Sense fer gaire soroll, l’Ajuntament de Barcelona va enviar un comunicat a finals de juliol en què avisava que “les associacions cannàbiques hauran d’adaptar-se a una nova situació legal”. El consistori feia públic l’advertiment després que fos ferma una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que tombava la normativa urbanística municipal per ordenar els clubs cannàbics. El TSJC va argumentar que l’Ajuntament no és competent per regular-los, “ni tan sols des del vessant urbanístic”, perquè considera que són espais “susceptibles de comissió de delictes”. Al·lega que és competència exclusiva de l’Estat.

L'Ajuntament de la Seu d'Urgell ha aprovat una nova convocatòria per l'atorgament de subvencions a entitats i clubs esportius que estiguin actius, legalment constituïts i amb domicili al municipi urgellenc. Els clubs i entitats esportives podran presentar la seva sol·licitud a partir del pròxim dilluns 2 de novembre, i fins al dia 20 d'aquell mateix mes, de manera telemàtica a través del web municipal. Val a dir també que l'atorgament d'aquestes subvencions es duran a terme abans que finalitzi aquest any 2020, quan s'obrirà el procés per a la justificació dels ajuts, que durarà fins al 15 d'octubre de 2021.

Dietmar-Maria Dimitri Hegemann és un gat vell de l'escena nocturna i techno de Berlín. Es va quedar amb el sobrenom de Dimitri quan era baixista a la banda new wave Leningrad Sandwich a principis dels anys vuitanta, a l'Alemanya dividida. Va ser un dels pioners dels clubs de música techno amb el seu plat volador (UFO) a tocar del Mur de Berlín a finals dels vuitanta. El 1991 va obrir Tresor, fins al 2005 un dels clubs de techno més prestigiosos del món. Tresor va reobrir el 2007 com a Kraftwerk Berlin en una antiga fàbrica tèrmica al centre de Berlín, que acull també el renascut festival Berlin Atonal. Fins que va arribar el coronavirus: fa cinc mesos que està tancat.

Com una paleta de tots els colors, els clubs privats proliferen a casa nostra sota diferents filosofies. Propostes tradicionals, 'hipsters', empresarials i culturals conviuen en un ecosistema de diversos interessos i estils en què el més important sembla que sigui estar connectat als iguals. El catedràtic d'antropologia social de la Universitat Rovira i Virgili Joan Josep Pujadas considera que actualment un club social d’elit “consisteix, més que res, en un espai de trobada per a persones amb un alt poder adquisitiu”. Per a ell, tot i que es poden trobar moltes diferències entre els clubs, n'hi ha bàsicament de dos tipus: els d’orientació filantròpica i els d’orientació purament social o lúdica, i assegura que una de les principals barreres és el “molt difícil” accés a aquests clubs, històricament fins i tot sense permetre l'entrada a les dones. Pujadas detalla que habitualment el fet de ser membre d'aquesta mena de clubs es veu regulat per un sistema de cooptació, és a dir, cal que un o més socis avalin l’entrada de cada nou soci, unes restriccions d'accés que s'expliquen, per a Pujadas, segons la lògica del privilegi: si un sindicat, un ateneu o un partit polític aspiren a reclutar com més persones millor per poder aconseguir els seus objectius, “un club elitista té com a objectiu ser l’aparador de les persones que exhibeixen els seus privilegis”, uns avantatges que per naturalesa no es poden compartir o, almenys, no es poden compartir de manera àmplia, ja que, en cas contrari, deixarien de ser l’atribut de l’elit. De fet, Pujadas creu que la dificultat d’accés augmenta el prestigi i el sentit d’exclusivitat.

Tot i que tenia previst ser banquer com el seu pare, la casualitat el va portar al món de la nit amb només 19 anys. Des de llavors, no ha canviat de sector i ha prosperat fins a acabar dirigint un dels millors clubs del país, Sutton, amb el qual diu que té “una relació d’amor i una perfecta sintonia”. Des que ocupa el lloc, ha hagut de veure’s les cares amb grans estrelles de la música, combatre els prejudicis sobre treballar de nit i obrir un Sutton a São Paulo on el reservat més barat costa 5.000 euros.

Al popular barri de Ginza, a Tòquio, s'hi pot trobar el bar Esportiu. El cartell, amb lletres blaugranes sobre fons groc, no deixa espai per als dubtes: és un temple del barcelonisme. De fet, sota el nom del bar apareix la frase «Més que un bar». Així, en català, al mig de Tòquio.

L'Auckland City de Nova Zelanda, campió de la Champions d'Oceania, ha acabat ocupant la tercera posició del Mundial de clubs després de derrotar el campió de la Concacaf, el Cruz Azul mexicà, als penals. El partit havia acabat 1-1.

