Quan Gauden Galea (Malta, 1960) estudiava medicina a la Universitat de Malta es va sentir atret per la idea d’aplicar mesures per millorar la salut de tota una població en lloc de centrar-se en un sol pacient. I a defensar i a treballar per aquesta idea s’ha dedicat els darrers trenta anys de la seva carrera. Avui és una de les veus més autoritzades en prevenció i salut pública de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), des d’on ha liderat la lluita contra les malalties cròniques no infeccioses a escala global. A més, ha estat una figura clau en la resposta a crisis sanitàries internacionals, com ara durant la pandèmia de la covid.

En una de cada tres agressions sexuals que tenen lloc a l'estat espanyol la víctima ha patit submissió química. Ara un grup d'investigadors de la Universitat Politècnica de València (UPV) ha fet un pas important perquè en un futur pròxim hi hagi una eina que permeti detectar fàcilment si en una copa algú hi ha introduït droga.

Que Carlos Mazón hagi titllat de “Sálvame” les preguntes sobre el reservat i la factura del restaurant El Ventorro, on va dinar i va fer sobretaula amb la periodista Maribel Vilaplana el dia de la dana, és miserable.

El vi té grans reptes al davant. Al desafiament que representa el canvi climàtic per al cultiu del raïm, ara s'hi ha afegit la davallada del consum de vi. Si bé alguns indicadors apunten que l'estat espanyol és dels pocs països que resten al marge d'aquesta tendència global, l'Organització Internacional de la Vinya i el Vi (OIV) ha estimat que el consum mundial ha caigut a 214,2 milions d'hectolitres el 2024, un 3,3% menys que l'any anterior, una dada que representa el nivell més baix de consum des del 1961. A Catalunya també es tenen dades que apunten que el vi està en reculada i l'Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi) vol revertir-ho.

Bé sigui per necessitat o per voluntat, el fet és que no beure alcohol comença a deixar de ser una rara avis, com corroboren alguns dels millors restaurants de l'estat espanyol. Hi ha establiments d'aquests que no els convenç oferir sucs, refrescos o vins 0,0 comercials com a alternativa a l'alcohol. Les altes dosis de sucre o d'additius que arriben a contenir aquestes begudes poden entrar en contradicció amb l'alta cuina, en què tot es mesura al mil·límetre.

“Soc precisament el tipus de noia blanca agradable de classe mitjana-alta de qui la relació amb les substàncies ha estat tractada com a benigna o llastimosa, un motiu de preocupació, o un encongiment d’espatlles, més que un càstig”. Li ho vaig llegir a Leslie Jamison fa un temps. Ho escrivia a The Recovering: Intoxication and Its Aftermath, una memoir sobre l’addicció a l’alcohol que ha estat traduïda al castellà (La huella de los días, Anagrama). M’hi vaig reconèixer, malgrat les diferències: mai m’han acusat de tenir una relació dolorosa, violenta, amb l’alcohol. Alguna cosa en mi m’ha salvat. Potser té a veure amb el gest, la postura. La família d’on es pensen que vinc. La pell tan blanca. La relativa exposició pública.

Tot i que asseure’s en una terrassa i beure’s una cervesa ben freda sembla una manera ideal de fer front a la calor sufocant de l’estiu, en realitat pot ser “contraproduent” si no es fa amb moderació. Així ho afirma Emilio Salgado, metge responsable de la Unitat de Toxicologia Clínica de l’Hospital Clínic de Barcelona. De fet, recomana evitar el consum d’alcohol quan estem sotmesos a temperatures elevades.

Barcelona vol canviar la manera com es percep i s'accedeix a l'alcohol a la ciutat per "desnormalitzar-ne" el consum i reduir les oportunitats d'accedir-hi. Aquesta és la principal línia d'actuació del nou Pla d'Acció sobre Drogues i Addiccions 2025-2028, un document que incorpora per primera vegada, des que el 1987 es va impulsar el primer programa, una mirada de gènere. "L'alcohol continua sent la substància psicoactiva més consumida a la capital catalana i és la causa principal dels inicis de tractament, tant en homes com en dones", ha assenyalat la regidora de Salut de l'Ajuntament de Barcelona, Marta Villanueva, durant la presentació del pla.

