Carme Riera (Palma de Mallorca, 1948) és escriptora i catedràtica a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Guardonada amb els premis Nacional de Narrativa, Josep Pla, Crexells i Lletra d’Or, entre d’altres, publica Gràcies, unes memòries literàries de cinquanta anys d’escriptura.

Va passar la primera infantesa en una casa gran, al centre de Palma. “Era molt humida. Recordo les rajoles plenes d'aigua, el llit moll com si et fiquessis al mar. I, per altra banda, tenia un jardí que m'agradava molt perquè podies córrer i sentir-te una mica lliure”. La casa tenia tres plantes. “Cada un tenia un pis: els meus pares vivien a la part baixa, l'àvia i la meva tieta vivien al principal, i a dalt, al tercer pis, l'avi”. L’avi era tot un personatge: “era molt divertit, tenia un gimnàs, una biblioteca, anava en bicicleta des de les 7 del matí fins a les 2, es banyava al mar fos estiu o hivern, era força exòtic”.

]]>

Ens situam a dia 23 d’abril de 1975. És dimecres i fa un dia esplèndid, i a un racó de la Rambla de Catalunya, a Barcelona, una autora jove i novella seu a la paradeta de l’Editorial Laia, que tot just acaba de publicar el seu debut. Està feliç i il·lusionada, és “un dia preciós, un Sant Jordi meravellós”, dirà quan el recordi. Tot i això, però, s’amaga darrere una muntanya de llibres mentre els altres autors que seuen amb ella es dediquen a signar un exemplar darrere un altre a la gent que s’acosta a comprar-ne. La qüestió és que ja han passat unes quantes hores i ella encara no n’ha venut cap.

]]>

Fa uns dies, Najat El Hachmi escrivia un article a l'ARA en què reivindicava la rellevància de les escriptores pioneres i posava d’exemple el cas de Carme Riera, que recentment ha tret una novel·la nova. L’article em va semblar honest i ple d’encerts: més enllà de les preferències literàries de cadascú, és important reconèixer el paper de les predecessores en aquells àmbits que tradicionalment han arrossegat estereotips, prejudicis i discriminacions de caràcter masclista. És evident que Carme Riera és un bon exemple d’autora que va trencar sostres i que va fer-se un lloc en un gremi extremadament masculinitzat, en el qual la presència femenina era, com a mínim, residual.

]]>

Ser pionera vol dir obrir camí allà on no n’hi ha, anar apartant arbustos i penetrant en espesses bardisses. S’ha de tenir un caràcter decidit i veure-hi clar allà on encara no s’ha fet la llum. I suportar les ferides de branques i esbarzers, d’espines que vas traient-te mentre avances. Les que ara ens dediquem a l’ofici d’escriure, a pesar de totes les dificultats que hem d’afrontar lligades a la precarietat i la incertesa, vam trobar-nos un camí ja fet en el qual no és estrany que siguem nosaltres les autores. Què hauríem fet si cap dona no s’hagués atrevit a trepitjar aquest terreny en altres temps exclusiu dels senyors? Per sort hem pogut comptar amb destacades figures que no només van entrar en la literatura per vocació individual sinó que sempre van tenir en compte l’avenç col·lectiu. Una de les autores que van irrompre amb força per estripar moltes cotilles en el terreny intel·lectual i literari va ser la Carme Riera, que acaba de publicar Una ombra blanca, una novel·la magnífica que té la virtut de fer pensar, sentir i somniar, tres coses que costa trobar en una sola obra. Que la Carme Riera publiqui novel·la després de set anys de no fer-ho hauria de ser un esdeveniment digne de rebre l’atenció que mereixen les figures cabdals d’una literatura. Però ai, resulta que en aquest país tan petit ens pensem que la via planera que trepitgem ha existit sempre i no reconeixem amb prou entusiasme les que la van forjar amb tot en contra.

]]>

Diu Carme Riera (Palma, 1948) que sempre intenta escriure coses diferents perquè si no s’avorreix. Fa aquesta afirmació mesos abans dels cinquanta anys de la publicació del seu debut, el recull de relats Te deix, amor, la mar com a penyora (1975), i just quan surt el seu últim llibre, la novel·la Una ombra blanca (Edicions 62, 2024). Si el primer era una col·lecció de contes intimistes i poètics en què l’autora teixia filigranes lingüístiques i narratives, el nou és un procés de regressió a uns fets traumàtics als quals es veu obligada a enfrontar-se la seva protagonista, la cantant Barbara Simpson, que viu una de les conegudes com a EPM: experiències properes a la mort. 

