Sentim a la ràdio el cas de la Noelia, la noia que quan llegeixin aquestes línies haurà rebut l’eutanàsia. Ens n’han parlat. Sabem que el seu pare s’oposa a la mort amb el suport d'Abogados Cristianos. Però la diferència és que, fa uns dies, ella va concedir una entrevista a la televisió. Llavors el "cas de la Noelia" passa de ser general a ser concret. La noia parla del seu pare. El pare ha dit: “Ella per a mi està morta”. No en vol saber res, perquè es vol morir, i com que es vol morir, i ell no vol que es mori, diu que ja està morta. Ella, a la tele, es queixa que no li truca. Explica que va passar per diversos centres de menors, que la seva àvia, amb qui va viure, la va maltractar psicològicament. Però diu “abu”. Diu: “Viure amb l’abu va ser un infern”. El cas no és “només” una noia paraplègica que es vol morir. És una noia a qui van violar i que, com a reacció, es va voler suïcidar sense aconseguir-ho.

Feia temps que sentíem parlar del cas de la Noelia als mitjans de comunicació. Un comitè d’experts va autoritzar, fa gairebé dos anys, el seu dret a rebre una mort assistida a causa del seu patiment. La lluita judicial del pare, però, ho ha impedit fins ara. Dos dies abans de la data de l’eutanàsia, Sonsoles Ónega va anunciar una entrevista amb la Noelia. Va ser ella mateixa qui va sol·licitar participar al programa.

Les declaracions davant la jutgessa de Jorge Suárez, subdirector general d’Emergències del País Valencià, han revelat un detall que va endarrerir encara més l’enviament del missatge d’alerta als mòbils de la ciutadania: la traducció al català va entretenir-los una bona estona perquè Salomé Pradas, més enllà de retocar el text perquè no fos massa imperatiu, va voler modificar accents i paraules perquè trobava que eren més pròpies del català estàndard que del valencià. En el debat per la traducció, va demanar treure l’accent de València i substituir tipus per tipo i aquest per este. Els mitjans de comunicació catalans s’han fet ressò d’aquesta circumstància, mentre que en els espanyols s’ha passat per alt. A Informativos Telecinco es limitaven a subratllar “el tiempo que invirtieron en materialitzar el mensaje” i en el Telediario de La 1 apuntaven que “El presidente de la Diputación sugirió hacer cambios ortográficos”, sense especificar quins.

Dimarts, Sonsoles Ónega va fer una exhibició de crueltat televisiva inaudita. "Ahora vamos a pasar de una historia fantástica a otra tremenda", es va limitar a anunciar per canviar de tema. En el seu programa de successos d’Antena 3, Y ahora Sonsoles, va presentar un matrimoni el fill del qual havia mort als vint anys per una negligència mèdica greu. El noi no podia respirar i la seva mare va trucar a urgències. La conversa amb el metge va quedar enregistrada i Sonsoles Ónega la va emetre per presentar el cas. La mare alertava el doctor que el seu fill no podia respirar. El metge demanava parlar amb el noi i ella li repetia que no podia fer-ho perquè s’estava ofegant. El metge, incrèdul i prepotent, hi insistia. Mentre emetien aquest fragment la càmera va mostrar el matrimoni. Es veia el pare tapant-se les orelles per no sentir una altra vegada la trucada. Malgrat tot, Ónega va donar pas a la segona part de la gravació, amb l’agreujant que es va equivocar amb el nom del noi. Es deia Aitor i va advertir als espectadors que descobririen la història de l'Iker. En l'enregistrament se sentia la veu del nano: “Me ahogo... No puedo... Me ahogo...” i com el metge tornava a parlar amb la mare i li deia que el seu fill respirava perfectament. De males maneres, li demanava si estava en tractament psiquiàtric i insinuava que havia pres drogues. La mare ho negava. "Él dirá lo que quiera, pero respira perfectamente”, va concloure el metge. Poc després el noi va morir per un coàgul de sang que li obstruïa l’artèria pulmonar. Quan va acabar la trucada, Ónega estava asseguda al costat del matrimoni i l’home continuava amb les mans tapant-se les orelles. La presentadora, amb un to afectat, explicava: "Bartolomé me ha dicho con razón: «No puedo volver a escuchar a mi hijo morirse»". Ningú del programa ho havia pensat abans. Ónega entonava un mea culpa hipòcrita: "Hoy he aprendido a preguntar. No lo volveremos a hacer. No somos conscientes, pero para usted volver a escuchar esa llamada no tiene consuelo. No lo van a olvidar nunca". 

