Andreu Buenafuente i Sílvia Abril no presentaran finalment les campanades a RTVE. La notícia arriba després que el còmic català agafés la baixa per estrès laboral ara fa tres setmanes. I aquest, de fet, ha estat el detonant de tot plegat. "Això és una mica lent, si es vol fer bé portarà una mica més de temps", diu el còmic català en un comunicat en vídeo publicat aquest matí per RTVE al seu perfil de X. "No serà possible fer les campanades", afegeix. De moment, RTVE no ha anunciat qui substituirà la parella en la retransmissió de Cap d'Any, per a la qual queden dues setmanes i mitja.

El nou programa de Jordi Basté a La 2 Cat, Pla seqüència, encara no té data d'estrena però sí primer convidat: Iñaki Urdangarin. L'exmarit de la infanta Cristina i exjugador d'handbol del Barça concedeix l'entrevista després d'haver sortit de la presó, on va complir condemna pel cas Nóos.

Fa uns dies em vaig llevar amb una trista notícia: Radiotelevisió Espanyola cancel·lava el programa Culturas 2, que feia tres anys que emetia La 2 i que en feia dos que presentava amb solvència contrastada Tània Sarrias. Un programa estimulant i amb mirada feminista que en el seu primer episodi afirmava que volia ser “la casa de la cultura”, i en el qual la poeta andalusa Aurora Luque batejava la cultura com a “abono de ideas y cosecha de belleza”.

La criança pot ser complicada, i a vegades els pares i mares poden sentir que els falten eines per gestionar i guiar aquestes criatures. Que aquest tema hagi evolucionat tant fa que sigui més complicat que abans educar els infants. La 2 estrena aquest cap de setmana la versió en castellà de Farem el que podrem, anomenada Se hace lo que se puede, un nou programa sobre la criança dels infants. L'encarregada de presentar-lo és la periodista i presentadora de televisió i ràdio Gemma Nierga, que comptarà amb la col·laboració i l'opinió de personalitats reconegudes, experts i sobretot els petits protagonistes, els nens i nenes.

La deriva sensacionalista de RTVE s’ha consolidat amb tres magazins d’actualitat, cadascun més dolent que l'anterior, que converteixen les notícies en un melodrama i el debat en un festival de la crispació. Matí, tarda i vespre, La 1 n’ofereix una bona ració a l’audiència. Mañaneros 360, amb Adela González i Javier Ruiz, confon l’anàlisi amb remenar vísceres. Al vespre, Malas lenguas, de Jesús Cintora, és un xou ideològic tens i esbiaixat. I a la tarda és el torn de l’esperpèntic Directo al grano, conduït per Marta Flich i Gonzalo Miró. Aquest últim personatge ha ascendit en pocs mesos de tertulià a presentador sense que ell tingui gaire clara quina ha de ser la diferència.

Aquesta setmana, RTVE ha estrenat un curtmetratge documental titulat A flor de tierra sobre les anomenades exhumacions primerenques de les fosses del franquisme. L’emissió es va acompanyar d’un especial moderat per Xabier Fortes. Els dos programes es poden recuperar a la plataforma RTVE Play.

Una de les estrenes fallides del nou canal La 2 Cat és el Mamarazzis Pop&Cor, el programa de Laura Fa i Lorena Vázquez. Una emissió de mínims on les dues especialistes en premsa del cor semblen superades pel format. Mamarazzis Pop&Cor transmet un amateurisme televisiu que fa patir, perquè una cosa és l’espontaneïtat i una altra el descontrol. Que el nou canal en català consideri que el programa és representatiu de la seva línia editorial provoca perplexitat. Justificar-ho en una televisió pública ja costa, però des d’aquest plantejament en què ni tan sols sembla haver-hi una línia editorial és més difícil.

Un concurs basat en endevinar mesures exactes no va poder predir que la seva existència es quantificaria en tan sols dos episodis. RTVE ha decidit cancel·lar el xou Cuánto, cuánto, cuánto, presentat per Eva Soriano i Aníbal Gómez, davant d'uns resultats d'audiència que no han satisfet expectatives. El 5,6% de quota de pantalla obtingut aquesta setmana, per a un espai que pretenia liderar les nits del dissabte, ha provocat la suspensió de les filmacions després de només dos intents. El seu debut va ser prometedor, amb un 10,6% de share, però cal tenir en compte que aleshores es beneficiava d'anar immediatament després d'un partit de la selecció espanyola de futbol que va arribar al 32% i, per tant, li va deixar una bona porció d'espectadors per arrossegament.

