Recol·lectaven il·legalment tones de llentiscle, un arbust amb un gran valor ecològic, en zones protegides de boscos catalans. Actuaven sobretot a la província de Tarragona i transportaven la mercaderia en furgonetes fins a una nau per enviar-la clandestinament cap als Països Baixos. Aquest era el modus operandi d'una organització criminal amb connexions internacionals dedicada a espoliar llentiscle a Catalunya i blanquejar el benefici milionari que obtenien d'aquest comerç. La Guàrdia Civil ha detingut deu persones que, entre el juliol del 2020 i el desembre del 2023, van recol·lectar almenys 991 tones de llentiscle i van blanquejar al voltant de 32 milions d'euros.

Entre vint i trenta cotxes robats per setmana i la mateixa xifra de robatoris al dia a l'Horta de Lleida, "alguns molt violents". I El 90% dels arrestats per aquests delictes són d'origen magrebí. Aquestes són algunes de les dades que dimarts publicava Aliança Catalana de les Terres de Lleida a les xarxes socials. El partit de Sílvia Orriols posava xifres als delictes que es cometen en aquesta localitat i apuntava, un cop més, contra la comunitat musulmana, en la seva ofensiva contra les persones que provenen del Marroc. La Guàrdia Urbana de la capital del Segrià no va trigar ni una hora en desmentir aquestes xifres, que el partit d'extrema dreta assegurava que li havien fet arribar fonts del mateix cos. "Desmentim rotundament les dades que difoneu i que es tracti d’una informació oficial de la Guàrdia Urbana de Lleida. El que afirmeu no és cert en cap dels casos. Us demanem que rectifiqueu i no difongueu falsedats. Gràcies", replicava la policia local lleidatana des del seu compte oficial de X.

Els Mossos d'Esquadra han detingut a la Seu d'Urgell una cuidadora de 57 anys per haver robat, presumptament, 115.000 euros d'una parella de persones grans que cuidava i que havien alertat que els havien buidat el compte bancari amb moviments que no tenien la seva autorització.

L'oli d'oliva, els perfums, els auriculars, les bombetes i la roba interior són els productes més robats als comerços espanyols, segons un estudi de la consultora especialitzada en comerç NIQ per al fabricant de dispositius antirobatori Checkpoint Systems i Aecoc, la patronal estatal de grans empreses del sector de la distribució. En total, les botigues de l'Estat perden cada any 2.917 milions d'euros per les anomenades pèrdues desconegudes, que inclouen furts, frau de proveïdors i errades administratives. La xifra representa aproximadament un 1,1% de la facturació del sector, segons l'informe.

Nova ofensiva dels Mossos d'Esquadra contra la revenda de mòbils robats. Segons ha pogut saber l'ARA, a primera hora del matí el cos policial català ha iniciat un operatiu a Mataró contra dos pisos on, presumptament, s'emmagatzemaven i es distribuïen telèfons robats. Els robatoris, sobretot, es produïen a Barcelona i després els responsables d'aquests pisos compraven els dispositius sostrets per revendre'ls a altres països. Segons fonts policials, s'han fet tres detencions, s'han recuperat més de 600 mòbils i 58.000 euros en efectiu.

Un serraller explica que en més d'una ocasió ha posat els panys, les portes i altres mecanismes de seguretat a cases de jugadors del Barça. I que sempre tenen una obsessió: posar els sistemes més segurs. Evidentment, parla de grans mansions i grans inversions a protegir, però destaca que, normalment, es gasten entre un 3 i un 5% del pressupost de la casa en sistemes de seguretat. És a dir, de cada milió, 50.000 euros es destinen a protegir la propietat. Segons el mateix serraller, això divergeix molt de la inversió que fa la gent amb salaris més comuns. Per cada euro que es gasten en una casa, o en un pis, baixa exponencialment el percentatge destinat a la seguretat.

La Marta es va despertar quan va sentir un soroll. No era llunyà, venia de prop. Era tan proper que venia de la seva tauleta de nit. Era metàl·lic, com si algú estigués removent joies. Quan va obrir els ulls, va veure una silueta molt similar a la del seu net. No era estrany que hi fos, ja que vivia amb ells, tot i que aquella nit, a priori, no hi havia de ser. Li va parlar. La silueta va respondre, però de forma intel·ligible, i va sortir de l'habitació. La Marta va pensar que el seu net no estava bé, i el va seguir. El seu fill també va veure la silueta, i també va pensar el mateix. La silueta, però, es va esfumar, i amb ell també van desaparèixer les joies. Era un lladre que havia entrat per la finestra.