Antena 3 ha estrenat Emparejados, una mena de concurs en el qual parelles de famosos estableixen petites competicions a través d’anècdotes de la seva vida vinculades a les relacions de parella. L’estrena estava protagonitzada per l’exfutbolista Joaquín i el cantant Bertín Osborne. El primer anava acompanyat de la seva dona, i el segon, de la seva filla gran. “Tengo un amplio abanico de descendientes”, va dir l’artista, ironitzant sobre la seva tendència descontrolada a procrear amb dones joves gairebé com si fos un joc d’atzar. El programa buscava col·laboradors que animessin la nit i el resultat va ser un festival de bromes sexistes passades de rosca i comentaris que regalimaven testosterona amb efluvis de naftalina. Bertín va explicar que s’havia fet la vasectomia a petició de les seves filles grans i que, des de la intervenció, quan orinava el raig se li desviava cap a un costat. Entre les dues parelles participants havien de respondre a preguntes compromeses, com per exemple si Bertín s’havia sentit atret sexualment per alguna amiga de la seva filla. Joaquín i la dona van relatar, també, els detalls de la seva pitjor experiència sexual.

Tots els informatius s’estan fent ressò de les crides que grups ultres estan fent per caçar immigrants a la localitat murciana de Torre Pacheco. “Torre Pacheco es un polvorín”, advertia en els titulars d’Antena 3 noticias la presentadora Sandra Golpe. El vídeo d’introducció presentava el conflicte des de l’equidistància dels uns contra els altres amb música d’acció que convertia les agressions en un videoclip trepidant. “A pesar de que la mayoría de los inmigrantes han nacido allí o residen desde hace años, algunos vecinos opinan que no terminan de adaptarse”, deia una reportera. I incloïen les declaracions a peu de carrer de dues senyores: “No tienen trabajo y están todo el día en la calle porque no tienen nada más que hacer”, deia una. “Son problemáticos y le da a uno inseguridad”, assegurava una altra veïna. Un redactor ampliava els noms, els símbols i detalls dels grups ultres (incloent-hi Vox) que convoquen als seus seguidors a la lluita. 

Els informatius espanyols obrien, com és lògic, amb la compareixença de Pedro Sánchez. Al Telediario de La 1 ho agafaven per la voluntat del president de no tirar la tovallola i resumien el seu pla anticorrupció. Posaven èmfasi en la satisfacció del govern per la compareixença, que reforçava certa idea de punt d’inflexió a què aspiraven els socialistes. De fet, la crònica que es feia de la sessió al Congrés recorria freqüentment a citar fonts del govern i del partit, fins i tot a les seves metàfores. La periodista resumia: “Muy elocuente ha sido la imagen que establecían en las filas del PSOE, dicen, que el PP ha vendido la piel del oso antes de cazarlo, pero que la jugada les ha salido mal porque el oso está más vivo que nunca”. Al·legories que aportaven un vigor excessivament entusiasta a la realitat. “La legislatura parece que de momento aguanta” i “pleno superado, dicen fuentes del gobierno” era la conclusió final de la notícia.

Amb totes les cadenes generalistes ja amb un peu en la programació d'estiu, és el moment de fer el balanç d'una temporada que ha demostrat que la televisió encara pot generar debat, com s'ha vist amb la trifulga entre El hormiguero i La revuelta. Tot i les diferències d'audiència entre el conjunt d'Espanya i Catalunya, hi ha un titular comú: l'ensorrament de Telecinco és un fet.

El 23 d’abril de l’any passat, la presentadora Sandra Golpe va obrir les notícies d’Antena 3 amb una frase sonada: “¿Qué tal? Buenas tardes. Hoy es 23 de abril. Día de Castilla y León, Día de Aragón y Día del Libro”. Un any més tard, parlar de la diada de Sant Jordi i pronunciar la paraula Catalunya els continua costant. Manu Sánchez obria l’informatiu matinal posant context a la data: “Hoy es el día de los fieles”. Es referia als devots del papa Francesc que podien començar a desfilar per la capella ardent instal·lada a Roma. El programa era pràcticament un monogràfic sobre la mort del pontífex i el seguiment de les exèquies. En cap moment va parlar de Sant Jordi, i això que el nom secular del Sant Pare era Jorge.

