De la mateixa manera que els protagonistes del món ja no són els de sempre, els fòrums on es debaten les relacions internacionals tampoc ja no són els mateixos. Davos, la reunió per excel·lència de les elits econòmiques occidentals, busca un nou propòsit des que Trump ha decidit renegar de la globalització, promoure el proteccionisme i les traves al comerç internacional en forma d'aranzels.

El president de la Generalitat, Quim Torra, obrirà el curs polític amb una conferència el dijous 5 de setembre a Madrid. Segons fonts governamentals, el cap de l'executiu català participarà en un esmorzar informatiu organitzat per Europa Press a la capital espanyola, en el que serà el primer gran acte que Torra faci a Madrid des que va ser investit president de la Generalitat el maig del 2018. Un acte que, de ben segur, estarà marcat per la proximitat de la sentència del Tribunal Suprem sobre els dirigents de l'1-O i la resposta que l'independentisme vol donar-hi en cas que sigui condemnatòria.

“No havia vist mai res semblant”. Per a l’artista David Espinosa, la frase és gairebé un mantra. L’hi dediquen molts espectadors després d’assistir a alguna representació de les seves obres. A ell també li va passar. Temps enrere, aquell noi d’un petit poble d’Elx sense cap vinculació familiar amb el món de la cultura també es va sentir fascinat per la descoberta de maneres diferents d’habitar l’escena. Li va passar amb Pina Bausch i el seu Cafè Müller, i amb Kantor, la Fura dels Baus, Rodrigo García, Comediants, la dansa d’Àngels Margarit... Ara recorda aquells espectacles impactants i iniciàtics a la seva Conferència espectacular, una peça biogràfica on recorre algunes de les grans fites de les anomenades noves escenes i analitza el seu sorgiment i evolució tant a Catalunya com a la resta d’Europa.

Unitat de catalans, bascos, gallecs, valencians i mallorquins per defensar el dret a l’autodeterminació a Europa. Aquesta és la proposta que va llançar ahir el president de la Generalitat, Quim Torra, des de Sant Sebastià -en una conferència organitzada per la plataforma sobiranista Gure Esku Dago- per concórrer a les eleccions europees de l’any que ve. “¿Podem portar la veu lliure dels pobles a l’Europa dels estats? ¿Podem trobar-nos bascos, catalans i gallecs i avançar tots a la vegada per fer sentir les nostres veus a la Unió Europea?”, va preguntar-se el cap de l’executiu. Una proposta que el cap de setmana ja havia llançat el coordinador general d’EH Bildu, Arnaldo Otegi, que escoltava el president de la Generalitat des de la primera fila i amb qui s’havia reunit prèviament. De fet, Otegi es va trobar el 7 de novembre, just fa una setmana, amb l’expresident Carles Puigdemont a Waterloo, que dimarts també va llançar la idea d’una llista unitària amb Oriol Junqueras al capdavant i ell de número dos a Europa. “Es poden constituir aliances des de la CUP fins al PNB”, defensava Otegi dilluns al diari Gara.

Quatre mesos després d’assumir el càrrec de president, Quim Torra va adoptar ahir un compromís que marcarà tota la legislatura: “Personalment, no acceptaré cap sentència que no sigui la lliure absolució”, va dir. Aquest és el límit que s’ha marcat com a cap de l’executiu, malgrat que no va especificar què significava no acatar la resolució del Tribunal Suprem sobre l’1-O ni tampoc va vincular-hi tot el Govern. Fins llavors, Torra va cridar a la mobilització de tots els qui estan en contra de la repressió i a favor del dret de decidir per expressar la protesta contra el que considera una “causa general” contra l’independentisme. Ho va anomenar una “marxa” pels drets civils, socials i l’autodeterminació que, a parer seu, hauria d’apel·lar tota la gent de l’1-O però també els qui es van manifestar contra la violència policial en l’aturada de país del 3-O.

El PP celebrarà aquest divendres un acte a Madrid per demanar a l'alcaldessa, Manuela Carmena, que no doni cobertura institucional a la conferència que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, farà el proper dia 22 de maig a la capital de l'Estat. A l'esdeveniment hi assistiran les populars Andrea Levy i Alícia Sánchez-Camacho. Entre els presents també hi haurà el dramaturg Albert Boadella.

“Les darreres votacions més controvertides, Trump i Brexit, han estat decidides pels votants més vells. Si haguessin votat només els joves, el resultat hauria estat un altre: per què les generacions que es veuran més afectades per aquestes decisions no poden tenir un pes més important en les votacions?”, reflexiona Daniel Gamper, coorganitzador i comoderador del cicle ‘Diàlegs de Pedralbes’. La democràcia com a garant del futur de les noves generacions serà l’eix central de la segona conferència d’aquest cicle de debats filosòfics, organitzat per l’ARA i el monestir de Pedralbes, i moderada per Antoni Bassas. La conversa comptarà amb la participació d’Iñigo González, professor de filosofia política de la Universitat de Barcelona, i girarà a l’entorn de la democràcia com a instrument que té dificultats per fer-se càrrec de la justícia internacional, i sobre quines solucions hi ha per introduir les generacions futures en la política.