Aquesta setmana ha arrencat l’estrena de La 2 Cat, el canal en català de RTVE que encara funciona a mig gas i anirà incorporant programes progressivament. Caldrà veure, en el procés, la seva capacitat per fer la guitza a TV3, sobretot tenint en compte les dues línies editorials clarament confrontades. Mentre que el 3Cat viu obcecat en un entreteniment que capti audiència jove, amb uns resultats erràtics, a La 2 Cat semblen apostar per un servei públic basat en la divulgació, en continguts absolutament convencionals i de tan baix pressupost que les possibilitats creatives són molt limitades. Les deficiències en il·luminació i sonorització, a més, fan encara més precari el resultat global.

Dilluns a la nit, La 1 arrencava la temporada amb l’entrevista a Pedro Sánchez després del Telediario 2. L’emissió també suposava el retorn de la periodista Pepa Bueno a la televisió pública per posar-se al capdavant de l’informatiu. El debut va ser esplendorós.

Ball de noms i de cares als informatius de Televisió Espanyola. L’ens públic ha renovat la major part de presentadors dels seus informatius per a la nova temporada, amb l’objectiu de seguir millorant unes dades d’audiència que, en els últims temps, ja els han estat prou favorables com per signar el millor curs dels darrers cinc anys. Si de moment se sabia que Pepa Bueno era repescada d’El País després de la seva destitució per liderar el Telediario 2, ara s’ha sabut que també al cap de setmana hi haurà canvis i que seran Marc Sala –fins ara, a La hora de La 1– i Lourdes Maldonado –veu de les tardes de RNE– els que el presentin, en substitució de Lara Siscar i Igor Gómez.

Roda el món i torna al Born o, en el cas de Pepa Bueno, a RTVE. La corporació pública l'ha fitxat perquè condueixi a partir de setembre l'edició vespertina del 'Telediario', fet que suposarà el retorn de la periodista a l'empresa que li va donar la primera oportunitat, fa quasi quaranta anys. Bueno va ser acomiadada a principis de juny com a directora d'El País, en el marc de la sacsejada interna que viu el grup Prisa, ordenada pel president del grup, Joseph Oughourlian, i que s'ha traduït amb la sortida de diversos perfils considerats pròxims a la Moncloa.

El projecte del canal en català de RTVE ha de començar a caminar l'11 de setembre i aquests mesos l'ens s'afanya a ultimar la graella amb la qual arrencarà. Tal com van explicar els responsables d'aquesta nova finestra, inicialment hi haurà encara la meitat de continguts en castellà, a l'espera de noves produccions que s'aniran incorporant gradualment a una oferta que aspira a tenir una programació íntegrament en català el 2027, tal com van pactar el PSOE i Junts.

Dijous, el president de RTVE, José Pablo López, compareixia davant la comissió de control del Congrés i donava explicacions del fracàs estrepitós de La familia de la tele. La seva intervenció va ser deplorable. Va començar citant, com a referent, Ramón García, el presentador que es posa la capa per donar les campanades de Cap d’Any. Aquí ja s’intueix quins són els seus estàndards. Mencionava una frase seva on assegurava que el 87% de les estrenes televisives no funcionen. López, com a expert, preferia remetre’s a les revistes especialitzades que reduïen a un 60 o 70% els programes “que no terminan de cuajar en televisión”. Ho deia per normalitzar l’esperpent de fitxar Belén Esteban, María Patiño, Kiko Matamoros i companyia per a les tardes de la televisió pública. El directiu es justificava: “¿Qué puedo decirles de 'La familia de la tele'? Pues que lo hemos intentado y que no ha funcionado. Y yo asumo la responsabilidad profesional de las dos cosas. De haberlo intentado y de que no haya funcionado”. I aleshores, accentuava el dramatisme per continuar: “Pero, sobre todo, asumo la responsabilidad profesional de haberlo intentado, porque el problema es que hay mucha gente interesada en que no lo intentemos. Y yo no vine aquí para no intentarlo. Vine para intentarlo y tratar de acertar. Cuando no acierto –cuando no acertamos, porque eso también son decisiones que consulto con mi equipo– pues, obviamente, tomamos las medidas adecuadas y procuramos realizar los cambios de la manera más rápida que se puedan hacer”. López, o potser li hauríem de dir Superlópez, per les seves ínfules d’heroi de pega, es vantava de la proesa d’haver-ho intentat, com si això hagués sigut una batalla a vida o mort. El president de RTVE no ha intentat res. S’ha limitat a importar a la pública el que va copiar de la privada. Oblidava que el monstre que va crear per a les sobretaules ja feia temps que caminava a Telecinco. El format estava més que provat i el resultat feia anys que tothom el sabia. La família de la tele no és una proposta fracassada, era una fórmula esgotada i inapropiada per a La 1. López es va emparar en els resultats d’audiència de formats més reeixits, evidenciant uns fonaments televisius basats estrictament en les xifres i no en els continguts, ni en la responsabilitat social ni el deure de la funció pública. Va assumir algunes crítiques, però no totes: “Lo que no asumo es el supremacismo cultural que algunos han querido imponer para la televisión pública”. I aquí radica la filosofia d’aquest suposat expert. Entén que rebutjar la teleporqueria és supremacisme. El paternalisme il·lustrat d’aquests directius delata les seves limitacions i demostra la ignorància del que representen els mitjans públics. Perquè confonen el criteri, el rigor i, per descomptat, l’exigència cultural amb l’elitisme i la superioritat moral.

