<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[Ara.cat - Arts]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.ara.cat/etiquetes/arts/]]></link>
    <description><![CDATA[Ara.cat - Arts]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="http://www.ara.cat:443/rss-internal" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[La cugula, la mala herba que reivindica la dona marginada]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/terresdelleida/cugula-mala-herba-reivindica-dona-marginada_130_5516674.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/c62fd7cb-061c-407b-90df-1ef51c950102_source-aspect-ratio_default_0_x2795y1529.jpg" /></p><p>La cugula és, segons el diccionari, una planta de la família de les gramínies, semblant a la civada, que apareix sovint a la vora dels cultius. Genèricament es considera una mala herba. I, segurament per això, el món rural ha utilitzat el terme <em>cugula</em> per referir-se tradicionalment al que una embarassada portava dins del ventre quan era una nena. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Albert González Farran]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/terresdelleida/cugula-mala-herba-reivindica-dona-marginada_130_5516674.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 15 Dec 2025 23:01:02 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/c62fd7cb-061c-407b-90df-1ef51c950102_source-aspect-ratio_default_0_x2795y1529.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[L’artista de Mollerussa Anna Cabal ha impulsat juntament amb la seva companya Rocío pantalons, La Cugula.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/c62fd7cb-061c-407b-90df-1ef51c950102_source-aspect-ratio_default_0_x2795y1529.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Les arts plàstiques, la poesia, la dansa i la moda s'uneixen per reivindicar aquesta planta com a recurs feminista]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Un crit de resistència]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/terresdelleida/crit-resistencia_129_5542099.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/93696430-0b9f-4b9f-8e56-d79414a564d1_16-9-aspect-ratio_default_1053803.jpg" /></p><p>Quin sentit té la vida? Fins a quin punt som lliures? Qui controla el món i com? Es pot somiar en un món millor o vivim en un malson? Hi ha espai per fer front a tot allò que considerem injust?</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Silvina Sànchez]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/terresdelleida/crit-resistencia_129_5542099.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 28 Oct 2025 23:05:48 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/93696430-0b9f-4b9f-8e56-d79414a564d1_16-9-aspect-ratio_default_1053803.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Inauguració de l’expo 'David contra Goliat' a Promethea, Lleida el 3 d’octubre]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/93696430-0b9f-4b9f-8e56-d79414a564d1_16-9-aspect-ratio_default_1053803.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[“Alguna cosa ha de canviar!”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/terresdelleida/cosa-canviar_129_5506478.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/bf7e9223-adb4-4038-a2e2-c19dba953291_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>“Alguna cosa ha de canviar!” Amb aquest clam a mig camí entre l’auxili i el cansament, la protagonista de <em>Prima Facie</em>, magníficament interpretada per Victoria Luengo, culmina un punyent monòleg final que aborda no només les agressions sexuals, sinó també l’absència de protecció de les víctimes. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Silvina Sànchez]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/terresdelleida/cosa-canviar_129_5506478.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 23 Sep 2025 22:15:37 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/bf7e9223-adb4-4038-a2e2-c19dba953291_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[La periodista i còmica Irantzu Varela en l'espectacle Señoricidio, al Cafè del Teatre de Lleida l'any 2023]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/bf7e9223-adb4-4038-a2e2-c19dba953291_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El festival The Yoga Gallery estrena a Lleida un himne a la boira]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/terresdelleida/festival-the-yoga-gallery-estrena-lleida-himne-boira_1_5387453.