La trucada és per un problema del rúter, ja que l'internet no acaba de funcionar. Quan ja s'han fet les gestions necessàries, l'operador vol dir una darrera cosa abans de penjar: pregunta al client si té alarma a casa, i deixa caure que tenen una oferta difícil de rebutjar. Una altra persona acudeix a un banc per domiciliar la seva nòmina. La conversa vira, de nou, cap a una alarma: també tenen una oferta que n'abarateix molt el preu. Són dues situacions anecdòtiques, però que demostren com les alarmes per evitar robatoris estan presents en el nostre dia a dia. N'ofereixen les companyies telefòniques, els bancs, i en alguns casos són necessàries per poder firmar una hipoteca.

La història comença en un centre comercial de Lisboa, o pels carrers de Milà. El següent episodi és en un pis del Raval de Barcelona, i el desenllaç es grava al nord d'Àfrica o a la Xina. El protagonista és un telèfon mòbil que algú roba a un portuguès o a un italià, i el veloç mercat negre el porta fins a la capital catalana, on espera en un pis abans de viatjar a un altre país per trobar el seu futur propietari. Barcelona, tal com adverteixen els Mossos d'Esquadra, s'ha convertit en un hub de la revenda de mòbils i aquestes dues històries ho demostren: la setmana passada, la policia catalana va detenir 20 persones que compraven mòbils robats al Raval. Van recuperar més d’un miler de telèfons. Un era del portuguès del centre comercial, l'altre del vianant de Milà, però també n'hi havia d'un comprador d'un supermercat a Gandia, d'un assistent a un festival a Torrejón de Ardoz i d'un visitant de la Feria de Abril de Sevilla.

Dimecres 19 de febrer de 2025 a la matinada dues persones van perdre la vida al caure per un barranc en una zona boscosa als afores de Cabrera d'Anoia. Després de les primeres investigacions, els Mossos d'Esquadra van concloure que eren les ocupants d'un vehicle accidentat a pocs metres que havia estat robat unes hores abans a Vilafranca del Penedès. 

És habitual en les pel·lícules d'acció de Hollywood que les persecucions policials acabin en espais públics com grans places, aeroports o estacions, amb desenes de concurrents que dificulten la caça del delinqüent. La següent escena se sol traslladar a un centre de control ple de pantalles enormes, on es veu totes les càmeres de seguretat i els agents que intenten trobar la cara del fugitiu entre el formiguer de gent. S'acosten, s'allunyen, giren, canvien i, en les pel·lícules més optimistes, hi ha reconeixement facial. El cinema no queda tan lluny de la realitat, i un migdia de juliol a l'aeroport del Prat dos agents dels Mossos d'Esquadra miren sis pantalles. En cada una hi ha un mosaic d'entre sis i nou càmeres. S'acosten i observen una cara. Giren a la dreta i es fixen en una cua d'embarcament. S'allunyen i veuen un pla general de la terminal T1. Què busquen exactament?

"Juanito, què passa a l'aeroport?". Joan Alfred Vives, sotsinspector dels Mossos d'Esquadra i cap de l'Àrea Regional de Seguretat Aeroportuària, va rebre una trucada un diumenge de setembre. A l'altra banda del telèfon hi havia el director de la policia, Josep Lluís Trapero. Aquell dia, l'ARA havia publicat un reportatge sobre la situació delinqüencial a l'aeroport, on els delictes contra el patrimoni, sobretot furts, s'havien multiplicat per deu en una dècada. A la conselleria d'Interior la notícia va córrer ràpidament i els seus dirigents es qüestionaven el mateix que minuts després faria Trapero al màxim responsable policial de l'aeroport: "Què passa al Prat?"

Ara fa dos anys, l'abril del 2023, els Mossos d'Esquadra van aturar una furgoneta en un control ordinari emmarcat en la lluita contra la multireincidència al districte d'Horta-Guinardó de Barcelona. A dins del vehicle hi havia diversos objectes, alguns de valor, i el conductor, dubitatiu, no va poder precisar d'on provenien. Aquesta simple coincidència va portar la policia fins a un dels grups de receptació d'objectes robats (i que després revenen) més actius de la ciutat. La receptació, segons fonts policials, és una figura clau per entendre la multireincidència: si els lladres no tenen a qui col·locar els objectes sostrets, difícilment seguiran robant. Per això, els cossos policials hi estan posant el focus, tot i que, com sovint passa en el món de la multireincidència, detenir-los no és sempre suficient perquè parin de delinquir.

