La potència de renovables de què disposa avui Catalunya és de 5.018 MW. L'objectiu per a l'any 2050, per tal de complir amb l'exigència europea de zero emissions, és arribar als 61.861 MW. La feina a fer és ingent i urgent. La situació de partida és lamentable. Estem a la cua de l'Estat. La filosofia nimby (not in my back yard: no a casa meva) ha fet forat. Ha anat massa enllà.

“Renovables sí, però no així” és el nou crit de protesta davant la instal·lació d’una central fotovoltaica o eòlica. La frase ha fet fortuna entre grups i persones ecologistes que tota la vida s’han manifestat contra les centrals nuclears, el carbó i el petroli, i ara es posen del cantó del rebuig inicial i, per no caure en una flagrant contradicció, introdueixen un matís adversatiu. Quin? Què vol dir aquest “però no així?” Depèn: pot voler dir que “davant de la meva finestra, no”, o “en aquest paisatge que hem preservat per al turisme o per al medi natural, no”, o “si de l’electricitat que en sortirà no se’n pot beneficiar el meu poble, no”.

La crisi ambiental demana a crits una transició energètica. No podem seguir consumint combustibles fòssils o el planeta Terra es farà invivible per als humans. Ens ho recorden cada cop més sovint els episodis climàtics extrems. Hem de posar l’accelerador en les energies renovables: plaques solars i molins de vent. Com està la cosa? Dades: a nivell mundial, entre el 2012 i el 2022 la suma d’eòlica i fotovoltaica ha passat de suposar l’1% de l’energia consumida al 5%. És un creixement important, però estem molt lluny de substituir els hidrocarburs. De fet, d’alguna manera només s’ha compensat l’augment de demanda global creixent per la incorporació al progrés de països immensament poblats com la Xina o l’Índia. Més: contra el que es pensa, el consum de carbó, petroli i gas ha seguit creixent al segle XXI, incloent-hi el que portem de tercera dècada.

Catalunya continua punxant en producció d'energia renovable: és a les posicions de cua d'Espanya i d'Europa. Està costant molt, massa, posar-nos al dia. Les exigències de Brussel·les i els compromisos propis, aprovats per llei del Parlament el 2017, són ambiciosos: l’any 2030 s’hauria de cobrir el 50% de la demanada elèctrica a partir d’energies renovables i el 2050 l’objectiu és que les energies netes satisfacin la totalitat de la demanda. Ara mateix aquests objectius semblen inassolibles. Tenim un problema greu.

Una dècada després de l'Acord de París, malgrat les teories negacionistes amb l'administració de Donald Trump al capdavant, el canvi climàtic és aquí. I va pitjor del que s'havia previst. "Els signes vitals de la Terra han empitjorat molt més del que els humans hagin vist fins ara". És l'advertiment d'un informe d'una coalició de 15.000 científics de tot el món en el Dia Internacional contra el Canvi Climàtic. L'autor principal de l'estudi, el professor de la Universitat Estatal d'Oregon (EUA) William Ripple, assegura: "La vida al nostre planeta està clarament amenaçada". "La dura veritat és que hem fallat a mantenir-nos per sota del grau i mig [d'augment de la temperatura]", va dir el secretari general de l'ONU, António Guterres, al principi de la COP30. "Cada fracció de grau [que augmenta la temperatura] significa més fam, desplaçaments i pèrdues, especialment per als menys responsables", va advertir.

El consum energètic global va batre rècords del 2024 en totes les seves formes: el carbó, el petroli, el gas natural o les renovables, tots quatre van arribar al seu punt més alt fins ara. Però l'únic de tots ells que amb tota certesa es pot dir que es reduirà en un futur és el carbó, per al que es preveu que arribi al pic de demanda abans del 2030 i després comenci a baixar. En canvi, petroli i el gas natural només deixaran de créixer si els governs del món compleixen els seus compromisos climàtics, és a dir, els plans que han presentat davant de l'ONU per reduir les seves emissions de gasos d'efecte hivernacle. Així es conclou de l'informe anual de l'Agència Internacional de l'Energia, el World Energy Outlook, que es va fer públic aquest dimecres en el marc de la cimera climàtica de l'ONU del Brasil, la COP30.

Les polítiques antienergies verdes de Donald Trump als EUA comencen a impactar a escala global. L'Agència Internacional de l'Energia (AIE) ha actualitzat a la baixa les seves previsions de creixement de l'electricitat d'origen renovable. Aquest organisme ha retallat en un 5% les seves estimacions per a l'any 2030 respecte a la previsió anterior. Aquesta modificació té a veure essencialment amb les polítiques restrictives de l'administració dels EUA, segons l'informe anual d'aquesta organització. A l'anàlisi, aquest organisme destaca que les projeccions per a la primera potència mundial s'han retallat gairebé un 50% respecte a les que es van fer l'any passat.

Segons la fundació que els agrupa, els micropobles són municipis de menys de mil habitants, ocupen la meitat del territori del nostre país i són la llar de només el 2,4% de la població. Es tracta, doncs, de gran part de la Catalunya rural, en recessió demogràfica i econòmica.

Des de la comunitat renovable esperàvem amb gran emoció un acord per al decret llei 12/25 sobre renovables. L’anhelàvem desesperadament perquè som conscients de la gran mancança en què ens trobem després d’anys d’immobilisme. Per sorpresa i amb molta tristesa, hem descobert que no hi ha acord, i que tornem de nou al que, a nivell pràctic, és una moratòria a les energies renovables. Un desastre majúscul, en definitiva.

