Moltes escultures monumentals de ferro d'Eduardo Chillida (1924-2002) estan impregnades amb la pàtina d'oxidació que els va donar estar a l'aire lliure al paratge que més endavant es convertiria en el Chillida Leku, a prop d'Hernani (Guipúscoa). L'artista i la seva dona, Pilar Belzunce, van començar a somiar aquest museu a principis dels anys 80, i cada vegada va ser més difícil que Chillida volgués vendre algunes de les seves creacions, sobretot a partir dels anys noranta. Amb la Fundació Telefónica no va haver-hi problemes: Chillida, juntament amb altres artistes consagrats com Antoni Tàpies, Pablo Picasso, Juan Gris i Luis Fernández, va ser un dels elegits quan Jorge Semprún, ministre de Cultura entre el 1988 i el 1991, va demanar ajuda al president de la Fundació Telefónica, Luis Solana, per comprar obres de grans pintors i escultors que aleshores estaven poc representats als museus públics de la incipient democràcia. La singularitat d'aquesta col·lecció, que ja compta amb unes 1.100 obres, és que en comptes de tenir una seu pròpia, Telefónica les va dipositar en museus com el Reina Sofia, el Macba i l'IVAM.

Demà fa cent anys que va néixer Eduardo Chillida i el porto al Bon dia pel simple plaer de poder parlar d’art en un article com aquest, que sovint està dedicat a la crua realitat. 

El matrimoni de galeristes, editors i mecenes format per Aimé i Marguerite Maeght va endegar la fundació que porta el seu nom a Sant Pau de Vença després de la tràgica mort d'un fill. La fundació, que va ser pionera a Europa, els va suposar una injecció d'esperança i alegria. Després de visitar el taller de Joan Miró a Mallorca, els Maeght van encarregar la seu a l'arquitecte Josep Lluís Sert i la van convertir en un lloc de trobada dels grans artistes amb qui treballaven. "Quan un artista entrava a la galeria també ho feia a la família", afirma Isabelle Maeght, neta dels fundadors i actual administradora de la Fundació Maeght, amb motiu de l'exposició Univers Maeght al Chillida Leku, des d'aquest dissabte fins al 14 d'abril del 2024, amb disset escultures de la fundació en diàleg amb les de Chillida, de noms consagrats com Jean Arp, Pablo Palazuelo, Georges Braque, Alexander Calder, Marc Chagall i Antoni Tàpies. "Els cognoms Maeght i Chillida estan units per sempre", subratlla Maeght. Es tracta de la primera gran exposició col·lectiva del Chillida Leku i també del tret de sortida de l'Any Chillida a la institució. La mostra ha estat possible gràcies al fet que la Fundació Maeght està tancada pe ampliació.

El cel ennuvolat fa que el Chillida Leku llueixi amb tota l'esplendor. Aquesta llum del nord també crea una certa atmosfera de recolliment que s'escau a la nova exposició temporal del museu, dedicada a l'escultora britànica Phyllida Barlow (1944-2023). La mostra, que Barlow va concebre fins a l'últim detall, havia de ser la primera d'un artista viu al Chillida Leku, però es va morir de manera sobtada el 12 de març víctima d'un atac de cor. Així que serà la seva primera exposició pòstuma.

El verd intens de la vegetació basca i el cel gris encapotat donen la benvinguda al visitant del Chillida Leku d'Hernani, el museu a l'aire lliure de l'artista basc més internacional, a deu minuts de Sant Sebastià. Les seves enormes escultures d'acer i de pedra esquitxen un paisatge majestuós, humit, viu. A prop del caserío Zabalaga, la masia que el mateix Eduardo Chilida va estar restaurant durant disset anys, hi treu el cap una taca blanca. La sinuosa escultura de l'Ocell solar de Joan Miró (1968), que per primera vegada ha volat fora de les sales de la Fundació Miró de Barcelona, contrasta amb tot aquest entorn cantàbric. Un ocell i una Femme amb cap de cargol, que també ha sortit de Barcelona per primer cop, són la invitació per entrar a Miró a Zabalaga, l'exposició d'estiu que el Chillida Leku dedica a un dels grans amics de l'escultor. Si l'any passat era Antoni Tàpies qui inaugurava el programa d'exposicions temporals, aquest any el continuen amb Joan Miró, que per primera vegada fa entrar el color a un caserío del segle XVI fet de pedra, fusta i llum.

Mireia Massagué va assumir la direcció del Chillida Leku l'octubre del 2018 després d'haver dirigit el Gaudí Exhibition Center a Barcelona i d'haver treballat al TNC. La incorporació es va produir pocs mesos abans que el museu tornés a obrir les portes gràcies a l'acord de la família Chillida amb la galeria suïssa Hauser & Wirth. 

Era com un santuari. Per a Eduardo Chillida el museu a l'aire lliure que porta el seu nom, el Chillida Leku, a Hernani, era molt més que un lloc on guardar i mostrar les seves obres gegantines. "Era com el seu lloc en el món –diu el seu fill Luis–. A ell li agradava definir-se com un arbre, amb els peus a la seva terra i els braços oberts al món". Per això és tan especial que comencin un programa d'exposicions temporals i que ho facin amb una mostra d'Antoni Tàpies. Per a Luis Chillida, rebre a casa un altre artista significa "fer un pas endavant en el projecte museològic" en què es puguin generar relacions entre diferents visions de l'art i reprendre les relacions que el seu pare va mantenir sobretot amb els artistes de la seva galeria, la Maeght, com Alexander Calder, Georges Braque i Alberto Giacometti, i també amb la viuda de Kandinski, Nina. I Joan Miró, que va ser amic tant de Chillida com de Tàpies.

Antoni Tàpies serà el primer gran artista contemporani convidat al nou programa del museu Chillida Leku, que l'homenatjarà a partir del 10 de juny amb una exposició de les seves escultures dels anys 80 i 90. La mostra portarà per títol Tàpies en Zabalaga i "evidenciarà el llenguatge propi i distintiu del mestre de l'informalisme", tal com diu el comunicat que ha fet el museu. I les escultures de Tàpies establiran "un diàleg directe" amb les peces d'Eduardo Chillida exposades al museu.

“És la notícia cultural més important d’aquesta etapa”, va afirmar un emocionat José Guirao la setmana passada sobre la reobertura del Chillida Leku, el museu dedicat a l’obra d’Eduardo Chillida, que demà torna a obrir les portes després de vuit anys tancat durant els quals només es podia visitar amb cita prèvia. “Aquest és un espai únic al món que reflecteix d’una manera molt fidel, la millor possible, l’esperit d’un artista, l’amor a l’art i el que significa mostrar l’art a la ciutadania”, deia el ministre de Cultura.

Chillida Leku, el museu a l'aire lliure situat als afores d'Hernani (Guipúscoa) que acull el corpus d'obra més important d'Eduardo Chillida, es tornarà a obrir al públic a l'abril.

El govern basc i la Diputació Foral de Guipúscoa estan "totalment d'acord" en intentar de reobrir el museu Chillida Leku i tenen la intenció de formular una "primera proposta" a la família de l'escultor.

Segons ha anunciat en un comunicat de premsa, el Museu Chillida Leku ha sol·licitat un expedient de regulació temporal de treball (ERE) i ha acordat el tancament de la institució a partir de l'1 de gener de 2011. El museu, d'iniciativa privada, no ha pogut afrontar una situació de dèficit recurrent, similar a la d'altres institucions artístiques, i els efectes de la crisi econòmica i s'ha vist forçat a prendre aquesta decisió.