Catorze anys després que s’acabés, ha tornat Física o química a Antena 3. Una nova generació d’estudiants comença un nou curs a l’Institut Zurbarán de Madrid amb unes opcions vitals i unes tecnologies a l’abast que canvien els conflictes. La sèrie arrenca en una discoteca i, només en els primers quatre minuts, ja veiem tots els alumnes borratxos, un grup esnifant Popper, comentaris masclistes, consum de marihuana, abús de benzodiazepina, un cunnilingus a la tassa d’un vàter públic, atacs d’ansietat, cops de puny i una estudiant morta. Aquesta és la nova generació. Física o química a nivells extrems. Després de l’el·lipsi de les vacances d’estiu, la professora de filosofia els pregunta què els fa feliços. “Follar”, apunta una. “A mi que me la chupen, que follar es de obreros”, sentencia un altre. A la classe d’educació física una noia explica que està exempta de l’assignatura perquè té una cama més llarga que l’altra encara que no es noti. Els professors no són gaire millors. A l’hora de relacionar-se, el nivell d’agressivitat entre el personal docent és més propi d’un centre penitenciari que d’un centre educatiu. Aquesta vegada, subratllen que l’institut és una cooperativa de pares i això serveix perquè una mare exerceixi d’oligarca i controladora d’un règim educatiu propi de la Transició.

Si Bill Murray estava condemnat a reviure el dia de la marmota en el cèlebre film, el ciutadà que opta per quedar-se a casa i saludar l'any nou amb el televisor engegat està condemnat també a experimentar la sensació d’estar atrapat en un bucle temporal repetit mil cops. La nit del 31 de desembre no és moment d’experimentar, i els diferents canals tendeixen a ser conservadors en les seves fórmules. Amb tot, el 2025 va arribar amb algunes variacions que van crear la (vana) il·lusió de canvi i progrés el dia en què els propòsits més voluntariosos encara resten dempeus.

Triar amb quina cadena de televisió seguir les campanades és una de les tradicions del Cap d'Any, i encertar els presentadors més adequats per a un dels moments televisius de l'any és un dels grans reptes de les cadenes, que molt sovint eviten arriscar-se. Enguany, però, hi ha novetats, principalment a TVE, que vol treure rendiment del seu gran fitxatge del 2024, David Broncano. Una altra de les sorpreses és que Ibai Llanos, que s'havia convertit en l'alternativa a les campanades més tradicionals, no farà seguiment del comiat del 2024. Assegura que ha pres aquesta decisió perquè necessita temps per a ell mateix i prefereix passar aquesta data amb la seva família i, especialment, els seus avis.

L’actriu Elisa Mouliaá trucava dijous en directe al programa Y ahora Sonsoles després que el jutge hagués arxivat la causa temporalment i Íñigo Errejón l’hagués acusat de fer una denúncia falsa: “Estoy bastante paralizada porque todo esto me está quedando muy grande. [...] Me arrepiento de haberlo hecho público”. Ho deia per la pressió mediàtica a què estava sent sotmesa. Divendres, en el mateix programa, Sonsoles Ónega titulava amb lletres gegants "Guerra abierta entre Errejón y Elisa Moluiaá", situant-los al mateix nivell en el conflicte, com si fos la paraula d’un contra la de l’altra. El debat de la tertúlia consistia en valorar la presumpció d’innocència d’Errejón. Però el que vam veure després és urgent que ho denunciïn els col·legis i associacions de periodisme d’arreu de l’Estat. La presentadora connectava en directe amb la reportera que tenen durant hores davant la porta de casa de la denunciant. “Estás en casa de la actriz, que hoy se ha dejado ver”. La reportera resumia la jornada: “Ella no está bien. El rostro lo tenía completamente desencajado. Dice que se siente muy agobiada y sobrepasada por estas situaciones. [...] Con los medios su actitud ha sido muy hermética e incluso huidiza”. A continuació mostraven les imatges del moment en què l’actriu sortia de casa. S’hi podien identificar, com a mínim, tres micròfons amb les respectives càmeres: el del programa Y ahora Sonsoles, el de l’agència Europa Press i el de l’agència gràfica Gtres, que la perseguien en tot moment. Li preguntaven: “¿Has tenido que ir al hospital por alguna crisis nerviosa?” A continuació la presentadora anunciava: “Vamos a ver qué ha hecho hoy”, i repassaven en un vídeo les activitats de la noia al llarg de la jornada: “A las doce y cuarto sale de su casa con paso apresurado”. La perseguien amb els micròfons fins que es tancava dins d’un taxi. Quan arribava als jutjats continuaven gravant-la i fent-li més preguntes. La persecució continuava: “Después ha ido al hospital San Francisco de Asís, con la voz rota y la cara desencajada”. La noia demanava inútilment als reporters que la deixessin tranquil·la. “Se le pierde la pista hasta las tres y cuarto. Elisa regresa a su casa cargando bolsas de ropa”, deien. L’observació semblava un subtil retret. I després d’assetjar-la més vegades al portal del seu edifici, el vídeo concloïa: “Una jornada cargada de tensión que parece no tener descanso para Elisa Mouliaá”.

