L'Arxiu Nacional de Catalunya ha ingressat aquest divendres els últims documents que van quedar pendents a l'abril en la setena tramesa de l'Arxiu de Salamanca de fons confiscats per l'exèrcit franquista a l'acabament de la Guerra Civil. Inclou quatre capses i uns 2.800 folis, amb documents de sindicats i agrupacions polítiques (CNT i UGT, Estat Català-JEREC, l'Aliança Obrera de Reus i la Unió de Cooperatives de Barcelona, entre d'altres) i documentació personal. En aquest apartat, destaquen materials vinculats a l'anarcosindicalista Ángel Pestaña Núñez, al conseller d’Agricultura de la Generalitat republicana Josep Jové i Surroca i al militar i advocat Antonio Aymat Mareca. L’Arxiu restituirà aquest patrimoni als seus titulars legítims.

La Comissió de la Dignitat ha interposat dos requeriments contra el ministeri de Cultura i el de Defensa perquè siguin retornats els documents requisats a partir del gener del 1939. Fa just 82 anys que les tropes franquistes van ocupar Barcelona i va començar la requisa de documentació a entitats i a la Generalitat com a botí de guerra. La Delegación del Estado para la Recuperación de Documentos (DERD) va requisar els primers documents al número 85 del passeig de Gràcia de Barcelona, que el 1939 era la seu de la Comissió de Fronteres i Ports. El botí encara no s'ha recuperat en la seva totalitat. Aquest procediment és el pas previ perquè l'entitat posi en marxa la via judicial. Si en el termini de dos mesos que preveu la llei no obtenen resposta, interposaran un recurs contenciós administratiu.

L'associació Salvar el Archivo de Salamanca ha demanat al Tribunal Suprem mesures cautelars perquè "garanteixi la devolució" dels 400.000 documents que segons assegura no pertanyen a cap propietari català però que continuen en mans de la Generalitat. En un comunicat, justifiquen aquesta mesura perquè els papers "no es perdin en l'entramat independentista i siguin restituïts en el termini màxim d'un any". Així mateix, ha denunciat "els incompliments de l'ordenament jurídic per part de la Generalitat en connivència amb el ministeri de Cultura" i la "voluntat expressa" dels responsables del Govern "d'incomplir els pronunciaments del Tribunal Suprem". La petició de l'entitat es produeix enmig de les negociacions per a la investidura entre PSOE i ERC.

Fa més de 10 anys que els 'papers de Salamanca' arriben amb comptagotes a Catalunya. El Tribunal Suprem (TS) va confirmar al juny la sentència de l'Audiència Nacional en què s'acordava la transferència a la Generalitat de documents custodiats a l'Archivo General de la Guerra Civil a Salamanca. Tanmateix, l'associació Salvar el Archivo de Salamanca continua en peu de guerra: no vol que els documents que pertanyen a la Generalitat, entitats o famílies catalanes surtin de Salamanca.

Amb 'els papers de Salamanca' hi ha, des de fa anys, una certa sensació de 'déjà-vu'. Ahir el Tribunal Suprem va confirmar la transferència a la Generalitat de documents custodiats a l'Arxiu General de la Guerra Civil sobre els quals hi havia controvèrsia. La documentació que es reclama va ser requisada per les tropes franquistes el gener del 1939 i fa dècades que es batalla perquè sigui retornada. Repassem anys de litigis, estira-i-arronses, manifestacions i promeses incomplertes.

El Tribunal Suprem (TS) ha confirmat la sentència de l'Audiència Nacional del 2 de juny del 2016 que va acordar la transferència a la Generalitat de determinats documents custodiats a l'Arxiu General de la Guerra Civil, a Salamanca. Es tracta de documents que ja estaven identificats per la Comissió Mixta Estat-Generalitat però que encara no havien sigut entregats als seus legítims titulars, ja siguin persones físiques o jurídiques. Aquesta comissió va ser creada per la llei del 2005 de restitució a Catalunya de documents confiscats amb motiu de la Guerra Civil. El TS desestima el recurs de l'advocat de l'Estat, que argumentava que es tracta de documents de persones jurídiques suprimides o desaparegudes.

Sensació de 'déjà-vu': la consellera de Cultura ha tornat a reclamar la plena restitució del fons arxivístic espoliat a la Generalitat de Catalunya durant el franquisme, fa ja 80 anys, i que encara no ha retornat a Catalunya –és una demanda que es repeteix al llarg dels anys–. Ho ha dit en seu parlamentària, amb motiu d’una interpel·lació al Govern sobre els 'papers de Salamanca', que ha fet el grup de Junts per Catalunya. “És indispensable per construir el relat de la memòria”, ha subratllat.