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/a5cc7273-a91e-464e-86fe-7f5a8c6a0ce8_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>El ioga ha originat a Lleida un himne a la boira. <a href="https://www.youtube.com/watch?v=femFUMBl8B4" target="_blank" rel="nofollow">Sota el títol </a><a href="https://www.youtube.com/watch?v=femFUMBl8B4" target="_blank" rel="nofollow"><em>Meet you there</em></a><a href="https://www.youtube.com/watch?v=femFUMBl8B4" target="_blank" rel="nofollow">, la cançó ha estat composta per la cantautora nord-americana Hayley Reardon</a> amb motiu del <a href="https://theyoga.gallery/" target="_blank" rel="nofollow">festival The Yoga Gallery</a>, que per segon any consecutiu recalarà a la capital del Segrià. Entre els dies 19 i 21 de juny, aquest certamen portarà a Lleida ciutat la pràctica intensiva del ioga, combinada amb diferents disciplines artístiques.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Albert González Farran]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/terresdelleida/festival-the-yoga-gallery-estrena-lleida-himne-boira_1_5387453.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 27 May 2025 19:59:36 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/a5cc7273-a91e-464e-86fe-7f5a8c6a0ce8_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[The Yoga Gallery Lleida Fest]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/a5cc7273-a91e-464e-86fe-7f5a8c6a0ce8_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[La Seu Vella acull per segona vegada un certamen (del 19 al 21 de juny) que combina la pràctica del ioga amb diferents disciplines artístiques]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Vins que canten valors i emocions]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/campdetarragona/vins-canten-valors-emocions_129_5223024.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/41acc53d-7b0a-4ab6-b2eb-536372a5d36b_1-1-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>“Volem crear un espai al celler on les persones puguin venir a prendre vi o te, on hi hagi activitat cultural i filosòfica, on l’esperit se senti tranquil, abraçat i acompanyat”. Marina Durany, artista multidisciplinar forjada en el món de la música i amb dos màsters en flauta travessera, també és mestra en el camí de viure. Suma mirada i complicitats amb l’enòleg Gerard Jané, al capdavant del celler Jané Ventura, al Vendrell. Plegats han plantat la llavor d’un projecte nou, basat en les possibilitats de parar i de sentir, de contemplar, enllaçant la cultura del vi amb les arts. Un vincle que el celler penedesenc reivindica des dels seus orígens. <em>Cant de la terra</em> sopluja una nova línia de vins per alimentar cos i ànima. Sincers i honestos, respiren bellesa i generositat. “Quan no estàs especialitzada en un món, pots obrir més camins. Et mantens en l’estat de la llibertat”, diu Durany. Ha creat un vestit precís per a la primera referència del projecte, una edició limitada i especial del Reserva de la Música, un cava amb 48 mesos de criança. Parlen els sarments, els arbres i els ocells; invoquen la pau a través d’una il·lustració. Ampolla transparent; la virtut de no amagar res. 200 ampolles que es poden comprar només al celler.   </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ruth Troyano]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/campdetarragona/vins-canten-valors-emocions_129_5223024.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 10 Dec 2024 22:59:21 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/41acc53d-7b0a-4ab6-b2eb-536372a5d36b_1-1-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Vins que reivindiquen el ser i la quietud]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/41acc53d-7b0a-4ab6-b2eb-536372a5d36b_1-1-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[63 recomanacions perquè les arts siguin presents a l'educació]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/63-recomanacions-perque-arts-siguin-presents-educacio_1_4424534.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/3ac4eb9f-96fc-4f91-b261-ae90d84e9653_16-9-aspect-ratio_default_0_x1008y0.jpg" /></p><p>"Assegurar la presència de les arts en tots els nivells educatius i amb càrrega curricular significativa. Tendir a un reequilibri en la temporalització de les àrees de formació, cap a una equivalència entre ciències, humanitats i arts, a raó d'un 33% cadascuna". Aquesta és una de les 63 recomanacions incloses a la Carta de les Arts a l'Educació que ha presentat aquest dimarts el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA). Es tracta d'una ambiciosa declaració d'intencions que neix del propòsit de "dotar la ciutadania d'una capacitat bàsica d'expressar-se artísticament, creativament", tal com explica el secretari del CoNCA, Jordi Font, que considera el llenguatge artístic com a "factor essencial per al desenvolupament de la persona". "Cal començar per induir l'alfabetització artística en l'educació obligatòria", afegeix Font. I no només. Una de les recomanacions és "incloure totes les especialitats artístiques" tant a primària com a secundària, i una altra que la presència de les arts també sigui "suficient" i "assequible a tot l'alumnat" en l'oferta educativa fora de l'escola. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Xavier Cervantes]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/63-recomanacions-perque-arts-siguin-presents-educacio_1_4424534.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 05 Jul 2022 10:00:35 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/3ac4eb9f-96fc-4f91-b261-ae90d84e9653_16-9-aspect-ratio_default_0_x1008y0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Institut Escola Eixample Programa Espais C de creació artística a les escoles de primària]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/3ac4eb9f-96fc-4f91-b261-ae90d84e9653_16-9-aspect-ratio_default_0_x1008y0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[El CoNCA presenta la Carta de les Arts a l'Educació]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Les acrobàcies aèries russes captiven la desena edició del Festival del Circ de Girona]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/acrobacies-aeries-russes-captiven-desena-edicio-festival-circ-girona_1_4281084.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/5111e17c-b3f8-4902-98b9-6f8250df7310_source-aspect-ratio_default_0_x778y768.jpg" /></p><p>“Cap dels artistes que ha actuat avui no ha fet res que no s’hagi fet abans al món del circ. Però la clau no és què fas, sinó com ho fas”, va recalcar la veu experimentada d’en Pedro, un pallasso de 55 anys que ahir no es va perdre la gran final del Festival Internacional del Circ de Girona. I posava un exemple il·lustratiu: el final del número <em>Still loving you</em> del Duo Sukhorukov, de Rússia. Després de volar amb una xarxa que s'anaven entrelligant en postures impossibles, acabaven tots dos enlairats sota una pluja de confeti. "Ja em diràs tu a mi quina bajanada, el confeti, si ho pot fer tothom. Però ha estat el colofó perfecte d'un número espectacular", va sentenciar. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Maria Garcia]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/acrobacies-aeries-russes-captiven-desena-edicio-festival-circ-girona_1_4281084.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 23 Feb 2022 07:39:03 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/5111e17c-b3f8-4902-98b9-6f8250df7310_source-aspect-ratio_default_0_x778y768.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Un dels dos guanyadors de l'Elefant d'Or va ser el número 'Still loving you' del Duo Sukhorukov, que fan acrobàcies aèries amb una xarxa]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/5111e17c-b3f8-4902-98b9-6f8250df7310_source-aspect-ratio_default_0_x778y768.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[El Duo Sukhorukov i un número basat en Anna Karenina de D. Efremkin s’enduen l’Elefant d’Or]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Mor la pintora i gravadora Roser Bru Llop]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/3998211_1_3998211.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/75d75083-915a-4077-ab31-113885308d4d_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>El 2015, el govern de Xile va atorgar el Premio Nacional de Artes Plásticas a Roser Bru Llop, que tenia en aquell moment 92 anys. Va ser un dels últims reconeixements –i dels més destacats– que va rebre la pintora i gravadora d'origen català al llarg de la seva trajectòria.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Jordi Nopca]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/3998211_1_3998211.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 26 May 2021 14:51:24 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/75d75083-915a-4077-ab31-113885308d4d_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[La pintora i gravadora Roser Bru Llop]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/75d75083-915a-4077-ab31-113885308d4d_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Nascuda a Barcelona el 1923, va desenvolupar la seva trajectòria a Xile, on es va haver d'exiliar el 1939]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Els pioners de la poesia visual catalana, 50 anys després]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/pioners-poesia-visual-catalana-50-anys-despres_1_3901003.