El Girona ho ha vist perdut. Ja s'imaginava tornant a casa empipat, i per demèrits. Però ha aparegut un gironí, Joel Roca, per salvar el que ha estat un partit horrible contra el Llevant (1-1), que hauria significat un retrocés important en l'objectiu de la permanència a Primera Divisió. El gol del de Camprodon no ha estat lliure de misteri, perquè primer ha estat anul·lat injustament. Han estat segons d'una injustícia duríssima, transformats en alegria quan el VAR ha cridat l'àrbitre, que quan ha vist per televisió que era completament legal, ha rectificat. El punt a última hora, sumat a l'empat del Mallorca, manté el marge respecte al descens de dues jornades.

L’Espanyol va recordar al Ciutat de València que té un planter meravellós. Al camp del Llevant (1-4), cinc joves formats a la Ciutat Esportiva Dani Jarque van tornar a demostrar que la factoria de talent blanc-i-blava, La21, és de Primera. Juntament amb l’afició, que va tornar a acompanyar l’equip massivament en un altre desplaçament, és el millor tresor que té l’entitat espanyolista. Un actiu de present i de futur que no deixa de proporcionar recursos humans i econòmics al primer equip. 

L’Espanyol surt il·lès de la visita del cuer (4-3), un Llevant a qui li costarà d’entendre com ha pogut marxar amb les mans buides de l’RCDE Stadium després d’haver capgirat el gol inicial dels blanc-i-blaus i d’haver-se posat fins a dues vegades per davant en el marcador. El conjunt granota, que ha batut el rècord de més partits consecutius sense guanyar a la Lliga (25), ha estat a punt de trobar contra l’Espanyol l’aspirina que buscava per alleugerir part dels seus maldecaps. 

Només dos dels 202 clubs que conformen les dues primeres divisions de les cinc grans lligues europees encara no saben què és guanyar en lliga aquesta temporada. Un d’ells és el Greuther Fürth alemany, que enguany viu el seu segon curs a la Bundesliga. L’altre, el Llevant. El conjunt granota serà aquest dissabte (14 h, Movistar LaLiga) l’últim rival que trepitjarà Cornellà-El Prat aquest 2021. Ho fa com a cuer, immers en una greu crisi de resultats. La setmana passada va igualar la ratxa més llarga de partits sense guanyar de la història de la Lliga: els 24 partits de l’Sporting del curs 1997-98. No guanyar a l’RCDE Stadium implicarà batre aquest rècord negatiu.

No desconfieu dels joves, que tots ho hem estat. No desconfieu de qui té ganes de cruspir-se el món. A un Barça amb les butxaques buides, amb un tècnic que fa dies que espera el comiat i jugadors experimentats amagant-se, són els joves els qui marquen el camí. Els qui han salvat el coll a Koeman, de moment, convertint un partit que havia de ser un judici en una alenada d’aire fresc en què Ansu Fati, deu mesos després d'haver-se trencat, ha tornat a la gespa demostrant que portar el 10 de Messi, en comptes de fer-li por, l'empodera. Tan sols cinc minuts ha necessitat per canviar l'estat d'ànim d'un Barça que retroba l'esperança gràcies als joves. Bé, als joves i als neerlandesos, perquè Koeman té uns bons aliats en Memphis i Luuk de Jong, els dos davanters que tant va demanar a l'estiu. Els dos primers gols contra el Llevant han sigut seus, però el joc l’han posat Gavi i Nico. I quan el mig del camp el formen tres futbolistes formats a La Masia, com aquests dos marrecs i Busquets, el Barça escriu el futur sense oblidar la seva identitat. Com li calia, al Barça, un dia com aquest, en què tot sembla possible. En què tot està per fer. I en què hi ha un pla. El de sempre, el que passa per cuidar les arrels.

L’Espanyol ha tornat a mostrar la seva cara més agra en un entrebanc (derrota, 1-3, contra el Llevant) que frena en sec l'evolució positiva que estava protagonitzant des de la represa de la Lliga. En la primera derrota amb Abelardo a l’RCDE Stadium s’han trobat a faltar l’ànima i l’empenta que havia mostrat en les anteriors jornades. Els blanc-i-blaus s’han vist clarament superats per un Llevant al qual només han sabut fer mal en un servei de banda. Somriu el conjunt granota, que ja es veu virtualment salvat, després d’haver doblegat un Espanyol que torna a veure fantasmes.

