La nova addicció dels catalans des de fa uns mesos són dos passatemps lingüístics: el Paraulògic i el Wordle. Les xarxes socials i els grups de WhatsApp en van plens. Milers d'usuaris hi juguen i comparteixen les paraules que han trobat al Paraulògic –sobretot es vanten dels tutis– i els resultats del Wordle en català, que des d'aquesta setmana es pot jugar també a través del diari ARA amb paraules vinculades a l'actualitat. Ara bé, per què ens agraden aquesta mena de jocs i tenen tant d'èxit entre els catalans?

Des de la implosió de CiU el juny del 2015 hi ha un mantra que recorre tots els cercles polítics enquadrats al centredreta: on ha anat a parar la bossa d’electors que no va compartir el gir independentista de la federació. El primer banc de proves per comprovar-ho va ser la mateixa Unió, que va quedar-se fora del Parlament amb 100.000 vots a les eleccions del 27 de setembre d’aquell any. L’acceleració del Procés i la ressaca de l’1-O han multiplicat ara els moviments dels sectors més moderats per intentar ocupar un espai que, consideren, està més orfe que mai a causa de les estratègies tant del PP i Ciutadans com de JxCat -i, en conseqüència, del PDECat.

El líder del PSOE, Pedro Sánchez, ha aterrat aquest diumenge a Tarragona per reivindicar la seva estima per Catalunya i insuflar moral als socialistes catalans de cara a les eleccions del 27-S. "Jo em sento catalanista", ha proclamat davant de més de 1.500 persones. El secretari general ha defensat avançar cap a una Espanya federal que reconegui la singularitat de Catalunya i la doti de més autogovern. "Vull una Catalunya millor en una Espanya diferent", ha sentenciat. L'afirmació contrasta amb les últimes declaracions de l'expresident Felipe González a 'La Vanguardia', que s'ha mostrat partidari que Catalunya sigui reconeguda com a nació.

Aquest divendres ha tingut lloc una roda de premsa amb la presència d'Ernest Maragall i de Pere Almeda, per part de Nova Esquerra Catalana (NECAT) i de Fabián Mohedano, d'Avancem, que han fet públic l'acord entre les dues formacions per tal de presentar-se conjuntament a les pròximes eleccions municipals de 2015. Maragall ha definit aquest projecte conjunt amb tres conceptes: Construir, confluir i constituir. Construir en el sentit de treballar per a la creació d'un espai, catalanista i d'esquerres; Confluir com a la suma d'altres forces que amb la fi d'esdevenir una alternativa real a l'actual govern. I constituir en relació a treballar en la creació d'un nou Estat. Ha mostrat també la visió europeïsta del grup.

L'Ajuntament de Gandia ha fet pública una nota de premsa en què acusa l'artista alcoià Antoni Miró de "catalanista" per "amagar" la bandera quadribarrada catalana en la seva obra '25 d'abril', ubicada en una de les entrades de la capital de la Safor i que el seu alcalde, el popular Arturo Torró, vol canviar d'ubicació "perquè els turistes no l'entenen".

"Si algú m'hagués dit abans de l'estiu que a l'executiva del PSC es parlaria amb naturalitat de dret a decidir i referèndum no m'ho hauria cregut". Així resumeix un dirigent socialista enquadrat en el sector crític la petita revolució que ha patit el PSC en les últimes setmanes. La gegantesca manifestació de la Diada no només va empènyer CiU cap a l'independentisme, sinó que ha obligat el PSC a assumir en un temps rècord principis que fins fa poc eren anatema com el dret a decidir i la possibilitat d'un referèndum d'autodeterminació.

Així, el cap de l'oposició ha contestat a Maragall, en motiu de les afirmacions que ha fet avui, reclamant un PSC "100% català" i amb "plena capacitat de decisió respecte al PSOE", i ha suggerit "el relleu de la cúpula actual del partit". Nadal ha replicat que, "tant ell com Maragall, són part de la cúpula perquè estan a l'executiva del partit, i li ha recordat que no només Montilla, Zaragoza i Iceta posaran el seu càrrec a disposició al congrés de tardor, sinó tota la direcció nacional".

]]> L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha rebutjat aquest dimecres el debat sobre "les dues ànimes" del PSC. En una entrevista Catalunya Ràdio, Ros ha manifestat que el discurs de les dues ànimes "no és un discurs encertat" ja que "com tota persona tenim una ànima que té la dimensió catalana, clarament, però una dimensió d'encaix amb Espanya".

]]>