Hi ha ciutats que expliquen històries, i n’hi ha d’altres que te les fan sentir sota els peus, com si les pedres et parlessin de relats personals. Tarragona pertany a aquesta segona estirp. Antiga capital de la Hispània Citerior, Tàrraco va ser una de les ciutats més poderoses de l’Imperi Romà, i avui continua mostrant aquest llegat amb respecte, admiració i una naturalitat serena.

Crim és un grup de música punk-rock nascut a Tarragona ara fa 15 anys. Els comptes els surten d'aquella manera, però al final han aconseguit guanyar-se la vida amb la música, i això és molt. Sobretot perquè fan la música que els agrada, i no és precisament la que la indústria potencia. Han tocat en diferents països, i en aquesta entrevista avancen els plans que tenen de futur. Actualment estan de gira per tot l'Estat per presentar el seu darrer disc: Futur medieval. Són Adri Bertran, Quim Mas, Marc Anguela i Javi Dorado.

Els Mossos d’Esquadra han detingut aquesta matinada a Tarragona un home de 51 anys com a presumpte autor de la mort violenta d'un altre home diumenge a Vila-seca, a la mateixa comarca, el Tarragonès. Els fets haurien passat a l'habitació d'un hotel d'aquesta localitat, segons fonts consultades per l'ARA. La investigació es troba en un moment inicial, però els agents ja han descartat que els implicats siguin turistes i que hi hagi conflictes vinculats al crim organitzat. Parlen d'una baralla que va acabar malament.

Era una de les demandes històriques del territori i, després de moltes reunions i negociacions, s'ha fet realitat: el Govern ha acordat aquest dimarts la creació del Consorci Patrimoni Romà de Tàrraco. La nova institució estarà formada per l'Ajuntament de Tarragona, el departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural, però també hi participaran, en un altre nivell, la Diputació de Tarragona, el ministeri de Cultura, l'arquebisbat de Tarragona i els municipis d'Altafulla, Constantí i Roda de Berà. La principal funció d'aquest consorci serà dotar-lo de prou diners per garantir el manteniment de les restes romanes i la seva difusió.

Els integrants de la històrica Colla La Bóta de Tarragona, que participa cada any a la rua del Carnaval, han pres una decisió sense precedents i han optat per fer marxa enrere i modificar la temàtica amb la qual tenien previst desfilar pels carrers de la ciutat durant el proper carnestoltes, segons ha pogut saber el diari ARA. Sota el nom de Mort Aventura, la Colla La Bóta –juntament amb la comparsa Divax– volia denunciar la "decadència" que considera que pateix Port Aventura i recordar els problemes laborals que han denunciat els treballadors. Durant el 2025, els sindicats van organitzar diferents jornades de vaga per reclamar un nou conveni laboral que van tenir tal seguiment que van provocar la suspensió de la venda d'entrades del parc. Però, finalment, la temàtica de les dues comparses satíriques durant el carnestoltes serà una altra.

La Santíssima Trinitat a la República Dominicana no sempre és el que marca el cristianisme: Déu, Jesús i l'Esperit Sant. En aquesta illa del Carib, sovint s'anomena així els tres principals revolucionaris de la Guerra d'Independència del segle XIX, Duarte, Sánchez i Mella, que van aconseguir independitzar-se d'Haití –tot i que abans l'illa havia sigut una colònia espanyola–. Cent anys després, a la presó de Rikers Island, a Nova York, un grup d'interns dominicans es van unir per fer-se forts davant dels atacs d'altres reclusos. El lema que van triar va ser "Déu, pàtria i llibertat", precisament divisa del seu país. I, per escollir el nom, van recuperar les figures de Duarte, Sánchez i Mella: es van passar a dir els Trinitaris.

Les grans ciutats, a més de la gestió del dia a dia, sempre tenen sobre la taula grans projectes que costa tirar endavant, sigui per falta de pressupost o perquè cal implicar altres administracions, com el Govern de la Generalitat o el de l’Estat. Tarragona no és una excepció. En els darrers deu anys, els alcaldes que han gestionat la ciutat han hagut de pensar i repensar solucions per a l’antiga Tabacalera, per a la Savinosa, per a la falta de finançament pel manteniment de les restes romanes, el creixement urbanístic de la ciutat o la nova estació ferroviària. Encara cal desbloquejar alguns projectes però la realitat és que, després de deu anys, els més importants ja tenen, almenys, un horitzó. 

