Catalunya viu un col·lapse ferroviari i viari indigne d'una economia avançada. Quan els trens de Rodalies deixen de circular, s’atura el tràfic de mercaderies amb Europa i l'autopista AP-7 queda tallada; quan l’AVE no dona un servei efectiu i fiable, el país s'immobilitza i la credibilitat dels governs –que una vegada i una altra han promès inversions que mai no arriben– queda seriosament malmesa. La indignació ciutadana davant d'aquest desgavell és més que comprensible: ningú hauria de quedar ostatge d'un transport públic deficitari sense que es depurin responsabilitats. Cada jornada de caos logístic suposa una ferida a l'economia productiva i a la confiança dels ciutadans.

L’ARA no és només un mitjà d’informació, sinó també una comunitat de lectors i subscriptors que comparteixen inquietuds, reflexions i maneres d’entendre el món. Els comentaris als articles són l’espai on aquesta conversa cobra vida, sempre amb un objectiu ben clar: fomentar un debat obert, lliure, constructiu i, respectuós.

Hi ha frases que disfressen de broma el que és una idea fonamental que inspira la feina a l’ARA. La nostra declaració d’intencions és fer un periodisme lliure i compromès que connecti amb una comunitat conscient. "Som una comunitat i no una secta", i així ho vam expressar a l’inici de l'Enfoquem: el Fòrum de les Solucions, unes jornades en les quals hem reunit més d’un miler de persones al CCCB durant un dia i mig. Tanmateix, en aquests temps foscos, la diferència és crucial. Una secta només vol fidelitat; una comunitat vol criteri. Una secta imposa un relat; una comunitat s’informa sense por, discuteix, contrasta, dubta i –si cal– rectifica. I si avui alguna cosa està en joc és precisament això: la capacitat col·lectiva de mantenir el pensament crític i el criteri. De tenir el cap fred quan el món es reescalfa. D’informar-se i no defugir la veritat quan els valors de la democràcia liberal i l’europeisme estan en perill.

El periodista britànic John Carlin; la directora editorial de Le Monde, Sylvie Kauffmann; l'historiador nord-americà Mark Bray; l'economista Miquel Puig, i l'exalcaldessa de Barcelona Ada Colau són alguns dels noms destacats que participaran a les jornades Enfoquem: el fòrum de les solucions, una cita organitzada pel diari ARA que se celebrarà els dies 23 i 24 de gener al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. L'objectiu és debatre, reflexionar i buscar respostes als grans reptes de la humanitat: el canvi climàtic, la democràcia, l'habitatge i les relacions humanes.

Avui és divendres; a més a més, és el divendres en què comencen les vacances escolars de Nadal i en què entrem en aquests quinze dies nebulosos de vida al ralentí i dels quals ens despertarem, com si haguéssim hibernat, l’endemà de Reis. 

Tarda de pluja més londinenca que barcelonina i ja està bé: sempre he trobat alguna cosa anglesa en el diari ARA que fa que m'imagini les crisis de redacció com a les pel·lícules, amb els caps de secció fent anar paraules com ara "fets" i "fonts", intents de combatre la tensió amb flegma i ironia fins que, quan les forces decauen, Esther Vera s'aixeca i fa un discurs romàntic sobre el valor del periodisme i tothom es posa a treballar. I també hi ha alguna cosa clarament anglesa en l'humor de Toni Soler, que és qui conversarà amb la directora en aquesta tarda de país protestant que ens ha quedat per un dels molts actes amb què l'ARA celebra quinze anys d'existència. Pugen tots dos a dalt de l'escenari i és com tenir el diari de diumenge obert pels extrems, a una mà l'editorial i a l'altra la contraportada.

Fa menys d'una setmana, al diari ARA vam celebrar els nostres primers 15 anys, i aquest dimarts celebrem els primers deu del suplement Camp de Tarragona. Al llarg d'aquest temps, des de les pàgines d'aquest suplement hem intentat explicar la realitat tarragonina als tarragonins i també a la resta del país. Tot un repte, però apassionant i necessari.

Reproduïm a continuació el discurs que l'escriptor grecosuec Theodor Kallifatides va pronunciar al Palau de la Música el vespre de dijous 27 de novembre, al ser-li entregat el primer Premi Internacional Diari ARA en el marc de la celebració del 15è aniversari del diari.

Quan fa 15 anys es va crear el diari ARA, el gruix de la redacció no tenia fills, era una plantilla majoritàriament jove que tot just començava els seus projectes vitals. Hem presenciat casaments, separacions, mudances i, a poc a poc, també naixements. La primera filla de la redacció, la Laia, filla d'un company que llavors treballava a la secció d'internacional, ja té catorze anys -va néixer el febrer del 2011, tres mesos després de la primera portada de l'ARA, aquella amb el centenari Moisès Broggi i la Graciela Noguera- però després han vingut més d'una seixantena d'infants més.

Sembla que hagi entrat una estrella. És ella? Uau, que gran. Mentre travessa la redacció passa pel costat de la secció de fotografia. S’aixequen el Francesc Melcion i el Xavier Bertral, que formen part de l’equip inicial, dels que hi eren ja abans del 28 de novembre de 2010, i li diuen: "Som nosaltres els que et vam fer les fotografies". Parlen d’una imatge icònica per al diari, la del primer número, on apareix una criatura als braços del doctor Moisès Broggi. 

La nostra feina és simple i radical: fer retre comptes als poders amb fets, mètode, verificació i rigor. No és una guerra ni una croada; és una responsabilitat democràtica exercida per professionals que no som actors polítics però tampoc observadors passius.