Encara no sabem les causes de l’apagada massiva del 28 d’abril que va deixar tota la península Ibèrica sense llum, però sí que sabem que la manca d’inversions i la inestabilitat de la xarxa són dos punts dèbils que hi estan relacionats i que convé abordar. Les energies renovables no són les responsables de l’apagada, però la manca de planificació i de previsió a l’hora d’integrar-les al sistema elèctric hi pot tenir molt a veure. Aquesta manca de previsió i de planificació s’està notant també ara amb la situació de 8.500 petits inversors catalans en energia solar –62.000 a Espanya–, que han quedat abandonats per la mateixa administració que els va empènyer a fer la inversió i que ara compensa, per les mateixes raons, grans fons internacionals però a ells els deixa a l’estacada.

Davant l'emergència climàtica, la crisi energètica global i la necessitat d'avançar cap a una economia més verda i autònoma, les energies renovables s'han convertit en una prioritat estratègica. En aquest context, el biometà, una energia neutra en carboni, es presenta com una solució immediata i efectiva per afrontar els reptes de descarbonització, eficiència energètica i gestió sostenible dels residus. Aquesta energia renovable, produïda a partir de residus orgànics, té qualitats similars a les del gas natural i pot facilitar una transició energètica eficient i assequible. Naturgy aposta amb força pel biometà com a peça clau per descarbonitzar l'economia i accelerar un nou model energètic més sostenible i autònom.

Un dèficit elèctric cada cop més preocupant i la caducitat de les centrals nuclears –l'any passat van produir més del 50% de l'energia consumida a Catalunya– ens han situat en una posició d'alerta. I només faltava la recent gran apagada. Catalunya consumeix més electricitat de la que genera. El 2024, el consum elèctric al Principat va ser de 44,1 TWh, mentre que la producció va situar-se en 37,4 TWh, de manera que el dèficit va ser d'un 15,19%.

De les fonts de generació elèctrica, n’hi ha que tenen inèrcia i n’hi ha que no. La inèrcia és l’energia que s’acumula en un cos en moviment –si el moviment és lineal, s’expressa per la massa multiplicada per la velocitat al quadrat, i si gira, s'expressa per la massa i la seva distància respecte de l’eix de gir al quadrat, multiplicada per la velocitat angular al quadrat–. L’energia cinètica. Aquesta energia es dissipa amb el temps, però instantàniament tendeix a mantenir-se, tant si la força que s’oposa al gir creix com si decreix. En definitiva, si una turbina hidràulica veu augmentada o disminuïda la força que s’oposa al seu gir, abaixarà o apujarà la velocitat molt poc de manera immediata, a causa de la inèrcia. El mateix passarà amb una turbina de gas d’un cicle combinat.

Hola, com estan?

Nou desembarcament al negoci d'energies renovables espanyol Schroders Greencoat, un gegant britànic de la gestió d'infraestructures renovables que ha acordat entrar com a soci amb el 49% d'una cartera solar i eòlica de 400 megawatts (MW) de Repsol. És una operació valorada en uns 580 milions d'euros.

Després del turisme, la producció agrícola i ramadera és la segona activitat econòmica més important de la Catalunya Nord. Per això, aquest pròxim cap de setmana, de l'11 al 13 d'octubre, se celebrarà al Parc d'Exposicions de Perpinyà la primera edició de la Festa de l’Agricultura, per posar en relleu la importància d’aquest sector. Es tracta d'un saló que representarà el sector agroalimentari, gastronòmic i de les energies renovables del departament dels Pirineus Orientals. "En aquest període difícil hem de mantenir-nos junts. A la Festa de l’Agricultura només parlem del costat positiu, deixem els problemes a la porta", va dir Élise Borieux, responsable del projecte de l'associació Fête de l'Agriculture 66 en la seva presentació. Entre els problemes a què fa referència Borieux hi ha la sequera o la malaltia de la llengua blava, problemàtiques que afecten tant el nord com el sud. Els sindicats agrícoles dels dos costats denuncien la manca de suport i de resposta per part de les institucions. Tot això va conduir a les protestes que a principis d’aquest any van protagonitzar els pagesos de la Catalunya Sud i a les quals van fer costat els de la Catalunya Nord. 

No conec ningú que estigui en contra dels molins de vent i les plaques solars. Però alhora conec poquíssima gent que treballi activament perquè se n’instal·lin al seu poble. Ens hem instal·lat en el "sí però no". És a dir: hi ha la consciència general que no podem dependre del petroli, el gas i les nuclears, però ningú vol "embrutar" el seu territori amb parcs energètics verds. L’estima pel paisatge ha crescut i està passant per sobre de la lluita contra el canvi climàtic.

A Austràlia hi ha més de tres milions de sistemes de plaques solars als terrats de cases o edificis no residencials, cosa que –segons dades que el govern del país va difondre al març– indica que n'hi ha a més d'un de cada quatre immobles. Es tracta d'una circumstància a priori positiva en termes d'energia renovable, però en els últims dies ha encès les alarmes del país, segons recull ABC News (Australian Broadcasting Corp).

Catalunya i Espanya es troben en plena transformació cap a un model energètic més sostenible, impulsat per les energies renovables. No obstant això, aquest procés, essencial per combatre el canvi climàtic i reduir la dependència dels combustibles fòssils, avança a ritmes desiguals i amb reptes significatius.

El Govern vol potenciar la generació elèctrica amb energies renovables i, en aquest sentit, impulsarà el biogàs i l'eòlica marina, segons ha explicat aquest dimarts la portaveu de l'executiu de Salvador Illa, Sílvia Paneque. Així, l'executiu català vol que Catalunya deixi d'estar a la cua de les renovables a Espanya.