El turisme espanyol i internacional segueix apostant per la demarcació de Tarragona. Durant els anys de la pandèmia, les xifres van caure en picat i la pèrdua dels turistes russos per culpa de la guerra amb Ucraïna també ha estat un contratemps, però el sector ha sabut recuperar-se i ja frega les xifres rècord del 2017, quan es van registrar 22,3 milions de pernoctacions. Enoturisme, restes romanes de Tàrraco, gastronomia, destinacions de platja totalment consolidades com Salou i un parc d'atraccions que no ha parat de créixer. Port Aventura està celebrant aquest 2025 el seu 30è aniversari i ho fa amb unes xifres incontestables: des del 1995 ha invertit 1.800 milions d'euros i ha rebut més de 100 milions de visites. Actualment, dona feina a 24.000 persones i representa el 0,5% del PIB de Catalunya. L'any 2017 el parc d'atraccions va obrir Ferrari Land, de manera que va ampliar encara més l'oferta d'oci, així com nous hotels i restaurants.

Els Bombers de la Generalitat treballen en un incendi ja controlat en una zona propera a les vies del tren entre Sant Vicenç de Calders i Torredembarra. Aquest foc ha tallat la circulació a les línies R14, R15, R16 i R17, però al cap d'unes hores ja s'ha restablert.

Dues carretes del Far West, un trineu finlandès de fa més de dos segles que el pot arrossegar un ren o un cavall, el carruatge amb què la mare del General Prim anava de Reus a la Masia de Vila-seca o un carro que porta 72 caixes d’ampolles de Chartreuse amb l’embalatge original preparades per ser omplertes. Són alguns del més d’un centenar de vehicles tirats per la força animal que formen part de la col·lecció de carros, carruatges i carretes que el torrenc Jordi Rovira Fortuny ha reunit durant més de mig segle de recerca i moltes hores de tasques de restauració.

Des de fa unes dècades, moltes de les places més reconegudes del món occidental s’han convertit en grans rotondes concebudes per al trànsit rodat, relegant el ciutadà a la perifèria –quan no a simples voreres– d’aquests espais. Aquesta metamorfosi ha alterat profundament la manera com entenem la plaça: ja no és aquell escenari de trobada i convivència que coneixien els nostres avis, sinó un espai de pas, sotmès a la lògica del vehicle.

Entrevisto el cuiner Mohamed Quach al seu restaurant El Terrat, a Tarragona, després d’haver-hi menjat el menú Olivus (85 euros), un dels dos que hi prepara. Situat a la part alta de la ciutat, molt a prop de la Rambla, el Terrat té una vista aèria del mar des de la seva porta d'entrada. El 2018, el cuiner Moha Quach el va obrir juntament amb un soci, però des de fa un any hi està ell sol al capdavant. Abans que llogués l’espai per establir-hi el restaurant que somiava en Moha Quach, El Terrat ja funcionava com a restaurant. “Em va fer pena canviar-li el nom; i l’hi vaig mantenir quan ens hi vam posar nosaltres el 2018, però ara, a poc a poc, voldria posar-hi el meu nom”, diu. Potser aviat, al rètol, hi dirà Moha Quach-El Terrat. De moment als tovallons, blancs, impol·luts, ja hi ha gravat el seu nom. El cuiner té trenta-quatre anys, aquest any ha guanyat el premi revelació als Premis Nacionals de Gastronomia i té una passió infinita per la cuina, especialment per la catalana, per la romana, per la dels romescos, perquè ell és nascut al Rif (al nord del Marroc) i assegura que, a última hora tots els pobles banyats pel Mediterrani cuinen d’una manera semblant. En Moha viu a Tarragona, però quan va arribar a Catalunya, amb dotze anys, es va instal·lar a Miami platja, on viu la seva mare. Els germans, els té lluny, entre França i Alemanya.

Els natzarens, vestits amb túniques i capirots, són els acompanyants dels passos d'una processó durant la Setmana Santa. Però també és el nom que rep una de les estafes més antigues i hi ha diverses teories que ho expliquen. L'estafa del natzarè consisteix en un fals empresari que va a una companyia i fa comandes d'un producte que té sortida al mercat. Tot i que no arriba a pagar mai la comanda, sí que acaba venent la mercaderia. Algunes teories diuen que, com que després l'empresa estafadora rep una processó de creditors, es va acabar optant pel nom de natzarè. D'altres aporten que, com que l'estafa es fa per passos (com els de Setmana Santa), el nom acaba venint d'aquí. Sigui com sigui, continua sent una estafa freqüent i ho demostra un cas recent: una cooperativa d'Alacant, dedicada a la producció de fruita, ha perdut mig milió d'euros en nespres.