La visita de Maluma a El hormiguero li haurà sortit cara a Antena 3. La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ha sancionat la cadena amb dues multes que sumen 579.374 euros per haver fet publicitat encoberta d'una beguda alcohòlica d'alta graduació de manera encoberta i fora de les hores permeses. La cadena, però, tanca l'expedient pagant només 347.624,40 euros, ja que es beneficia d'un descompte del 40% per admetre la seva culpa i abonar l'import de manera ràpida.

Cada vegada que algun membre de la reialesa espanyola surt de les seves dependències, la Zarzuela tremola. És el cas d'Elionor en cada nou ingrés en una acadèmia militar i els consegüents canvis de normativa que pateixen els seus companys d'instrucció per blindar la intimitat de l'hereva. Però mentre que la filla de Felip i Letícia a hores d'ara es limita a seguir els plans que li han preparat amb un control exhaustiu del relat, la seva cosina Victòria Frederica flirteja amb els mitjans de comunicació aprofitant la visibilitat que té, a més, com a influencer. La principal posada en escena fins al moment la farà aquest dilluns a la nit en l'estrena de temporada d'El hormiguero, de Pablo Motos, una entrevista que ja d'entrada té vetats una sèrie de temes.

El dia de la desaparició de Puigdemont a l’Arc de Triomf, a Espejo público van tenir en directe, durant gairebé dues hores, un membre del sindicat USPAC dels Mossos comentant la jugada en directe. Aquell 8 d’agost, Albert Palacio apareixia en videotrucada des de casa seva, des d’una habitació plena de ninots de pel·lícules de terror. Figures i pòsters del Chucky, el Pennywise d'It, el Joker, el Ghostface i altres malfactors emmascarats del cinema. Aquest integrant dels mossos d’esquadra va anar especulant sobre la desaparició i l’operatiu policial fent valoracions polítiques i intervenint amb sarcasme sobre el que passava. Una imatge inquietant, i no només pels pallassos terrorífics que l’envoltaven. La seva participació anava més enllà del que correspon a un sindicat. Es va convertir en analista dels fets fent declaracions de caràcter ideològic i consideracions personals. L’endemà, 9 d’agost, Albert Palacio tornava a aparèixer, aquest cop des del carrer. Potser algú el va advertir que aquell enquadrament ple de ninots sinistres no transmetia confiança. La presentadora Lorena García li demanava que opinés sobre tot el que havia passat el dia anterior i que ho debatés amb un policia nacional. Dilluns 12 d’agost el van tornar a convidar per demanar la dimissió de la cúpula del cos policial. Mentrestant, un altre membre d’un sindicat de la Policia Nacional sol·licitava al ministeri que no s’ampliés la plantilla dels Mossos. Palacio tornava a caure en l’especulació. Dient “Yo creo que...” i “En mi opinión...” teoritzava sobre la fugida i menystenia la figura de Trapero com a pròxim responsable del cos. Dimarts 13 d’agost, Espejo público va donar festa a Palacio, però aleshores va convidar Inma Viudes, portaveu del sindicat de mossos SAP-FEPOL, a qui li tornaven a preguntar per Trapero. Com que ella va ser més conciliadora, l’endemà dimecres tornaven a la càrrega amb Albert Palacio, que es queixava que Salvador Illa hagués exclòs el seu sindicat de la reunió amb els Mossos. Divendres 16, Espejo público convidava Nadia Pajarón, del sindicat unificat de policia, per qüestionar el paper dels Mossos. I aquest dilluns tornaven a convidar la portaveu Inma Viudes. Més que interessar-se per les seves respostes, la clau està en les preguntes de la presentadora, que sempre posen els Mossos en entredit. 

