El Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya (2025) elaborat pel Cercle Tecnològic ens alerta una vegada més d’una amenaça seriosa que plana sobre el sector TIC: la dificultat de les empreses a l’hora de captar personal qualificat (“talent”) per alimentar el seu creixement. El 2014 unes 1800 vacants no es van cobrir. És una situació que ens resta competitivitat. Què cal fer per millorar-la?

La manca de dones a les TIC és escandalosa i preocupant. El fenomen és molt complex i polièdric. Entre els molts motius hi ha la manca de referents femenins al sector, dones en qui les nenes puguin emmirallar-se i que suscitin el clic que fa que una nena pensi “de gran vull ser com ella”. Generar referents descansa en dos grans mecanismes, necessaris i complementaris.

Després de tres temporades sota el nom de Revolució 4.0, el programa que Xantal Llavina presentava a TV3 i Catalunya Ràdio canvia de nom en la versió televisiva per passar a dir-se Som Revolució. El format, profundament renovat, s'estrenarà demà a la cadena pública catalana sota la presentació i sotsdirecció d'ella, que ha travessat Catalunya de dalt a baix i de costat a costat per convertir-lo aquest estiu en un format "documental que combinarà divulgació i entreteniment per donar la visió des de Catalunya de com serà el món que ens espera fins al 2030". El renovat espai compta a la direcció amb David Fernández de Castro, especialitzat en cinema documental i amb diversos premis en el seu haver.

L'ús del català a internet es manté elevat però perd força, sobretot entre la gent jove, segons les dades de l'enquesta sobre ús de les tecnologies de la informació i comunicacions (TIC) publicada aquest dimecres per l'Idescat, l'agència estadística de la Generalitat. D'acord amb les dades, que corresponen a l'any 2021, el 40,1% de les persones utilitzen sempre o gairebé sempre la llengua catalana en la missatgeria del telèfon mòbil, mentre que un 33% asseguren que el fa servir algunes vegades. El 23,0% dels enquestats diuen que no l'utilitzen mai o gairebé mai. En el cas de les pàgines web o blogs, la interacció en català sempre o gairebé sempre es redueix al 27,8% i l’opció majoritària és la dels que ho fan algunes vegades, amb un 36% de les respostes.

La Leticia va estudiar administració i direcció d'empreses i es va especialitzar en recursos humans. El seu primer contacte amb els algoritmes i les aplicacions va ser treballant colze a colze amb els desenvolupadors que havia de contractar. "Sempre m'havia interessat, però no m'hauria imaginat mai que ho pogués fer jo", explica. Ara és consultora de recursos humans a la multinacional asseguradora Zurich i, encara que no s'ho havia plantejat abans, en el seu dia a dia també dedica part del temps a programar. El low code és la tendència amb la qual la indústria tecnològica (i molts altres sectors que cada dia depenen més de la digitalització) pretén preparar gairebé qualsevol treballador perquè pugui fer algunes de les funcions d'un desenvolupador.

El sector de les TIC a Catalunya ha superat la pandèmia amb un increment del 12% en la facturació. Les empreses tancaran el 2021 amb uns resultats de 23.000 milions d’euros, per sobre dels 20.300 milions del 2019, segons les dades recollides en el 13è Baròmetre del sector tecnològic, elaborat pel Cercle Tecnològic de Catalunya. L’ecosistema ratifica així el seu pes creixent en el PIB català i el seu rol com a "motor de transformació econòmica i social del país", en paraules del vicepresident del Govern, Jordi Puigneró. Malgrat que la crisi sanitària ha provocat estralls en l’economia, les TIC han mantingut una activitat intensa. Segons l'estudi, se superarà la barrera de les 17.200 companyies al tancament del 2021, un augment del 2,9% respecte a l’any anterior, però també s'espera que una reducció del nombre de treballadors, dels 129.000 empleats del 2020 als 114.000 del tercer trimestre d’enguany. Aquesta davallada s'ha produït com a efecte rebot del fort creixement registrat durant la pandèmia i, a més a més, un 61,5% dels participants en l’estudi preveu tancar el 2021 amb un increment de l’equip.

És una de les DonaTic, un reconeixement amb què la Generalitat mira de potenciar la presència de les dones als estudis i les empreses de noves tecnologies. Marta Bertran Ferrer, de 25 anys, ha guanyat el guardó en la categoria d’estudiants i qui sap si d'aquí a uns anys tornarà a repetir ja com a professional. “Em faria il·lusió”, diu rient, conscient que falten “referents de dones" per a les nenes que, com ella, s’hi sentien atretes. “Tenim un munt de prejudicis al voltant de les carreres tècniques que hem de canviar. S'hi ha de perdre la por”, subratlla.

El sector de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) ocupa a Catalunya 125.900 persones treballadores, xifra que suposa el 3,7% de la població catalana ocupada, segons dades de l’enquesta de població activa del primer trimestre de 2021. El sector de les TIC s’ha erigit com a generador d’ocupació durant els darrers anys, fet que el situa com un dels àmbits d’activitat amb millors perspectives econòmiques i socials. 

