El ministeri d’Interior francès va publicar fa unes setmanes un informe anomenat Germans Musulmans i islamisme polític a França en què alertava sobre la perillosa penetració d’aquesta organització, els valors de la qual van en contra dels principis de la República (i de qualsevol sistema democràtic basat en les llibertats individuals i la separació entre religió i Estat). Una de les mesures que ha pres el govern gal per contrarestar la influència de la germandat ha estat la decisió de promoure l’ensenyament de llengües estrangeres, algunes maternes dels fills de la immigració nord-africana. El que crida l’atenció és que entre aquests dotze idiomes que s’oferiran no hi ha l’amazic. En relació amb la qüestió, Rachid Raha, president de l’Assemblea Mundial Amazic, ha adreçat una carta a Emmanuel Macron en la qual alerta sobre l’error de prendre per àrabs els franco-berbers. “La discriminació dels fills de la immigració –diu Raha– accentua el seu desarrelament cultural i reforça la seva crisi d’identitat, cosa que facilita el seu aïllament i fa que s’acabin sentint atrets per la ideologia islamista salafista”. Raha cita una antropòloga (Tassadit Yacine) i dos historiadors (Pierre Vermeren i Omar Hamourit) per afirmar que la segona llengua de França és l’amazic, i no pas l’àrab.

Un informe de 73 pàgines encarregat pel govern francès sobre les activitats dels Germans Musulmans –Els Germans Musulmans i l’islamisme polític a França– assenyala un procés d’"entrisme islamista" que, segons les autoritats, posa en risc la cohesió nacional. El text alerta de l’estratègia del moviment islamista per infiltrar-se en diversos àmbits de la societat francesa: des dels centres de culte fins a les escoles, i també desplegant gran activitat a les xarxes socials i ocupant estructures econòmiques locals.

Després de les anomenades Primaveres Àrabs, la premsa internacional va dir que una “marea verda” havia inundat la regió, atès que el verd és el color de l’islam. Els Germans Musulmans o partits sortits de la seva matriu ideològica van ascendir al poder a través de les urnes a Egipte, Tunísia, el Marroc i Líbia i van guanyar popularitat a Jordània i el Iemen. Però una onada contrarevolucionària, liderada pels Emirats Àrabs i l'Aràbia Saudita, els va fer retrocedir. L’últim vestigi d’aquell ordre és el Partit de la Justícia i el Desenvolupament, el PJD marroquí, que aquest dimecres s'enfronta a la seva contesa electoral més difícil. 

El tribunal d'apel·lació del Caire ha revocat la condemna a mort a l'expresident Mohammed Mursi, el primer elegit democràticament de la història d'Egipte, que va ser deposat en el cop d'estat de juliol del 2013 pel mariscal Abdel Fattah al-Sisi, actual president, després de les protestes massives contra la gestió de l'islamista.

Més de 52 milions d'egipcis estan convocats aquest dimarts a les urnes per escollir si volen la nova Constitució elaborada pels partidaris del cop d'estat del juliol de l'any passat. Però la junta militar, liderada pel general Abdel Fatah al-Sissi, ha convertit el referèndum constitucional en un plebiscit sobre la seva gestió, mentre que els partidaris del president deposat, Mohamed Mursi, han demanat boicotejar la cita a les urnes.

Els Germans Musulmans fan una crida als seus partidaris a sortir al carrer avui després de la pregària del migdia en una manifestació massiva pels carrers de les principals ciutats egípcies en el que han anomenat el 'Divendres dels màrtirs'. Les protestes arriben l'endemà que l'exdictador Hosni Mubàrak sortís de la presó i hagi quedat sota arrest domiciliari en un hospital militar del Caire. La jornada de protesta ha despertat el temor a un esclat de la violència similar al que es va viure fa just una setmana al país.

Els islamistes egipcis tenen previst aquesta tarda continuar amb protestes contra el cop militar que va deposar el passat 3 de juliol el president Mohammed Mursi, dins del pla per seguir mobilitzant-se durant una setmana, el que han anomenat 'la setmana de la ira'.

Un portaveu del primer ministre egipci Hazem al-Beblawi ha explicat que estan estudiant la possiblitat d'il·legalitzar els Germans Musulmans. Aquesta formació política és la majoritària al país actualment perquè van guanyar les darreres eleccions, i fins i tot amb la dictadura de Hosni Mubàrak van ser acceptats dins el joc polític.

Màxima tensió a Egipte en l'anomenat 'divendres de la ira' islamista. Milers de seguidors dels Germans Musulmans han sortit en massa als carrers del Caire per protestar per la massacre de dimecres per part de l'exèrcit, malgrat l'ampli desplegament policial i militar que té la ciutat blindada de tancs. Els soldats tenien via lliure per disparar a matar. I ho han fet, segons nombroses informacions que, tot i ser confoses, parlen de desenes de morts a mans de soldats i franctiradors, probablement policies.

El govern egipci ha decidit aquest dimecres començar a adoptar "totes les mesures necessàries" per acabar amb les acampades dels islamistes al Caire, perquè considera que suposen "un perill per a la seguretat nacional i la pau social".

Més de 1.000 reclusos s'han escapat d'una presó a Bengasi, la segons ciutat més gran de Líbia –situada a l'est del país–. Segons informa la BBC, la majoria dels presoners havien estat condemnat per greus crims. La regió de Bengasi és una de les més inestables del país i on van morir l'any passat un ambaixador dels Estats Units i tres treballadors nord-americans.

La tensió entre partidaris i detractors del rais deposat, l'islamista Mohamed Mursi, està a un nivell crític. Durant aquesta matinada haurien mort més de 200 persones i 400 haurien resultat ferides en enfrontaments entre els seguidors dels Germans Musulmans i la policia al districte cairota de Ciutat Nasser, segons ha denunciat la confraria. El govern, però, reitera que en la repressió contra el campament de seguidors de Mursi a les portes de la mesquita Rabà al-Adauiya només s'han utilitzat gasos lacrimògens. I d'acord amb la informació del ministeri de Sanitat, només hi hauria 38 víctimes, tot i que les imatges difoses per les agències d'informació mostren desenes de cossos.

L'islamista Mohamed Mursi, derrocat de la presidència d'Egipte el 3 de juliol i acusat d'assassinat i conspiració, podria acabar a la mateixa presó que el dictador egipci Hosni Mubàrak, tombat durant la revolta de principis del 2011. Així ho ha anunciat el ministre de l'Interior, Mohamed Ibrahim, en una roda de premsa on ha assegurat que "si Déu vol, aviat tot estarà resolt", referint-se a la decisió de la fiscalia.