]]>

Quan l’escriptora Carme Riera (Palma, 1948) es va quedar embarassada per segon cop, ja tenia un nen preadolescent. Aquest nou embaràs li arribava en un altre estadi de la seva vida i va decidir escriure l’experiència. Entre altres coses, perquè no existien referents similars que poguessin servir-li a ella i a altres dones. Des de llavors han passat més de trenta-cinc anys –ara la filla que portava al ventre té al seu torn una filla–, però el seu periple per les diverses etapes de la gestació encara és molt vàlid.

]]>

Les sirenes de Carme Riera (Palma, 1948) no tenen cua de peix, tenen ales. L'escriptora confessa que està obsessionada amb aquests éssers mitològics, que vincula directament amb les femmes fatales de la literatura de finals del segle XIX. "Se les descriu com uns personatges terribles, temptadors, que s'enduien els homes a la mort i al desastre. A l'Odissea ja apareixen amb ales, però després va venir Disney i els va posar la cua de peix", explica Riera. Ella ha tornat a les sirenes originals amb La pau dels somnis feliços (Edicions 62 / Bruguera), la història d'una jove que fuig de la seva illa natal. El conte, il·lustrat per Silja Goetz, reprèn la fascinació de l'autora per aquestes criatures que ja va desplegar a La veu de la sirena (Edicions 62 / Lumen, 2015).

]]>

Creativa. Extravertida. Ambiciosa. Valenta. Orgullosa. Arrogant. Aquests són sis dels adjectius que Carme Riera fa servir per descriure l'agent literària Carmen Balcells, qui va conèixer el 1979 i amb qui va mantenir des de llavors una doble relació, professional i d'amistat, fins a la seva mort el 2015, als 85 anys. "Aquella notícia va ser un sotrac horrorós –recorda Riera–. La Carmen, que sempre tenia sortides genials, m'havia dit en diverses ocasions que quan morís jo havia d'ajudar a la seva beatificació. Em va semblar que, rere aquesta proposta, el que de debò em demanava era que n'escrigués la biografia".

]]>

"Ni la carícia més agosarada, ni la llengua més sensitiva mai no em feren sentir tan torbada ni tan plena de desig", admet un dels personatges d'Epitelis tendríssims, llibre de contes que Carme Riera va publicar ara fa 40 anys i que Edicions 62 acaba de reeditar conjuntament amb Contra l'amor en companyia i altres relats, del 1991. "Quan el col·lectiu Ofèlia Dracs va publicar Deu pometes té el pomer, que eren de temàtica eròtica, em va venir de gust dedicar tot un llibre a l'erotisme –recorda ara–. Era molt diferent del d'ara, l'erotisme de finals dels 70. El sexe es descrivia amb termes clínics o també amb males paraules. El menyspreu sempre acompanyava les dones, i encara ho fa: cal recordar que una cosa horrible és un conyàs i una cosa magnífica és collonuda".

]]>

De debò que alguns catalans es desprenen del castellà?

Teatre Goya, Nit de l’Edició. Carme Riera rep el premi Atlàntida. En fa la glossa la també escriptora Rosa Montero. Ens informa que, a Amazon, un llibre de Riera té una nota de quatre coma nou sobre cinc. I que això és tota una proesa, perquè sempre hi ha l’emprenyador de torn que valora el llibre amb una nota baixa i, doncs, fa caure en picat la puntuació global. Estic curada d’espants, però no deixa de semblar-me estrany que Rosa Montero hagi triat referir-se justament a Amazon, que és la bèstia negra dels llibreters.

]]>

Cada desembre, la Nit de l’Edició serveix perquè el sector del llibre reflexioni sobre la seva salut. Superat el punt més baix de la crisi –es va passar dels 3.109 milions de facturació del 2009 als 2.181 del 2013 al conjunt de l’Estat–, el Gremi d’Editors de Catalunya celebra que aquest 2019 “sigui el sisè any que el sector creixerà, a l’entorn d’un 2%”, comentava aquest dilluns el seu president, Patrici Tixis. En xifres, aquest increment estimat representa passar dels 2.364 milions de l’exercici anterior a uns 2.410 milions; en el cas català, la xifra de facturació creix dels 1.200 als 1.224 milions d’euros.