Jugar sense espectadors pot provocar que alguns estadis i camps de futbol debutin a Primera Divisió malgrat que els seus clubs segueixen lluny dels millors. Alguns clubs de Primera han decidit tirar endavant obres als seus estadis i han demanat jugar les últimes jornades de Lliga en altres recintes, aprofitant que l'escenari dels partits no els afecta ara que no es poden ingressar diners per entrades.

L'Espanyol tancarà el que sens dubte ja és el mercat hivernal més mogut de la seva història –almenys, pel que fa a les arribades– amb una quarta incorporació: el porter Oier Olazabal reforçarà la porteria blanc-i-blava a canvi d'1,5 milions. El porter basc no s'ha entrenat aquest divendres amb el Llevant després que dijous a la nit s'acceleressin les negociacions entre els dos clubs. El fins ara jugador del Llevant tenia contracte amb el conjunt granota fins al 2021. Firma amb l'Espanyol per dues temporades i mitja (fins al 2022) amb una més d'opcional. Olazabal volia sortir del Llevant després de quedar eclipsat per Aitor Fernández, que l'ha condemnat a l'ostracisme. Aquest curs, de fet, només havia disputat 112 minuts en dos partits de Copa del Rei. L'Espanyol incorpora Olazabal pensant en afegir competitivitat a Diego López, a qui podria substituir la temporada vinent si no renova el contracte que li queda. Ara està per veure si aquesta incorporació implica la sortida d'Andrés Prieto de la plantilla.

Posat seriós abans de visitar el Ciutat de València i exultant després de marxar-ne amb tres punts a la butxaca. Pablo Machín ha celebrat un triomf capital per un Espanyol seriós que ha fet un dels partits més sòlids del que portem de temporada. "El vestidor està molt content. Pensava que ho estaria més, però el gran esforç que han fet els jugadors els resta energies ara mateix. Estem més a prop d'aconseguir victòries i d'augmentar la confiança", ha confessat l'entrenador espanyolista. Machín ha insistit que cal "sumar per sortir dels llocs de baix", i ha reivindicat que "la prioritat ara és guanyar; la forma ara mateix és secundària".

Un salt de Bernardo en un córner ha permès a l’Espanyol aixecar-se del fang i tornar a somriure a la Lliga (0-1). Els blanc-i-blaus han silenciat el Ciutat de València amb una actuació sòbria en defensa i efectiva en atac, en un partit en què han reafirmat les bones sensacions mostrades en els dos primers partits amb Pablo Machín. El canvi d’imatge i de resultats (dues victòries i un únic gol en contra en tres duels) amb el tècnic sorià és indiscutible. L’Espanyol dormirà per sisena jornada consecutiva en descens, però aquest cop ho farà amb la sensació que ha trobat la tecla per sortir més d’hora que tard d’un fang que no fa justícia a la qualitat d’aquesta plantilla. Segona victòria del curs –totes dues a domicili– i segona porteria a zero de la temporada. I en un escenari gens senzill, un Ciutat de València on el Llevant no perdia des del març, i on l’Espanyol no guanyava en Lliga des de la temporada 2004-05 (l’únic precedent fins ara en aquesta competició).

Per al tècnic de l'Espanyol, Pablo Machín, no servirà de gaire continuar millorant en el joc si els resultats no acompanyen. Ho ha assegurat en la prèvia d'un partit, contra el Llevant, en què el seu equip està obligat a sumar si no vol dormir aquesta setmana a la cua de la classificació. "Les sensacions poden ser bones però si no es corroboren amb resultats de mica en mica anirem perdent confiança. La millor oportunitat que tenim és la de València i hi anem per competir de la millor manera, així és com més a prop estarem de la victòria". Per a Machín, ser el cuer "no és un fet anecdòtic, és una realitat", i ha deixat clar que el seu repte és "guanyar com abans millor i sortir de les últimes posicions".