El sector de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) continua acumulant medalles directament vinculades amb la pandèmia. El 2020 aquesta indústria ha generat un 7,5% més de llocs de treball a la Unió Europea que l'any anterior. La taxa de creixement, que és sostinguda en el temps, agafa embranzida després d'un any marcat pel distanciament físic i la dependència tecnològica, i creix dos punts per sobre respecte a la resta d'anys. A més, l'increment posa la cirereta al pastís i fa que el nombre de persones contractades en aquest àmbit ja sigui un 50% superior al del 2011. Aquesta evolució suposa, a més, que el múscul laboral al sector TIC a la UE hagi crescut nou cops més del que l'ocupació en general. 

Si les previsions no fallen, la pandèmia marcarà un abans i un després en l’arribada de noves tecnologies de què es parla des de fa anys. Les eines digitals han estat clau perquè l’activitat empresarial no s’hagi aturat del tot. Però paradoxalment, tot i el rerefons pandèmic i les moltes mirades posades en la tecnologia, la inversió de l’administració pública catalana en productes i serveis TIC el 2020 va ser prop d’un 50% més baixa que la de l’any anterior. 

El sector de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) continua creixent a Catalunya malgrat la pandèmia. Així, aquest 2020 la indústria tecnològica catalana ha assolit el seu màxim històric de treballadors, amb més de 124.100, i ha superat així el sostre de 115.600 del 2017.

Després de 25 anys dedicada a la formació i la investigació sobre l'educació en línia (online o virtual), mai m'hauria imaginat arribar a viure un debat tan intens i global com el que tenim avui en relació a aquest model d’ensenyament i aprenentatge.

El confinament ens ha fet veure encara més la importància d’internet i de les tecnologies de la informació i de les comunicacions (TIC). De fet, les empreses d’aquest ram són les úniques que poden encarar el futur immediat amb gran optimisme. ¿A Europa i a Catalunya ens en beneficiarem? Ben utilitzats per a la digitalització, els fons europeus contra el covid-19 hi podrien ajudar.

El ja tradicional problema que té Catalunya amb la disponibilitat de professionals digitals millora, però no prou de pressa per igualar el ritme de creixement del sector i la consegüent necessitat de treballadors. En els últims dos anys les empreses han fet un 80% més d'ofertes de feina i la generació de treballadors només ha augmentat un 23%. Però aquest és pràcticament l'únic gran problema d'un sector que no para de créixer: malgrat no haver-se escapat dels efectes de la pandèmia i registrar un retrocés en la demanda d'ocupació del 45%, avantatja altres sectors com el financer, on aquest mateix indicador ha caigut un 61%.

La situació derivada del covid-19 ens ha fet adonar de la importància d’algunes disciplines. D’una banda, esclar, la medicina i la farmàcia, que ens trauran d’aquest túnel. De l’altra, les tecnologies de la informació i de les comunicacions (TIC), que ens permeten de sobreviure dins del túnel de manera molt més suportable com a persones, com a treballadors i com a empresaris.

L’ARA va rebre ahir a la nit el premi a la comunicació, en el marc de la Nit de les Telecomunicacions, l’acte institucional de referència del sector TIC a Catalunya. Obté el guardó per la secció Dígits i andròmines, que Albert Cuesta publica setmanalment des del primer número del diari. Són més de 400 articles a pàgina completa que han convertit la secció “en un dels espais més veterans dedicats de manera continuada a divulgar les TIC i l’electrònica de consum en la premsa impresa i digital en català”, segons explicaven els organitzadors.

La línia entre l'escarni a professors per xarxes socials i el delicte és molt fina. Sovint els joves no saben que hi transiten fent equilibris. Quines conseqüències poden tenir aquests comportaments per als docents? ¿I per als joves? ¿Cal castigar-los, denunciar-los, fer pedagogia o una combinació de totes tres? ¿Les famílies els estan educant per evitar aquestes situacions? I l'administració, hi està fent prou? Els experts intenten respondre a uns interrogants que s'amunteguen.

¿T’imagines un grup de WhatsApp format per 200 persones, entre les quals hi ha el capellà, l’alcalde i la resta dels teus veïns? És el que viuen a poblacions com Espinelves o Alpens (Osona), que aprofiten les noves tecnologies per informar de manera més ràpida i eficient tots els ciutadans.

La inversió en productes i serveis tecnològics feta per l'administració pública catalana va superar els 490 milions d'euros el primer semestre del 2019. Aquesta xifra, que suposa pràcticament un terç de la inversió pública total en tecnologia a Espanya, col·loca Catalunya al capdavant de la llista, seguida, tot i que de lluny, per Madrid i Andalusia. Entre les tres comunitats, de fet, es reparteixen gairebé el 45% de les inversions en TIC, la qual cosa equival a 660 milions d'euros.