Passegen pel camí amb bastons de caminar, els nens a coll –no fos cas que es cansessin–, s’aturen al davant de la masia (és una masia imponent, esclar, del 1800 i poc, tota de pedra, com eren les masies no massa riques), pugen a la tanca de pedra seca que la separa del camí que fressegen i es fan una foto amb la casa de fons. Jo estic desbrossant, amb la màquina que em va regalar la veïna que més mana del poble. Ni em veuen. Soc part del paisatge. Potser una pagesa pintoresca? M’agradaria que s’ho pensessin, esclar, fora un honor. El meu gat, que pren el sol, i jo, que estic fent feina, som unes figuretes de pessebre. Els extres d’un decorat. No m’hi havia trobat mai, amb un fet així.

Els vull parlar del Corredor Mediterrani i dels 16.000 milions d’euros que el govern espanyol va anunciar abans-d'ahir per al Corredor Atlàntic, perquè em fa l’efecte que han inflat un globus per raons polítiques.

Aquest dimecres és el Dia Mundial del Refugiat. El nombre de persones desplaçades forçosament per conflictes armats, crisis, violència generalitzada o persecució va augmentar el 2017 respecte al 2016 en 2,9 milions, fins als 68,5 milions, segons un informe de l'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR). El 85% d'aquests desplaçats forçosos han anat a parar en països en vies de desenvolupament o d'ingressos mitjans. Els països rics n'acullen molt pocs. La por que s'ha generat a Europa està poc justificada. Del total de 68,5 milions, 25,4 milions són refugiats, 40 milions són desplaçats interns (dins els seus països) i 3,1 són sol·licitants d'asil polític. Síria continua sent el país amb més desplaçats forçosos (12,6 milions), seguida de Colòmbia (7,9 milions, la majoria interns), el Congo (5,1 milions), l'Afganistan (4,8 milions), el Sudan del Sud (4,4 milions), l'Iraq (3,8 milions) i Somàlia (3,2 milions). Però el principal punt calent de l'any passat va ser Bangladesh, que acull gairebé 1 milió de refugiats rohingyes que han fugit de Birmània. Veneçuela també presenta una situació molt delicada.

La candidata del PSC a les eleccions generals, Carme Chacón, ha assegurat, després de la declaració d'Artur Mas davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que el conflicte entre la Generalitat i l'Estat no es resoldrà "judicialitzant problemes polítics".

L'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) investiga la manca de concurrència pública en despeses de l'Ajuntament de Lleida, governat pel PSC, segons ha explicat a Europa Press la regidora socialista i exprimera tinent alcalde, Marta Camps, la persona que va presentar al desembre denúncies a la Fiscalia Anticorrupció de Barcelona.

El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana ha anunciat que citarà al magnat de la Fórmula 1, Bernie Ecclestone, i tretze testimonis més un cop hagi rebut diversa documentació que ha demanat a la Generalitat en relació amb la denúncia presentada per la Fiscalia Anticorrupció. Segons ha informat l'alt tribunal valencià, s'ha reclamat informació tant a la Generalitat com a l'empresa pública Societat Projectes Temàtics (SPTCV), a la Seguretat Social ia Bankia.

La regidora del PSC a l'Ajuntament de Lleida, Marta Camps, presentarà dilluns una querella contra el setmanari El Triangle per exigir-li que rectifiqui "en forma i lloc" la notícia publicada fa un mes que la vinculava a ella i a la seva família amb l'empresa Romero Polo i el cas Gürtel. Camps considera que la filtració d'aquesta informació al mitjà va suposar l'origen de la crisi a Paeria, que va culminar amb la seva destitució com a primera tinent d'alcalde i portaveu del grup municipal del PSC. Així mateix, la regidora ha respost l'alcalde de Lleida, Àngel Ros: "No hi ha lleialtat, bondat i justícia que valgui si és per amagar les veritats".

Funcionaris de l'Oficina Antifrau, que dirigeix Daniel de Alfonso, s'han presentat aquest matí a les dependències de l'Ajuntament de Lleida per obtenir tota mena d'informació tant en suport paper com digital de suposades irregularitats administratives, segons ha sabut l'ARA. Investiguen les despeses no justificades que va denunciar l'ex primera tinent d'alcalde del PSC, Marta Camps, que va ser cessada pel paer en cap, el també socialista Àngel Ros, després de les seves discrepàncies polítiques.

El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha tancat files aquest divendres amb l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, i ha restat importància al conflicte amb l'exprimera tinent d'alcalde i primera secretària del PSC lleidatana, Marta Camps, que creu que no els perjudicarà electoralment. En declaracions a RNE, Iceta, que ha defensat la legitimitat de Ros de fer els equips que cregui, ha defensat la gestió "magnífica" del seu partit a la Paeria, que creu que prevaldrà entre la ciutadania a l'hora de triar el vot.

L'exprimera tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Lleida, Marta Camps, ha acusat aquest divendres a l'alcalde de la ciutat, Àngel Ros, de pràctiques "gairebé mafioses". Dos dies després de ser fulminada per Ros, Camps ha carregat contra l'alcalde per intentar reduir el conflicte a l'àmbit personal i també ha advertit que té més documents amb informació "greu" sobre suposades "irregularitats" a la Paeria que, diu, no denunciaran els funcionaris per "por".

L'expresident de la Generalitat valenciana, Francisco Camps, s'ha ficat en un bon embolic en assegurar al diari 'Abc' que havia passat tot el cap de setmana a casa seva i que ningú no l'havia anat a cercar.

L'expresident de la Generalitat valenciana, Francisco Camps, s'ha ficat en un bon embolic en assegurar al diari 'Abc' que havia passat tot el cap de setmana a casa seva i que ningú no l'havia anat a buscar per declarar pel cas Nóos.

El president valencià, Alberto Fabra, ha manifestat aquest dilluns "tranquil·litat a tots els nivells" davant la petició d'imputació en el 'cas Nóos 'de l'expresident Francisco Camps i l'alcaldessa de València, Rita Barberá, per part de la Fiscalia Anticorrupció.