]]>

Dins el darrer blau és una “novel·la de caire històric, però també d’aventures, un relat coral i d’intriga”, diu Pilar Beltran, d’Edicions 62. I això que el final del llibre -reeditat ara que fa 25 anys que va guanyar el premi Josep Pla- se sap abans i tot de llegir-lo si es coneixen una mica els fets en què es basa. El 1688, un grup de jueus conversos mallorquins van intentar fugir en vaixell després d’una delació, però abans de poder salpar la Inquisició els va detenir, empresonar i jutjar. “Trenta-set persones foren condemnades al braser -recorda l’autora a l’epíleg de la reedició de la novel·la-. Tres d’elles, Rafel Valls i els germans Caterina i Rafel Benet Tarongí, com que no volgueren abjurar de la seva religió, foren cremades vives”.

]]>

El premi Crexells, que pretén escollir quina ha estat la millor novel·la en llengua catalana publicada l'any anterior, inicia una nova etapa amb un canvi de jurat i modificacions en les seves bases. Segons la vicepresidenta de l'Ateneu Barcelonès, Gemma Calvet, les novetats obeeixen al "fràgil moment que estan vivint la llengua i la cultura". A més, els canvis busquen "mantenir el prestigi i l'origen del guardó perquè continuï sent un premi de referència per a la llengua catalana", afegeix Calvet.

]]>

Novel·lista, assagista, catedràtica i acadèmica: el “polifacètic” perfil de Carme Riera -nascuda a Palma el 1948- va ser distingit ahir amb el Premio Nacional de les lletres espanyoles 2015, que el ministeri d’Educació, Cultura i Esports concedeix anualment des de l’any 1984. El jurat també el va justificar per la “repercussió universal” i “l’altíssima qualitat de la seva obra en català i castellà en la qual es combina la creació literària amb la investigació i divulgació”. Riera és la primera autora mallorquina que aconsegueix el guardó, dotat amb 40.000 euros, que al llarg de les tres dècades d’història ha reconegut diversos autors -fins ara només homes- que han escrit en català, com ara el poeta J.V. Foix (1984), el filòleg Joan Coromines (1989), el poeta Pere Gimferrer (1998), el medievalista Martí de Riquer (2000), l’historiador Miquel Batllori (2001), el narrador Joan Perucho (2002) i l’assagista i editor Josep Maria Castellet (2010).

]]>

L'escriptora mallorquina Carme Riera (Palma de Mallorca, 1948) ha estat guardonada amb el Premio Nacional de les Lletres 2015, que atorga anualment el Ministeri de Cultura i que està dotat amb 40.000 euros. Es va donar a conèixer el 1975 amb els contes de 'Te deix, amor, la mar com a penyora', i entre la seva obra destaquen novel·les com 'Dins el darrer blau' (Destino, 1994) i 'L'estiu de l'anglès' (Proa, 2006) i el llibre de memòries 'Temps d'innocència' (Edicions 62, 2013). L'últim llibre que ha publicat ha estat una actualització del conte de Hans Christian Andersen 'La petita sirena', que portava per títol 'La veu de la sirena' (Edicions 62).

]]>

L'escriptora Carme Riera (Palma de Mallorca, 1948) reescriu la història de la sireneta de Hans Christien Andersen a 'La veu de la sirena' (Edicions 62) i la converteix en una dona del segle XXI, campiona de gimnàstica aquàtica. A través de l'univers del conte, Riera torna la veu a la protagonista, una dona "activa", "transgressora" i "heroica" que al conte d'Andersen se li havia tallat la llengua com a sacrifici per tenir cames i poder caminar.

]]>

L'escriptora Carme Riera ha rebut el 18è Premi Trajectòria dins dels actes de La Setmana del Llibre en Català. Riera s'ha mostrat molt agraïda pel fet que el concedeixen els professionals de la cadena del llibre, és a dir, editors, distribuïdors i llibreters. L'escriptora també ha expressat un desig: "seguir fent llibres pel meu país i en la meva llengua, el català".

]]> La 32a edició de la Setmana del Llibre en Català, que tindrà lloc a l'avinguda de la Catedral de Barcelona des d'aquest divendres fins al 14 de setembre, augmentarà els seus expositors en un 35% respecte al 2013 fins arribar als 105, distribuïts en 51 casetes –un 15% més que l'edició anterior–, segons ha anunciat aquest dimecres en roda de premsa la presidenta de l'esdeveniment, Montse Ayats.

]]> L'escriptora Carme Riera ha reflectit aquest dijous l'amor que sent per Mallorca en reflexionar, en el seu discurs d'ingrés en la Reial Acadèmia Espanyola, sobre la imatge que van donar de l'illa els escriptors que van viatjar-hi entre 1837 i 1936, molt abans que el turisme massiu envaís els seus pobles i costes.

]]>

CARLES SANTOS

]]>