La festa major de Tarragona arriba gairebé al seu equador, després d'un primer cap de setmana que ha aconseguit mobilitzar molts tarragonins. Destaquen sobretot la Peonada, la tradicional cursa en la qual van participar unes 1.100 persones, i la jornada castellera del primer diumenge de Santa Tecla, que va omplir tota la plaça de la Font i va fer vibrar el públic amb una actuació brillant de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, que van descarregar un 5de9f i un preciós 4de9sf.

Els pròxims 1 i 2 d'octubre Tarragona vol convertir-se en l'epicentre gastronòmic de Catalunya amb la celebració del I Congrés d'Investigació Tècnicocultural del Romesco de Tarragona. Es portarà a terme al Palau de Fires i Congressos de Tarragona i comptarà amb la participació de nou cuiners amb estrella Michelin i amb una àmplia participació de professionals de prestigi del país en dues jornades que inclouen taules rodones, showcookings i tallers en directe, ponències internacionals, networking i degustacions al voltant del romesco, una de les salses i plats més emblemàtics de la cuina catalana.

El Barça és més que un club. Així ho diu el seu lema i així ho intenta transmetre a través de les seccions. Però més enllà del bàsquet, l'handbol, el futbol sala i l'hoquei patins, hi ha les seccions amateurs. Una d’aquestes disciplines en què el conjunt blaugrana triomfa, és l’atletisme. En els passats campionats d’Espanya, celebrats a inicis d’agost a Tarragona, l’entitat catalana es va penjar un total de quatre medalles: Héctor Santos (or en salt de longitud), Bernat Erta (or als 400 metres), Carmen Rosales (bronze en salt de longitud) i Pablo Sánchez-Valladares (bronze als 800 metres). Uns metalls que, més enllà del valor esportiu, amaguen històries de superació al darrere.

"Si s'incendia un tren de passatgers dins d'aquest túnel, no hi ha manera de rescatar ningú de forma ràpida". Així de contundent s'expressa Ana Gómez, la portaveu de la plataforma d'usuaris Dignitat a les Vies, que ja fa uns mesos que ha posat sobre la taula la qüestió de la seguretat a l'interior dels túnels ferroviaris del Garraf, per on cada dia passen centenars de trens de passatgers. La plataforma assegura que la infraestructura —bàsica per a la circulació de tot el corredor sud de Catalunya— és molt antiga i estreta i no té prou espai per permetre fer un rescat en el cas que es produís un incident a dins. Fonts sindicals afegeixen, a més, que el túnel no compleix la normativa europea de seguretat i que cal reformar-lo. "Té sortides a l'exterior, però no d'emergència", remarquen des de la UGT.

Tres mesos després de la trencadissa al grup municipal de Junts a Tarragona, amb la regidora independent Elvira Vidal abandonant els juntaires, la batalla ha canviat de paradigma. Hi ha un sector crític que continua, que la direcció veu minoritari, però que no té relació amb el xoc amb l'actual regidora no adscrita. Aquest corrent segueix molest amb les negociacions que es van mantenir amb el PSC per entrar al govern municipal. Tampoc, però, hi ha una alternativa al lideratge de Jordi Sendra a la ciutat, segons diverses fonts consultades, que constaten que tornarà a ser l'alcaldable el 2027. A més, després que els juntaires optessin per no entrar a l'executiu socialista de Rubén Viñuales, s'ha deixat enrere el principal element de fricció. Amb Vidal, ex número dos a la llista, fins i tot hi ha algun moviment.

Davant dels atacs de Vox a la comunitat musulmana, els bisbes s'han plantat i ja han advertit als de Santiago Abascal (i de passada, també al PP) que intentar prohibir la celebració d'actes religiosos vulnera els drets i llibertats reconeguts a la Constitució. La Conferència Episcopal Espanyola va ser clara en el seu posicionament sobre la polèmica a la localitat murciana de Jumella, on PP i Vox van fer pinça per vetar que la comunitat musulmana fes servir una instal·lació esportiva municipal per celebrar-hi una festivitat. Aquest dimarts ha parlat clar també, des de Catalunya, l'arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, que ha defensat el dret de la comunitat a practicar el seu culte i ha renyat Vox pel seu discurs antiimmigració.