L’altre dia, l’editorial de l’ARA parlava d’un problema gravíssim: Catalunya encapçala –en altres coses no– el consum de droga mundial. Hi llegíem: "Què se n'ha fet, del «No a la droga» de fa unes dècades? Hi ha una certa frivolitat a l'hora de parlar-ne. El tabac està afortunadament estigmatitzat, i l'alcohol cada cop més. Sobre l'abús dels ansiolítics (també aquí som líders mundials en consum) hi ha un debat obert. També sobre l'heroïna, que, associada a una drogoaddicció dura i marginal, està en reculada. En canvi, la cocaïna, vinculada a l'èxit glamurós (econòmic, artístic), lluny de crear alarma social, circula amb impunitat".

Espanya és el país amb l'alcohol més barat de la zona euro i el cinquè amb els preus més baixos de tota la Unió Europea. Fer-ne un abús comporta el risc de desenvolupar un gran ventall de malalties, com càncer de faringe, de laringe, de fetge, d'esòfag, de la cavitat oral i sobretot de còlon i de recte en els homes, i de mama en les dones, segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS). Per això, l'Associació Europea per a l'Estudi del Fetge (EASL) defensa que s'haurien d'endurir els impostos a les begudes alcohòliques per mitigar l'impacte que tenen sobre la salut i reduir també la despesa sanitària. Estima que, a Espanya, si s'apuja entre un 40% i un 130% el preu de les begudes més barates, com el vi i la cervesa, hi hauria "un efecte directe i significatiu" en la reducció de malalties hepàtiques.

"Per què no acompanyar unes braves d'un escumós a copes? A una truita de patates li queda de meravella!", diu Laura Roca, impulsora de La Baula, una iniciativa amb la qual busca incrementar l'oferta de vins catalans en bars i restaurants. Catalunya és un territori eminentment vitivinícola, però la presència dels seus vins i escumosos a les cartes dels locals de restauració no sempre li fa justícia. Encara es pot fer més notori quan se surt amb l'afany de prendre una copa de vi, sense la intenció de quedar-se l'ampolla sencera. Els verdejo en blanc o els Rioja en negre encara s'ofereixen a copes en molts locals, mentre que, per exemple, demanar una copa de cava català com suggereix Roca no sempre és possible.

El consell de ministres d'aquest dimarts ha aprovat enviar al Congrés el projecte de llei de prevenció del consum de begudes alcohòliques i els seus efectes en els menors d'edat. El text, que ara haurà de rebre l'aval d'una majoria dels grups parlamentaris a la cambra baixa, imposa una sèrie de restriccions amb l'objectiu de retardar l'edat d'inici de consum d'alcohol –la mitjana és de 14 anys– i reduir els episodis de consum intensiu entre els joves. Segons l'última enquesta estatal sobre ús de drogues en ensenyaments secundaris, un 56% dels menors entre 14 i 18 anys havien consumit alcohol l'últim mes i un terç havien begut més de cinc copes en menys de dues hores. La ministra de Sanitat, Mónica García, ha celebrat que vegi la llum una legislació "pionera" i "integral" per abordar aquesta situació "preocupant". En roda de premsa, García ha dit que esperava que el tràmit parlamentari sigui senzill perquè la norma s'inspira en recomanacions recollides en una ponència del Congrés i el Senat aprovada per unanimitat.

"Les begudes alcohòliques són l'únic producte de la Unió Europea que no porta una etiqueta que n'especifiqui la composició". L’observació la fa Florence Berteletti, secretària general d'Eurocare, una aliança europea formada per més d'una cinquantena d'entitats –moltes de científiques– que pretén promoure polítiques sobre l'alcohol que protegeixin els ciutadans de la Unió Europea. “Un petit productor de formatge de qualsevol poble remot d'Espanya o de França compleix aquest requisit. Per què els productors d'alcohol no?”, insisteix Berteletti. I és cert. L’etiqueta d’una simple ampolla d'aigua conté més informació que la d'una de whisky.

