El barri nord-oest de Salt és el que registra un nivell socioeconòmic més baix de Catalunya; segons un estudi de l'Idescat (Institut Estadístic de Catalunya). Per elaborar el rànquing, ha dividit Catalunya en agrupacions censals i en el cas del poble del Gironès ha analitzat els carrers del barri Centre: des del carrer Major fins a Països Catalans, entre Manuel de Falla i Marquès de Camps. Al preguntar a diferents saltencs d’aquesta zona pels motius que la situen en la part més baixa de la classificació, la resposta és diferent en funció del seu origen.

La decisió del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), on hi ha representats el Govern i els centres universitaris, de renunciar a demanar als estudiants graduats el nivell B2 d'anglès si volen obtenir el títol, suposa un evident pas enrere. Es pot disfressar de moltes maneres, però els fets són els fets: ja no hi haurà una norma que faci que tots els llicenciats tinguin un mínim comú. I si no hi ha aquesta exigència, proliferaran les vies per escapolir-se i les excuses per a la laxitud. El resultat serà que, com a país, continuarem en les posicions de cua en coneixement de l'anglès. Cosa que ens restarà competitivitat econòmica i acadèmica.

Nova York, Miami, Buenos Aires, Rio de Janeiro, Amsterdam, Londres, Lisboa, Roma, Hong Kong, Tokyo... Barcelona. Totes aquestes ciutats tenen dues coses en comú. La primera, que són algunes de les ciutats més icòniques del planeta. La segona, totes podrien desaparèixer sobre les aigües si es compleixen les previsions del 'National Geographic', que alerta que l'escalfament global i l'augment del nivell del mar posarà fi a un bon nombre de ciutats costaneres.

La meitat dels adolescents no saben parlar anglès. L'Eurobaròmetre situa els alumnes de 15 anys de l'Estat a la cua d'Europa en l'aprenentatge d'aquest idioma, que ha esdevingut la 'lingua franca' moderna. A Catalunya, les coses no són pas gaire millors. Segons un estudi de la Universitat de Cambridge de l'any 2012, el nivell d'anglès dels catalans era fins i tot lleugerament inferior a la resta de l'Estat. Mirem d'esbrinar-ne els motius.

L'emoció està servida a la Tercera Divisió. Mirant la classificació, només vuit punts separen el líder del classificat al lloc número catorze. Una sola jornada de competició pot fer variar de posició a més de la meitat dels clubs de la lliga i, fins i tot, enviar a dalt de tot un equip aparentment despenjat o apropar a la zona baixa qui es troba teòricament còmode.