Encara amb un balanç provisional de més de 200 morts i un nombre indeterminat de desapareguts per les inundacions més greus d'aquest segle a València, Castella-la Manxa i Andalusia, els supervivents han de continuar endavant. No és fàcil llevar-se i preguntar-se: "I ara què? Com fem front a les morts de familiars i amics o a les pèrdues materials de l'esforç d'anys". L'abast de la devastació, multiplicada per les imatges i vídeos distribuïts per tots els canals, ha fet que l'impacte vagi més enllà de les comarques afectades i clarament és una tragèdia comunitària que, com a tal, també necessitarà una cura global. És el que opina Ingeborg Porcar, responsable de la unitat de trauma, crisi i conflicte de Barcelona de la UAB (UTCCB), especialista en gestió de crisis, que assegura que seria un error pensar que l'impacte psicològic es redueix només als supervivents i els que han patit pèrdues. 

El ministre de Drets Socials, Pablo Bustinduy, anunciava una mesura que ens portarà la llei de famílies, una prestació per criança que, com ja va avançar Yolanda Díaz, es vol que arribi als 200 euros mensuals. La proposta ha generat cert enrenou, també entre les files de l’esquerra, principalment per l’adjectiu que l’acompanya: serà una ajuda universal. 

Uns dels aspectes bàsics de la convivència humana és la capacitat que tenim d’oferir la nostra ajuda tant a persones que coneixem com també a desconeguts sense esperar cap recompensa tangible immediata, més enllà del sentiment plaent d’haver fet el que ens sembla correcte. En són exemples els fets de donar sang, col·laborar econòmicament amb una ONG o simplement ajudar a portar les bosses a un veí quan el veiem massa carregat. Si no ens donéssim mai un cop de mà, i si no hi hagués una certa reciprocitat social a escala global pel que fa a les ajudes que donem i rebem, probablement la societat col·lapsaria.

"Vam criticar la manera com es repartia l'ajuda espanyola del bo jove i ara ho volem resoldre". Així de directa ha començat la consellera de Drets Socials, Violant Cervera, quan aquest divendres ha anunciat que la Generalitat tira endavant un bo jove català, amb una partida idèntica, de 29 milions, per corregir les deficiències que tenia l'ajuda de 250 euros que va posar en marxa el govern de Pedro Sánchez al juny. En aquell moment l'allau de sol·licituds va fer que la prestació s'acabés en qüestió d'hores: "Ens van arribar més de 39.000 sol·licituds i els diners només arribaven per a 9.700 joves, i com que només els podíem atendre per ordre d'arribada, moltes sol·licituds van quedar desateses", ha recordat Cervera.

"Insuficient, mal dimensionada i mal finançada". Així ha definit la consellera de Drets Socials, Violant Cervera, l'ajuda estatal del bo lloguer de 250 euros per a joves d'entre 18 i 35 anys. Aquest dimecres es podia començar a demanar a Catalunya i la Generalitat ja feia dies que veia venir el problema. I les previsions s'han complert: en menys de 8 hores les sol·licituds han fulminat la partida econòmica destinada a aquesta prestació: els 29 milions d'euros. "A les 16.30 h s'havien registrat més de 15.000 peticions i els càlculs diuen que els 29 milions d'euros només permeten donar resposta a uns 9.600 joves com a màxim", ha explicat la consellera. Aquesta ajuda era molt esperada i el criteri per atorgar-la –fixat pel govern espanyol– era l'ordre de sol·licitud. Això ha fet que la majoria de joves interessats presentessin la documentació a primera hora del matí, tant de manera telemàtica com a les més de 100 oficines d'atenció al ciutadà habilitades. La conselleria admet que hi ha hagut un pic de demanda a la web, però assegura que el sistema informàtic ha funcionat correctament.

Ahir va començar el termini perquè els autònoms demanessin els 2.000 euros d’ajuda que va anunciar la Generalitat. L’allau de peticions va ser tan gran que el departament de Treball va haver de tancar la plataforma tecnològica “a causa de l’alta demanda simultània”. Només van aconseguir tramitar correctament 3.543 peticions.

Els i les joves solen ser un grup socialment qüestionat. Les seves necessitats de socialització grupal en ocasions impliquen que vagin contra la norma social establerta, de manera que es generen conflictes de convivència i estigmatització del col·lectiu. La pandèmia els ha portat, un cop més, a esdevenir diana de les crítiques: se’ls ha acusat d’incivisme i d’irresponsabilitat per no dur mascareta, per no mantenir la distància de seguretat o per fer trobades multitudinàries. Però, malgrat les controvèrsies, els joves són un col·lectiu amb una alta implicació social.