El ministre de Cultura i Esports, José Guirao, ha comparegut avui per primera vegada davant la comissió de cultura del Senat i ha repassat les principals carpetes obertes del departament, després del canvi de cartera amb l'exministre Màxim Huerta.

No hi haurà, de moment, un segon cas Sixena. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha desestimat el recurs presentat pel president de l'associació Salvar el Archivo de Salamanca, Policarpo Sánchez, perquè tornin a la ciutat castellana els documents que no havien estat confiscats a Catalunya, que no van poder ser retornats als seus legítims titulars o successors, que van ser lliurats a persones que no guarden relació amb els seus propietaris originals i que no van ser digitalitzats en la seva integritat. Tots aquests documents actualment són a l'Arxiu Nacional de Catalunya.

El retorn dels 'papers de Salamanca' encara la via judicial. La Generalitat ha presentat un recurs contenciós administratiu davant l'Audiència Nacional espanyola per reclamar al titular del ministeri de Cultura, José Ignacio Wert, el retorn complet dels 'papers de Salamanca'. En aquests moments, la Generalitat està identificant quins són els documents requisats durant la Guerra Civil que encara no han tornat a Catalunya, incomplint així l'acord sorgit de la comissió mixta l'any 2013.

Un centenar de persones s'han concentrat sota el monument a Frederic Mistral de Montjuïc el dia que es compleixen 75 anys que el darrer tren s'enduia cap a Salamanca les últimes tones de documentació requisada.

El conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, ha lamentat que el Govern hagi decidit negar la devolució d'una part dels anomenats 'Papers de Salamanca' i ha preguntat: "Qui ha decidit que no trobarem els propietaris dels papers de Salamanca? On? Quan? Sota quina llei?".

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha anunciat que el ministeri de Cultura s'ha compromès a retornar els 'papers de Salamanca' en una nova data, que no ha volgut revelar. El conseller ha estat molt crític: "La resposta de l’Estat no es correspon ni amb els nivells mínims de lleialtat institucional i de vida democràtica ni tan sols amb la responsabilitat davant d’una llei aprovada”. El conseller creu que cal optar per "més contundència jurídica, política i internacional", "ja que amb les vies tradicionals de lleialtat institucional i de les lleis de l’Estat no ens n’hem sortit".

La Comissió de la Dignitat ha anunciat aquest dimarts que els 43 ajuntaments catalans que reclamen el retorn dels 'papers de Salamanca', que els van ser espoliats pel franquisme, interposaran un contenciós administratiu davant dels tribunals per exigir-ne la restitució si el ministeri de Cultura es torna a negar a retornar-los. El portaveu de la Comissió, Josep Cruanyes, preveu que el recurs es presentarà abans de l'estiu. "No hi a cap raó jurídica per retenir aquesta documentació", ha ressaltat Cruanyes. Així mateix, ha explicat que Pablo de Greiff, relator de les Nacions Unides, ha ratificat el deure de l'estat espanyol de restituir els arxius i béns requisats pel franquisme.

La seu de l'Ateneu de Salamanca ha estat l'escenari de la presentació pública de l'associació 'Salvar el Archivo de Salamanca', que neix amb la voluntat de "lluitar" perquè tornin al Centre Documental de la Memòria Històrica els documents que es van enviar "il·legalment" a Catalunya.

La Comissió de la Dignitat i diverses entitats de memòria han denunciat a les Nacions Unides (ONU) que els papers de Salamanca, requisats fa 75 anys, encara no han estat restituïts en la seva totalitat a les víctimes. Un relator especial de les Nacions Unides sobre la promoció de la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no-repetició, Pablo de Greiff, ha recollit dades aquesta setmana per a la Comissió dels Drets Humans. Per Josep Cruanyes, president de la Comissió de la Dignitat, "és un incompliment de l'Estat del deure de reparació de les víctimes i un atac a la seva memòria". També l'han informat de la dificultat d'accés als arxius judicials i policials.

La sensació de déjà-vu és poderosa. Són ja deu anys reclamant els papers que l'exèrcit de Franco va requisar quan va entrar a Catalunya. Tornen amb compta-gotes. Els ajuntaments de Barcelona, Igualada, Moià, Reus, Sant Joan Les Fonts, Sort, Tarragona, Valls i Vic han decidit fer front comú. Enviaran un requeriment formal al Ministeri de Cultura, perquè documents que són a Salamanca els siguin retornats. El Ministeri es nega a retornar-los adduint que els documents dels ajuntaments no entren dins la Llei de retorn aprovada el 2007.