La cugula és, segons el diccionari, una planta de la família de les gramínies, semblant a la civada, que apareix sovint a la vora dels cultius. Genèricament es considera una mala herba. I, segurament per això, el món rural ha utilitzat el terme cugula per referir-se tradicionalment al que una embarassada portava dins del ventre quan era una nena.

Quin sentit té la vida? Fins a quin punt som lliures? Qui controla el món i com? Es pot somiar en un món millor o vivim en un malson? Hi ha espai per fer front a tot allò que considerem injust?

“Alguna cosa ha de canviar!” Amb aquest clam a mig camí entre l’auxili i el cansament, la protagonista de Prima Facie, magníficament interpretada per Victoria Luengo, culmina un punyent monòleg final que aborda no només les agressions sexuals, sinó també l’absència de protecció de les víctimes. 

El ioga ha originat a Lleida un himne a la boira. Sota el títol Meet you there, la cançó ha estat composta per la cantautora nord-americana Hayley Reardon amb motiu del festival The Yoga Gallery, que per segon any consecutiu recalarà a la capital del Segrià. Entre els dies 19 i 21 de juny, aquest certamen portarà a Lleida ciutat la pràctica intensiva del ioga, combinada amb diferents disciplines artístiques.

“Volem crear un espai al celler on les persones puguin venir a prendre vi o te, on hi hagi activitat cultural i filosòfica, on l’esperit se senti tranquil, abraçat i acompanyat”. Marina Durany, artista multidisciplinar forjada en el món de la música i amb dos màsters en flauta travessera, també és mestra en el camí de viure. Suma mirada i complicitats amb l’enòleg Gerard Jané, al capdavant del celler Jané Ventura, al Vendrell. Plegats han plantat la llavor d’un projecte nou, basat en les possibilitats de parar i de sentir, de contemplar, enllaçant la cultura del vi amb les arts. Un vincle que el celler penedesenc reivindica des dels seus orígens. Cant de la terra sopluja una nova línia de vins per alimentar cos i ànima. Sincers i honestos, respiren bellesa i generositat. “Quan no estàs especialitzada en un món, pots obrir més camins. Et mantens en l’estat de la llibertat”, diu Durany. Ha creat un vestit precís per a la primera referència del projecte, una edició limitada i especial del Reserva de la Música, un cava amb 48 mesos de criança. Parlen els sarments, els arbres i els ocells; invoquen la pau a través d’una il·lustració. Ampolla transparent; la virtut de no amagar res. 200 ampolles que es poden comprar només al celler.   

"Assegurar la presència de les arts en tots els nivells educatius i amb càrrega curricular significativa. Tendir a un reequilibri en la temporalització de les àrees de formació, cap a una equivalència entre ciències, humanitats i arts, a raó d'un 33% cadascuna". Aquesta és una de les 63 recomanacions incloses a la Carta de les Arts a l'Educació que ha presentat aquest dimarts el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA). Es tracta d'una ambiciosa declaració d'intencions que neix del propòsit de "dotar la ciutadania d'una capacitat bàsica d'expressar-se artísticament, creativament", tal com explica el secretari del CoNCA, Jordi Font, que considera el llenguatge artístic com a "factor essencial per al desenvolupament de la persona". "Cal començar per induir l'alfabetització artística en l'educació obligatòria", afegeix Font. I no només. Una de les recomanacions és "incloure totes les especialitats artístiques" tant a primària com a secundària, i una altra que la presència de les arts també sigui "suficient" i "assequible a tot l'alumnat" en l'oferta educativa fora de l'escola.

“Cap dels artistes que ha actuat avui no ha fet res que no s’hagi fet abans al món del circ. Però la clau no és què fas, sinó com ho fas”, va recalcar la veu experimentada d’en Pedro, un pallasso de 55 anys que ahir no es va perdre la gran final del Festival Internacional del Circ de Girona. I posava un exemple il·lustratiu: el final del número Still loving you del Duo Sukhorukov, de Rússia. Després de volar amb una xarxa que s'anaven entrelligant en postures impossibles, acabaven tots dos enlairats sota una pluja de confeti. "Ja em diràs tu a mi quina bajanada, el confeti, si ho pot fer tothom. Però ha estat el colofó perfecte d'un número espectacular", va sentenciar. 

