Cristóbal Montoro, el ministre d'Hisenda més longeu de la història –va ocupar el càrrec amb José María Aznar de president del 2000 al 2004 i amb Mariano Rajoy del 2011 al 2018), està imputat juntament amb 27 persones per presumptes delictes de suborn, frau contra l'administració pública, prevaricació i tràfic d'influències, entre d'altres, per la seva suposada relació amb alts càrrecs amb el despatx que ell mateix va fundar, Equipo Económico.

Les accions del Banc Sabadell i del BBVA han obert aquest divendres amb guanys al voltant del 2% després que dimecres la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC, el regulador estatal de la competència) autoritzés amb condicions l'oferta pública d'adquisició (opa) del banc d'origen basc sobre l'entitat catalana. Però aquest entusiasme borsari no ha durat gaire per al banc català.

La primera lectura econòmica dels grans esdeveniments polítics es fa prenent el pols als mercats. És habitual. La resposta de l'Íbex-35, que agrupa les empreses cotitzades més grans d'Espanya, aquesta vegada era una incògnita: podia recollir l'estabilitat d'un president que revalida el càrrec o, per contra, la inestabilitat d'una majoria fragmentada. En tot cas, la reacció del mercat sembla contundent.

Els resultats del primer trimestre van quedar esquitxats per només 15 dies de confinament per la pandèmia, però aquestes dues setmanes que van del 16 al 31 de març van ser suficients per capgirar els resultats de les grans empreses catalanes que cotitzen a l’Íbex-35.

Les empreses de l’Íbex-35 van trigar de mitjana 167 dies a pagar als seus proveïdors l’any passat. És gairebé el triple del límit que marca la llei, que és de 60 dies, excepte per al sector financer. La xifra encara crida més l’atenció si es té en compte que aquestes companyies cobren de mitjana en 57 dies. Així ho va denunciar ahir la Plataforma Multisectorial contra la Morositat (PMcM), després d’analitzar els balanços del sector no financer de l’Íbex-35. Tot i saltar-se la llei, les principals empreses espanyoles han aconseguit reduir en 13 dies la liquidació de les factures respecte al 2017, tot i que el termini va arribar a 182 dies.

Els mercats comencen a pair el volum d'informació i la incertesa política generats durant tota la setmana. La prima de risc espanyola ha tornat a relaxar-se aquest divendres fins a situar-se un altre cop al voltant dels 100 punts bàsics, el nivell que tenia la setmana passada.

L'Íbex-35, que tot aquest dijous s'havia mantingut pla o amb lleugers guanys, ha entrat en números vermells a partir de les 15 hores, quan ha començat a prendre cos la possibilitat que el PNB donés suport a la moció de censura contra Mariano Rajoy, i ha tancat la sessió amb pèrdues d'un 1,05%.

La política torna a fer trontollar la borsa. Només una hora després que obrissin els mercats, les 35 empreses de l'Íbex ja s'havien passat al color vermell i, en conjunt, el selectiu ha arribat a caure més d'un 2,3% aquest matí, fins a perdre la barrera dels 9.600 punts. La tensió s'ha mantingut també durant la tarda, i finalment el selectiu espanyol ha tancat amb un 2,5% de pèrdues i ja acumula una davallada de més del 6% en una setmana.

La ressaca de la jornada negra que va tornar a viure ahir Wall Street es torna a notar a Europa, però amb menys intensitat. Aquest divendres les borses europees han sabut parar el cop, i tot i que també han engegat amb pèrdues a primera hora, són molt més lleus que les que van viure ahir a l'altre costat de l'Atlàntic. L'Íbex-35 ha començat la jornada amb una caiguda del 0,5%, que ha posat en perill la barrera dels 9.700 punts. En els primers minuts de la sessió, a més, els números vermells s'han moderat i s'han quedat en només tres dècimes.

davallada en punts més gran de la història del Dow Jones,

La volatilitat i la incertesa han tornat a ser les protagonistes a la sessió d'avui a les borses. Ahir Wall Street va patir la davallada més gran en punts de la seva història i avui la ressaca d'aquesta patacada ha contagiat la resta de mercats del món. Però, de què tenen por, ara, els inversors i com afecta l'economia?