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/220ae7d4-8a61-412a-9ea3-a0bbf4cda809_4-3-aspect-ratio_default_1001713.jpg" /></p><p><a href="https://www.fundaciojoanbrossa.cat/"  rel="nofollow">Joan Brossa</a> va transitar entre la literatura i les arts plàstiques amb total llibertat, sobretot amb els seus poemes visuals, el vessant més popular de la seva trajectòria. “És un exemple del que Joan Miró deia: no hi ha cap diferència entre poesia i pintura”, recorda Manuel Guerrero, comissari de l’exposició de la Fundació Joan Brossa, <em>Poesia concreta. Joan Brossa, Guillem Viladot i Josep Iglésias del Marquet</em>, que recupera una altra mostra d'aquests tres creadors que ha adquirit una aura mítica, la que van presentar a la Petite Galerie de l’Alliance Française de Lleida entre el 23 de gener i el 7 de febrer de 1971. Aleshores la Petite Galerie s’havia consolidat com un dels espais artístics alternatius de referència a Catalunya i aquella exposició es va convertir en una fita perquè va ser la primera de poesia concreta a Catalunya i una de les primeres de l’Estat. Francesc Vicens, que pocs anys després es convertiria en el primer director de la Fundació Joan Miró, escrivia al catàleg que Joan Brossa (1919-1998), <a href="https://www.macba.cat/ca/aprendre-investigar/arxiu/autors/iglesias-marquet-josep"  rel="nofollow">Josep Iglésias del Marquet</a> (1932-1989) i<a href="http://www.lopardal.com/"  rel="nofollow"> Guillem Viladot (1922-1999) </a> van explorar "nous camins apassionants que van des de les possibilitats fonètiques i mecàniques de l’idioma fins als recursos de la tipografia i els objectes-collage que cerquen la major senzillesa i contundència”. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Antoni Ribas Tur]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/pioners-poesia-visual-catalana-50-anys-despres_1_3901003.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 14 Mar 2021 17:00:04 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/220ae7d4-8a61-412a-9ea3-a0bbf4cda809_4-3-aspect-ratio_default_1001713.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Josep Iglésias del Marquet, Guillem Viladot i Joan Brossa el 1971]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/220ae7d4-8a61-412a-9ea3-a0bbf4cda809_4-3-aspect-ratio_default_1001713.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[La Fundació Joan Brossa evoca la mostra mítica de l'artista barceloní, Josep Iglésias del Marquet i Guillem Viladot a la Petite Galerie de Lleida]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Pablo Hasél com a símptoma]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/pablo-hasel-simptoma-joan-ridao_129_3876711.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/b5f9c773-cd63-468b-9023-88415b576e74_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Un país que castiga penalment l'opinió, per aspra i de mal gust que sigui, té un problema: se sent acomplexat i insegur. No en va, com admetia no fa tant un destacat jutge, resulta desconcertant que un percentatge elevat del "terrorisme" que avui dia investiga l'Audiència Nacional no siguin atemptats sinó tuits i acudits dubtosos. I és que el 2011, quan ETA encara matava, hi va haver una sola condemna per enaltiment de terrorisme, mentre que entre el 2011 i el 2020 aquesta xifra s'eleva a gairebé un centenar. Amb tot, no és menys cert que els cossos policials i la Fiscalia han evidenciat un inusitat zel en la persecució d'aquest tipus de conductes, a la qual cosa cal afegir la desafortunada reacció en calent de legislador.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Joan Ridao]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/pablo-hasel-simptoma-joan-ridao_129_3876711.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 19 Feb 2021 07:37:41 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/b5f9c773-cd63-468b-9023-88415b576e74_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Contenidors incendiats després d'una manifestació en protesta per l'entada a presó de Pablo Hasél.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/b5f9c773-cd63-468b-9023-88415b576e74_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[John Akomfrah: les veus del mar]]></title>
      <link><![CDATA[https://diumenge.ara.cat/diumenge/john-akomfrah-veus-mar_130_3839392.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/68f68fa6-58ca-489f-8bd4-0a41d115446e_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>John Akomfrah (Accra, Ghana, 1957) va estar a punt d’ofegar-se dues vegades al mar quan era petit, i en una li va anar de poc. Per sort van veure com s’enfonsava i el van rescatar. Així que el mar, a més de ser un pilar en algunes de les seves grans instal·lacions cinematogràfiques -com <em>Vertigo Sea</em>, que dona títol a l’exposició de l’artista a la Fundació Antoni Tàpies des de divendres vinent fins al 6 de juny-, està impregnat en el fons de la seva ment amb una pàtina de “reverència i fins a cert punt de por”. “No és només la por, sinó que veig el mar com un enemic potencial”, subratlla l’artista. “Els meus pares són de la costa oest de l’Àfrica i les raons per les quals hi són té a veure amb el llarg desenvolupament del comerç transatlàntic, així que l’element aquàtic és important per a mi perquè està lligat a una història personal i alhora col·lectiva”. <em>Vertigo Sea</em> es va estrenar a la Biennal de Venècia d’Art del 2015, dirigida pel desaparegut Okwui Enwezor, i des d’aleshores és considerada una de les grans pel·lícules experimentals del segle XXI.