Passi què passi aquesta tarda al Ciutat de València (15 h, M. La Liga), l’Espanyol dormirà en posicions de descens un cop finalitzi la jornada 10. Amb aquesta seran sis, com a mínim, les jornades consecutives que els blanc-i-blaus sumaran a la zona vermella, una dada preocupant i inèdita durant l’era Chen Yansheng (no passava des de principis del curs 2012-13). Abans d’aquesta ratxa, amb l’empresari xinès l’Espanyol només havia dormit tres jornades en descens (la 6 i la 7 del curs 2016-17, i la 3 del 2017-18). La preocupant situació a la classificació i el calendari imminent abans de la pròxima aturada (sortides a San Mamés i al Wanda Metropolitano i, pel mig, visita del València a Cornellà), sumar els tres punts al camp del Llevant (cosa que no aconsegueix cap equip des del 10 de març) és fonamental per a l’Espanyol. Els blanc-i-blaus respiren a Europa (7 punts en tres partits), però no aixequen el vol a la Lliga (5 punts en 9 jornades).

Ha sigut del tot surrealista, i explica d’allò més bé la temporada d’un Girona que acabarà amb el descens a Segona i el comiat a una història preciosa si no passa res paranormal en l’última jornada. Perquè quan Stuani ha avançat els blanc-i-vermells, tothom ha cregut que el més difícil ja s'havia fet. Com quan el marge respecte al descens era de nou punts. I no, ni de bon tros; perquè Morales i Bardhi han trencat el cor de Montilivi en la tarda més dolorosa dels gironins a Primera. Probablement, en l’últim partit que veu a la màxima categoria.

No és el partit més important de la història del Girona, però sí que és el partit més important de la història del Girona a Primera Divisió. Camí dels vuitanta-nou anys de vida, només n’ha viscut dos al màxim nivell. Les matemàtiques diuen que s’assegurarà un tercer curs si guanya les dues jornades que queden: contra el Llevant (18.30 h, GolT) i contra l’Alabès. Però la situació és d’alt risc, perquè si els blanc-i-vermells no lliguen el triomf a Montilivi, que estarà ple a vessar i torna a tenir preparada una rebuda semblant a la de fa quinze dies contra el Sevilla, podrien baixar avui mateix a Segona Divisió. Un empat, unit a la victòria del Valladolid contra un Rayo ja descendit i amb el Celta i el Vila-real puntuant, els envia de cap a l’infern. Amb la derrota, tan sols que el Valladolid guanyi no hi haurà res a fer per salvar el Girona de les llàgrimes. “Evidentment que penses que tot es pot acabar, però ha costat molt arribar a Primera i no ho deixarem escapar. Farem tot el que estigui a les nostres mans. Aquest és un escenari que ja hem viscut, tan sols ho hem de tornar a fer. Serà una tarda que generarà passió i amor pel nostre club”, explica el capità Àlex Granell, que ha llançat un missatge d’optimisme.

L'empat al Ciutat de València (2-2) no ha deixat un bon regust de boca en un Rubi que s'ha mostrat decebut després de deixar escapar una victòria molt valuosa. "Ens hem avançat dos cops i hem tingut ocasions, però marxo dolgut perquè els dos gols que hem rebut són evitables". L'entrenador de l'Espanyol ha qualificat el partit del seu equip de "molt complet", si bé ha matisat que han patit massa tenint en compte que han jugat els últims 10 minuts amb un home més. "El Llevant ha empès i no s'ha deprimit, ha estat un partit seriós i bonic", ha exposat.

Dos desajustaments defensius han privat l’Espanyol de la seva tercera victòria consecutiva. Al Ciutat de València (2-2) els de Rubi han tingut la victòria a tocar, però també la derrota, després d’un partit on s’han avançat en fins a tres ocasions (una d’elles anul·lada pel VAR), i en què han patit fins al final perquè el Llevant ha embogit amb un home menys i s’ha llençat cap a una necessitada victòria que se’ls ha resistit. Punt escàs per a l’Espanyol en la seva lluita per la setena plaça.