Tretze clubs de Primera Divisió han anunciat aquest dimarts que adoptaran "totes les mesures necessàries" –incloent-hi "el retard de l'inici del campionat de Lliga"– si no s'aconsegueix "una solució acceptable" al conflicte pels drets televisius i la fixació dels horaris dels partits.

La crisi econòmica afectarà de ple al pressupost dels equips catalans la propera temporada a Segona B. Dels sis clubs que actualment militen al grup tercer, la gran majoria ja ha manifestat, de forma directa o indirecta des de les respectives directives, tenir intenció de baixar les retribucions dels futbolistes. La falta de patrocini i l'absència d'augment d'espectadors i socis se sumen ara a un altre factor que pot condicionar encara més aquesta decisió: la televisió.

La gestió mutual de la Federació Catalana no serà objecte de debat almenys fins la propera assemblea ordinària. Els representants jurídics de la Federació Catalana de Futbol (FCF) han tombat per segona vegada la proposta de petició d'assemblea extraordinària que sol·licitava la plataforma Clubs Units. Segons una extensa resolució de 26 pàgines, més d'un centenar dels 210 clubs signants de la proposta no tenen la signatura i la documentació oficialitzades i contrastades o bé presenten defectes de forma que impedeixen comptabilitzar-los com a reglamentaris.

Les més de 200 signatures d'entitats de futbol que la plataforma Clubs Units ha recollit per impulsar una assemblea general extraordinària, s'han tornat a presentar davant la Federació Catalana de Futbol, ens que en una primera instància va refusar la petició per motius de forma de la documentació aportada per la plataforma.

Els dos equips catalans de Primera Divisió estan protagonitzant aquesta temporada un creixement notable dels acords i convenis signats amb entitats més modestes del Principat. La crisi econòmica obliga a fixar els ulls en el futbol formatiu i en els talents de curta edat per poder seleccionar els jugadors amb més projecció. A finals de la setmana passada, el Marianao Poblet, club de Sant Boi de Llobregat, va tancar un acord de preferència en el fitxatge de jugadors amb l'Espanyol.

Els principals clubs del futbol català, els que militen a nivell estatal (de Primera Divisió a Tercera), sumen actualment 6.261.546 seguidors als seus respectius comptes oficials de Twitter. El club més seguit, amb sobrada diferència, és el FC Barcelona, que aglutina el 99,33% dels 'followers' totals. Per darrere, el RCD Espanyol i el Sabadell completen el podi. Dins les tres principals categories, només un equip –no filial– està mancat d'aquesta eina de comunicació, el Centre d'Esports L'Hospitalet. A nivell més modest, cinc clubs de Tercera superen en seguidors més de la meitat dels equips catalans que militen per sobre, a Segona B.

Una de les queixes més escoltades dels equips de la ciutat de Barcelona en les darreres dècades era la lluita desigual que matenien amb altres clubs de fora a nivell de pressupost per fitxar jugadors. Molts clubs de pobles i ciutats més o menys importants en habitants han rebut durant anys subvencions anuals dels seus ajuntaments o diputacions locals, fet que, complementat amb les aportacions de diners de l'empresa privada, ha suposat per aquests equips de futbol una forta estabilitat econòmica.

El descens informatiu del futbol català a la premsa generalista i específica tradicional ha impulsat en la darrera dècada la potenciació de la informació dels més modestos mitjançant noves tecnologies. Les pàgines web i més recentment els comptes de les entitats a les xarxes socials Facebook i Twitter han fet augmentar les possibilitats de fer arribar la informació esportiva i institucional dels clubs amateurs als seus socis i a la resta d'aficionats.

En la recent reunió que van tenir els representants de la plataforma Clubs Units amb el president de la Federació Catalana de Futbol, Andreu Subies, res va variar l'escenari de la mutualitat i les seves condicions a aplicar per la totalitat d'entitats futbolístiques del país. "No hi ha cap motiu per no canviar per possible pèrdua de qualitat en l'atenció hospitalària. Els centres de la UFEC i els que que està concertant la FCF són els mateixos, donant-se la circumstància que dins UFEC hi ha fins i tot més quantitat de centres concertats i la nostra proposta, a més, garanteix l'atenció a Ronda Sant Pere", afirma un comunicat oficial de la plataforma.

La lliga de futbol al grup català de Tercera Divisió començarà, com està previst anualment, el darrer diumenge d'agost (dia 28). Així ho hauria de decidir la Federació Catalana de Futbol respectant el pensament majoritari dels clubs als quals, via intranet de la seva web oficial, va consultar si preferien avançar la lliga al dia 21 i estalviar-se un dimecres intersetmanal en la resta del calendari. Durant el dia d'avui la FCF ha de recollir les propostes i decidir finalment el calendari.