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Antoni Ribas Tur]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://diumenge.ara.cat/diumenge/john-akomfrah-veus-mar_130_3839392.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 30 Jan 2021 16:22:07 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/68f68fa6-58ca-489f-8bd4-0a41d115446e_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[John akomfrah: les veus del mar]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/68f68fa6-58ca-489f-8bd4-0a41d115446e_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[A les obres d’aquest artista britànic d’origen ghanès el mar és el mirall de les coses més sublims i més atroces de l’ésser humà. A partir d’aquest divendres  es podrà veure a la Fundació Antoni Tàpies la instal·lació gegantina que va estrenar a la Biennal de Venècia del 2015]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El FLIC Festival torna a l’escola]]></title>
      <link><![CDATA[https://criatures.ara.cat/escola/flic-festival-torna-escola_1_1049452.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/9b04676d-3a8e-43f5-a8ea-bd02f1e81745_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Com milers de criatures, el FLIC Festival ha tornat, aquest setembre, a l'escola. Els últims mesos, l’equip del FLIC ha treballat de valent per garantir que mestres i alumnat puguin gaudir amb seguretat del bo i millor del <strong>festival de literatura i arts infantil i juvenil</strong>, <strong>que enguany arriba a la seva 11a edició</strong>. Conscients que el futur proper és molt incert, per al curs 2020/21 han dissenyat unes <strong>propostes totterreny, fàcilment adaptables als diferents escenaris previsibles</strong>, amb el convenciment que ara més que mai cal comprometre’s amb la salut i amb el dret d’infants i joves a accedir a la cultura. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[A.f.]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://criatures.ara.cat/escola/flic-festival-torna-escola_1_1049452.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 23 Sep 2020 09:57:09 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/9b04676d-3a8e-43f5-a8ea-bd02f1e81745_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Una imatge d'arxiu del FLIC Escola]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/9b04676d-3a8e-43f5-a8ea-bd02f1e81745_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Propostes adaptades perquè les escoles puguin acollir les activitats directament als seus centres]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Iniciativa Sexual Femenina busca gent disposada a fotografiar-se els genitals i els pits]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/iniciativa-sexual-femenina-disposada-fotografiar-se_1_1200370.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/de55fb86-74ad-4880-b385-a92e7d08ca3e_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>El col·lectiu de dansa contemporània Iniciativa Sexual Femenina –format per Cristina Morales, Elisa Keisanen i Élise Moreau– busca persones disposades a fotografiar-se els genitals, els pits i l'anus. El grup ha organitzat, juntament amb la investigadora en filosofia de l'espai Sara Pierallini, del col·lectiu artístic Bachini-Bachini, una sessió de fotografies "genitoanals i pectojuganeres" aquest divendres a la tarda a La Caldera de Barcelona. Les impulsores de la proposta, titulada<em> Ballar amb el cony</em>, busquen "persones de qualsevol sexe, edat i condició física" disposades que els fotografiïn aquestes parts del cos.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Núria Juanico]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/iniciativa-sexual-femenina-disposada-fotografiar-se_1_1200370.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 29 Jan 2020 13:36:40 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/de55fb86-74ad-4880-b385-a92e7d08ca3e_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Iniciativa Sexual Femenina a 'Catalina']]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/de55fb86-74ad-4880-b385-a92e7d08ca3e_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[El col·lectiu organitza una sessió de fotografies "genitoanals i pectojuganeres" aquest divendres a La Caldera de Barcelona]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Premi Princesa d'Astúries de les arts per al teatre renovador de Peter Brook]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/peter-brook-premi-princesa-asturies-arts_1_2678665.