El 2015, el govern de Xile va atorgar el Premio Nacional de Artes Plásticas a Roser Bru Llop, que tenia en aquell moment 92 anys. Va ser un dels últims reconeixements –i dels més destacats– que va rebre la pintora i gravadora d'origen català al llarg de la seva trajectòria.

Joan Brossa va transitar entre la literatura i les arts plàstiques amb total llibertat, sobretot amb els seus poemes visuals, el vessant més popular de la seva trajectòria. “És un exemple del que Joan Miró deia: no hi ha cap diferència entre poesia i pintura”, recorda Manuel Guerrero, comissari de l’exposició de la Fundació Joan Brossa, Poesia concreta. Joan Brossa, Guillem Viladot i Josep Iglésias del Marquet, que recupera una altra mostra d'aquests tres creadors que ha adquirit una aura mítica, la que van presentar a la Petite Galerie de l’Alliance Française de Lleida entre el 23 de gener i el 7 de febrer de 1971. Aleshores la Petite Galerie s’havia consolidat com un dels espais artístics alternatius de referència a Catalunya i aquella exposició es va convertir en una fita perquè va ser la primera de poesia concreta a Catalunya i una de les primeres de l’Estat. Francesc Vicens, que pocs anys després es convertiria en el primer director de la Fundació Joan Miró, escrivia al catàleg que Joan Brossa (1919-1998), Josep Iglésias del Marquet (1932-1989) i Guillem Viladot (1922-1999) van explorar "nous camins apassionants que van des de les possibilitats fonètiques i mecàniques de l’idioma fins als recursos de la tipografia i els objectes-collage que cerquen la major senzillesa i contundència”.

Un país que castiga penalment l'opinió, per aspra i de mal gust que sigui, té un problema: se sent acomplexat i insegur. No en va, com admetia no fa tant un destacat jutge, resulta desconcertant que un percentatge elevat del "terrorisme" que avui dia investiga l'Audiència Nacional no siguin atemptats sinó tuits i acudits dubtosos. I és que el 2011, quan ETA encara matava, hi va haver una sola condemna per enaltiment de terrorisme, mentre que entre el 2011 i el 2020 aquesta xifra s'eleva a gairebé un centenar. Amb tot, no és menys cert que els cossos policials i la Fiscalia han evidenciat un inusitat zel en la persecució d'aquest tipus de conductes, a la qual cosa cal afegir la desafortunada reacció en calent de legislador.

John Akomfrah (Accra, Ghana, 1957) va estar a punt d’ofegar-se dues vegades al mar quan era petit, i en una li va anar de poc. Per sort van veure com s’enfonsava i el van rescatar. Així que el mar, a més de ser un pilar en algunes de les seves grans instal·lacions cinematogràfiques -com Vertigo Sea, que dona títol a l’exposició de l’artista a la Fundació Antoni Tàpies des de divendres vinent fins al 6 de juny-, està impregnat en el fons de la seva ment amb una pàtina de “reverència i fins a cert punt de por”. “No és només la por, sinó que veig el mar com un enemic potencial”, subratlla l’artista. “Els meus pares són de la costa oest de l’Àfrica i les raons per les quals hi són té a veure amb el llarg desenvolupament del comerç transatlàntic, així que l’element aquàtic és important per a mi perquè està lligat a una història personal i alhora col·lectiva”. Vertigo Sea es va estrenar a la Biennal de Venècia d’Art del 2015, dirigida pel desaparegut Okwui Enwezor, i des d’aleshores és considerada una de les grans pel·lícules experimentals del segle XXI.

Com milers de criatures, el FLIC Festival ha tornat, aquest setembre, a l'escola. Els últims mesos, l’equip del FLIC ha treballat de valent per garantir que mestres i alumnat puguin gaudir amb seguretat del bo i millor del festival de literatura i arts infantil i juvenil, que enguany arriba a la seva 11a edició. Conscients que el futur proper és molt incert, per al curs 2020/21 han dissenyat unes propostes totterreny, fàcilment adaptables als diferents escenaris previsibles, amb el convenciment que ara més que mai cal comprometre’s amb la salut i amb el dret d’infants i joves a accedir a la cultura.

