insistència i més joc que el d'un Espanyol excessivament replegat que ha tardat massa a entrar al partit i proposar alternativa al domini d'un València que no guanyava a Mestalla des del setembre.