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/f5d76111-ed5c-4781-81fc-37858f291f42_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Als 94 anys, Peter Brook és probablement el director escènic viu més important d'Europa. Les seves obres són fites del teatre contemporani, títols d'un gran impacte ètic i estètic. En concret, 'Mahabharata' va marcar el llistó i el segell del seu teatre, i ha tingut una gran influència en el teatre posterior. A Barcelona es va representar per inaugurar el Mercat de les Flors el 1985 –on dos anys abans ja havia representat una altra obra important, 'La tragèdia de Carmen' reduïda a l'essència–, i ha quedat inscrit en la memòria col·lectiva com un pilar fundacional d'una nova narrativa: el concepte d'espai buit, la monumentalitat des de l'essencialisme, la plasticitat dels elements naturals... Aquest dimecres el jurat del premi Princesa d'Astúries de les arts ha concedit el guardó a Peter Brook per ser "un dels grans renovadors de les arts escèniques" amb "muntatges que van obrir nous horitzons" i que van contribuir a "l'intercanvi de coneixement entre cultures". </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Laura Serra]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/peter-brook-premi-princesa-asturies-arts_1_2678665.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 24 Apr 2019 12:10:00 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/f5d76111-ed5c-4781-81fc-37858f291f42_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Peter Brook en una imatge d'arxiu del 2018]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/f5d76111-ed5c-4781-81fc-37858f291f42_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[El guardó reconeix el nou llenguatge i el mestratge del director del Théâtre des Bouffes du Nord]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Robert Redford, premiat amb el guardó Príncep Rainier de les Arts]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/estils/robert-redford-rep-el-premi-princep-rainier-arts-a-monaco-amb-sibylle-szaggars_1_1812587.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/572521b4-dcfe-4e02-994b-98457e4b3f27_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>El matrimoni format per Robert Redford i la pintora Sibylle Saggars acaben de rebre el guardó Príncep Rainier de les Arts. El premi reconeix a les persones que donen un gran servei a la comunitat. Redford i Szaggards van ser lloats pel príncep Albert i la seva dona Chárlenne per la seva contribució al món de les arts. Patrocinada per Christian Dior, la gala premia amb 25.000 dòlars als qualsevol organització benèfica que els premiats triïn.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ara]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/estils/robert-redford-rep-el-premi-princep-rainier-arts-a-monaco-amb-sibylle-szaggars_1_1812587.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 07 Sep 2015 12:05:19 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/572521b4-dcfe-4e02-994b-98457e4b3f27_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Els prínceps de Mònaco, Robert Redford i la seva dona, Sybille Saggars / EFE]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/572521b4-dcfe-4e02-994b-98457e4b3f27_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[L'actor, de 79 anys, va viatjar fins a Mònaco acompanyat de la seva dona, Sibylle Saggars, amb qui rarament es deixa veure en públic]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El pes de l'amor obliga a evacuar un dels ponts de París]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/internacional/paris-pont-arts-cadenat_1_2886130.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/a9c24395-e83a-43f6-b485-2ff4f2678add_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Una part de la barana del pont des Arts (pont de les Arts) de París ha cedit i ha caigut a l'aigua, aparentment pel pes de centenars de cadenats penjats per parelles d'enamorats, la qual cosa ha obligat la policia local a tancar durant unes hores aquest pas sobre el riu Sena. La barana va caure diumenge a la tarda, deixant un forat de 2,4 metres. Malgrat tot, no hi ha hagut ferits.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Efe]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/internacional/paris-pont-arts-cadenat_1_2886130.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 09 Jun 2014 15:26:50 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/a9c24395-e83a-43f6-b485-2ff4f2678add_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[ROMÀNTIC O PERILLÓS? 