Un mes i mig. Això és el que ha durat La familia de la tele a La 1. El programa, que va desembarcar a la televisió pública com una mena de resurrecció del Sálvame de Telecinco, no ha pogut fer front a la sagnia d'audiència i demà serà el seu últim programa, segons han anunciat avui els presentadors de l'espai. Des de la seva estrena, el 5 de maig, les dades d'espectadors no han fet més que baixar i això que des de la direcció de RTVE s'han intentat diferents fórmules per mirar de salvar les seves dades i, fins i tot, s'ha recorregut a la picaresca, com ara allargar-lo uns minuts per captar la gent que es connectava a la cadena per veure els serials i rascar així unes dècimes més de quota de pantalla. Però ha estat en va: la setmana passada va arribar a baixar a un 5,6% de share que el va fer quedar una dècima per sota que La2, un canal amb molta menys base d'espectadors. I aquest dilluns es va provar un nou moviment a la graella, i el van passar a l'última hora, també sense èxit: mínim històric amb un 4,3% de quota i tan sols 309.000 espectadors al conjunt de l'Estat.

“Quan tingui el convenciment professional que el programa no dona més de si, el retiraré. Però aquesta convicció no la tinc avui”. Són paraules del president de RTVE, José Pablo López, davant la comissió mixta del 29 de maig, referint-se al programa La familia de la tele. L’endemà, la cadena anunciava tanmateix que hi aplicava un cop de destral sever: el programa perdia tota la seva segona part, la que anava després de les dues telenovel·les per a les quals servia de contenidor. Una setmana després es constata que aquesta mesura no ha tallat la sagnia i que el programa, que ja només dura una hora i deu minuts, és un llast per a la cadena.

Els plantejaments d’entreteniment i infoshow se li estan escapant de les mans a La 1. Dimecres es produïa un nou episodi esperpèntic impropi d’una televisió pública. Aquesta vegada va ser al programa Mañaneros 360, un magazín d’actualitat que condueixen Javier Ruiz i Adela González. El programa explota els successos més sòrdids de l'Estat. En la immensa majoria d’històries s’aprofiten de la misèria de la gent. No hi ha una mirada amb perspectiva social, que seria l’esperable. La clau està en el drama. I en crispar els temes de política.

Dimarts, a La 1, La revuelta començava com és habitual. David Broncano apareixia a l’escenari i el públic l’esperonava amb crits i comentaris. El presentador, després de tocar el timbal, va riure per les aportacions dels més abrandats: “¡Alcohólico, me dice uno! Es que ya... el tipo de insulto...” El programa, com sempre, sensible a les problemàtiques socials. L’equip feia broma sobre l’hora de la gravació. Van revelar que era un matí de dissabte, perquè era quan podia el seu convidat, el cantant Ed Sheeran. “¡Yo hace cinco horas estaba en mi casa haciéndome una paja!”, va apuntar Broncano. En la postproducció, però, van posar un xiulet a sobre per dissimular la grolleria. Amb el mateix mètode van tapar uns quants “puta” dels seus companys.

L’últim diumenge de cada mes, La 1 emet RTVE Responde, el programa que dirigeix i presenta la defensora de l’espectador de l’ens públic, Rosa Maria Molló. És una de les periodistes històriques i més emblemàtiques de la cadena, tant per la seva etapa a la seu de Sant Cugat, amb programes com Giravolt, com per una prestigiosa trajectòria en els serveis informatius, assumint corresponsalies com la de Nova York, Pequín i el Pròxim Orient.