Cada vegada més diners estan en mans de menys persones. Aquesta és una màxima que es repeteix any rere any a les companyies que formen part de l’Íbex-35. Una dada: el primer executiu d’una d’aquestes empreses cobra de mitjana 112 vegades el salari mitjà de la companyia. Una altra: ara les empreses de l’Íbex paguen per l’impost de societats menys que el 2007. Són dues de les conclusions que ha tret Oxfam Intermón d’un estudi titulat Diferències abismals, en què analitza el fenomen de la bretxa salarial en les grans cotitzades espanyoles. La conclusió és senzilla d’entendre: les diferències salarials entre les cúpules directives i la resta dels treballadors no només estan lluny d’escurçar-se, sinó que continuen una tendència lineal i aparentment imparable. El 2014 un primer executiu de l’Íbex cobrava 84 vegades més que un treballador mitjà. Un any després la diferència s’ampliava a 98 vegades. I el 2016, a 112 vegades.

L'Íbex-35 pràcticament no ha notat els efectes de la vaga a Catalunya. A les quatre de la tarda, quan faltava una hora i mitja per al tancament de la sessió, el selectiu espanyol baixava tres dècimes i se situava per sota dels 10.200 punts, més pendent de les dades macroeconòmiques i els resultats empresarials que no pas de la situació d'aturada general a Catalunya.

Cinc de cinc. En l’acumulat de l’any, les empreses que més han crescut a la borsa són totes catalanes. Així, Cellnex, CaixaBank, el Sabadell, Abertis i Grifols, per aquest ordre, fixen una frontera al top 5 de les cotitzades que entre l’1 de gener i divendres passat, 8 de setembre, acumulen una revalorització d’entre el 30% i el 40%. Entre totes sumen un valor a borsa de 66.181 milions d’euros.

La cotització de la banca espanyola ha caigut en picat després que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea hagi decidit que les entitats tornin els diners que han cobrat de més gràcies a les clàusules terra. Després, però, les caigudes s'han moderat.

L'Íbex-35 comença aquest dilluns amb optimisme per mirar de girar full dels mals resultats de la setmana passada. L'índex borsari espanyol ha tancat la sessió d'aquest dilluns amb una pujada del 3,26% que l'ha dut a cotitzar 8.179,20 punts.

Ni tan sols el 'no news, good news', aquella màxima anglosaxona que es podria traduir com que l'absència de notícies és una bona notícia, ha servit als inversors aquest dilluns per trobar la serenor. En una jornada sense sessió a la Xina, focus de tots els mals des les acaballes de l'any passat, i sense grans dades macroeconòmiques que poguessin fer tremolar els inversors, els mercats europeus estan protagonitzant una nova jornada negra, l'enèsima en un inici d'any nefast.

L'Ibex 35 ha començat aquest dimarts la sessió amb una pujada del 0,65%, que l'ha dut a cotitzar en 11.419,3 punts, mentre que la prima de risc baixava fins als 116,40 punts bàsics, amb la rendibilitat en l'1,84%, en els primers minuts en marxa.

Els salaris que cobren els directius de "certes empreses" de l'Íbex-35 són una "vergonya". Així ho ha manifestat avui el president de Gas Natural Fenosa, Salvador Gabarró, en la conferència 'Diàlegs, Empresa i Societat' al Cercle d'Economia.

La borsa espanyola ha tancat la sessió d'aquest dimecres a la baixa, amb pèrdues del 0,32%, afectada per la situació financera de Rússia, la caiguda del preu del cru i Grècia, malgrat el que ha aconseguit mantenir el nivell dels 10.000 punts.