 01. Una imatge del Pont des Arts de París, el 2011, quan encara no hi havia tants cadenats. 02. Una parella fent-se un petó al pont aquest mateix mes, amb força més cadenats. 03. Els venedors ambulants els venen per 5 i 10 euros. 04. Per un euro més, poden endur-se un retolador permanent.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/a9c24395-e83a-43f6-b485-2ff4f2678add_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Una barana del pont des Arts de París cedeix pels cadenats i obliga a evacuar-lo durant unes hores]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Les restes trobades al gimnàs del mestre d'arts marcials pertanyen a una sola dona]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/societat/shaolin-aguilar-arts-marcials_1_2287100.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/3b954aaa-853a-4bd3-a795-285e411743ae_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Les restes humanes trobades al domicili i al gimnàs de l'expert en arts marcials Juan Carlos Aguilar, detingut diumenge a Bilbao després d'haver deixat en coma una dona nigeriana d'una pallissa, corresponen a una única persona i no a més d'una, com es temia en un primer moment. Fonts de la investigació han assegurat a EFE que després de l'anàlisi dels fragments ossis de mans, columna vertebral i altres restes, els especialistes han conclòs que es tracta d'una única persona, una dona adulta, de nacionalitat colombiana i que "està identificada".</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Agències]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/societat/shaolin-aguilar-arts-marcials_1_2287100.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 04 Jun 2013 18:34:46 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/3b954aaa-853a-4bd3-a795-285e411743ae_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[L'Ertzaintza ha localitzat restes humanes, d'una o més víctimes, al gimnàs d'arts marcials ZeN4 de Bilbao.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/3b954aaa-853a-4bd3-a795-285e411743ae_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[La víctima seria una dona, de nacionalitat colombiana, i que ja hauria estat identificada]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Mor l'artista Malangatana Valente Ngwenya]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/malangatana-valente-ngwenya-mocambic_1_2643130.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/a74e9337-d1e2-4b6c-ada5-c828973fbcef_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Considerat com un dels referents artístics més importants d'Àfrica, el pintor moçambiquès Malangatana Valente Ngwenya ha mort avui a Matosinhos, al nord de Portugal, víctima d'una llarga malaltia. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Redacció]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/malangatana-valente-ngwenya-mocambic_1_2643130.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 05 Jan 2011 18:39:55 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/a74e9337-d1e2-4b6c-ada5-c828973fbcef_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[L'artista moçambiquès Malangatana]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/a74e9337-d1e2-4b6c-ada5-c828973fbcef_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[L'activisme i les causes socials van marcar la seva obra, i la Unesco el va nomenar Artista per la Pau]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Les "capses secretes" de Joan Ponç tornen a estar obertes]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/joan-ponc-capses-secretes_1_2652675.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/1caabbd2-36a8-4734-8caf-3e8aef793575_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Vint-i-set anys després de l' exposició a la Fundació La Caixa, l'<a href="http://joanpons.cat/" rel="nofollow">Associació Joan Pons</a> i la <a href="http://www.diba.es/" rel="nofollow">Diputació de Barcelona</a> torna a mostrar 123 de les 424 "capses secretes", un conjunt d' d'aquarel·les i dibuixos de petit format que l'artista va concebre a les sales d'espera i les habitacions de diferents hospitals francesos, mentre era tractat dels problemes de la vista que li va causar la seva diabetis. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Redacció]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/joan-ponc-capses-secretes_1_2652675.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 10 Dec 2010 17:16:29 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/1caabbd2-36a8-4734-8caf-3e8aef793575_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Una de les "capses secretes", de Joan Ponç]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/1caabbd2-36a8-4734-8caf-3e8aef793575_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[L'exposició es podrà veure a Barcelona fins el febrer de 2011 abans de començar una itinerància arreu de Catalunya.]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El Metropolitan de Nova York, acusat de tenir un Cézanne robat]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/metrpolitan-museum-cezanne-konowaloff_1_2652599.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/408fad55-f524-43f7-8afe-691be172079e_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Pierre Konowaloff, besnét i hereu de l'industrial rus Ivan Morozov, ha demandat, segons informa Efe, al <a href="http://www.metmuseum.org/" rel="nofollow">Metropolitan Museum </a>de Nova York. L'acusa de tenir a la seva col·lecció l'obra de Cézanne <em>Madame Cézanne al conservatori</em>, que suposadament hauria estat robada a Rússia fa gairebé un segle.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Redacció]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/metrpolitan-museum-cezanne-konowaloff_1_2652599.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 09 Dec 2010 11:29:47 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/408fad55-f524-43f7-8afe-691be172079e_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Madame Cézanne al conservatori]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/408fad55-f524-43f7-8afe-691be172079e_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Pierre Konowaloff, besnet i hereu d'un industrial rus reclama la propietat de l'obra 'Madame Cézanne al conservatori', que suposadament hauria estat robada a Rússia]]></subtitle>
    </item>
  </channel>
</rss>