Les cadenes de televisió ja es troben immerses en la programació d'estiu i, per tant, és el moment de mirar cap enrere i avaluar el curs. Quins programes han sigut èxits, inesperats o no? Quins formats han punxat? Telecinco ha recuperat el rumb o continua a la deriva?

Des de fa anys són famoses les batalles entre reporters d’Antena 3 i Telecinco per entrevistar els testimonis en els principals magazins de les respectives cadenes. Com que tots sempre tracten els mateixos temes i rivalitzen per l’audiència, intenten fer-se la guitza els uns als altres, no només per aconseguir el seu entrevistat sinó, també, per entorpir al màxim la feina de la competència. D’aquesta manera, quan entrevisten algú, l’intenten retenir el màxim de temps, perquè així no pugui entrar en la cadena rival, i bloquegen la disponibilitat d’aquesta persona. Aquest conflicte, que normalment passa d’amagat dels espectadors, aquest dijous va esclatar en pantalla. Ana Rosa Quintana i Sonsoles Onega es disputaven l’entrevista a les treballadores d’una gestoria que acabaven de descobrir que el seu cap feia cinc anys que les gravava als lavabos de l’oficina, on tenia instal·lades 30 càmeres secretes. Quan Quintana va connectar en directe amb el poble de Sax, a Alacant, tenien les quatre víctimes en fila al costat de la reportera. Van començar a explicar la història, el càmera va obrir el pla i, de manera inaudita, es va descobrir en imatge, a l’altre extrem de la filera de testimonis, un reporter del programa de Sonsoles Onega, que començava la connexió per Antena 3. Ell entrevistava la noia que tenia al seu costat. Les quatre dones van quedar flanquejades pels dos reporters que pretenien que, a la vegada, parlessin pels seus programes. Quintana es va indignar: “¡Oye! ¡Discúlpame! ¡Un momento! ¡Oye! ¡Hay un compañero ahí que es de otra cadena! Le ruego que se salga del plano porque yo esto no lo he visto nunca en mi vida. ¡Estamos en directo entrevistando a unas personas! ¡Oye! Si se quiere hacer famoso está bien, pero claro...”. La seva reportera es va desplaçar cap a un costat amb tres de les entrevistades i en va perdre una, que és la que va quedar atenent el micròfon de la competència. Si canviaves de cadena immediatament, podies veure com, efectivament, el periodista d'Antena 3 estava conversant amb la noia que havia quedat separada del grup, aliens a l’esbroncada d’Ana Rosa Quintana. Si tornaves a Telecinco, la presentadora continuava indignada: “Hay determinadas prácticas que yo no he visto en todos los años de mi carrera. ¡No todo vale compañeros, eh! ¡No todo vale!”

L'actor i director Àngel Llàcer respira alleugerit després de superar un important ensurt de salut, segons ha explicat ell mateix a través d'Instagram. El responsable d'espectacles teatrals com La jaula de las locas ha volgut compartir amb els seus seguidors l'alegria d'haver-se pogut recuperar després d'haver passat catorze dies a l'UCI, durant els quals fins i tot es va témer per la seva vida. "Vaig arribar a acomiadar-me de la meva família i dels meus éssers estimats", confessa.

Diumenge, els informatius es feien ressò de l’acte del PP a la Puerta de Alcalá en el context de la campanya per a les eleccions europees. La concentració, però, apel·lava a una mobilització contra la llei d’amnistia. Era la cinquena manifestació que organitzava el partit de Feijóo amb aquest pretext. A TV3, amb imatges de l’acte distribuïdes pel mateix PP segons anunciaven en pantalla, mostraven les intervencions dels líders del partit. Al vespre, al Telenotícies Cap de Setmana s’afirmava que “ha estat la protesta que menys gent ha reunit de les cinc que han convocat”. Ara bé, en els diferents informatius a Espanya, hi havia altres maneres d’explicar-ho i amb nous matisos.