La situació a l'aeroport del Prat a finals de l'any passat era insostenible. Només durant el mes de setembre es van registrar gairebé un miler de delictes contra el patrimoni, i la gran majoria (entorn de 900) van ser furts a passatgers. Parlem de més d'una sostracció cada hora. El balanç dels darrers anys, però, també era molt negatiu: tal com va avançar l'ARA, en una dècada els robatoris a la infraestructura s'havien multiplicat per deu. Només el setembre del 2024 se'n van registrar el doble que en tot el 2013, i aquest ritme frenètic de delictes va fer que els Mossos situessin l'aeroport com una de les seves prioritats. En els darrers mesos s'ha anat implementant un reforç d'efectius, també avançat per aquest diari i, ara, aquesta actuació es comença a reflectir en les dades.

Una potència estrangera envaeix el teu país i prens la decisió de marxar-ne, de fugir. Perquè cauen bombes i míssils, perquè no hi ha feina o perquè no vols anar al front. Hi ha mil raons. Agafes el cotxe amb la família, hi carregues tot el que pots, amb tots els objectes de valor, joies i diners en efectiu que pots arreplegar, i fuges. Et passes hores i dies conduint, travessant fronteres. I resulta que quan arribes en un país llunyà, que pot ser o no el destí que havies pensat, des d'un altre cotxe fan senyals perquè t'aturis. Assenyalen la roda, com si estigués punxada, o t'indiquen que surt fum per alguna banda. El pretext és igual: busquen que t'aturis a la vora de la carretera, en una àrea de descans, i distreure't. I mentre un dels que t'ha aturat s'encarrega d'acaparar la teva atenció, un altre et roba tot el que pot. Això ha passat a molts refugiats ucraïnesos a les carreteres catalanes.

L'excusa varia, però l'objectiu sempre és distreure't. Fer-te centrar tota l'atenció en una falsa avaria al tub d'escapament, en una roda punxada o en un mapa difícil d'interpretar. Mentre un lladre fa que surtis del vehicle fent veure que t'ajuda o que necessita la teva assistència, l'altre, dissimuladament, entra a dins del cotxe i roba tot el que pot. Aquesta escena cada vegada és més freqüent a les carreteres catalanes, fins al punt que els robatoris a la xarxa viària del país, sobretot furts sense violència ni intimidació, gairebé s'han duplicat en un any, segons les dades a què ha tingut accés l'ARA.

La dada publicada fa un mes per aquest diari parlava per si sola: en una dècada els robatoris a l'aeroport del Prat s'han multiplicat per deu. I en només sis mesos del 2024 (del gener al juny) ja s'havien registrat més delictes contra el patrimoni que en tot el 2013, el 2014 i el 2015 junts. Detectada la complicada situació en una de les principals infraestructures del país, els Mossos d'Esquadra s'estan posant les piles a l'aeroport i en les pròximes setmanes, si res no es torça, hi haurà un augment del 50% dels efectius destinats a l'aeròdrom, segons ha pogut saber l'ARA.

Un marcador sol ser un fil prim de cola o un trosset de plàstic, gairebé imperceptible a simple vista, que els lladres col·loquen a les portes d'un domicili. Hi tornen al cap d'uns dies i l'observen. Si el marcador segueix intacte vol dir que ningú ha entrat en aquella casa. És a dir, tenen via lliure per robar-hi. Per això els Mossos insisteixen que "cal revisar les portes" per evitar que bandes com la que la setmana passada van desarticular entrin a casa teva.

Cada dia es denuncien tres robatoris de bicicletes a Barcelona, si bé s'estima que una part important de les sostraccions no arriben a posar-se en coneixement de la policia. Aquesta és la principal conclusió d'un estudi de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), que ha recopilat les denúncies interposades entre el 2021 i el 2023 a les comissaries dels Mossos d'Esquadra. Segons aquestes dades, només l'any passat se'n van registrar 1.167, una xifra que ha crescut un 34% respecte al 2021, quan se'n van denunciar 870. L'any 2022 també es va superar el miler de denúncies (1.042).

Triaven les víctimes per la seva evident aparença fràgil i actuaven molt violentament, deixant-los en estat de semiinconsciència amb alcohol i altres drogues i colpejant-los per robar-los els estalvis. Formaven part d'un clan familiar instal·lat a Reus, segons han informat aquest diumenge els Mossos d'Esquadra. I, de moment, se n'han pogut identificar i s'han detingut tres germans de 60, 58 i 47 anys, com a autors d'almenys dues agressions que van acabar en robatori. La policia, però, no descarta que es puguin arrestar més persones vinculades a aquesta xarxa familiar.