Fins fa uns mesos, la Thaïs tenia feina i trampejava les despeses amb un sou "normal". Però aquest mes de març tot es va capgirar. Amb el confinament va perdre la feina de cambrera i es va quedar sola, amb dos fills, una nena de 9 anys i un nen de 3, i sense cap ingrés. "Em van fer entrar en un ERTO, però no estic cobrant res perquè fa uns anys jo vaig capitalitzar l’atur per muntar un bar propi, que no va funcionar, i ara resulta que no tinc dret a cobrar res fins a l’agost", explica aquesta mare de família de 29 anys.

La Generalitat ha aprovat una nova línia d'ajuts per pagar el lloguer destinats a les famílies que estiguin a l'atur, afectades per un expedient de regulació temporal de l'ocupació (ERTO) o que hagin reduït la jornada laboral i, per tant, hagin patit una pèrdua d'ingressos durant la crisi del coronavirus. L'ajuda serà per un màxim de sis mesos –des de l'abril fins al setembre del 2020– i la quantitat varia segons la demarcació. A Barcelona serà de 750 €, a Girona i Tarragona de 500 €, a Lleida de 450 € i 350 € a les Terres de l'Ebre.

L’iranià Saeid Mollaei, agenollat i amb la mirada perduda, va trigar uns quants segons a reaccionar. El belga Matthias Casse acabava de donar la sorpresa, dimecres passat, derrotant-lo a les semifinals del Mundial de judo, en la categoria de menys de 81 kg. Mollaei, el número 1 mundial, es va aixecar mentre feia que no amb el cap i es mossegava els llavis. I quan l’àrbitre ho va indicar, es va posar en posició per saludar de manera ritual el belga. A les graderies es va començar a estendre un rumor. Mollaei s’havia deixat guanyar per no arribar a la final.

Cada dilluns, entre dos quarts de vuit i les nou del matí, fins a vuit persones sense llar de Barcelona podran utilitzar el vestuari del Centre Esportiu Municipal de l'Estació del Nord. El conveni que han signat la Comunitat de Sant'Egidio i la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) ha permès obrir un nou servei de dutxa a la capital catalana, on es calcula que fins a 1.200 persones dormen al carrer i unes 600 més viuen en assentaments i infrahabitatges. L'acord, que preveu estendre's a altres equipaments amb el temps, neix amb la voluntat de dignificar la vida de les persones sense llar. El responsable de la Comunitat de Sant'Egidio de Barcelona, Jaume Castro, ha destacat que la mala higiene provoca ''un empitjorament progressiu'' de l'estat d'aquestes persones.

Una setmana després que el Parlament celebrés un ple monogràfic sobre la pobresa, Ciutadans ha presentat aquest dilluns una proposició de llei que reclama a la Generalitat posar en marxa una ajuda de 700 euros anuals per cada fill menor de 18 anys per a les famílies en risc de pobresa –amb rendes anuals inferiors als 7.000 euros.

La primera i segona jornada de la Lliga de Campions i l'Europa League tindran caràcter humanitari. L'ECA, l'Associació de Clubs Europeus, ha decidit en una assemblea celebrada aquest dimarts que destinarà un euro per cada entrada venuda a ajudar els refugiats sirians que estan arribant a Europa fugint del conflicte que assola el seu país. En el cas del Barça, es tractarà del partit del 29 de setembre, contra el Bayer Leverkusen. Cada entrada que es vengui per aquest partit al Camp Nou suposarà un euro per destinar a fins humanitaris. L'ECA centralitzarà aquestes ajudes i les farà arribar a diferents organitzacions europees d'ajuda als refugiats. En total, s'espera que s'aconsegueixin gairebé 3 milions d'euros.

Unicef ha demanat aquest dijous 3.100 milions de dòlars (2.740 milions d'euros) per al 2015, la major ajuda mai sol·licitada, per poder assistir als 62 milions de nens que es troben en situació de risc en diverses crisis de tot el món. Aquesta petició representa un increment de 1.000 milions de dòlars (884 milions d'euros) en les necessitats de finançament respecte a la crida humanitària de la institució l'any passat.

El govern espanyol ha aprovat aquest divendres en Consell de Ministre un nou Pla Integral de Suport a la Competitivitat del Comerç Minorista, amb una bateria de 32 mesures que tenen com a objectiu intentar incentivar un sector que significa el 5,6% del PIB de l'economia espanyola i ha estat un dels més afectats per la crisi.

La zona més afectada pel supertifó 'Haiyan' necessita, sobretot, aigua, aliments, medicines i habitatge. Tres dies després del pas de la gran tempesta tropical ja hi ha 600.00 evacuats i 9,5 milions d'afectats a les Filipines. Les diferents ONG i organismes internacionals que treballen sobre el terreny han mobilitzat tots els efectius perquè puguin arribar als llocs més afectats. A banda, també han enviat nous equips d'emergència i material de xoc. De totes maneres el que demanen més són diners per fer arribar aliments i aigua potable a la gent que s'ha quedat sense res.