Tots els aniversaris s'han de celebrar i si són xifres rodones o grans fites, encara més. L'ARA fa 15 anys i aquest dijous al vespre s'ha trobat amb els seus lectors al Palau de la Música per commemorar una dècada i mitja de periodisme lliure i compromès. Una gran festa amb subscriptors, personalitats públiques i autoritats que ha servit per reviure la trepidant història del diari, però també per parlar d’un futur no exempt de reptes que la capçalera afronta amb il·lusió. Minuts abans de l’inici de l’acte, als voltants del Palau una munió de convidats se saludaven, s’abraçaven i es felicitaven per la bona vida d’un diari que el 2010, en plena crisi econòmica, va tenir la gosadia d’apostar pel periodisme independent. El temps ha demostrat que aquella il·lusió, que en el seu moment podia semblar esbojarrada, no ho era gens.

Al diari ARA tenim un nou emblema: "La guineu espavilada". Aquest animal, serigrafiat en una rajola, és el premi que aquest dimarts a la nit van rebre vint-i-cinc gironins guardonats del 2025. Enmig d’una societat i un entorn comunicacional marcat pel gregarisme de les xarxes socials, una guineu s’escapa del ramat amb l’ARA a la boca. Ella sí que vol informar-se bé. Són aquest tipus de lectors desperts els que fan possible el diari i els que aquest dimarts van omplir l’antic Teatre Odeon de Girona, restaurat brillantment per acollir una botiga de ciclisme. Sí, Girona és capital ciclista. Per una tarda ciclisme va rimar amb periodisme i per una tarda la relació d’amor-odi dels gironins amb les bicicletes es va amorosir. L’alcalde de la ciutat, Lluc Salellas, va trepitjar per primer cop l’Odeon reformat. I com ell, molts altres gironins. El periodisme va trencar barreres.

El diari Línia s'ha situat en onzè lloc en el rànquing dels digitals en català més llegits. El mes passat va arribar a una audiència de 471.487 usuaris únics i 788.218 pàgines vistes, segons l’auditoria d’OJDinteractiva. El mitjà metropolità, fundat l'any 1999, està pensat per a l’àrea metropolitana i cobreix nínxols de mercats locals, incloent tots els districtes de la ciutat de Barcelona. L'ARA ocupa la tercera posició, amb 1.526.000 seguidors.

Coincidint amb el quinzè aniversari de l’ARA, aquesta capçalera ha impulsat aquest any un nou premi, que se suma als de Carles Capdevila (educació), Tatiana Sisquella (iniciatives socials) i Ignasi Pujol (emprenedoria). Es tracta del Premi Internacional Diari ARA, que aquest any s’estrena amb Theodor Kallifatides com a primer guanyador. Aquest escriptor grecosuec rebrà el pròxim 27 de novembre, en el marc de La Nit de l’ARA, aquest guardó que vol ser un reconeixement a la contribució de persones o institucions al progrés i la convivència globals.

L’ARA té un compromís clar amb l’art i els artistes i, per això, de manera periòdica, hi col·labora per aportar una altra mirada a la informació del dia, cosa que fomenta un diàleg crític entre el periodisme i l’art. Aquest diumenge presentem una altra edició especial d’artista que trobareu al quiosc i ho fem de la mà d’Antoni Muntadas (Barcelona, 1942), un dels creadors més rellevants del nostre país, que ha escollit com a fil conductor i tema del dossier La construcció de la por.

Hi ha moltes maneres de mantenir-te al dia de l'actualitat amb el diari ARA: comprar-lo en paper, consultar-ne la web, seguir-ne les newsletters o descarregar-te'n l'aplicació de mòbil (iPhone | Android). Però també n'hi ha una altra que segurament consultes, sobretot si el teu mòbil és un Android o fas servir sovint l'aplicació de cerca de Google: les notícies de Google. Doncs bé, si visites el perfil de l'ARA a Google clicant aquest enllaç, i cliques el botó "Segueix a Google", ressaltat a la imatge del final d'aquesta notícia, serà més fàcil que no et perdis els articles més populars d'aquest diari i dependràs menys de l'algoritme del gegant tecnològic. Fer-ho t'ajudarà a triar a tu què hi veus en lloc de permetre que triï només l'algoritme de Google.

Hi ha companys de feina que només entrar per la porta transmeten la confiança que passi el que passi ells no fallaran per entomar el que vingui. Són gent endreçada, amb les prioritats clares, una actitud positiva i un sentit de la responsabilitat que es manifesta a cada encàrrec, sense voler donar lliçons a ningú. I així, a base de discreció i de feina ben feta, es guanyen l’estima general.

Les vacances són dies per llegir amb calma i gaudir d'un diari vestit d'estiu. Com ja és tradició, l'ARA posa en marxa el suplement estiuenc, que enguany dona més espai que mai a la cultura, la gastronomia i els estils de vida. L'Ara Estiu arrenca aquest diumenge a l'edició de paper (dissabte a l'Ara.cat) i es publicarà fins al diumenge 31 d'agost. A la web, tots els continguts del suplement quedaran reunits en un site especial que tindrà un espai destacat a la portada digital.

Són dos castells força diferents, i això que són ben a prop: el castell de les Sitges, essencialment guerrer (protegit per uns grans contraforts), i el de Florejacs, senyorial, ple de sales i sales per als senyors, els convidats i els servents. Nombrosos membres del Club Prèmium de l’ARA van fer-hi sengles visites guiades al mes de maig, en una jornada que va incloure un dinar al petit poble de Montsonís, a tocar del castell d’aquest mateix nom. Durant l’àpat van teixir converses sobre l’experiència i també sobre el que els vincula, el diari del qual no només són subscriptors sinó també lectors incondicionals. Aquest dinar a Montsonís s’ha convertit en un clàssic de les propostes del Club Prèmium, ja que es fa cada any.