Les apostes esportives, les cartes i la ruleta són els jocs d'atzar amb diners més freqüents entre els joves catalans, especialment entre els nois. De fet, cada cop és més habitual que els alumnes de secundària, és a dir, adolescents d'entre 14 i 18 anys, apostin diners. L'any passat, per exemple, un 17% dels estudiants van participar en jocs d’apostes presencials, si bé el percentatge entre els nois s'enfila fins al 24,5% per la marcada bretxa de gènere que s'observa en aquesta pràctica. Aquesta és una de les dades destacades en la darrera enquesta sobre l’ús de drogues en l’ensenyament secundari (ESTUDES) que realitza el departament de Salut per conèixer els hàbits de consum i de les conductes addictives dels joves catalans.

El 2025 cada dia van desaparèixer deu persones. És una dada que pot sorprendre, però que es repeteix pràcticament cada any. Aquest dilluns, els Mossos d'Esquadra han fet públic que l'any passat es van registrar 3.682 casos de persones desaparegudes a Catalunya. "Una xifra que posa de manifest la importància de tenir una resposta integral i d'atenció a les famílies", apunten des del cos policial, que subratlla que el 98% dels casos es resolen satisfactòriament.

Un nen està ingressat a l'hospital amb ferides de gravetat després de caure al buit aquest diumenge en un hotel de l'Hospitalet de Llobregat. La criatura té entre cinc i sis anys i es va precipitar per un marge d'uns vuit metres. L'infant va resultar ferit greument, amb diversos politraumatismes al cos. En un inici, també va quedar inconscient, segons fonts consultades per l'ARA, tot i que no se li han detectat hemorràgies internes.

La Fiscalia de Barcelona ha posat en marxa una unitat especialitzada en vulnerabilitat, la primera de l'Estat. Cinc fiscals es faran càrrec d'aquells casos en què les víctimes siguin menors d'edat o vulnerables per algun altre motiu, fent una lectura àmplia d’aquest concepte: atendran casos que afectin infants, persones grans o amb discapacitat, però també la "vulnerabilitat situacional", per exemple en casos de desigualtat de poder, o víctimes de casos greus com ara agressions sexuals en grup o de violadors en sèrie. Tot plegat centrant-se en no revictimitzar els afectats.

La història de Jeffrey Epstein no és només la d’un pederasta que tenia una xarxa de prostitució al servei d'homes rics de tot el món. La història de Jeffrey Epstein és també una història de diners i política i, sobretot, de poder. Epstein utilitzava el sexe per comprar favors i influència. Però també per obtenir informació i fer créixer la seva fortuna. El magnat nord-americà, que es va suïcidar el 2019 a la presó de Nova York, tenia una xarxa de còmplices que li aconseguia joves models i menors. Però ell també era el gran artífex de la trama. Què volien els rics que hi acudien? Ell els ho aconseguia i els obria les portes de l’illa Little Saint James: un paradís al Carib on convidava algunes de les persones més influents del planeta i on algun d’aquests homes van agredir i violar desenes de menors.

Era qüestió de temps que el govern espanyol anunciés restriccions a les xarxes socials. Es podia intuir per l’interès cap a exemples com el d'Austràlia o, properament, el de França. La primera guspira del debat sobre la restricció per edat va esclatar l’estiu del 2024, amb la polèmica del consum de contingut pornogràfic a edats molt primerenques. En aquell moment, el govern va anunciar la Cartera Digital Beta, un passaport digital que inclou la verificació d’edat –vulgarment batejada com a pallaport–. La restricció també es menciona a l’avantprojecte de llei per a la protecció de menors en entorns digitals, la tramitació de la qual es troba en marxa.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha ratificat la condemna a Xavier Padial, el pederasta confés de Barberà del Vallès condemnat a 57 anys de presó per haver torturat i haver abusat sexualment de manera continuada de dues cosines seves, menors d'edat, i induir a la prostitució una d'elles. "No creiem que la indemnització atorgada compensi el que han patit" les víctimes "a mans del processat" i "ni molt menys que sigui desproporcionada", recull la sentència, a la qual ha tingut accés l'ARA, i que confirma una de les indemnitzacions per violència sexual més altes que s'han fixat a l'Estat: 400.000 euros per a la Laura –nom fictici per respectar la identitat de la noia–, que va patir els abusos des que tenia 6 o 7 anys, i va prostituir-se sota la influència d'ell, i 80.000 per a l'altra noia, que també va patir els abusos sexuals.