El col·lectiu de dansa contemporània Iniciativa Sexual Femenina –format per Cristina Morales, Elisa Keisanen i Élise Moreau– busca persones disposades a fotografiar-se els genitals, els pits i l'anus. El grup ha organitzat, juntament amb la investigadora en filosofia de l'espai Sara Pierallini, del col·lectiu artístic Bachini-Bachini, una sessió de fotografies "genitoanals i pectojuganeres" aquest divendres a la tarda a La Caldera de Barcelona. Les impulsores de la proposta, titulada Ballar amb el cony, busquen "persones de qualsevol sexe, edat i condició física" disposades que els fotografiïn aquestes parts del cos.

Als 94 anys, Peter Brook és probablement el director escènic viu més important d'Europa. Les seves obres són fites del teatre contemporani, títols d'un gran impacte ètic i estètic. En concret, 'Mahabharata' va marcar el llistó i el segell del seu teatre, i ha tingut una gran influència en el teatre posterior. A Barcelona es va representar per inaugurar el Mercat de les Flors el 1985 –on dos anys abans ja havia representat una altra obra important, 'La tragèdia de Carmen' reduïda a l'essència–, i ha quedat inscrit en la memòria col·lectiva com un pilar fundacional d'una nova narrativa: el concepte d'espai buit, la monumentalitat des de l'essencialisme, la plasticitat dels elements naturals... Aquest dimecres el jurat del premi Princesa d'Astúries de les arts ha concedit el guardó a Peter Brook per ser "un dels grans renovadors de les arts escèniques" amb "muntatges que van obrir nous horitzons" i que van contribuir a "l'intercanvi de coneixement entre cultures".

El matrimoni format per Robert Redford i la pintora Sibylle Saggars acaben de rebre el guardó Príncep Rainier de les Arts. El premi reconeix a les persones que donen un gran servei a la comunitat. Redford i Szaggards van ser lloats pel príncep Albert i la seva dona Chárlenne per la seva contribució al món de les arts. Patrocinada per Christian Dior, la gala premia amb 25.000 dòlars als qualsevol organització benèfica que els premiats triïn.

Una part de la barana del pont des Arts (pont de les Arts) de París ha cedit i ha caigut a l'aigua, aparentment pel pes de centenars de cadenats penjats per parelles d'enamorats, la qual cosa ha obligat la policia local a tancar durant unes hores aquest pas sobre el riu Sena. La barana va caure diumenge a la tarda, deixant un forat de 2,4 metres. Malgrat tot, no hi ha hagut ferits.

Les restes humanes trobades al domicili i al gimnàs de l'expert en arts marcials Juan Carlos Aguilar, detingut diumenge a Bilbao després d'haver deixat en coma una dona nigeriana d'una pallissa, corresponen a una única persona i no a més d'una, com es temia en un primer moment. Fonts de la investigació han assegurat a EFE que després de l'anàlisi dels fragments ossis de mans, columna vertebral i altres restes, els especialistes han conclòs que es tracta d'una única persona, una dona adulta, de nacionalitat colombiana i que "està identificada".

Considerat com un dels referents artístics més importants d'Àfrica, el pintor moçambiquès Malangatana Valente Ngwenya ha mort avui a Matosinhos, al nord de Portugal, víctima d'una llarga malaltia.

Vint-i-set anys després de l' exposició a la Fundació La Caixa, l'Associació Joan Pons i la Diputació de Barcelona torna a mostrar 123 de les 424 "capses secretes", un conjunt d' d'aquarel·les i dibuixos de petit format que l'artista va concebre a les sales d'espera i les habitacions de diferents hospitals francesos, mentre era tractat dels problemes de la vista que li va causar la seva diabetis.

Pierre Konowaloff, besnét i hereu de l'industrial rus Ivan Morozov, ha demandat, segons informa Efe, al Metropolitan Museum de Nova York. L'acusa de tenir a la seva col·lecció l'obra de Cézanne Madame Cézanne al conservatori, que suposadament hauria estat robada a Rússia fa gairebé un segle.