Eva Tenorio Álvarez, de 47 anys, assegura que només bevia amb amics, en actes socials, quan sortia de festa… Ni de bon tros ho feia cada dia i tampoc tenia alcohol a casa. De fet, els seus coneguts no consideraven que fos una alcohòlica, sinó una tronera.

Aquest diumenge al dossier ens centrem en el que es coneix com a alcoholisme funcional, és a dir, el que afecta les persones que a simple vista tenen una vida normal però tenen una dependència de l'alcohol que afecta el seu funcionament diari, tot i que a vegades costa identificar l'origen dels símptomes. Hem parlat amb addictes i amb experts per posar cara i veu a un problema que afecta molta més gent de la que pensem. Potser ets alcohòlic i no ho saps, o potser ho és algú proper. Cal trencar el tabú i començar a parlar-ne obertament.

El primer que diu l’actriu Emma Suárez (Madrid, 1964) quan ens trobem és que Desmontando un elefante és una pel·lícula important. El film dirigit per Aitor Echeverría (Barcelona, 1977), que s'estrena aquest divendres, relata el procés de rehabilitació d’una arquitecta addicta a l’alcohol i l’impacte d’aquesta situació sobre la seva família. L’actriu de llargmetratges com El perro del hortelano (1996), Julieta (2016) i La propera pell (2016) encarna ara la Marga, aquesta protagonista que lluita per desfer-se de l'addicció mentre la seva filla, interpretada per Natalia de Molina, li fa costat.

La salut dels barcelonins ha millorat en termes generals els últims 40 anys. Ara hi ha menys tabaquisme, menys morts associades a les drogues i les morts prematures per tumors cancerosos o per malalties cardiovasculars han baixat al voltant d'un 50% tant en homes com en dones. En canvi, han augmentat els problemes de salut mental, les malalties de transmissió sexual i també els problemes de salut relacionats amb el consum d'alcohol. Són dades de l'Informe Salut de Barcelona 2023, que recull una anàlisi dels últims 40 anys. Segons aquest estudi, l'esperança de vida dels barcelonins i barcelonines ha augmentat en 6,6 anys per s les dones i en 7,7 anys per als homes, fins als 86,9 i 81,3 anys de mitjana respectivament.

Fa uns dies sopava amb una amiga i sense pensar-ho massa vam acompanyar l’àpat amb una bona ampolla de vi. Vam coincidir a demanar un Penedès, ja que som d’aquí i n’hi ha de molt bons. Les dues havíem de tornar a casa conduint i el sopar i la conversa se’ns van allargar prou per agafar el cotxe de manera segura. L’endemà saltava la notícia que el govern està estudiant rebaixar la taxa d’alcohol als conductors per reduir la sinistralitat a la carretera. Deia la notícia que a Catalunya, en els primers cinc mesos de l'any, l'alcohol va estar involucrat en 1.405 accidents sense víctimes mortals i afegeix que en l'última dècada s'han detectat una trentena de positius cada dia.

El govern espanyol estudia endurir les taxes permeses d'alcohol als conductors per reduir la sinistralitat a les carreteres. Així ho ha confirmat aquest dijous el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, que ha avançat que s'està treballant "seriosament" en els tràmits parlamentaris per rebaixar dels 0,5 grams per litre en sang actuals als 0,2, així com abaixar els 0,25 mil·ligrams per litre d'aire aspirat actuals fins als 0,10. Inicialment, la direcció general de Trànsit (DGT) volia reduir aquests llindars a conductors professionals i novells. Ara, però, la idea és aplicar-la a tots els conductors.

Fa gairebé trenta anys que a l'Estat l'edat mitjana en què es tasta l'alcohol per primera vegada voreja els 16 anys. Tot i això, la Monografia sobre l'alcohol 2024, que ha publicat aquest dijous el ministeri de Sanitat, mostra com alguns menors són molt més prematurs a l'hora de començar a beure alcohol. Segons l'estudi, un 21,5% dels menors d'entre 12 i 13 anys han consumit alcohol en l'últim mes. El percentatge puja si parlem dels que n'han consumit durant l'últim any (30,6%) o alguna vegada (34,6%).