Els Mossos d'Esquadra han detingut 11 joves per conformar un grup criminal que atracava víctimes amb les quals quedaven anteriorment per aplicacions de cites. Deu dels arrestats són menors d'edat i l'onzè té 18 anys. De fet, segons fonts policials, la majoria dels implicats estaven a punt de fer la majoria d'edat. Se'ls atribueixen nou agressions, i tres d'elles no s'han arribat a denunciar mai. Posaven en pràctica un modus operandi semblant, però la violència que exercien cada cop anava a més.

Una atractiva suma de diners, un regal o un favor a canvi només d'enviar a un desconegut una fotografia o un vídeo eròtic. Un 2,5% dels joves espanyols asseguren haver rebut algun cop mentre eren menors d'edat aquest tipus de propostes. Això vol dir un de cada 40 joves. I un 15% diuen conèixer casos propers en què els menors s'hi han prestat. Les xarxes socials van cada cop més plenes d'aquests esquers i anuncis fàcils, de webs i plataformes que blanquegen l'explotació sexual i la pornografia infantil i que han motivat una alerta per part de l'ONG Save the Children.

Agents de la Policia Nacional han detingut a Girona el pare i la mare d'un menor per abandonar-lo "deliberadament" davant una comissaria. Segons ha informat aquest divendres el cos policial espanyol, l'objectiu dels progenitors era que reconeguessin el fill com a estranger no acompanyat i obtenir els beneficis que preveu aquesta situació administrativa.

La denúncia de la desaparició de 14 menors en set mesos va suposar l'inici d'una investigació que ha destapat una xarxa internacional de tràfic de menors des de les Canàries fins a França. Entre novembre del 2024 i el maig d'aquest any van desaparèixer 13 menors en un centre d'Arrecife (Lanzarote) i un altre al centre de menors de San Bartolomé de Tirajana (Gran Canària). La policia espanyola ha detingut onze persones i quatre ja estan a la presó provisional per delictes d'organització criminal, falsedat documental, contra els drets i deures familiars, encobriment i pornografia infantil.

El Bakary i el Lassana eren menors d’edat i la Generalitat va provocar que acabessin al carrer assegurant que eren adults. Ara la justícia dona la raó als dos nois gambians. Les proves d’edat que va fer-los la Fiscalia per determinar que eren adults, i que van servir perquè l’antiga Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) els expulsés dels centres de menors, no tenien validesa. El del Lassana i el Bakary són només dos casos. Però n’hi ha molts més repartits per tot el territori. A Girona ciutat ja hi ha dues resolucions judicials més, i a la Garrotxa, per exemple, ja n’hi ha hagut una desena en els últims mesos.

Sanció pionera a l'Estat. L'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) ha multat amb 2.000 euros el difusor de diverses imatges de noies nues generades amb intel·ligència artificial (IA). Els fets es remunten a l'any 2023, quan es van publicar desenes de nus de diverses adolescents d'Almendralejo, a la província de Badajoz, fetes amb programes d'IA. Concretament, van substituir amb les cares reals d'algunes menors del poble les imatges de cossos despullats.