El Moviment Lliures decidirà a finals de febrer si es constitueix o no com a partit polític per presentar-se en les properes eleccions al Parlament de Catalunya. Així ho han anunciat aquest dilluns els principals dirigents d'aquesta plataforma, Antoni Fernández Teixidó i Roger Montañola, en una roda de premsa al Col·legi de Periodistes de Barcelona. El dia 14 de desembre, el comitè promotor de la formació –format per la direcció del moviment, les persones que van signar el manifest inicial i el grup de joves Seminar– es reunirà per fer un informe sobre la situació política i les condicions organitzatives que requeririen la formació d'un partit.

Si vols guanyar una cursa deu ser important tenir la 'pole position'. Els corredors de F-1 s’hi entesten. I també deu ser important per als polítics. Perquè Joaquim Forn està fent molts esforços per situar-se al capdavant de la graella de sortida per ser l’alcaldable de CDC per a Barcelona el 2019, tot i que haurà de passar per unes primàries.

"Per aconseguir la independència només hi ha dues vies pacífiques: la via unilateral i la via pactada. Nosaltres hem optat d'entrada pel diàleg, la negociació i l'acord. És la més beneficiosa per a tothom i, per contra, la via unilateral conté elements negatius i inconvenients per a totes les parts". Aquesta és una de les conclusions sobre el procés polític català que ha desgranat el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, en el transcurs d'una conferència al 'think tank' Chatham House de Londres, ciutat a la qual s'ha dirigit per desenvolupar-hi el seu segon viatge des que ocupa el càrrec. L'objectiu del text era presentar la via catalana cap a la independència en un país que, a diferència d'Espanya, ha promogut un referèndum per decidir si Escòcia volia ser un estat al marge del Regne Unit.

Artur Mas ha estrenat aquest dimarts el seu paper com un dels representants del procés sobiranista a l'exterior a través d'una conferència a l'Escola d'Alts Estudis Comercials de París. El missatge que ha volgut enviar, bàsicament, és que el millor escenari per abordar el plet polític existent entre Catalunya i l'Estat passa per l'acord. I, per refermar les seves tesis, l'expresident de la Generalitat ha fet servir projeccions econòmiques perjudicials per a Espanya. "Una independència basada en un escenari de no-acord significaria que l'Estat perdria gairebé un 30% del seu PIB i experimentaria un increment del deute públic també del 30%, i això portaria a una crisi europea. Per tant, un escenari de no-acord no és un escenari real", ha argumentat Mas.

El diputat electe de la CUP Albert Botran, número cinc de la llista per Barcelona, admet que el resultat del 27-S ha deixat l'organització política de l'esquerra independentista en una posició "crítica", per l'alta complexitat de gestió del resultat. El fet que la CUP tingui la clau de la majoria independentista també per la investidura del pròxim president de la Generalitat tensa internament l'organització, que aquest vespre farà pública la seva posició davant les negociacions amb Junts pel Sí en una conferència política.

A menys de cent dies perquè els catalans tornin a acudir als col·legis electorals per triar nou Parlament, Artur Mas ha llançat aquest dissabte una nova proposta per intentar revolucionar el món sobiranista abans del 27 de setembre. El cop d'efecte que ha plantejat en la seva conferència de Molins de Rei conté almenys cinc ingredients:

Artur Mas ha revolucionat aquest dissabte els preparatius de les eleccions del 27 de setembre demanant a les entitats del sobiranisme civil que impulsin una candidatura a la qual ell s'afegiria encara que no fos per encapçalar-la. Aquesta és, en deu frases, la síntesi de la seva conferència a Molins de Rei:

Nova proposta unitària d'Artur Mas per preparar les eleccions del 27 de setembre. El president de la Generalitat ha convidat aquest dissabte les entitats del sobiranisme civil a unir forces en una llista sobiranista transversal i s'ha ofert fins i tot a no encapçalar-la. "Fem la unitat des de la societat civil, des de les entitats sobiranistes, i posem-nos-hi els partits que vulguem, tothom se'n pot quedar al marge o ser a dins. No deixem que s'uneixin només els altres", ha proclamat.

El president de la Generalitat, Artur Mas, i el cap de l'executiu central, Mariano Rajoy, coincidiran el proper 13 d'abril a Barcelona, en la sessió inaugural de la Conferència sobre Veïnatge Sud de la Unió Europea, que aplegarà els ministres d'Afers Exteriors europeus i de la ribera sud del Mediterrani. Serà el primer cop que es retrobin Mas i Rajoy des que es va fer públic, dilluns passat, l'acord entre CDC i ERC sobre el full de ruta cap a la independència. L'últim cop que es van veure va ser el 25 de març, l'endemà de la tragèdia aèria de Germanwings, quan tots dos van viatjar plegats fins a Seyne-les-Alpes.

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha assistit a la conferència del líder d'ERC, Oriol Junqueras. Assegut a primera fila, ha seguit la 'Crida a un nou país: la república catalana' que ha pronunciat el president dels republicans al Palau de Congressos. Mas no ha volgut fer declaracions als mitjans en acabar l'acte: "No seria correcte".

En la seva conferència al Palau de Congressos de Barcelona, Oriol Junqueras ha marcat el perfil social del seu discurs en temes com la pobresa, l'educació o la regeneració i ha marcat distàncies amb el full de ruta d'Artur Mas, com ara unes eleccions en 18 mesos per ratificar les plebiscitàries.