Una menor d'edat de 15 anys ha denunciat haver patit una agressió sexual per part de tres companys d'institut a Gironella, a la comarca del Berguedà. Segons el relat de la víctima, els fets van tenir lloc aquest dissabte a la tarda al municipi. Fonts consultades per l'ARA confirmen que després de la denúncia, els Mossos d'Esquadra van iniciar una investigació. Dos dels tres menors presumptament implicats ja han declarat davant de la policia i han passat a disposició de la Fiscalia de Menors. El tercer té 12 anys i, per tant, és inimputable.

Els Mossos d'Esquadra han detingut cinc persones, dos d'ells menors d'edat, per la seva presumpta relació amb l'homicidi d'un menor de només setze anys el 8 de setembre passat a la frontera entre Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat, davant de la parada de metro de Santa Eulàlia, segons ha pogut saber l'ARA. Després d'un mes i mig d'investigació, la policia catalana ha pogut vincular els arrestats amb l'atac que van patir un grup de tres menors, entre els quals la víctima mortal, amb armes blanques. 

Christian L.F., el líder del moviment supremacista xenòfob Deport Them Now UE empresonat des del juliol per instigar aldarulls racistes a la localitat murciana de Torre Pacheco, havia treballat abans al centre de justícia juvenil Can Llupià de Barcelona. Hi va treballar des del 2 de novembre del 2022 fins al 30 de març del 2023, segons fonts del departament de Justícia, que asseguren que "no va tenir mai accés a la base de dades dels menors". Amb tot, el sindicat Sicap Fepol ha exigit al departament una investigació interna per confirmar si l'home va accedir a aquestes dades.

Aquest mes de juny l'arquebisbat de Barcelona ha començat a pagar les primeres indemnitzacions a víctimes d'abusos sexuals a dins de l'Església. L'any passat, arran dels casos denunciats al llarg dels últims anys i els informes sobre abusos a l'Església que van fer la mateixa Conferència Episcopal Espanyola (CEE) i el Defensor del Poble, es va tirar endavant el pla de reparació integral a menors víctimes d'abusos sexuals, conegut com a PRIVA. Des de la seva creació, la Comissió Assessora de Reparació Integral de la CEE ha anat estudiant cada expedient de les persones que van denunciar haver patit abusos dins de l'Església catòlica a Espanya i que demanen una indemnització.

Es coneix com a happy slapping (bufetada feliç, en anglès) i consisteix a gravar agressions físiques entre menors d'edat i compartir-les a les xarxes socials. Un home amb residència a Girona havia fet d'aquesta pràctica violenta una afició: era l'administrador d'un grup de difusió en una aplicació de missatgeria instantània amb més de 164.000 seguidors i es permetia el luxe de triar quins usuaris podien formar-ne part. Sense la seva autorització, no es podia accedir al grup i, per tant, no es podia consumir aquest contingut que es considera ciberassetjament.

El jutjat de menors de Múrcia ha condemnat un menor de 14 anys a complir dotze pautes de conducta per haver mort el seu pare a punyalades. Els fets es remunten al juny del 2024, quan el menor, que es troba en l'edat mínima per afrontar un procediment judicial, va intervenir durant una discussió entre la seva mare i el seu pare. El noi ha reconegut que per defensar la seva mare va atacar el seu pare amb un ganivet. La sentència recull aquests fets i la confessió del menor després d'un acord de conformitat amb la Fiscalia.

El testimoni d'una víctima és clau per investigar qualsevol delicte i identificar el sospitós, fins al punt que pot ser prova suficient per a una condemna. Ara bé, què passa quan la víctima és un infant i, per la seva edat, no pot oferir un testimoni tan clar i detallat com ho faria un adult? Sobretot en delictes que solen cometre's d'amagat, com passa amb les agressions sexuals, es fa més difícil saber qui ha estat l'autor. En aquest sentit, diverses advocades catalanes denuncien que casos d'aquesta mena sovint acaben arxivats abans d'arrencar la investigació judicial, no per falta d'indicis sinó perquè no s'ha pogut identificar l'autor.